Facultat de Dret
Recursos
Col·lecció
ca
Arquitectura
Identificador
ARQUB-010
Número alternatiu
33685
Títol
Facultat de Dret
Tipus d'ítem
Matèria
ca
Pendent d'assignar
Descripció
Des del mateix any de la seva construcció, en què va rebre el primer premi FAD, fins a l'actualitat, l'edifici de la Facultat de Dret està considerat un dels millors exemples de l'arquitectura moderna catalana.
Va ser construït a corre-cuita per allunyar del centre de la ciutat els políticament molestos estudiants de Dret i, així, el projecte es va acabar en tres mesos. Nou mesos després ja s'havia acabat l'edifici, que va ser la segona facultat del nou campus de Pedralbes, després de la de Farmàcia, que va començar a ser operativa un any abans, el 1957.
Representa una de les obres més emblemàtiques del Grup R, que es va crear el 1951 com a revulsiu a l'autàrquica cultura franquista i que, d'una banda, recuperava la tradició moderna de l'arquitectura catalana (com els treballs del grup GATCPAC durant la Segona República), i de l'altra, connectava amb els corrents internacionals.
L'edifici de la Facultat de Dret presenta un pur racionalisme provinent de l'escola Bauhaus, en què dominen la línia recta, les formes geomètriques senzilles i la importància de la llum. També presenta notables influències de l'industrialisme de Ludwig Mies van der Rohe, en especial de l'Illinois Institute of Technology, pels paral·lelismes que hi ha entre l'Aula Magna de la Facultat i el Crown Hall de l'Institut.
L'edifici consta de dos volums principals comunicats per la planta baixa. Un dels cossos, de dues plantes i paral·lel a l'avinguda Diagonal, conté les aules, mentre que l'altre cos, de cinc plantes i perpendicular al primer, té funcions administratives i hi està instal·lada la biblioteca del centre.
Sobre l'entrada principal, un relleu escultòric, de l'escultor Josep M. Subirachs i del ceramista Antoni Cumella, representa les taules de la Llei. A l'interior de l'edifici hi ha un mural del pintor Jaume Muxart, a l'Aula Magna; murals ceràmics del dissenyador Domènech, al vestíbul, i dues escultures de bronze, Crucifix i Relleu de sant Raimon de Penyafort, de Lluís M. Saumells Panadès, a l'antiga capella.
Va ser construït a corre-cuita per allunyar del centre de la ciutat els políticament molestos estudiants de Dret i, així, el projecte es va acabar en tres mesos. Nou mesos després ja s'havia acabat l'edifici, que va ser la segona facultat del nou campus de Pedralbes, després de la de Farmàcia, que va començar a ser operativa un any abans, el 1957.
Representa una de les obres més emblemàtiques del Grup R, que es va crear el 1951 com a revulsiu a l'autàrquica cultura franquista i que, d'una banda, recuperava la tradició moderna de l'arquitectura catalana (com els treballs del grup GATCPAC durant la Segona República), i de l'altra, connectava amb els corrents internacionals.
L'edifici de la Facultat de Dret presenta un pur racionalisme provinent de l'escola Bauhaus, en què dominen la línia recta, les formes geomètriques senzilles i la importància de la llum. També presenta notables influències de l'industrialisme de Ludwig Mies van der Rohe, en especial de l'Illinois Institute of Technology, pels paral·lelismes que hi ha entre l'Aula Magna de la Facultat i el Crown Hall de l'Institut.
L'edifici consta de dos volums principals comunicats per la planta baixa. Un dels cossos, de dues plantes i paral·lel a l'avinguda Diagonal, conté les aules, mentre que l'altre cos, de cinc plantes i perpendicular al primer, té funcions administratives i hi està instal·lada la biblioteca del centre.
Sobre l'entrada principal, un relleu escultòric, de l'escultor Josep M. Subirachs i del ceramista Antoni Cumella, representa les taules de la Llei. A l'interior de l'edifici hi ha un mural del pintor Jaume Muxart, a l'Aula Magna; murals ceràmics del dissenyador Domènech, al vestíbul, i dues escultures de bronze, Crucifix i Relleu de sant Raimon de Penyafort, de Lluís M. Saumells Panadès, a l'antiga capella.
Autoria
Subias i Fagués, Xavier
Giráldez i Dávila, Guillem
López i Íñigo, Pere
Data
1958
Data d'inici
1958
Data final
1958
Localització actual (centre)
cat
Facultat de Dret. Diagonal 684, 08034 Barcelona
Forma d'ingrés
cat
Pendent d'assignar
Drets (tipus de llicència)
Autoria del registre
Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB
Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB
Jordi Puig Batalla
Sara Gutiérrez Ibáñez
Javier Muñoz Felipe
