Arquitectura

Conjunt de recursos

Títol

Arquitectura

Recursos

Can Canela (IL3)

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-009

Descripció: Es tracta d'un recinte industrial, de grans dimensions, que va ser construït en diverses etapes des de l'any 1898 fins al 1914 i que ocupava pràcticament una illa sencera. De la construcció original, se'n conserva l'edifici situat al carrer de la Ciutat de Granada, format per una planta baixa, dues plantes superiors i amb coberta a dues aigües. Cal subratllar la imponent façana d'obra vista constituïda per una successió de pilastres i grans finestrals que s'alternen i creen un ritme regular. Gràcies a la seva versatilitat, l'espai interior ha permès l'adaptació de l'edifici per a altres usos. Al carrer de Bolívia es conserva una petita nau que disposa, com en el cas anterior, d'una coberta a dues aigües i d'una façana de maó vist. Les dues naus més antigues, situades a l'interior de l'illa, tenen una sola planta i estructura rectangular, amb façanes d'obra vista amb una successió de pilastres. El sistema de coberta consisteix en l'anomenada volta catalana o de maó de pla sostinguda sobre pilars de fundició. L'edifici va ser reformat el 1996 segons un projecte de l'arquitecte Jordi Seguró Capa per convertir-lo en la seu de l'Institut de Formació Contínua IL3.
Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Col·legi Major Nostra Senyora de Montserrat

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-007

Descripció: Malgrat que la construcció dels col·legis majors durant el franquisme estava estilísticament regulada pel Ministeri d'Educació, l'arquitecte Pere Benavent de Barberà i Abelló va modificar subtilment aquesta normativa introduint maçoneria a l'exterior i finestres rectangulars. Els edificis del col·legi masculí de Sant Raimon de Penyafort i del col·legi femení de Nostra Senyora de Montserrat formen un conjunt arquitectònic de dos cossos estilísticament iguals, independents però units per una passarel·la, parallels l'un respecte de l'altre, i perpendiculars a l'avinguda Diagonal. Les façanes dels edificis tenen la planta baixa recoberta de pedra. Als costats de les entrades hi ha relleus de figures al·legòriques que representen l'art, la ciència i la tècnica.
Facultat d'Economia i Empresa (antigues Escola d'Alts Estudis Mercantils i Escola Universitària d'Estudis Empresarials)

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-001

Descripció: El projecte respon a la voluntat d'ubicar una gran facultat universitària en el marc de l'ordenació urbanística que va comportar l'obertura de l'avinguda Diagonal. L'edifici es va projectar quatre anys abans que el de la Facultat de Dret, tot i que es va acabar amb posterioritat. El disseny arquitectònic destaca per l'horitzontalitat, en què els diferents usos estan marcats a través de les diferències de volum. El programa arquitectònic inclou aularis, despatxos, una biblioteca, una cafeteria i una capella. A la planta baixa, les grans aules i la sala d'actes. En aquests espais, la llum hi arriba de manera zenital a través d'unes claraboies esfèriques. Les estances més petites estan situades en un bloc longitudinal de cinc plantes, amb una estructura regular i modulada. La il·luminació esdevé un element destacat, fet que afavoreix la conjugació de claraboies i façanes envidrades, amb una estructura de formigó vist. Aquesta cerca de llum també és present en la disposició de lluernes i d'espais claustrals que dirigeixen la circulació en els àmbits interiors. L'edifici és un exemple de l'herència dels principis constructius del moviment modern, i es fa ressò de les propostes arquitectòniques internacionals. Així doncs, hi trobem reflectides, d'una banda, les propostes de Le Corbusier en els porxos de la planta baixa i la rampa, i també en la mancança de decoració, i de l'altra, l'estil del grup artístic i arquitectònic De Stijl en la divisió geomètrica en quadrats i rectangles de les vidrieres exteriors.
Facultat de Dret

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-010

Descripció: Des del mateix any de la seva construcció, en què va rebre el primer premi FAD, fins a l'actualitat, l'edifici de la Facultat de Dret està considerat un dels millors exemples de l'arquitectura moderna catalana. Va ser construït a corre-cuita per allunyar del centre de la ciutat els políticament molestos estudiants de Dret i, així, el projecte es va acabar en tres mesos. Nou mesos després ja s'havia acabat l'edifici, que va ser la segona facultat del nou campus de Pedralbes, després de la de Farmàcia, que va començar a ser operativa un any abans, el 1957. Representa una de les obres més emblemàtiques del Grup R, que es va crear el 1951 com a revulsiu a l'autàrquica cultura franquista i que, d'una banda, recuperava la tradició moderna de l'arquitectura catalana (com els treballs del grup GATCPAC durant la Segona República), i de l'altra, connectava amb els corrents internacionals. L'edifici de la Facultat de Dret presenta un pur racionalisme provinent de l'escola Bauhaus, en què dominen la línia recta, les formes geomètriques senzilles i la importància de la llum. També presenta notables influències de l'industrialisme de Ludwig Mies van der Rohe, en especial de l'Illinois Institute of Technology, pels paral·lelismes que hi ha entre l'Aula Magna de la Facultat i el Crown Hall de l'Institut. L'edifici consta de dos volums principals comunicats per la planta baixa. Un dels cossos, de dues plantes i paral·lel a l'avinguda Diagonal, conté les aules, mentre que l'altre cos, de cinc plantes i perpendicular al primer, té funcions administratives i hi està instal·lada la biblioteca del centre. Sobre l'entrada principal, un relleu escultòric, de l'escultor Josep M. Subirachs i del ceramista Antoni Cumella, representa les taules de la Llei. A l'interior de l'edifici hi ha un mural del pintor Jaume Muxart, a l'Aula Magna; murals ceràmics del dissenyador Domènech, al vestíbul, i dues escultures de bronze, Crucifix i Relleu de sant Raimon de Penyafort, de Lluís M. Saumells Panadès, a l'antiga capella.
Porta Gaudí de la Facultat de Biologia

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-008

Descripció: Es tracta d'una de les tres portes que Antoni Gaudí va dissenyar per a l'antiga finca Güell, propietat que el 1919 va quedar fragmentada amb la donació d'algunes parts a la Casa Reial per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes i per l'obertura de la Diagonal el 1924. La porta Gaudí de la Facultat de Biologia era l'accés sud de la propietat i el seu material principal és el maó vist, com també ho és de les altres dues portes i del desaparegut mur. La reixa de ferro forjat, conservada al Museu Gaudí del parc Güell, estava flanquejada per dos cossos simètrics rematats per merlets sobre els quals es combina la ceràmica de colors blanc i verd.
Pavellons de la Finca Güell

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-006

Descripció: La construcció dels Pavellons de la Finca Güell, entre 1884 i 1887, va ser el primer gran treball que Gaudí va fer per encàrrec d'Eusebi Güell, el seu gran mecenes. Gaudí va projectar els jardins del palau d’estiueig dels Güell, així com les portes d’entrada situades al llarg del perímetre de la finca, i dos petits edificis o pavellons d’accés, destinats a la casa del porter i les cavallerisses.
Finca Pedro i Pons (can Mestres)

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-005

Descripció: Aquesta antiga masia està situada a l'actual carretera de Vallvidrera, un antic municipi rural annexionat a Sarrià el 1892 i convertit des d'aleshores en zona d'estiueig i residències privades. De tipologia basilical i amb una coberta a dues aigües, va ser reformada el 1776 per tal que esdevingués una torre de repòs. Va ser llavors quan la teulada es va convertir en un terrat amb balustrada i es van cobrir les dues façanes amb esgrafiats de temàtica festiva. Destaca la presència d'un rellotge de sol on es pot distingir l'any de la reforma. L'edifici ha estat reformat en diverses ocasions, i és especialment rellevant la duta a terme per l''arquitecte Raimon Duran Reynals cap als anys seixanta. Posteriorment va ser adquirit pel reconegut doctor Agustí Pedro i Pons, que va llegar-lo a la Universitat de Barcelona per tal que es constituís la Fundació Pedro i Pons. El llegat es va fer efectiu el 13 de desembre de 1971. La construcció es coneix amb el nom de casa Mestres o bé casa de Mestres. Actualment, i en l'àmbit de la Universitat de Barcelona, també se l'anomena finca Pedro i Pons.
Edifici Històric

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-004

Descripció: L'any 1860 l'arquitecte Elias Rogent va fer els primers croquis del nou edifici de la Universitat. En principi es volia construir en el mateix indret en què s'impartien les classes des de la tornada de la Universitat a Barcelona, és a dir, al convent del Carme, situat al carrer del Carme, cantonada amb el carrer dels Àngels. Finalment es va ubicar en el nou Eixample de Barcelona; aquest canvi d'ubicació va permetre ampliar la superfície construïda gràcies, sobretot, a una major fondària, tot i que el projecte definitiu és ben semblant a l'original. L'edifici no es va acabar fins gairebé un quart de segle després de l'elaboració d'aquells primers croquis, concretament el 1884. De la configuració de l'edifici destaca, tant a la planta com a la façana, l'ús de la simetria, que situa al seu eix un cos central flanquejat per dos de laterals idèntics. En el cos central es va ubicar la dependència que per a Rogent representa l'ànima o l'essència de la Universitat i que la caracteritza amb més força: el Saló de Graus o Paranimf. La façana d'aquest cos central presenta una major decoració i una alçada superior a la dels laterals. Per al disseny dels dos cossos laterals, Elias Rogent va seguir els principis arquitectònics que l'arquitecte italià Francesco Milizia considerava propis d'una universitat: ordenació de les dependències al voltant d'un claustre, situació de les aules al primer pis i de la biblioteca al segon, i elevació de dues torres, que en el cas de la Universitat de Barcelona es van construir als costats.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-003

Descripció: L'any 1879 el Claustre de la Facultat de Medicina es va manifestar sobre la necessitat de construir un nou edifici per a la Facultat i la conveniència d'incorporar-hi un hospital annex. Vint-i-set anys després, el 1906, la Universitat de Barcelona va deixar l'Hospital de la Santa Creu -actual Biblioteca de Catalunya-, situat al barri del Raval, i va traslladar l'hospital universitari a l'Esquerra de l'Eixample, al nou edifici dissenyat per Josep Domènech i Estapà. D'aquest projecte, finançat per l'Administració pública gràcies a la iniciativa del Dr. Valentí Carulla, en destaca la monumental part central de la façana en què s'ubica l'entrada principal, que presenta un estil d'arrel neoclàssica però de gust eclèctic: sobre una escalinata, sis columnes suporten un frontó trencat que conté relleus al·legòrics. Paral·lels a aquesta façana, es van construir cinc pavellons lineals a cada banda, seguint la tipologia de l'hospital Lariboisière de París. A l'interior de l'edifici destaquen la monumentalitat del vestíbul, l'escala principal, el claustre i el paranimf. Durant aquests anys s'han portat a terme reformes importants de l'edifici, com ara les que van projectar els arquitectes Lluís Clotet i Ignasi Paricio, que afecten la part central, i l'estudi d'arquitectura de Miquel Espinet i Antoni Ubach.
Porta Gaudí de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació

Col·lecció: Arquitectura

Col·lecció específica:

Classificació:

Identificador: ARQUB-002

Descripció: Es tracta d'una de les tres portes que Antoni Gaudí va dissenyar per a l'antiga finca Güell, propietat que va quedar fragmentada el 1919 amb la donació d'algunes parts a la Casa Reial per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes i per l'obertura de la Diagonal el 1924. La porta Gaudí de la Facultat de Farmàcia, de gust medievalista, era l'accés est de la propietat i el seu material principal és el maó vist, com també ho és de les altres dues portes i del desaparegut mur. El dos pilars que l'emmarquen estan units per un arc rebaixat i coronats per pinacles recoberts amb ceràmica que combina els colors blanc i marró.

Col·lecció	Identificador	Número alternatiu	Títol	Tipus d'ítem	Matèria	Descripció	Autoria	Data	Data d'inici	Data final	Localització actual (centre)	Forma d'ingrés	Drets (tipus de llicència)	Altres catàlegs	Autoria del registre
Arquitectura	ARQUB-009	216501	Can Canela (IL3)	Edifici (estructura)	Pendent d'assignar	Es tracta d'un recinte industrial, de grans dimensions, que va ser construït en diverses etapes des de l'any 1898 fins al 1914 i que ocupava pràcticament una illa sencera. De la construcció original, se'n conserva l'edifici situat al carrer de la Ciutat de Granada, format per una planta baixa, dues plantes superiors i amb coberta a dues aigües. Cal subratllar la imponent façana d'obra vista constituïda per una successió de pilastres i grans finestrals que s'alternen i creen un ritme regular. Gràcies a la seva versatilitat, l'espai interior ha permès l'adaptació de l'edifici per a altres usos. Al carrer de Bolívia es conserva una petita nau que disposa, com en el cas anterior, d'una coberta a dues aigües i d'una façana de maó vist. Les dues naus més antigues, situades a l'interior de l'illa, tenen una sola planta i estructura rectangular, amb façanes d'obra vista amb una successió de pilastres. El sistema de coberta consisteix en l'anomenada volta catalana o de maó de pla sostinguda sobre pilars de fundició. L'edifici va ser reformat el 1996 segons un projecte de l'arquitecte Jordi Seguró Capa per convertir-lo en la seu de l'Institut de Formació Contínua IL3.	Guiteras, G.	1898 - 1904	1898	1904	Can Canela. Institut de Formació Contínua IL3. Ciutat de Granada, 131, 08018 Barcelona	Compra directa	Protegit per dret d'autor		Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe
Arquitectura	ARQUB-007	33595\|33597	Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Col·legi Major Nostra Senyora de Montserrat	Complex (edificis i espais)	Pendent d'assignar	Malgrat que la construcció dels col·legis majors durant el franquisme estava estilísticament regulada pel Ministeri d'Educació, l'arquitecte Pere Benavent de Barberà i Abelló va modificar subtilment aquesta normativa introduint maçoneria a l'exterior i finestres rectangulars. Els edificis del col·legi masculí de Sant Raimon de Penyafort i del col·legi femení de Nostra Senyora de Montserrat formen un conjunt arquitectònic de dos cossos estilísticament iguals, independents però units per una passarel·la, parallels l'un respecte de l'altre, i perpendiculars a l'avinguda Diagonal. Les façanes dels edificis tenen la planta baixa recoberta de pedra. Als costats de les entrades hi ha relleus de figures al·legòriques que representen l'art, la ciència i la tècnica.	Barberà i Abelló, Pere Benavent de	1955 - 1965	1955	1965	Col·legis Majors Penyafort i Montserrat. Av Diagonal, 639-641, 08028 Barcelona	Pendent d'assignar	Protegit per dret d'autor		Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe
Arquitectura	ARQUB-001	33681	Facultat d'Economia i Empresa (antigues Escola d'Alts Estudis Mercantils i Escola Universitària d'Estudis Empresarials)	Edifici (estructura)	Pendent d'assignar	El projecte respon a la voluntat d'ubicar una gran facultat universitària en el marc de l'ordenació urbanística que va comportar l'obertura de l'avinguda Diagonal. L'edifici es va projectar quatre anys abans que el de la Facultat de Dret, tot i que es va acabar amb posterioritat. El disseny arquitectònic destaca per l'horitzontalitat, en què els diferents usos estan marcats a través de les diferències de volum. El programa arquitectònic inclou aularis, despatxos, una biblioteca, una cafeteria i una capella. A la planta baixa, les grans aules i la sala d'actes. En aquests espais, la llum hi arriba de manera zenital a través d'unes claraboies esfèriques. Les estances més petites estan situades en un bloc longitudinal de cinc plantes, amb una estructura regular i modulada. La il·luminació esdevé un element destacat, fet que afavoreix la conjugació de claraboies i façanes envidrades, amb una estructura de formigó vist. Aquesta cerca de llum també és present en la disposició de lluernes i d'espais claustrals que dirigeixen la circulació en els àmbits interiors. L'edifici és un exemple de l'herència dels principis constructius del moviment modern, i es fa ressò de les propostes arquitectòniques internacionals. Així doncs, hi trobem reflectides, d'una banda, les propostes de Le Corbusier en els porxos de la planta baixa i la rampa, i també en la mancança de decoració, i de l'altra, l'estil del grup artístic i arquitectònic De Stijl en la divisió geomètrica en quadrats i rectangles de les vidrieres exteriors.	García de Castro, Rafael\|Carvajal i Ferrer, Javier	1955 - 1959	1955	1959	Facultat d'Economia i Empresa. Edifici Diagonal, 690. Av Diagonal, 690, 08034 Barcelona	Pendent d'assignar	Protegit per dret d'autor		Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe
Arquitectura	ARQUB-010	33685	Facultat de Dret	Edifici (estructura)	Pendent d'assignar	Des del mateix any de la seva construcció, en què va rebre el primer premi FAD, fins a l'actualitat, l'edifici de la Facultat de Dret està considerat un dels millors exemples de l'arquitectura moderna catalana. Va ser construït a corre-cuita per allunyar del centre de la ciutat els políticament molestos estudiants de Dret i, així, el projecte es va acabar en tres mesos. Nou mesos després ja s'havia acabat l'edifici, que va ser la segona facultat del nou campus de Pedralbes, després de la de Farmàcia, que va començar a ser operativa un any abans, el 1957. Representa una de les obres més emblemàtiques del Grup R, que es va crear el 1951 com a revulsiu a l'autàrquica cultura franquista i que, d'una banda, recuperava la tradició moderna de l'arquitectura catalana (com els treballs del grup GATCPAC durant la Segona República), i de l'altra, connectava amb els corrents internacionals. L'edifici de la Facultat de Dret presenta un pur racionalisme provinent de l'escola Bauhaus, en què dominen la línia recta, les formes geomètriques senzilles i la importància de la llum. També presenta notables influències de l'industrialisme de Ludwig Mies van der Rohe, en especial de l'Illinois Institute of Technology, pels paral·lelismes que hi ha entre l'Aula Magna de la Facultat i el Crown Hall de l'Institut. L'edifici consta de dos volums principals comunicats per la planta baixa. Un dels cossos, de dues plantes i paral·lel a l'avinguda Diagonal, conté les aules, mentre que l'altre cos, de cinc plantes i perpendicular al primer, té funcions administratives i hi està instal·lada la biblioteca del centre. Sobre l'entrada principal, un relleu escultòric, de l'escultor Josep M. Subirachs i del ceramista Antoni Cumella, representa les taules de la Llei. A l'interior de l'edifici hi ha un mural del pintor Jaume Muxart, a l'Aula Magna; murals ceràmics del dissenyador Domènech, al vestíbul, i dues escultures de bronze, Crucifix i Relleu de sant Raimon de Penyafort, de Lluís M. Saumells Panadès, a l'antiga capella.	Subias i Fagués, Xavier\|Giráldez i Dávila, Guillem\|López i Íñigo, Pere	1958	1958	1958	Facultat de Dret. Diagonal 684, 08034 Barcelona	Pendent d'assignar	Protegit per dret d'autor		Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe
Arquitectura	ARQUB-008	1002685	Porta Gaudí de la Facultat de Biologia	Porta (element arquitectònic)	Pendent d'assignar	Es tracta d'una de les tres portes que Antoni Gaudí va dissenyar per a l'antiga finca Güell, propietat que el 1919 va quedar fragmentada amb la donació d'algunes parts a la Casa Reial per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes i per l'obertura de la Diagonal el 1924. La porta Gaudí de la Facultat de Biologia era l'accés sud de la propietat i el seu material principal és el maó vist, com també ho és de les altres dues portes i del desaparegut mur. La reixa de ferro forjat, conservada al Museu Gaudí del parc Güell, estava flanquejada per dos cossos simètrics rematats per merlets sobre els quals es combina la ceràmica de colors blanc i verd.	Gaudí i Cornet, Antoni	1884	1884	1884	Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona	Pendent d'assignar	Protegit per dret d'autor		Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe
Arquitectura	ARQUB-006	B.C3A	Pavellons de la Finca Güell	Element arquitectònic	Pendent d'assignar	La construcció dels Pavellons de la Finca Güell, entre 1884 i 1887, va ser el primer gran treball que Gaudí va fer per encàrrec d'Eusebi Güell, el seu gran mecenes. Gaudí va projectar els jardins del palau d’estiueig dels Güell, així com les portes d’entrada situades al llarg del perímetre de la finca, i dos petits edificis o pavellons d’accés, destinats a la casa del porter i les cavallerisses.	Gaudí i Cornet, Antoni	1884-1887	1884	1887	Pavellons Finca Güell. Av Pedralbes, 7, 08034 Barcelona	Pendent d'assignar	Protegit per dret d'autor		Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe
Arquitectura	ARQUB-005	2205	Finca Pedro i Pons (can Mestres)	Edifici (estructura)	Pendent d'assignar	Aquesta antiga masia està situada a l'actual carretera de Vallvidrera, un antic municipi rural annexionat a Sarrià el 1892 i convertit des d'aleshores en zona d'estiueig i residències privades. De tipologia basilical i amb una coberta a dues aigües, va ser reformada el 1776 per tal que esdevingués una torre de repòs. Va ser llavors quan la teulada es va convertir en un terrat amb balustrada i es van cobrir les dues façanes amb esgrafiats de temàtica festiva. Destaca la presència d'un rellotge de sol on es pot distingir l'any de la reforma. L'edifici ha estat reformat en diverses ocasions, i és especialment rellevant la duta a terme per l''arquitecte Raimon Duran Reynals cap als anys seixanta. Posteriorment va ser adquirit pel reconegut doctor Agustí Pedro i Pons, que va llegar-lo a la Universitat de Barcelona per tal que es constituís la Fundació Pedro i Pons. El llegat es va fer efectiu el 13 de desembre de 1971. La construcció es coneix amb el nom de casa Mestres o bé casa de Mestres. Actualment, i en l'àmbit de la Universitat de Barcelona, també se l'anomena finca Pedro i Pons.		Segle XVI	1501	1599	Finca Pedro Pons. Av Vallvidrera, 25, 08017 Barcelona	Llegat	Protegit per dret d'autor		Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe
Arquitectura	ARQUB-004	34558	Edifici Històric	Edifici (estructura)	Pendent d'assignar	L'any 1860 l'arquitecte Elias Rogent va fer els primers croquis del nou edifici de la Universitat. En principi es volia construir en el mateix indret en què s'impartien les classes des de la tornada de la Universitat a Barcelona, és a dir, al convent del Carme, situat al carrer del Carme, cantonada amb el carrer dels Àngels. Finalment es va ubicar en el nou Eixample de Barcelona; aquest canvi d'ubicació va permetre ampliar la superfície construïda gràcies, sobretot, a una major fondària, tot i que el projecte definitiu és ben semblant a l'original. L'edifici no es va acabar fins gairebé un quart de segle després de l'elaboració d'aquells primers croquis, concretament el 1884. De la configuració de l'edifici destaca, tant a la planta com a la façana, l'ús de la simetria, que situa al seu eix un cos central flanquejat per dos de laterals idèntics. En el cos central es va ubicar la dependència que per a Rogent representa l'ànima o l'essència de la Universitat i que la caracteritza amb més força: el Saló de Graus o Paranimf. La façana d'aquest cos central presenta una major decoració i una alçada superior a la dels laterals. Per al disseny dels dos cossos laterals, Elias Rogent va seguir els principis arquitectònics que l'arquitecte italià Francesco Milizia considerava propis d'una universitat: ordenació de les dependències al voltant d'un claustre, situació de les aules al primer pis i de la biblioteca al segon, i elevació de dues torres, que en el cas de la Universitat de Barcelona es van construir als costats.	Rogent i Amat, Elias	1863 - 1889	1863	1889	Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona	Pendent d'assignar	Protegit per dret d'autor	http://www.ub.edu/visitavirtual/visitavirtualEH/index.php/ca/\|http://www.ub.edu/visitavirtual/visitavirtualEH/index.php/en/\|http://www.ub.edu/visitavirtual/visitavirtualEH/index.php/es/	Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe
Arquitectura	ARQUB-003	35202	Facultat de Medicina i Ciències de la Salut	Edifici (estructura)	Pendent d'assignar	L'any 1879 el Claustre de la Facultat de Medicina es va manifestar sobre la necessitat de construir un nou edifici per a la Facultat i la conveniència d'incorporar-hi un hospital annex. Vint-i-set anys després, el 1906, la Universitat de Barcelona va deixar l'Hospital de la Santa Creu -actual Biblioteca de Catalunya-, situat al barri del Raval, i va traslladar l'hospital universitari a l'Esquerra de l'Eixample, al nou edifici dissenyat per Josep Domènech i Estapà. D'aquest projecte, finançat per l'Administració pública gràcies a la iniciativa del Dr. Valentí Carulla, en destaca la monumental part central de la façana en què s'ubica l'entrada principal, que presenta un estil d'arrel neoclàssica però de gust eclèctic: sobre una escalinata, sis columnes suporten un frontó trencat que conté relleus al·legòrics. Paral·lels a aquesta façana, es van construir cinc pavellons lineals a cada banda, seguint la tipologia de l'hospital Lariboisière de París. A l'interior de l'edifici destaquen la monumentalitat del vestíbul, l'escala principal, el claustre i el paranimf. Durant aquests anys s'han portat a terme reformes importants de l'edifici, com ara les que van projectar els arquitectes Lluís Clotet i Ignasi Paricio, que afecten la part central, i l'estudi d'arquitectura de Miquel Espinet i Antoni Ubach.	Domènech i Estapà, Josep	1906	1906	1906	Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Clínic. Casanova, 143, 08036 Barcelona	Pendent d'assignar	Protegit per dret d'autor		Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe
Arquitectura	ARQUB-002	1002686	Porta Gaudí de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació	Porta (element arquitectònic)	Pendent d'assignar	Es tracta d'una de les tres portes que Antoni Gaudí va dissenyar per a l'antiga finca Güell, propietat que va quedar fragmentada el 1919 amb la donació d'algunes parts a la Casa Reial per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes i per l'obertura de la Diagonal el 1924. La porta Gaudí de la Facultat de Farmàcia, de gust medievalista, era l'accés est de la propietat i el seu material principal és el maó vist, com també ho és de les altres dues portes i del desaparegut mur. El dos pilars que l'emmarquen estan units per un arc rebaixat i coronats per pinacles recoberts amb ceràmica que combina els colors blanc i marró.	Gaudí i Cornet, Antoni	1884	1884	1884	Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona	Pendent d'assignar	Protegit per dret d'autor		Andrés Lezcano Horno, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Kim Mensa Pueyo, Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, UB\|Jordi Puig Batalla\|Sara Gutiérrez Ibáñez\|Javier Muñoz Felipe