Edifici Històric

Recursos

Col·lecció

ca Arquitectura

Identificador

ARQUB-004

Número alternatiu

34558

Títol

Edifici Històric

Tipus d'ítem

Edifici (estructura)

Matèria

ca Pendent d'assignar

Descripció

L'any 1860 l'arquitecte Elias Rogent va fer els primers croquis del nou edifici de la Universitat. En principi es volia construir en el mateix indret en què s'impartien les classes des de la tornada de la Universitat a Barcelona, és a dir, al convent del Carme, situat al carrer del Carme, cantonada amb el carrer dels Àngels. Finalment es va ubicar en el nou Eixample de Barcelona; aquest canvi d'ubicació va permetre ampliar la superfície construïda gràcies, sobretot, a una major fondària, tot i que el projecte definitiu és ben semblant a l'original. L'edifici no es va acabar fins gairebé un quart de segle després de l'elaboració d'aquells primers croquis, concretament el 1884. De la configuració de l'edifici destaca, tant a la planta com a la façana, l'ús de la simetria, que situa al seu eix un cos central flanquejat per dos de laterals idèntics. En el cos central es va ubicar la dependència que per a Rogent representa l'ànima o l'essència de la Universitat i que la caracteritza amb més força: el Saló de Graus o Paranimf. La façana d'aquest cos central presenta una major decoració i una alçada superior a la dels laterals. Per al disseny dels dos cossos laterals, Elias Rogent va seguir els principis arquitectònics que l'arquitecte italià Francesco Milizia considerava propis d'una universitat: ordenació de les dependències al voltant d'un claustre, situació de les aules al primer pis i de la biblioteca al segon, i elevació de dues torres, que en el cas de la Universitat de Barcelona es van construir als costats.