Recursos

Cerca avançada
Imatge Col·lecció Col·lecció específica Identificador Número alternatiu Tipus d'objecte Scientific Name Scientific Name Authorship Vernacular Name Títol Matèria Recorded By Contribuïdor Family Kingdom Phylum Classe Order Habitat Descripció Data Data més antiga Data més nova Locality Municipality County Country State Province Procedència Minimum Elevation In Meters Maximum Elevation In Meters Decimal Latitude Decimal Longitude Coordinate Uncertainty In Meters Localització (Facultat) Localització Actual (Sala) Localització (Històric) Forma d'ingrés Data d'ingrés Font d'ingrés Preservació i Conservació Estat de coservació Valoració econòmica Situació Administrativa Referències bibliogràfiques Notes Drets Enllaç relacionat
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00030 103 Espècimen vegetal Fraxinus ornus L. (Oleaceae) Freixe de flor, freixe d'olor, freixe valencià|Fresno de flor|Flowering ash Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre caducifoli de fins a 10 (20) m i d'escorça grisenca. Fulles de 20-30 cm, oposades, compostes, amb un nombre senar de divisions (imparipinnades), amb 5-9 folíols ovalolanceolats, de marges finament serrats. Inflorescència en panícula molt vistosa i olorosa. Flors hermafrodites, tetràmeres, petites, amb calze de 4 lòbuls i corol·la de 4 pètals llargs i estrets, blancs, més o menys lliures a la base, androceu de 2 estams amb filaments llargs i gineceu bicarpel·lar. Fruit sec i alat (sàmara), de 2-2,5 cm, eixamplat a la meitat superior per formar una ala que en facilita la dispersió pel vent. Característiques - Alimentària Usos: Al sud d'Itàlia i Sicília es cultiva per obtenir-ne el mannà, una secreció ensucrada i gomosa produïda per unes incisions transversals practicades a l'escorça, que s'utilitza com a laxant, amb un mecanisme d'acció suau que el fa recomanable per a infants i gent gran. L'escorça també s'empra amb la mateixa finalitat. A Egipte s'usen les llavors en cuina i en medicina. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387624 2163533 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle Originari del sud d’Europa i l’oest d’Àsia, habita en boscos i torrents de muntanya baixa i mitjana, humits i frescos. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00029 35 Espècimen vegetal Ficus elastica Roxb. ex Hornem. (Moraceae) Figuera de cautxú, arbre del cautxú|Higuera del caucho, Árbol del caucho|Rubber tree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre que pot arribar fins als 40 m, amb arrels aèries que pengen fins a terra; els individus silvestres poden créixer sobre altres arbres hostes però es garanteixen la nutrició amb aquestes arrels. Fulles de 12-30 × 6-15 cm, el·líptiques, gruixudes, coriàcies i lluents, amb un bec apical. Flors unisexuals, tancades en un receptacle carnós, amb un porus apical; un cop fecundades, el receptacle esdevé un siconi (figa) sense peduncle (sèssil), de prop d'1 cm i de color groc verdós, a l'interior del qual hi ha el veritable fruit (aqueni). Característiques - Tòxic Usos: Els troncs produeixen un làtex (suc lletós blanquinós) que antigament s'emprava a l'Àsia per produir cautxú, que causa irritació als ulls i la pell i pot ser tòxic per via oral. No s'ha de confondre amb l'arbre del cautxú americà, Hevea brasiliensis. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387025 2164076 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Pati de Ciències/Espai Diputació-Hivernacle Originària de l’Índia i el sud-est d’Àsia, viu en boscos montans (800-1.500 m d’altitud). Actualment, a la regió mediterrània es conrea a l’interior i en parcs, places i carrers. Antigament, es conreava a l’Àsia per obtenir-ne el cautxú. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00062 116 Espècimen vegetal Tilia platyphyllos Scop. (Malvaceae) Til·ler de fulla gran, tell de fulla gran. Cast.: tilo de hoja ancha. Angl.: broadleaf lime. Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de fins a 30 m, caducifoli, de tronc recte, capçada àmplia, escorça grisenca i esquerdada longitudinalment. Fulles simples, alternes, amb forma de cor (cordiformes), amb nervació palmada, base lleument asimètrica, àpex bruscament acuminat i marge serrat. Inflorescència en cima, pèndula, que neix d'una bràctea lingüiforme de color verd clar. Flors hermafrodites, actinomorfes, molt flairoses, amb 5 sèpals lliures, 5 pètals lliures groguencs, androceu d'estams molt nombrosos soldats a la base i gineceu cobert de pèls. Fruit sec, globós o piriforme, amb el pericarpi molt llenyós, i amb costelles marcades quan madura. Característiques - Medicinal - Alimentària Usos: S'utilitza en medicina per les seves propietats com a sedant, diürètic, ansiolític, antiespasmòdic, vasodilatador, hipotensor suau, carminatiu i aperitiu suau, per tractar ansietat, insomni, refredats, indigestions, migranyes, etc. En homeopatia s'usa per tractar erupcions al·lèrgiques, espasmes de l'intestí, febre i reuma. Se n'usen les flors, les bràctees, les fulles i l'escorça en infusió o en extracte. Les fulles es consumeixen en amanides. S'empra com a cosmètic per cuidar la pell i els cabells. Els extractes de les flors serveixen per fer xampús i gels. La fusta pesa poc i és fàcil de treballar, per això és apreciada en ebenisteria. També té un ús ornamental i decoratiu, perquè fa molta ombra. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387481 2163615 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle Originari del centre i sud d’Europa i de l’oest asiàtic, viu en boscos de substrat calcari i clima humit fins als 1.700 m d’altitud. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00058 22 Espècimen vegetal Solandra maxima (Sessé & Moc.) P.S. Green (Solanaceae) = Datura suaveolensWilld. Datura groga, copa d'or|Copa de oro|Cup of gold vine, golden chalice Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust de fins a 4 m, perennifoli, enfiladís, amb l'escorça bruna. Fulles simples, alternes, el·líptiques, mucronades a l'àpex, atenuades a la base i enteres. Flors solitàries, hermafrodites, grans, amb calze de 5 sèpals soldats, acrescent (segueix creixent amb el fruit), corol·la de 5 pètals grocs soldats amb forma d'embut, amb un nervi porpra enmig de cada pètal, androceu de 5 estams llargs i gineceu bicarpel·lar. Fruit en baia d'uns 10 cm, globós i piriforme. Característiques - Tòxica Usos: Els indígenes l'usaven tradicionalment com a al·lucinògena en rituals, i com a afrodisíaca i anticolinèrgica. També s'ha usat com a hipotensora per a infeccions oculars, inflamacions i picades d'alacrà o escurçó. Les flors i les fulles s'utilitzen en infusions o cataplasmes. És tòxica: conté alcaloides (solanina, capsaïcina, atropina, nicotina, etc.) que provoquen una acció fisiològica intensa al sistema nerviós central, fins i tot en dosis reduïdes. Té un ús molt estès com a ornament per la vistositat de les flors. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Revisar 41387315 2163103 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai estany central S’estén des de Mèxic fins a Colòmbia i Veneçuela. Viu en boscos caducifolis i en la selva alta perennifòlia. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00040 106 Espècimen vegetal Morus alba L. Moraceae Morera blanca, morera dels cucs|Moral blanco|Russian mulberry Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre caducifoli monoic o dioic, de 5-10 m d'alçada, amb capçada arrodonida i escorça grisenca, solcada longitudinalment. Fulles simples, alternes, amplament ovades i, amb freqüència, irregularment lobulades. Inflorescència en ament axil·lar pedunculat. Flors unisexuals, petites, actinomorfes, amb 4 tèpals, androceu de 4 estams les masculines, i gineceu bicarpel·lar sincàrpic les femenines. Fruit en infructescència carnosa (móra) format per una agrupació de fruits secs monosperms envoltats d'una coberta carnosa vermellosa, porpra o crema. Característiques - Medicinal Usos: El fruit (móra) es consumeix. A les arrels, les fulles i l'escorça se'ls atorguen propietats medicinals com a antisèptics, antiestrès, neuroprotectors i hipoglucemiants. Les fulles són l'aliment principal dels cucs de seda. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 413865 2162527 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Gran Via-Balmes Originària de Corea i del centre i el nord de la Xina, actualment es cultiva en molts països. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00047 109 Espècimen vegetal Pinus halepensis Mill. (Pinaceae) Pi blanc|Pino carrasco, pino de Alepo|Aleppo pine, Jerusalem pine Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de fins a 20 m, perennifoli, de capçada esclarissada, amb escorça grisenca i tronc generalment recte. Fulles amb forma d'agulla (aciculars), curtes, primes, blanes i d'un verd groguenc, agrupades de dos en dos sobre brots curts (braquiblasts). Inflorescència unisexual, que crea estructures amb forma de pinyes (cons); la masculina oblongocilíndrica i d'un blanc groguenc, amb esquames disposades en espiral amb 2 sacs pol·línics cadascuna, i la femenina formada per esquames disposades en hèlix que porten 2 primordis seminals cadascuna. Fructificació (pinya) pedunculada i reflexa, que s'obre per alliberar les llavors (pinyons), petites, grises i puntejades de negre. Usos: Com tots els pins, se'n pot extreure la resina, de la qual s'obté la trementina, popularment usada per tractar bronquitis, com a antisèptic urinari i per a afeccions de la pell. S'utilitza en repoblacions forestals intensives, per la qual cosa moltes pinedes actuals són realment formacions secundàries en la successió ecològica. És una espècie que s'usa com a combustible de llar, ja que és molt resinosa i crema amb facilitat. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387368 2164227 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Gran Via-Balmes És circummediterrània i creix en boscos secs i oberts. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00035 19 Espècimen vegetal Laurus nobilis L. (Lauraceae) Llorer|Laurel|Bay laurel, sweet bay Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre dioic, perennifoli, de fins a 10 m, amb tronc erecte, capçada ovoïdal i escorça llisa. Fulles simples, coriàcies, lanceolades, ondulades en els marges, de color verd fosc brillant a l'anvers, amb glàndules internes que li atorguen una aroma molt característica. Inflorescència en cima axil·lar umbel·liforme. Flors unisexuals, actinomorfes, amb 4-6 tèpals groguencs; les masculines amb 8-12 estams i les femenines amb 2-4 estams estèrils (estaminodis) i gineceu subsèssil. Fruit en baia ovoide, negrós i monosperm. Característiques - Medicinal Usos: Les fulles s'utilitzen com a digestiu, carminatiu i protector del fetge, i també com a espècia per aromatitzar guisats. La fusta és aromàtica, dura, pesada i de bona qualitat per fer-ne peces petites i treballs de marqueteria. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387442 2163317 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle Autòctona de tota la regió mediterrània, generalment en fons de barrancs. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00011 95 Espècimen vegetal Brugmansia suaveolens (Willd.) Bercht. & J. Presl (Solanaceae) Trompetes|Cast: trompetero, floripondio|Angel trumpet Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbret o arbust de fins a 3-4 m, de fusta tova. Fulles alternades, simples, grosses, de fins a 15-20 cm, peciolades, de marge sinuat, amb pilositat que poden perdre quan maduren. Flors molt grosses, blanques, penjants o molt inclinades, oloroses de nit, amb calze de 8-12 cm amb 5 dents subiguals i que no s'esqueixen fins que la flor està molt passada, amb corol·la de 25-33 cm amb apèndixs als lòbuls d' 1-3 cm, amb 5 estams llargs i 1 estigma bilobat. Fruit fusiforme, de 10-15 cm. No sempre hi ha llavors en exemplars de cultiu. Característiques - Tòxic Usos: Poden donar-se intoxicacions severes i mortals pel consum voluntari amb finalitats al·lucinògenes (deliris, convulsions i mort). Informació destacada - Espècie protegida: http://www.iucnredlist.org/details/51247699/0 Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Sud Amèrica 41386226 2163272 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Gran Via-Aribau Està extingida en estat silvestre. Probablement originària del nord dels Andes (de Brasil a Bolívia), habitava en boscos nebulosos o semicaducifolis, fins a prop dels 1000 m. Primerament la cultivaven els indígenes localment, i ara es cultiva en jardins de tot el món. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00009 71 Espècimen vegetal Brachychiton populneus (Schott & Endl.) R. Br. (Sterculiaceae) Arbre ampolla, braquiquíton|Braquiquito|Kurrajong Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de 10-12 m, monoic, perennifoli, amb tronc recte i gruixut i d¿escorça grisosa. Fulles alternes, enteres, peciolades, ovatolanceolades i llargament acuminades. Inflorescència en raïm. Flors unisexuals, actinomorfes, pentàmeres, amb corol·la campanulada de color blanc crema per fora i tacada de porpra per dins, amb androceu de 15 estams les masculines i de 3-4 estams estèrils (estaminodis) les femenines, i gineceu de 5 carpels. Fruit en fol·licle, lignificat, de 5-8 cm de longitud, fosc, que inclou 4-18 llavors de color groc ataronjat. Usos: No té cap interès medicinal. Els aborígens australians en consumeixen les llavors, torrades. Principalment s'usa com a ornament, i la fusta (de baixa qualitat) s'empra ocasionalment en ebenisteria. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Oceania 41386752 2162524 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol Originari de les zones costaneres humides d’Austràlia (Nova Gal·les del Sud, Queensland i Victòria), es conrea arreu del món. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00032 18 Espècimen vegetal Gleditsia triacanthos L. (Leguminosae) Acàcia de tres punxes|Acacia de tres espinas honeylocust Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre caducifoli de fins a 20 (30-45) m, d'escorça grisenca fosca, bruna rogenca a les branques joves. Troncs i branques amb espines dures, de fins a 15-20 cm, simples o ramificades, absents en algunes varietats cultivades. Fulles de 15-30 cm, compostes, pinnades en els arbres vells, bipinnades en els joves, o juntes en alguns individus, d'un verd brillant que grogueja a la tardor. Inflorescència en raïm llarg de 4-8 (10) cm. Flors hermafrodites o unisexuals, regulars, petites, de 3-8 mm, verdes groguenques, amb calze i corol·la de 5 (2-7) peces similars, androceu de 5-10 estams, exserts i erectes a les flors masculines (sense pol·len a les funcionalment femenines), i gineceu pilós, pedunculat. Fruit en llegum molt gros, de 20-45 cm, aplanat, una mica carnós, vermellós i indehiscent, que resta penjat molt de temps a l'arbre; llavors en filera, llises i dures, d'un color bru fosc. Típicament, els exemplars silvestres tenen espines amb tres ramificacions (triacanthos, `tres espines'); al jardí Ferran Soldevila hi ha individus amb només 1 o 2 espines i també alguns que són inermes (sense espines, cf. Gleditsia triacanthos var. inermis). Característiques - Medicinal Usos: El mucílag de les llavors s'usa com a base en cosmètica o dentifricis, així com en la indústria d'aprests, i en cuina com a espesseïdor alimentari (cremes, gelats, pastissos, etc.). Els fruits, emprats com a aliment per al bestiar, poden tenir efectes laxants. L'arbre en conjunt té un ús ornamental, s'utilitza per fer ombra i és apreciat en fusteria. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Amèrica del Nord 41387515 2163459 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle/Espai Gran Via-Balmes Originària de la zona centre i est de l’Amèrica del Nord, habita com a component secundari en boscos caducifolis. Introduït a Europa al segle XVIII, s’ha naturalitzat al sud de la península Ibèrica i en àmplies regions temperades d’Àfrica, Austràlia i Àsia. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00015 92 Espècimen vegetal Ceratonia siliqua L. (Leguminosae) Garrofer|Algarrobo|Carob Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de fins a 10 m, en general monoic en estat silvestre i dioic si és conreat, d'escorça bruna i clivellada i perennifoli. Fulles compostes, amb 1-5 parells de folíols ovats o el·líptics, coriacis, d'un verd fosc. Inflorescència en raïm. Flors unisexuals, hermafrodites o neutres, actinomorfes, amb periant poc desenvolupat, en forma de copa amb 5 lòbuls, vermellós, les masculines i hermafrodites amb androceu de 2-8 estams, i les femenines i hermafrodites amb gineceu unilocular d'estil no diferenciat. Fruit en llegum indehiscent, de 10-20 cm, comprimit, de color gairebé negre quan és madur, amb 15-20 llavors ovoides i lluents. Característiques - Alimentari Usos: La polpa del fruit és comestible, té propietats astringents i s'usa per fer un succedani de la xocolata. Les llavors (garrofins) s'empren per extreure la goma de garrofí, molt usada com a espesseïdor a les indústries alimentària i farmacèutica. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41385892 2163109 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Gran Via-Aribau Autòcton de la regió mediterrània, s’ha introduït en altres zones temperades. Viu en alzinars, i sovint es conrea de manera intensiva. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00019 44 Espècimen vegetal Citrus aurantium L. (Rutaceae) Taronger agre|Naranjo amargo|Bitter orange tree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre perennifoli, de capçada arrodonida i branquetes anguloses, amb espines axil·lars solitàries. Fulles alternades, coriàcies, brillants, glabres, el·líptiques o lanceolades, amb el pecíol dilatat en una ala que té forma de cor. Flors oloroses, blanques, amb 5 pètals carnosos i nombre d'estams variable (10 o més). Fruit carnós en baia modificada (hesperidi), arrodonit, de 7-8 cm, de pela de color ataronjat, gruixuda i rugosa, amb 7-12 grills interiors de gust amargant i agre, cadascun amb una o diverses granes piriformes. Característiques - Medicinal Usos: De la pela del fruit se'n fan confitures. De les fulles se¿n fa l¿essència de petitgrain, usada en perfumeria, i també se'n pot fer infusió, que és sedant i estomacal. Les flors, destil·lades en fresc, produeixen l'essència de flor de taronger, que és aromatitzant, sedant i antiespasmòdica, i s'usa en farmàcia i en perfumeria. L'escorça és estimulant de la gana i digestiva, i també s'empra en la fabricació de licors (curaçao i Cointreau). Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387083 216467 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Gran Via-Balmes/Espai Diputació-Hivernacle Originat per hibridació entre el Citrus maxima (aranger) i el Citrus reticulata (mandariner), probablement deriva d’exemplars silvestres del sud-est d’Àsia. Cultivat a la península Ibèrica des de l’època àrab. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00002 85 Espècimen vegetal Adiantum capillus-veneris L. (Adiantaceae) Falzia vera, capil·lera|Culantrillo de pozo|Maidenhair fern Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Herba amb tiges subterrànies (rizomes) rastreres, densament cobertes d'esquames fosques. Fulles (frondes) de fins a 55 cm, amb pecíol fosc i lluent. Làmina 1-3 pinnada, amb els segments (pínnules) en forma de ventall (flabel·liformes), irregularment lobulats a l'àpex, amb ramificació dicòtoma, de color verd clar i textura delicada. Esporangis agrupats en 2-10 línies (sorus) brunes, paral·leles a l'àpex de les pínnules. Espores finament granelludes. Característiques - Medicinal Usos: S'ha emprat popularment en la preparació d'infusions i xarops expectorants. En l'antiguitat, seguint la doctrina de les signatures, es feia servir per combatre la caiguda del cabell. Per la bellesa del fullatge, molt sovint s'usa com a planta ornamental arreu del món. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387117 2163141 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol Àmpliament distribuïda per zones tropicals, subtropicals i temperades, viu sobre roques i parets calcàries molt humides d’ambients amb regalims. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00003 11 Espècimen vegetal Aloe arborescens Mill. (Xanthorrhoeaceae) Cames de pop, pops|Planta pulpo|Candelabra aloe Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust de fins a 2 m, suculent, amb brots laterals a la base (estolons) i tiges ramificades, sense fulles a la base. Fulles agrupades (rosetes) a l'àpex, lanceolades, amb dents gruixudes al marge, carnoses, corbades, de color verd-cendra. Inflorescència en raïm de fins a 50 cm. Flors hermafrodites, de 35-45 mm, pèndules, trímeres, amb periant tubular de 6 tèpals, d'un color ataronjat intens, androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en càpsula endurit (coriaci) amb llavors alades. Característiques - Medicinal Usos: Popularment, com en altres espècies d'àloe, se n'usen les fulles com a cicatritzant. També és força utilitzada com a ornament en parcs i jardins per la vistositat de les fulles i les inflorescències. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àfrica 41387753 2163863 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle És originària d’Àfrica del sud i s’ha naturalitzat en regions subtropicals i temperades dels dos hemisferis. Habita en descampats, arenals i roquissars marítims. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00010 46 Espècimen vegetal Broussonetia papyrifera (L.) Vent. (Moraceae) = Morus papyrifera L. Morera de paper|Morera de papel|Paper mulberry Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre o arbret caducifoli, dioic, de fins a 20 m, amb branques joves molt piloses. Fulles alternes, ovades, amb el marge finament dentat, variables en la forma fins i tot a la mateixa branca, no lobulades o profundament lobulades, gruixudes i molt piloses. Inflorescència masculina en espiga llarga i cilíndrica, i femenina en glomèrul esfèric. Flors unisexuals, amb 4 tèpals; les masculines amb androceu de 4 estams, i les femenines amb tèpals que esdevenen carnosos i de color porpra en la fructificació i gineceu bicarpel·lar amb llargs estils. Fruits en aqueni que s'agrupen en una infructescència carnosa, d'uns 2 cm de diàmetre, ataronjada. Usos: No té cap interès medicinal. La fusta s'usa en ebenisteria i les branques, en cistelleria. L'escorça s'empra des d'antic a la Xina i al Japó per fabricar paper. La part carnosa del fruit és comestible. El pol·len pot causar al·lèrgies respiratòries. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41386973 2163275 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai estany central És originària de l’Extrem Orient, sobretot de la Xina i el Japó. Es conrea en països de clima temperat i ocasionalment es troba assilvestrada. Habita en llocs ruderals, marges de camins, etc. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00013 87 Espècimen vegetal Buxus sempervirens L. (Buxaceae) Boix|Boj común, boja|Boxtree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust o subarbust monoic, de fins a 5 m, perennifoli, molt ramificat, erecte, densament foliós i amb escorça clivellada. Fulles petites, persistents, coriàcies, simples, oposades, peciolades, amb limbe d'ovat a el·líptic, enter, obtús, sovint escotat, coriaci. Inflorescència en glomèruls axil·lars. Flors unisexuals o funcionalment unisexuals, amb periant groguenc amb 4 tèpals i androceu de 4 estams les masculines, i amb 6 tèpals i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en càpsula subesfèric, dehiscent, coriaci, glauc, amb 3 banyes que són les restes dels estigmes i amb 6 llavors de color negre. Característiques - Tòxica Usos: És tòxica perquè conté alcaloides. S'utilitza en torneria i artesania per la qualitat de la fusta, i com a planta ornamental pel fullatge compacte. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41385908 2162917 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol/Espai Gran Via-Aribau Autòctona del centre i el sud d’Europa, el nord d’Àfrica i el sud-oest d’Àsia, habita en regions temperades, tropicals i subtropicals. Creix silvestre en el sotabosc i els marges de boscos, preferentment sobre substrat calcari. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00046 108 Espècimen vegetal Phytolacca dioica L. (Phytolaccaceae) Bellaombra, ombú|Árbol de la bella sombra|Umbratree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre dioic semicaducifoli de fins a 15 m, amb tronc cilíndric, curt i molt eixamplat a la base, i escorça aspra, clivellada i de color castany groguenc. Fulles simples, alternes, el·líptiques, ovades o oblongues, de color verd llustrós i glabres. Inflorescència en raïm pèndul. Flors unisexuals, les masculines amb 5 tèpals persistents blanquinosos i androceu de 20- 30 estams lliures disposats en 2 sèries irregulars, i les femenines amb 5 tèpals caducs blancs i gineceu globós de 7-12 carpels units ala base. Fruit en baia, globós, vermell de jove i negre en la maduresa. Característiques - Tòxica Usos: És una planta tòxica. S'ha utilitzat com a cicatritzant, febrífug i astringent. Tant les fulles com les arrels s'han usat com a emètics, purgants i antisèptics. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Sud Amèrica 41385973 2163156 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Gran Via-Balmes Originària de l’Amèrica del Sud, en concret de la regió de la Pampa (Argentina i Uruguai) i el Paraguai, generalment en boscos de ribera. Actualment està àmpliament distribuïda, especialment en les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica, i és gairebé cosmopolita. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00012 67 Espècimen vegetal Buxus balearica Lam. (Buxaceae) Boix baleàric|Boj balear|Baleàric boxwood Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre o arbust perennifoli de fins a 5 m, monoic, robust i erecte, amb escorça estriada de color marró groguenc. Fulles oposades, amb limbe amplament el·líptic, obtuses o subobtuses, glabres o amb pocs pèls (glabrescent) al revers i peciolades. Inflorescència en glomèrul axil·lar. Flors unisexuals o funcionalment unisexuals, amb periant groguenc amb 4 tèpals i androceu de 4 estams les masculines, i amb 6 tèpals i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruits en càpsula tricorne, coriaci, blavós, dehiscent, habitualment amb 6 llavors trígones, lluents i negres. Característiques - Tòxica Usos: No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. En general, però, la família de les buxàcies conté uns alcaloides que poden causar toxicitat. S'usa com a planta ornamental pel fullatge persistent i per la bona resistència a la poda. Informació destacada - Espècie protegida: http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST272ZI162211&id=162211 Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41386924 2162653 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Aribau/Espai Diputació-estanyol Habita a Sardenya, les Balears, el nord d’Àfrica, el sud de la península Ibèrica i el sud de Turquia, en torrents i barrancs sobre substrat calcari. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00050 111 Espècimen vegetal Prunus laurocerasus L. (Rosaceae) = Cerasus laurocerasus (L.) Loisel. Llorer reial, llorer-cirer|Laurel cerezo|Cherry-laurel Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust o arbre petit de fins a 10 m, perennifoli, d'escorça llisa. Fulles simples, esparses, el·líptiques o lanceolades, acuminades i de marge enter o lleument serrat. Inflorescència en raïms axil·lars i erectes. Flors hermafrodites i actinomorfes, amb un receptacle acopat, 5 sèpals soldats i 5 pètals lliures, blancs, androceu de molts estams i gineceu unicarpel·lar. Fruit en drupa, de 10-15 mm, ovoide, inicialment verd que es va tornant porpra fosc o negre amb el mesocarpi (polpa) carnós i l'endocarpi (pinyol) petri. Característiques - Tòxica Usos: Conté un heteròsid cianogenètic que produeix àcid cianhídric, que pot causar intoxicacions greus. De les fulles fresques se n'obté l'aigua destil·lada de llorer-cirer, que serveix per tractar afeccions broncopulmonars i digestives. Els fruits contenen un oli que s'empra en perfumeria i per fer sabons. També s'usa com a aromatitzant i com a ornament. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 4138609 2163202 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Gran Via-Aribau Originari de l’est de la península Balcànica, el Caucas, Anatòlia i l’Iran, creix tant en cultiu com assilvestrat en boscos caducifolis d’entre 50 i 500 m d’altitud en zones temperades. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00067 7 Espècimen vegetal Ziziphus jujuba Mill. (Rhamnaceae) Ginjoler|Azufaifo|Chinese jujube Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de fins a 10 m, caducifoli, amb l'escorça molt clivellada i branques espinoses en ziga-zaga. Fulles simples, alternes, ovalolanceolades, amb 3 nervis ben marcats, acuminades i serrades al marge. Flors verdes groguenques, petites, axil·lars, amb 5 sèpals estesos com una estrella, 5 pètals que formen un disc central, més curts que els sèpals i còncaus, com una cullereta, i 5 estams alternats amb els sèpals. Fruit (gínjol) en drupa ovoide de 2-3 cm, rogenc o marronós amb endocarpi (pinyol) petri. Característiques - Medicinal - Alimentària Usos: S'usa com a expectorant per tractar afeccions respiratòries de la gola, faringitis i laringitis. Les fulles i l'escorça s'usen en decocció com a antidiarreic, i externament per curar ferides. Les arrels s'utilitzen per tractar la febre. Té propietats emol·lients i demulcents. El fruit (gínjol), de sabor dolç, és comestible, laxant, conté sucres i molta vitamina C i s'utilitza per fer melmelades, xarops i licors. La fusta serveix per construir tanques i instruments musicals com ara gralles, dolçaines i tenores. L'escorça conté tanins que s'usen per adobar cuirs. Del pinyol triturat se n'obté un oli. És una planta mel·lífera. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387736 2164114 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle Originari del sud-est de la Xina, es va introduir a la regió mediterrània fa molt temps. En l’actualitat es cultiva en horts i camps i es planta com a ornament. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00027 119 Espècimen vegetal Eryobotria japonica (Thunb.) Lindl. (Rosaceae) = Mespilus japonicusThunb. Nesprer del Japó, nesprer, nespler|Níspero de Japón|Loquat Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbret perennifoli, de 3-8 (10) m, amb branques cobertes de pèls llanosos, i fulles simples, alternades o formant feixos, grosses, de 12-30 cm, gruixudes i pulverulentes a l'anvers quan són joves i amb una fina borra de color de rovell al revers. Inflorescència en panícula. Flors petites, d'1-2 cm, simètriques, cobertes de pèls vellutats de color canyella, amb 5 sèpals instal·lats sobre una copa (hipant), 5 pètals ovats blancs o crema, androceu de 15-30 estams i gineceu ínfer de 3-5 carpels soldats. Fruit (nespra, la part carnosa formada a partir de l'hipant) en pom, piriforme, globós o el·lipsoïdal, de 2-6 cm, groguenc o ataronjat, amb les restes del calze romanents, de pell fina i amb 1-3 (5) llavors grosses. Característiques - Alimentari Usos: Es conrea per obtenir-ne els fruits i s'usa també com a ornament. El fruit (nespra) té un valor nutricional interessant. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387287 2164275 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Gran Via-Balmes Originari de la Xina, es cultiva des d’antic al Japó, on s’ha naturalitzat. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00057 47 Espècimen vegetal Sequoia sempervirens (D. Don) Endl. (Cupressaceae) = Taxodium sempervirens D. Don Sequoia|Secuoya roja|California redwood, coastal redwood Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre perennifoli molt longeu (pot viure 3.000 anys), que pot assolir alçades de fins a 115 m (arbre més alt del món); tronc recte i cilíndric, escorça gruixuda, fibrosa, amb solcs profunds paral·lels, de color rogenc. Fulles simples, aciculars, aplanades, disposades en dues fileres oposades, de color verd fosc. Inflorescència unisexual: la masculina ovoide, esquamosa i groga, i la femenina amb 15-25 esquames en espiral i 3-7 primordis seminals per esquama. Fructificació estrobiliforme (pinya), inicialment verda i gradualment de color marró vermellós, amb llavors alades. Usos: La saba s'ha emprat com a tònic i estimulant. La fusta és molt apreciada en ebenisteria perquè és lleugera i resistent al foc i de color vermellós. També s'utilitzava antigament en la construcció de cases, vies de tren, canoes, etc. Té un ús ornamental per la seva bellesa i el seu ràpid creixement. Informació destacada - Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/34051/0 - Espècie protegida: http://www.iucnredlist.org/details/34051/0 Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Sud Amèrica 41387018 2163226 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol És originària dels Estats Units, concretament de la costa nord de Califòrnia i el sud-oest d’Oregon. Viu en muntanyes molt humides i boiroses, entre 300 i 1.000 m d’altitud, i creix en grup per resguardar-se del vent i les gelades. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00053 39 Espècimen vegetal Quercus ilex L. (Fagaceae) Alzina|Encina|Holly oak Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de fins a 27 m, perennifoli, de tronc cilíndric, capçada arrodonida i escorça dura i escamosa. Fulles simples, esparses, lanceolades, amb marge enter, lleument dentat, serrat o espinós. Inflorescència unisexual, la masculina en ament, pèndul, i la femenina uniflora per reducció. Flors masculines reduïdes amb 6-12 estams, i femenines amb 6 lòbuls pilosos. Fruit en aqueni coriaci, marró, amb una cúpula llenyosa a la base en forma de didal que no arriba a cobrir la meitat del fruit (gla). Característiques - Medicinal Usos: És una planta antiescrofulosa que es fa servir per combatre la tuberculosi localitzada en els ganglis limfàtics de la regió cervical. Conté tanins, amb propietats astringents i antimicrobianes, que ajuden a curar grans i a eliminar l'excés de greix de la pell; per això s'utilitza en productes cosmètics. Els tanins de l'escorça també s'usen per adobar pells. Els fruits (glans) són una font d'aliment pel bestiar porcí. És una planta mel·lífera. Anys enrere, l'alzina s'havia explotat per obtenir-ne carbó vegetal. Té una fusta molt dura que s'usa per fabricar els bastons dels balls de bastons (molt resistent als cops), rodes de carro, eines agrícoles, etc. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387443 2163436 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai estany central Autòcton de la Mediterrània occidental, habita en zones marítimes més o menys humides. A Catalunya es troba des del nivell del mar fins als 1400 m d’altitud. Forma boscos de gran interès paisatgístic. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00034 2 Espècimen vegetal Jacaranda mimosifolia D. Don (Bignoniaceae) = Jacaranda ovalifolia R. = Jacaranda acutifolia auct. Xicranda|Jacaranda|Blue jacaranda, fern tree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre caducifoli, de fins a 10-15 (20) m, amb escorça de color bru clar. Fulles de 23-45 × 12-20 cm, compostes, pinnades dues vegades (bipinnades) en nombre senar , amb fins a 31 folíols de fins a 1 cm, lanceoladolinears, aguts i sense pecíol (sèssils). Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, amb calze curt, de fins a 3 mm, acampanat, amb 5 lòbuls petits, corol·la tubular-acampanada, irregular (només té un pla de simetria), una mica ventruda a la part central i amb 5 lòbuls apicals desiguals i divergents, d'un blau violat, vistosos i elegants, androceu de 4 estams desiguals, 2 més llargs (didínams) i 1 estam estèril (estaminodi), i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula llenyós, arrodonit i comprimit, verd rogenc i una mica carnós de jove, i sec i bru quan és madur, que s'obre per 2 valves, amb llavors primes, aplanades, de color de cafè, amb ales membranoses. Les fulles recorden la fulla de mimosa o de la falguera. La floració és primaveral, malgrat que de vegades té una segona floració, més escassa, a l'estiu. Característiques - Medicinal Usos: En medicina tradicional, és antisèptica, antihelmíntica i antiparasitària. S'utilitza en la recerca de nous antibacterians i antitumorals. La fusta és dura, resistent i aromàtica i s'empra en fusteria i ebenisteria. Informació destacada - Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/32027/0 - Espècie protegida: http://www.sib.gov.ar/ficha/PLANTAE*jacaranda*mimosifolia Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Sud Amèrica 41387529 2164105 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Gran Via-Balmes Originària d’una zona que s’estén des del nord de l’Argentina fins al sud de Bolívia, habita en boscos subtropicals en piemonts. S’ha naturalitzat a diversos països de l’hemisferi sud, on té un cultiu molt estès. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00065 52 Espècimen vegetal Wigandia urens (Ruiz & Pav.) Kunth (Boraginaceae) = Wigandia caracasana Wigàndia|Wigandia, mala mujer|Wigandia Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust de fins a 3-4 m, perennifoli, amb tija cilíndrica coberta de pèls glandulífers que es torna llenyosa. Fulles simples, alternes, ovades o el·líptiques, molt grans, híspides (amb pèls rígids, quasi punxeguts i aspres), de marge irregularment serrat. Inflorescència en cimes amb forma d'escorpí (escorpioides) a la part final de les branques. Flors hermafrodites, actinomorfes, amb calze de 5 sèpals soldats, persistent en el fruit, corol·la acampanada de 5 pètals soldats, liles o porpres i agrupades, amb androceu de 5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula, de 0,5 a 1 cm de llarg, dehiscent per 4 valves, pubescent, amb nombroses llavors de color marró groguenc, alveolades a la superfície. Característiques - Tòxica Usos: S'ha usat tradicionalment per tractar afeccions sifilítiques, reumatisme i insomni. Els tricomes de les fulles contenen al·lergògens que produeixen dermatitis de contacte en algunes persones. També té un ús ornamental, per la vistositat de les flors. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Sud Amèrica 41387098 2162998 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol Originària d’Amèrica del Sud, es cultiva arreu del món. Es troba en herbassars i marges de camí. En copyright|