Recursos

Cerca avançada
Imatge Col·lecció Col·lecció específica Identificador Número alternatiu Tipus d'objecte Scientific Name Scientific Name Authorship Vernacular Name Títol Matèria Recorded By Contribuïdor Family Kingdom Phylum Classe Order Habitat Descripció Data Data més antiga Data més nova Locality Municipality County Country State Province Procedència Minimum Elevation In Meters Maximum Elevation In Meters Decimal Latitude Decimal Longitude Coordinate Uncertainty In Meters Localització (Facultat) Localització Actual (Sala) Localització (Històric) Forma d'ingrés Data d'ingrés Font d'ingrés Preservació i Conservació Estat de coservació Valoració econòmica Situació Administrativa Referències bibliogràfiques Notes Drets Enllaç relacionat
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Miquel Mont Ribot CHVAPAST00003A Espècimen animal Sturnus vulgaris Linnaeus, 1758 estornell Sturnus vulgaris (estornell) Biodiversitat Sturnidae Chordata|Vertebrata Aves Passeriformes Chordata, Vertebrata, Aves, Passeriformes, Sturnidae, Sturnus vulgaris Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Els estornells són ocells gregaris, especialment a la tardor i a l'hivern, i formen estols de fins a 1,5 milions d'exemplars que volen sincronitzats fent figures espectaculars al capvespre. S'alimenten principalment d'insectes i la seva presència en entorns antropitzats pot ser beneficiosa per al control de plagues. Malgrat això, en ocasions ells mateixos són considerats una plaga per als humans. La seva dieta omnívora fa que puguin menjar gra i els grups tan nombrosos que formen els converteixen en una amenaça en molts entorns. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVMARBO00065@ Espècimen animal Syncerus caffer caffer (Sparrman, 1779) búfal africà Syncerus caffer caffer (búfal africà) Biodiversitat Bovidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Bovidae, Syncerus caffer caffer Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El búfal africà viu preferentment en zones boscoses i fons de valls, ja que té un alt requeriment d'aigua i d'herba densa. La seva població s'estima al voltant dels 670.000 exemplars, i està en declivi a causa de la pèrdua d'hàbitat i la caça indiscriminada per carn. En algunes regions, ha estat particularment colpejada per la pesta bovina i les sequeres. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Alberto Salat CHVMARBO00005A Espècimen animal Capra hircus Linnaeus, 1758 cabra Capra hircus (cabra) Biodiversitat Bovidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Bovidae, Capra hircus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 La cabra viu en zones muntanyoses i rocalloses i prats alpins. Les cabres van ser domesticades a partir de poblacions salvatges de l'Àsia Central. Introduïda arreu del món, de forma secundària s'han originat poblacions salvatges a partir dels exemplars domèstics. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Casanova Cassany ARHIODLI00002A Espècimen animal Libellula depressa Linnaeus, 1758 libèl·lula ampla Libellula depressa (libèl·lula ampla) Biodiversitat Libellulidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Libellulidae, Libellula depressa Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 La libèl·lula ampla es distribueix àmpliament per Europa. A Catalunya es troba arreu, llevat de les zones més seques com ara a la Depressió Central. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) ARHIODLI00008A Espècimen animal Orthetrum brunneum (Fonscolombe, 1837) parot pruïnós Orthetrum brunneum (parot pruïnós) Biodiversitat Libellulidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Libellulidae, Orthetrum brunneum Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Espècie holomediterrània. A Catalunya viu gairebé arreu i no es troba a l'alta muntanya ni al delta de l'Ebre. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Antoni Serra ARHIODLI00009A Espècimen animal Orthetrum coerulescens (Fabricius, 1798) parot blau Orthetrum coerulescens (parot blau) Biodiversitat Libellulidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Libellulidae, Orthetrum coerulescens Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El parot blau és una espècie poc exigent pel que fa a les condicions del seu hàbitat. A Catalunya s'ha trobat pràcticament a totes les comarques. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Antoni Serra ARHIODLI00011A Espècimen animal Crocothemis erythraea (Brullé, 1832) sagnador escarlata Crocothemis erythraea (sagnador escarlata) Biodiversitat Libellulidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Libellulidae, Crocothemis erythraea Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Els mascles del sagnador escarlata són inconfusibles pel seu color vermell i l'abdomen aplanat. Les femelles, més discretes, tenen una coloració groc marronós. Viu en aigües estagnants i rius amb molt poc corrent. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Antoni Serra ARHIODLI00012A Espècimen animal Trithemis annulata (P. de Beauvois, 1805) pipa vinosa Trithemis annulata (pipa vinosa) Biodiversitat Libellulidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Libellulidae, Trithemis annulata Pantà de Can Bogunyà Terrassa El Vallès Occidental Catalunya Barcelona Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 La pipa vinosa és una espècie etiòpica abundant a tota l'Àfrica. A Catalunya és present a tot el litoral i s'estén cap a l'interior. Els mascles, quan no volen, adopten una postura d'obelisc característica. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Antoni Serra ARHIODCA00002A Espècimen animal Calopteryx xanthostoma (Charpentier, 1825) damisel·la enguantada Calopteryx xanthostoma (damisel·la enguantada) Biodiversitat Calopterygidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Calopterygidae, Calopteryx xanthostoma Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Espècie iberomagribina, comuna a les rieres de la muntanya mitjana. El mascle (a l’esquerra de la fotografia) té el cap i el tòrax de color blau verdós metàl·lic, l’abdomen blau fosc metàl·lic, les ales hialines a la base i blau fosc o negrós a la resta. La femella (a la dreta de la fotografia) és en general de color verd metàl·lic i té les ales hialines, una mica verdoses. Els mascles són territorials i tenen un comportament de festeig. Després de la còpula el mascle vigila la femella mentre ella fa la posta. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) ARHIODCA00004A Espècimen animal Calopteryx haemorrhoidalis (Vander Linden, 1825) damisel·la endolada Calopteryx haemorrhoidalis (damisel·la endolada) Biodiversitat Calopterygidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Calopterygidae, Calopteryx haemorrhoidalis Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Els mascles de la damisel·la endolada tenen el cos de color negre amb tocs de bordeus metal·litzat. A la cara ventral dels tres darrers segments abdominals tenen una coloració fúcsia molt característica. Les ales estan tenyides de negre marronós excepte a la base. La femella té un color rogenc i verdós i les ales una mica fumades, amb una zona més fosca a l’extrem. Espècie iberomagribina, abundant als trams mitjans i alts de rius i rieres de la muntanya mitjana d'aigües amb un cert corrent i oxigenades. Els mascles festegen les femelles fent una sèrie de vols acrobàtics davant de la femella. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) ARHIODCO00001A Espècimen animal Ischnura elegans (Vander Linden, 1820) llantió elegant Ischnura elegans (llantió elegant) Biodiversitat Coenagrionidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Coenagrionidae, Ischnura elegans Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El llantió elegant és una espècie eurosiberiana amb una àmplia distribució que s’estén des d’Europa fins al Japó. És poc exigent amb la qualitat de l’aigua i es troba en ambients molt diversos tot i que prefereix la part baixa dels rius en trams amb força vegetació. És una de les espècies pioneres en colonitzar nous hàbitats. Els mascles tenen el cap i el tòrax negre amb taques de color blau i l’abdomen negre a la part dorsal, beix a la ventral i taques blaves als darrers segments. Les femelles tenen una coloració variable i sovint presenta un patró de color negre amb taques verdoses o marronoses. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) ARHIODCO00010A Espècimen animal Pyrrhosoma nymphula (Sulzer, 1776) ferrer camanegre Pyrrhosoma nymphula (ferrer camanegre) Biodiversitat Coenagrionidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Coenagrionidae, Pyrrhosoma nymphula Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Els mascles del ferrer camanegre tenen el cap negre amb els ulls vermells i el tòrax negre amb bandes vermelles. L’abdomen és de color vermell amb taques negres a la part dorsal dels darrers segments. Les femelles presenten una coloració variable. En general el color vermell del tòrax se substitueix per un color groguenc i el de l’abdomen per un de tons carbasses. En els dos sexes les potes són negres. És una espècie de la mediterrània occidental, present a gairebé tota la península Ibèrica. Viu tant en rius d’aigua corrent com en estanys. El mascle manté la femella subjectada després de la còpula, formant un tàndem, mentre aquesta fa la posta. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció històrica CHVMCIDA00016A Espècimen animal Dasypus septemcinctus Linnaeus, 1758 armadillo de set bandes Dasypus septemcinctus (armadillo de set bandes) Biodiversitat Dasypodidae Chordata|Vertebrata Mammalia Cingulata Chordata, Vertebrata, Mammalia, Cingulata, Dasypodidae, Dasypus septemcinctus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 L'armadillo de set bandes viu a sabanes seques del Paraguai, Argentina, Bolívia i Brasil, tot i que és capaç d'adaptar-se a hàbitats secundaris i a les pertorbacions humanes. La seva dieta és oportunista, menja sobretot invertebrats però també petits vertebrats, plantes i carronya. Fa caus amb les seves urpes i les femelles donen a llum entre set i nou cries que són genèticament idèntiques. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció històrica CHVAPIRA00044A Espècimen animal Ramphastos vitellinus Lichtenstein, 1823 tucà ariel Ramphastos vitellinus (tucà ariel) Biodiversitat Ramphastidae Chordata|Vertebrata Aves Piciformes Chordata, Vertebrata, Aves, Piciformes, Ramphastidae, Ramphastos vitellinus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El tucà ariel o tucà vitel·lí viu als boscos preferentment humits o més secs, però a la vora de rius a l'illa caribenya de Trinidad i a l'Amèrica del Sud tropical, fins al sud del Brasil i la Bolívia centrals. S'alimenta principalment de fruits, però complementa la dieta amb insectes, petits rèptils, ous i granotes. L'exemplar del CRBA que mostra la fotografia presenta al bec l'impacte dels perdigons que es van utilitzar per caçar-lo l'any 1869, presumiblement en el decurs de la Comissió Científica del Pacífic que buscava proveir d'exemplars exòtics les col·leccions d'història natural de museus i universitats. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVASTTY00001A Espècimen animal Tyto alba (Scopoli, 1769) òliba de campanar Tyto alba (òliba de campanar) Biodiversitat Tytonidae Chordata|Vertebrata Aves Strigiformes Chordata, Vertebrata, Aves, Strigiformes, Tytonidae, Tyto alba Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 L'òliba de campanar és un dels ocells amb un rang de distribució més ampli: viu a tots els continents amb l'única excepció de l'Antàrtida. És un rapinyaire nocturn amb un sentit de l'oïda agut que en plena foscor li permet caçar principalment petits rosegadors, però també alguns rèptils, amfibis i insectes. El nom comú fa referència al fet que és freqüent trobar-la niant a les torres de les esglésies, tot i que també ho fa als edificis abandonats o als arbres foradats. El seu vol nocturn i silenciós, a la vora d'esglésies i cementiris, ha fet que en algunes poblacions rurals se l'associés amb els esperits dels morts. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVAACAC00260A Espècimen animal Aquila fasciata Vieillot, 1822 àguila cuabarrada Aquila fasciata (àguila cuabarrada) Biodiversitat Accipitridae Chordata|Vertebrata Aves Accipitriformes Chordata, Vertebrata, Aves, Accipitriformes, Accipitridae, Aquila fasciata Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 L'àguila cuabarrada és característica de les zones càlides i semiàrides de la regió paleàrtica. El seu rang de distribució s'estén de forma més o menys discontínua des de la conca mediterrània fins al sud-est d'Àsia. S'alimenta de conills, coloms, perdius i també sargantanes. A la península Ibèrica es considera una espècie vulnerable, mentre que a Catalunya el catàleg de fauna amenaçada, pendent d'aprovació, la considera en perill d'extinció. En les darreres dècades les seves poblacions han minvat notòriament, i el 2006 es van registrar tot just 65 parelles nidificants a les muntanyes de mitjana altura de Catalunya. La destrucció d'hàbitats i les línies elèctriques en són les principals amenaces. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Alberto Salat CHVAACAC00009A Espècimen animal Gyps fulvus (Hablizl, 1783) voltor comú Gyps fulvus (voltor comú) Biodiversitat Accipitridae Chordata|Vertebrata Aves Accipitriformes Chordata, Vertebrata, Aves, Accipitriformes, Accipitridae, Gyps fulvus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El voltor comú viu a les muntanyes del sud d'Europa, del nord d'Àfrica i d'Àsia, i fa els seus nius als penya-segats. És una espècie carronyaire que forma colònies relativament nombroses. Tot i que s'alimenta d'animals morts, als Pirineus es van descriure alguns atacs de voltors a bestiar jove o malalt quan la legislació va impedir llençar els cadàvers de bestiar mort al camp i va disminuir la seva disponibilitat d'aliment. Es tracta d'un ocell especialment eficient en el vol, perquè aprofita els corrents d'aire per planejar i minimitzar la despesa energètica. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVAPSPS00244A Espècimen animal Psittacus erithacus Linnaeus, 1758 lloro gris africà Psittacus erithacus (lloro gris africà) Biodiversitat Psittacidae Chordata|Vertebrata Aves Psittaciformes Chordata, Vertebrata, Aves, Psittaciformes, Psittacidae, Psittacus erithacus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El lloro gris és nadiu de l'Àfrica equatorial. L'interès que desperta en els humans ha fet que les seves poblacions estiguin en clar declivi i sigui una espècie en perill d'extinció. El lloro gris és caçat per ser venut i mantingut en captivitat com a animal de companyia perquè és capaç de copiar la parla humana. Es calcula que cada any es caça un 20% dels individus salvatges, molts dels quals moren abans d'entrar al mercat. Es tracta d'un animal extremament intel·ligent, capaç de dur a terme algunes tasques al nivell cognitiu d'un infant d'entre quatre i sis anys. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Miquel Mont Ribot CHVABUUP00001A Espècimen animal Upupa epops Linnaeus, 1758 puput Upupa epops (puput) Biodiversitat Upupidae Chordata|Vertebrata Aves Bucerotiformes Chordata, Vertebrata, Aves, Bucerotiformes, Upupidae, Upupa epops Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 La puput és originària d'Europa, Àsia, el nord de l'Àfrica i el nord de l'Àfrica subsahariana. Les poblacions europees i asiàtiques migren cap als tròpics a l'hivern, mentre que les poblacions africanes són sedentàries. La puput té dos requeriments per ocupar un hàbitat: que hi hagi terrenys amb una vegetació minsa per alimentar-se i superfícies verticals amb cavitats (arbres, penya-segats, fins i tot parets...) per fer-hi niu. La seva dieta inclou l'eruga de la papallona processionària del pi, cosa que converteix la puput en un aliat contra els danys de la processionària. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció històrica CHVAOTOT00001A Espècimen animal Otis tarda Linnaeus, 1758 pioc salvatge Otis tarda (pioc salvatge) Biodiversitat Otididae Chordata|Vertebrata Aves Otidiformes Chordata, Vertebrata, Aves, Otidiformes, Otididae, Otis tarda Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El pioc és originari del nord del Marroc, l'Europa meridional i central i les regions temperades d'Àsia, on viu a herbassars oberts i camps de conreu. Les poblacions europees són residents, però les asiàtiques migren al sud a l'hivern. Era nadiu també a la Gran Bretanya, però el darrer exemplar salvatge va ser caçat el 1832. Actualment, Espanya i Portugal concentren el 60% de la població mundial. En les darreres dècades, la pèrdua d'hàbitat i l'agricultura intensiva n'han fet declinar les poblacions i ara es considera una espècie vulnerable. Tot i que vola, quan se sent destorbat prefereix arrencar a córrer i és capaç d'assolir velocitats de gairebé 50 km/h per fugir de les guineus. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVAOTOT00002A Espècimen animal Tetrax tetrax (Linnaeus, 1758) sisó Tetrax tetrax (sisó) Biodiversitat Otididae Chordata|Vertebrata Aves Otidiformes Chordata, Vertebrata, Aves, Otidiformes, Otididae, Tetrax tetrax Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El sisó viu a herbassars i conreus amb plantes prou altes per amagar-s'hi. Cria al sud d'Europa i en algunes zones de l'Àsia central i occidental. Les poblacions del sud d'Europa són residents, però d'altres migren cap al sud a l'hivern. La destrucció dels seus hàbitats naturals i, especialment, la pràctica de l'agricultura intensiva que afecta els nius que fa a terra, han provocat un clar declivi a les poblacions. Ha arribat a extingir-se en alguns indrets i actualment es considera gairebé amenaçat a la classificació de l'IUCN. L'exemplar del CRBA va ser trobat atropellat a la carretera L-214 prop de Granyena (la Segarra). En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Manuel Pérez Parra CHVAPACO00006A Espècimen animal Garrulus glandarius (Linnaeus, 1758) gaig Garrulus glandarius (gaig) Biodiversitat Corvidae Chordata|Vertebrata Aves Passeriformes Chordata, Vertebrata, Aves, Passeriformes, Corvidae, Garrulus glandarius Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El gaig té una distribució molt àmplia: des d'Europa occidental i el nord-oest d'Àfrica fins a l'Índia i la costa oriental d'Àsia. És capaç d'imitar els sons d'altres ocells com l'aligot comú o l'astor. El seu hàbitat natural són els boscos mixtos on creixen roures o alzines, i com a consumidor àvid de glans juga un paper important com a dispersor de llavors. Complementa la dieta amb altres fruits del bosc i insectes, i la varia al llarg de l'any, però emmagatzema glans per a l'hivern i la primavera. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció històrica CHVACHSC00016A Espècimen animal Limosa lapponica (Linnaeus, 1758) tètol cuabarrat Limosa lapponica (tètol cuabarrat) Biodiversitat Scolopacidae Chordata|Vertebrata Aves Charadriiformes Chordata, Vertebrata, Aves, Charadriiformes, Scolopacidae, Limosa lapponica Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El tètol cuabarrat viu a estuaris i fangars, on s'alimenta de cucs i mol·luscs. Cria a les costes àrtiques des d'Escandinàvia fins a Alaska, però migra per passar l'hivern a regions temperades i tropicals d'Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda. La migració d'una de les seves subespècies (Limosa lapponica baueri), que travessa el Pacífic des d'Alaska fins a Nova Zelanda, és la més llarga d'un ocell feta sense parades i el viatge més llarg conegut d'un animal sense alimentar-se. La totalitat del viatge, d'anada i tornada, supera els 29.000 km. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció històrica CHVACHSC00043A Espècimen animal Numenius tenuirostris Vieillot, 1817 polit becfí Numenius tenuirostris (polit becfí) Biodiversitat Scolopacidae Chordata|Vertebrata Aves Charadriiformes Chordata, Vertebrata, Aves, Charadriiformes, Scolopacidae, Numenius tenuirostris Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Actualment, es considera que el polit becfí és una espècie probablement extingida. Migrant, niava a l'estepa del Kazakhstan i passava els hiverns a aigües someres al voltant de la mediterrània. A les darreries del segle XX, la població estimada era inferior als 50 exemplars, i no se n'ha vist cap des del 2004. La caça i la pèrdua d'hàbitats, especialment a les costes mediterrànies, van provocar el declivi de les seves poblacions. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVAGAPH00088A Espècimen animal Pavo cristatus Linnaeus, 1758 paó Pavo cristatus (paó) Biodiversitat Phasianidae Chordata|Vertebrata Aves Galliformes Chordata, Vertebrata, Aves, Galliformes, Phasianidae, Pavo cristatus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El paó és originari del subcontinent indi, però ha estat introduït arreu del món com a ocell ornamental. Al seu hàbitat natural, boscos oberts i terres de conreu, viu la major part del temps a terra i al vespre s'enfila als arbres per dormir. La seva dieta es basa en fruits i llavors, però també s'alimenta de serps, sargantanes i petits rosegadors. És l'ocell nacional de l'Índia. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/