-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00024
Descripció: Herba perenne, similar al papir, formadora de mates de diverses tiges que sorgeixen de rizomes (tiges subterrànies) i tiges aèries d¿1-1,5 m rígides, amb secció triangular, d'un verd fosc. Fulles basals, limitades a beines verdes que abracen la base de la tija. Inflorescència en espiga, amb bràctees ben desenvolupades, semblants a fulles, de 15-35 × 1-1,5 cm, que formen grups de 10-25 en disposició umbel·lada i radial, com les barnilles d'un paraigua, més llargues que la inflorescència, que consta de 15-25 grups pedicel·lats, també radials, de 8-15 espiguetes cadascun; espiguetes llargues i primes, de 15-30 flors cadascuna, cobertes per 2 rengleres de bràctees brunes, que equivalen a les peces florals. Flors hermafrodites, molt simplificades, amb androceu de 3 estams i gineceu de 3 carpels i 3 estigmes. Fruit en aqueni, bru i trígon.
Usos:
Es cultiven com a ornament en jardins amb basses i làmines d'aigua, també sota formes variegades. En alguns països es comporten com a espècie invasora.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00005
Descripció: Herba perenne, de fins a 50 cm, sense tiges aèries (planta acaule), amb tiges subterrànies (rizomes tuberosos) horitzontals i cilíndriques. Fulles grans, peciolades, amb limbe triangular i lòbuls basals divergents (limbe sagitat), de color verd, amb la venació de color crema. Inflorescència formada per un eix engruixit (espàdix) en la base del qual s'insereixen les flors, i envoltat per una bràctea (espata) verda groguenca de forma cònica. Flors unisexuals, diminutes i poc aparents: masculines fèrtils amb 3-4 estams o estèrils (estaminodis), separades de les femenines, totes disposades en anells a la base de l¿espàdix. Fruits en baia agrupats, de color vermell lluent, cadascun amb 1-4 llavors.
Característiques
- Tòxica
Usos:
En medicina tradicional, el rizoma s'ha usat com a expectorant o purgant. La part aèria (rames i fulles) conté alcaloides tòxics per via interna. Sovint s'empra com a planta ornamental.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00006
Descripció: Subarbust de fins a 1 m, monoic, erecte o un mica ajagut, molt ramificat des de la base, amb tiges llenyoses, glabres, amb branques recobertes densament per segments verds, filiformes, aplanats, angulosos, disposats en fascicles i que, de fet, són tiges modificades amb aspecte de fulla (fil·locladis). Fulles reduïdes a espines de fins a 5 mm, reflexes, que falten a les branques joves. Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, actinomorfes i aromàtiques, amb 6 tèpals blancs o rosats, una mica soldats per la base, amb androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en baia, esfèric, vermell quan madura, amb 1-3 llavors.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Els fruits ingerits tenen una certa toxicitat i poden causar dermatitis de contacte. Els brots joves es consumeixen com a verdura al sud d'Àfrica. S'usa com a ornament perquè és molt vistosa i pot suportar molt bé el sol.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00038
Descripció: Arbre perennifoli de fins a 30 m, amb capçada piramidal i densa, tronc erecte i escorça inicialment llisa i posteriorment més rugosa. Fulles simples, alternes, el·líptiques o oblongovades, coriàcies, de color verd fosc, glabres a l'anvers i pubescents al revers, amb marge enter i pecíol tomentós. Flors solitàries, grans, hermafrodites, asimètriques, de color blanc cremós i amb aroma de cítric, amb calze de 3 sèpals petaloides, corol·la de 6-15 pètals blancs de textura cerosa, androceu de molts estams i gineceu de 6 o més carpels lliures. Fruit en polifol·licle dehiscent, en forma de pinya rosada, amb 1-2 llavors en cada fol·licle, llises amb un aril de color vermell viu.
Usos:
L'escorça s'ha usat com a antiasmàtic i antioxidant. També té un ús ornamental per la vistositat de les flors i els fruits.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00064
Descripció: Palmera de fins a 20 m, amb tronc (estípit) amb petites marques de fissures rugoses (cicatrius de les fulles) o parcialment cobert per restes foliars, amb la base eixamplada. Fulles palmatisectes, amb forma de ventall (flabel·liformes), esparses, amb limbe de 3,5-4 m i pecíols de 2 m. Inflorescència en raïm pèndul. Flors hermafrodites, trímeres, flairoses, amb 3 sèpals soldats, 3 pètals soldats de color crema, androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en drupa, de 0,6 cm de diàmetre, el·líptic o ovoide, negrós.
Usos:
No té cap interès medicinal. El fruit és comestible. Té un ús ornamental, pel qual s'utilitza molt en zones litorals. Els indígenes americans feien sandàlies, sostres o cistells amb les fulles fibroses, i amb el tronc construïen estris de cuina, entre altres usos.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00008
Descripció: Arbust enfiladís de fins a 10 m, amb tronc llenyós, robust, sinuós, ramificat des de la base, espinós i perennifoli. Fulles simples, alternes, herbàcies, peciolades, amb limbe el·líptic i enter, verdes, lluents i amb nervi central molt marcat. Inflorescència en cima, que inclou 3 flors envoltades per 3 bràctees ovoides, foliàcies, de color magenta. Flors hermafrodites, actinomorfes, petites, pentàmeres, amb periant tubular, angulós, de color crema, amb 5 lòbuls, androceu de 6-8 estams i gineceu unicarpel·lar. Fruit en aqueni.
Usos:
No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. L'ús principal és ornamental, per la vistositat de les bràctees acolorides i per la facilitat de cultiu.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00025
Descripció: Herba perenne de fins a 80 cm, que pertany al grup de les falgueres, que no fan flors, sinó que es reprodueixen per espores. Tija subterrània (rizoma) curta i ascendent, bruna, amb esquames, de la qual emergeixen fulles de fins a 50 cm, compostes, imparipinnades, amb 6-10 parells de folíols (fulletes de segon ordre) i 1 de terminal; folíols típicament amb forma de falç ampla (falcatum), acuminats i de base auriculada, amb vora dentada i d¿un verd brillant, coriacis. Al revers de les fulles, desenes o centenars de grups d'esporangis circulars, de color groc llimona quan són joves i bruns quan són madurs, coberts per 1 indusi (coberta membranosa) sota el qual es produeixen milers d'espores.
Usos:
El rizoma s'usa com a antihelmíntic. Té un ús ornamental en jardineria, amb el risc d¿escapar dels cultius. Legalment es considera invasora a l'Estat espanyol, amb risc per a les illes Canàries.
Informació destacada
- Espècie invasora:
http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/cyrtomium_falcatum_2013_tcm7-307059.pdf
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00042
Descripció: Herba aquàtica de rizoma carnós i horitzontal. Fulles grans, coriàcies i cordiformes que suren en la superfície de l'aigua, amb llargs pecíols. Flors solitàries, asimètriques, amb un llarg peduncle, calze amb 4 sèpals i corol·la de fins a una cinquantena de pètals gruixuts, blancs o rosats, amb disposició helicoïdal, androceu amb estams nombrosos i anteres grogues, i gineceu amb molts carpels lliures. Fruit en poliaqueni.
Usos:
Popularment se li han atribuït propietats medicinals com a anafrodisíac i sedant. S'usa com a ornament en basses i estanyols.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/164237/0
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00051
Descripció: Arbre de 6-8 m, caducifoli, d'escorça llisa i grisenca que es desprèn en petites làmines. Fulles simples, alternades, el·líptiques, acuminades i lleument serrades al marge. Flors solitàries, hermafrodites, actinomorfes, subsèssils amb un receptacle campanulat, amb 5 sèpals soldats, 5 pètals lliures rosats i molts estams. Fruit (préssec) en drupa, subesfèric o comprimit, groguenc, ataronjat o vermellós, amb el mesocarpi (polpa) comestible molt carnós, de gust dolç i endocarpi (pinyol) petri.
Característiques
- Alimentària
Usos:
El fruit (préssec) té molts carotenoides, que li atorguen bones propietats com a antioxidant. És una planta mel·lífera.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00004
Descripció: Arbre de fins a 50-65 m, ordinàriament dioic, perennifoli, amb rames horitzontals, rectes, disposades regularment en verticils, amb escorça llisa o una mica esquamosa, de color grisenc. Fulles esquamiformes, sèssils, gruixudes i una mica corbades. Flors masculines brunes i disposades en estructures en forma de pinya (cons) de 4 cm; flors femenines verdes en cons de 10-13 cm. Fructificacions (estròbils) llenyoses, globoses, de fins a 12 cm de diàmetre, que en la maduresa es desintegren per dispersar les llavors (pinyons).
Usos:
La resina s'ha usat com a cicatritzant, les llavors són comestibles i, en conjunt, s'usa principalment com a ornament.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/30497/0
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00033
Descripció: Liana llenyosa, amb fulles tot l'any i enfiladissa gràcies a unes petites arrels que s'adhereixen a troncs, roques i parets. Fulles simples, alternes, gruixudes i coriàcies, brillants, d'un verd més fosc a l'anvers que al revers, peciolades, amb dues morfologies diferents (dimorfes): les de les branques estèrils, palmades amb 3-5 lòbuls; les de les branques florides, enteres, el·líptiques i romboïdals fins a lanceolades. Inflorescència en umbel·la. Flors hermafrodites, amb calze de 5 sèpals petits triangulars, corol·la de 5 pètals lanceolats, petits i verdosos, disposats en forma d¿estrella, que alternen amb 5 estams lliures, erectes, i gineceu de 3-5 carpels. Fruit en baia carnós, de la mida d'un pèsol, negre quan és madur, amb 2-5 llavors.
Al jardí Ferran Soldevila hi ha exemplars de diverses varietats ornamentals (algunes de variegades). Floreix al final de l'estiu o començament de la tardor, i els fruits maduren a la primavera següent.
Característiques
- Medicinal
- Tòxica
Usos:
La fulla té un ús ben establert com a expectorant en casos de tos productiva i un ús tradicional com a expectorant en la tos associada a refredats. En cosmètica s'empra en productes anticel·lulítics. Tota la planta conté una lactona sesquiterpènica tòxica (hederina) que pot produir intoxicacions en humans (i en animals domèstics) pel consum de fruits.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00045
Descripció: Palmera dioica de 15-20 m amb troc (estípit) bastant prim i ocasionalment corbat, únic o ramificat des de la base i cobert amb les restes de les fulles velles, amb capçada de 6-10 m de diàmetre. Fulles de 3-7 m, pinnades, formades per fins a 150 segments de color glauc, amb espines dures a la part inferior del pecíol. Inflorescència en panícula, amb una bràctea (espata) que n'envolta la part inferior. Flors unisexuals, calze amb 3 sèpals i corol·la amb 3 pètals; androceu de 6 estams de color crema les masculines, i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en baia (dàtils) ovoide, de polpa (mesocarpi), carnós i dolç, d'un groc ataronjat de jove i d'un vermell brunenc en la maduresa.
Característiques
- Alimentària
Usos:
De la datilera se n'aprofiten principalment els fruits (dàtils), consumits frescos o secs. Entre els cristians, les fulles s'usen per confeccionar les tradicionals palmes del Diumenge de Rams, que són de color blanquinós perquè perden el color verd original quan es cobreixen i es guarden en la foscor.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00060
Descripció: Arbre de fins a 25 m, caducifoli, d'escorça grisa marronosa estriada longitudinalment. Fulles alternes, pinnaticompostes, de 4-10 folíols ovalolanceolats, aguts i enters. Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, amb calze campanulat de 5 dents, corol·la papilionada de 5 pètals lliures blancs, rarament porpres, androceu de 10 estams soldats en un tub i gineceu monocarpel·lar. Fruit en llegum de 3-6 cm, indehiscent, articulat (loment), pèndul, de color verd grogós que es va tornant marronós i arrugat amb la maduració.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Espècie emètica, constitueix una de les 50 substàncies fonamentals de la medicina tradicional xinesa. Se li han atribuït propietats com a abortiva, antibacteriana, anticolesterolèmica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, diürètica, emètica, emol·lient, febrífuga, hipotensora, purgant o tònica, entre d'altres. També té un ús ornamental, i és molt emprada per fer bonsais.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00037
Descripció: Palmera força baixa, a vegades nana, que pot arribar fins als 7 m, amb tronc (estípit) robust, més o menys llis i una mica anellat prop de la corona de fulles i eixamplat gradualment cap a la base. Fulles d'1-1,5 m de longitud, orbiculars o flabel·liformes, amb llargs segments pènduls d'aspecte vistós i pecíol amb dents espinoses. Inflorescència axil·lar, d'1,5 m de longitud, primer groga i després verda i d'olor desagradable. Flors hermafrodites, petites, sèssils, en grups de 2-4 i de color groc crema, amb calze i corol·la trilobulats, el primer amb els lòbuls imbricats, amb androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en drupa petita, d'uns 2,5 cm de longitud, d'arrodonit a ovoide o el·lipsoïdal, de color verd blavós, brillant i llis.
Usos:
A vegades les fulles s'empren per fabricar ventalls i la fibra, per fer cordes.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00023
Descripció: Arbre longeu, perennifoli i monoic de fins a 35 m, amb el tronc recte (pot ser tortuós en exemplars silvestres). Típicament fa branques erectes que originen una capçada llarga i estreta (forma sempervirens). Fulles adultes en forma de petites esquames de 0,5-1 mm, imbricades les unes amb les altres amb aparença de 4 rengleres. Flors unisexuals i inflorescència en forma de pinya (cons): la masculina ovoide, de 4-8 mm, a l'extrem de les branques; la femenina el·lipsoïdal o globosa, de color verd i després bru grisenc, brillant i cada cop més llenyosa. Fructificacions llenyoses, de 25-40 mm, amb 8-14 esquames poligonals (com els segments cosits per formar una pilota de futbol), que tenen un peu claviforme que les va separant per alliberar les llavors, nombroses (6-20/esquama), que són com petits pinyons alats que maduren gairebé un any després de la pol·linització.
Característiques
- Medicinal
- Tòxic
Usos:
El pol·len de xiprer es dispersa per l'aire (aerovagant) i és considerat dels més al·lergògens en ciutats mediterrànies. La fusta és aromàtica, resistent, usada en fusteria, ebenisteria i torneria. Els gàlbuls contenen tanins i s'han emprat en el tractament de venopaties (varius i hemorroides), i l'oli essencial, en inflamacions osteoarticulars. Es cultiva en jardins, per fer-ne tanques i pantalles de protecció del vent. L'oli essencial és neurotòxic i s'han produït intoxicacions en bestiar que ha menjat restes de poda.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00028
Descripció: Arbust o arbret de fins a 6-8 m, caducifoli, d'escorça grisenca i llisa que a les ferides deixa fluir un làtex d'olor acre, amb capçada molt ampla amb branques gairebé horitzontals que de vegades no aguanten el propi pes i que a les Pitiüses es falquen amb crosses. Fulles simples, molt grosses, palmades i/o lobades, aspres i peciolades. Flors, tant les masculines com les femenines, tancades en un receptacle carnós, en forma de pera (piriforme) amb un porus apical; un cop fecundades, el receptacle esdevé carnós i esdevé el siconi (figa), a interior de la qual hi ha els veritables fruits (aquenis).
Característiques
- Alimentari
Usos:
El fruit (figa) es pot consumir fresc o sec, i és ric en sucres i vitamines. El làtex produït a les branques pot ser un irritant dèrmic.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00059
Descripció: Arbre de 5-9 m d'alçada, amb els branquillons joves coberts de pèls blanquinosos i, posteriorment, de color marró violaci. Fulles coriàcies, lanceolades o obovades, de color verd fosc lluent a l'anvers i més pàl·lides al revers, lleugerament pubescents en tota la nervació, amb marge foliar lleugerament serrat. Inflorescència en corimbe terminal. Flors blanques amb 5 pètals, 5 sèpals, androceu de molts estams i gineceu semiínfer. Fruit piriforme (pom) glabre, de color vermell pàl·lid.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Les fulles i els fruits contenen glucòsids cianogènics, que poden resultar tòxics.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00014
Descripció: Arbre dioic de 25-30 m, amb tronc recte d¿escorça grisa, rames pèndules i copa piramidal. Fulles reduïdes a petites esquames triangulars i verticil·lades. Inflorescència masculina en espiga pèndula i femenina en glomèrul el·lipsoïdal. Flors unisexuals, les masculines amb 1 estam i petites bràctees basals, i les femenines amb 1 gineceu d¿estigmes filiformes i 2 bràctees basals. Fruits en aqueni alat, petits, que en conjunt s'agrupen en una infructescència subglobosa o cilíndrica d'1 cm de diàmetre, amb bràctees lignificades.
Usos:
No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. Tot i que te un ús principalment ornamental, com que té un creixement ràpid s'utilitza com a pantalla protectora de vent, per a la fixació de terrenys i per a l'estabilització de bancs de rius.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00056
Descripció: Arbre de fins a 25 m, perennifoli, de tronc gruixut i escorça fosca, aspra i que amb el temps s'esquerda, s'exfolia en plaques llargues i traspua resines aromàtiques. Fulles esparses, pinnaticompostes, amb folíols linears lanceolats, aguts, amb l'extrem corbat i enters. Inflorescència en panícula pèndula. Flors unisexuals, amb 5 pètals, 5 sèpals i 10 estams, grogues blanquinoses o verdoses. Fruit (pebre rosa) en drupa, globós, rosa o vermell brillant, aromàtic.
Usos:
La fusta és dura, pesada i resistent, i s'usa com a combustible perquè és rica en resina i crema molt bé. També s'empra en perfumeria per la intensitat de la seva aroma. S'utilitza com a ornament perquè té un aspecte semblant al salze i una aroma interessant. Tradicionalment, en la regió andina s'havia emprat com a tint natural de fibres i per elaborar begudes com ara la chicha. El fruit (pebre rosa) s'usa com a condiment.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00052
Descripció: Arbre de 3-6 m, caducifoli, molt ramificat, lleument espinós, d'escorça escamosa i grisenca. Fulles simples, oposades, lanceolades o oblongues, enteres, subsèssils, coriàcies i glabres. Flors solitàries o en petits grups, grosses i vistoses, hermafrodites, actinomorfes, campanulades, amb calze persistent de 5-7 sèpals, corol·la de 5-8 pètals soldats, vermells, amb androceu de molts estams i gineceu pluricarpel·lar sincàrpic. Fruit en balàustia, de 10-15 cm, globós, amb una envolta coriàcia groguenca o vermellosa, l'interior dividit en compartiments (endocarpi verd grogós), amb moltes llavors prismàtiques, carnoses, amb una polpa (sarcotesta) molt sucosa i comestible, translúcida o rosada.
Característiques
- Alimentària
Usos:
El fruit (magrana) és comestible i s'utilitza per elaborar begudes com ara la granadina. Conté una gran quantitat de potassi i sals, i és diürètic, antioxidant, cardiotònic i hipotensor. El suc s'empra com a indicador natural de l'acidesa i com a tint natural de productes no sintètics. L'escorça del tronc i de l'arrel és antihelmíntica i també conté molts minerals. L'arbre s'usa com a ornament per la vistositat de les flors i el retorciment dels troncs vells.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00055
Descripció: Arbust generalment monoic, perennifoli, glabre, amb rizoma i tiges verdes no lignificades. Fulles reduïdes a esquames triangulars i membranoses de 5-10 mm, sèssils i sense clorofil·la, situades a l'axil·la del fil·locladi (tija transformada amb aspecte de fulla on se situen les flors), verd, ovalat o el·líptic, acuminat a l'extrem sense punxa. Inflorescència umbel·liforme. Flors unisexuals, actinomorfes i dialitèpales, trímeres, amb 6 tèpals lliures, androceu de 3 estams les masculines i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en baia, d'1-1,5 cm, globós, vermell brillant, amb 1-2 llavors subgloboses.
Característiques
- Medicinal
Usos:
El rizoma té propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, i s'usa per tractar varius i hemorroides. Se n'han aïllat set saponines esteroïdals i un glucòsid. S'usa com a pinso per a animals i com a ornament per la vistositat dels fruits.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00066
Descripció: Arbust de fins a 10 m, perennifoli, amb tronc erecte poc ramificat, engruixit a la base. Fulles simples, en grups densos (rosetes) en els àpex de les tiges, linears o lanceolades, coriàcies, amb marge lleument serrat, sense espines, amb nervadura paral·lela, de color verd fosc. Inflorescència en raïm, gran i densa. Flors hermafrodites, amb 6 tèpals lliures, blancs, androceu de 6 estams i gineceu pluricarpel·lar. Fruit en càpsula carnós, ovoide i negrós.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Les flors s'usen per tractar diverses afeccions respiratòries com ara la pneumònia. Les fulles serveixen per alleujar el dolor d'oïda. A les arrels se'ls atribueixen propietats laxants i s'usen per accelerar el part. La tija conté saponines esteroïdals amb activitat antifúngica i antibacteriana contra la Candida albicans i el Cryptococcus neoformans, a més de propietats com a diürètica, anticonceptiva i per tractar l'artritis. En molts països de l'Amèrica Central es consumeix com a aliment. S'acostuma a plantar com a ornament. S'ha usat en el món tèxtil, i les fulles i les arrels s'empren com a substitutes del sabó per la gran quantitat de saponines que contenen. La flor, anomenada izote, és la flor nacional d'El Salvador.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00061
Descripció: Arbre dioic, de fins a 20 m, perennifoli, de tronc gruixut que pot arribar a 4 m de diàmetre i escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes; de creixement lent, pot arribar a ser molt longeu. Fulles simples, alternes, lineals, planes, amb certa torsió bassal i punta còrnia. Flors unisexuals, les masculines en grups de 6-14 esquames peltades en forma de xinxeta, amb 4-8 sacs pol·línics per esquama, les femenines només amb 1 rudiment seminal sobre 1 o diverses esquames estèrils. Fructificació reduïda a 1 llavor envoltada d'1 cúpula vermella carnosa (aril), que és la única part no tòxica de la planta per facilitar-ne la dispersió per mitjà dels ocells; llavor ovoide, amb coberta (testa) llenyosa.
Observacions:
Un dels exemplars de teix del Jardí Ferran Soldevila es considera centenari i està catalogat per l'Ajuntament de Barcelona (número de catàleg: 0060-02-94).
Característiques
- Tòxica
Usos:
Des d'antic, s'utilitza com a remei cardíac. És molt tòxic: conté l'alcaloide taxina, que té un efecte cardiotòxic que en dosis altes produeix la paràlisi del cor. De l'escorça i les fulles se n'obté el taxol, amb propietats anticanceroses. La fusta és de gran qualitat i s'empra en la fabricació de mobles i, antigament, d'arcs i rodes de carro. Té un ús ornamental i, com que s'adapta bé a la poda, s'usa en jardins per formar cèrcols i tanques, sovint amb formes geomètriques. A causa de la seva raresa i el seu creixement lent, està gairebé en perill d'extinció, motiu pel qual se n'ha reduït l'ús. En certes cultures, és un arbre simbòlic amb significat místic i sagrat.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/42546/0
- Espècie protegida:
http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=517f343e124aa210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=08faed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00063
Descripció: Arbre de fins a 30 m, caducifoli, de capçada densa, tronc gruixut i escorça bruna o de color gris fosc, rugosa. Fulles simples, alternes, ovalolanceolades o suborbiculars amb l'àpex molt agut, asimètriques a la base, i marge dentat o serrat, amb estípules. Inflorescència en cima, densa. Flors hermafrodites, poc vistoses, que apareixen abans de les fulles i duren molt poc temps, amb periant reduït de 4-5 tèpals, androceu de 4-5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit sec, alat (sàmara), orbicular, inicialment verd clar, freqüentment tenyit de vermell sobretot a les proximitats de les llavors, i més tard, just abans de caure, groguenc.
Usos:
L'escorça de les branques joves, que en assecar-se es recargolen, s'usa en infusió per tractar diarrees o trastorns digestius, i externament com antiinflamatòria per rentar ferides o fer gàrgares en cas d'inflamació de la cavitat oral. Conté abundants tanins, mucílags de natura urànica, fitosterols, lactones i oxalat càlcic. La fusta és dura i apreciada en ebenisteria.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00041
Descripció: Arbust de fins a 4 m d'alçada amb escorça grisenca, que presenta moltes branques flexibles des de la mateixa base del tronc. Fulles simples, d'un verd intens, oposades o verticil·lades en grups de 3, lanceolades, coriàcies, sense pèls (glabres) i amb el pecíol curt. Inflorescència en corimbe. Flors hermafrodites, actinomorfes, fragants, calze amb 3 sèpals glandulosos i corol·la amb forma d'embut (infundibuliforme) amb 5 pètals soldats, amb una corona multífida central, de color rosa intens o blanc vermell, androceu de 5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit format per 2 fol·licles, fusiformes, marronosos, que romanen units fins a la dehiscència; llavors amb vil·là.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Planta molt tòxica a causa dels heteròsids cardiotònics que conté. S'havia utilitzat popularment com a cardiotònic i parasiticida, però no és gens aconsellable usar-la. Sovint es planta en les mitjanes d'autopistes i carreteres o en parcs i jardins.
| Imatge |
Col·lecció |
Col·lecció específica |
Identificador |
Número alternatiu |
Tipus d'objecte |
Scientific Name |
Scientific Name Authorship |
Vernacular Name |
Títol |
Matèria |
Recorded By |
Contribuïdor |
Family |
Kingdom |
Phylum |
Classe |
Order |
Habitat |
Descripció |
Data |
Data més antiga |
Data més nova |
Locality |
Municipality |
County |
Country |
State Province |
Procedència |
Minimum Elevation In Meters |
Maximum Elevation In Meters |
Decimal Latitude |
Decimal Longitude |
Coordinate Uncertainty In Meters |
Localització (Facultat) |
Localització Actual (Sala) |
Localització (Històric) |
Forma d'ingrés |
Data d'ingrés |
Font d'ingrés |
Preservació i Conservació |
Estat de coservació |
Valoració econòmica |
Situació Administrativa |
Referències bibliogràfiques |
Notes |
Drets |
Enllaç relacionat |
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00024 |
99 |
Espècimen vegetal |
Cyperus involucratus Rottb. (Cyperaceae) = Cyperus alternifolius subsp. flabelliformis Kük |
|
|
Paraigüets|Paragüita|Umbrella papyrus |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Herba perenne, similar al papir, formadora de mates de diverses tiges que sorgeixen de rizomes (tiges subterrànies) i tiges aèries d¿1-1,5 m rígides, amb secció triangular, d'un verd fosc. Fulles basals, limitades a beines verdes que abracen la base de la tija. Inflorescència en espiga, amb bràctees ben desenvolupades, semblants a fulles, de 15-35 × 1-1,5 cm, que formen grups de 10-25 en disposició umbel·lada i radial, com les barnilles d'un paraigua, més llargues que la inflorescència, que consta de 15-25 grups pedicel·lats, també radials, de 8-15 espiguetes cadascun; espiguetes llargues i primes, de 15-30 flors cadascuna, cobertes per 2 rengleres de bràctees brunes, que equivalen a les peces florals. Flors hermafrodites, molt simplificades, amb androceu de 3 estams i gineceu de 3 carpels i 3 estigmes. Fruit en aqueni, bru i trígon.
Usos:
Es cultiven com a ornament en jardins amb basses i làmines d'aigua, també sota formes variegades. En alguns països es comporten com a espècie invasora. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àfrica |
|
|
41387046 |
216337 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originaris de Madagascar, viuen en zones humides i embassades, llacs i marges fluvials, fins a 400 m per damunt del nivell del mar. S’han naturalitzat a l’Àfrica tropical i es conreen com a planta ornamental. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00005 |
86 |
Espècimen vegetal |
Arum italicum Mill. (Araceae) |
|
|
Borda, cresola, sarriassa, cugot|Aro|Italian lords-and-ladies |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Herba perenne, de fins a 50 cm, sense tiges aèries (planta acaule), amb tiges subterrànies (rizomes tuberosos) horitzontals i cilíndriques. Fulles grans, peciolades, amb limbe triangular i lòbuls basals divergents (limbe sagitat), de color verd, amb la venació de color crema. Inflorescència formada per un eix engruixit (espàdix) en la base del qual s'insereixen les flors, i envoltat per una bràctea (espata) verda groguenca de forma cònica. Flors unisexuals, diminutes i poc aparents: masculines fèrtils amb 3-4 estams o estèrils (estaminodis), separades de les femenines, totes disposades en anells a la base de l¿espàdix. Fruits en baia agrupats, de color vermell lluent, cadascun amb 1-4 llavors.
Característiques
- Tòxica
Usos:
En medicina tradicional, el rizoma s'ha usat com a expectorant o purgant. La part aèria (rames i fulles) conté alcaloides tòxics per via interna. Sovint s'empra com a planta ornamental. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387618 |
2163912 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originària del continent europeu i del nord d’Àfrica i habita en llocs frescals i boscos de ribera. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00006 |
33 |
Espècimen vegetal |
Asparagus densiflorus (Kunth) Jessop (Asparagaceae) = Asparagopsis densiflora Kunth |
|
|
Esparreguera de jardí|Espárrago chino|Asparagus-fern |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Subarbust de fins a 1 m, monoic, erecte o un mica ajagut, molt ramificat des de la base, amb tiges llenyoses, glabres, amb branques recobertes densament per segments verds, filiformes, aplanats, angulosos, disposats en fascicles i que, de fet, són tiges modificades amb aspecte de fulla (fil·locladis). Fulles reduïdes a espines de fins a 5 mm, reflexes, que falten a les branques joves. Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, actinomorfes i aromàtiques, amb 6 tèpals blancs o rosats, una mica soldats per la base, amb androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en baia, esfèric, vermell quan madura, amb 1-3 llavors.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Els fruits ingerits tenen una certa toxicitat i poden causar dermatitis de contacte. Els brots joves es consumeixen com a verdura al sud d'Àfrica. S'usa com a ornament perquè és molt vistosa i pot suportar molt bé el sol. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àfrica |
|
|
41387168 |
2163966 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Pati de ciències |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària d’Àfrica del sud, molt conrada arreu. El seu hàbitat natural són les dunes costaneres i els espais rocosos del litoral. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00038 |
29 |
Espècimen vegetal |
Magnolia grandiflora L. (Magnoliaceae) |
|
|
Magnòlia|Magnolia|Bull bay |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre perennifoli de fins a 30 m, amb capçada piramidal i densa, tronc erecte i escorça inicialment llisa i posteriorment més rugosa. Fulles simples, alternes, el·líptiques o oblongovades, coriàcies, de color verd fosc, glabres a l'anvers i pubescents al revers, amb marge enter i pecíol tomentós. Flors solitàries, grans, hermafrodites, asimètriques, de color blanc cremós i amb aroma de cítric, amb calze de 3 sèpals petaloides, corol·la de 6-15 pètals blancs de textura cerosa, androceu de molts estams i gineceu de 6 o més carpels lliures. Fruit en polifol·licle dehiscent, en forma de pinya rosada, amb 1-2 llavors en cada fol·licle, llises amb un aril de color vermell viu.
Usos:
L'escorça s'ha usat com a antiasmàtic i antioxidant. També té un ús ornamental per la vistositat de les flors i els fruits. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Amèrica del Nord |
|
|
41387562 |
2163698 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle/Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de la zona sud-est de l’Amèrica del Nord, creix en els llits dels rius secs, boscos temperats i planes costaneres. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00064 |
62 |
Espècimen vegetal |
Washingtonia filifera (André) H. Wendl. (Arecaceae) = Pritchardia filifera André |
|
|
Palmera de ventall|Palmera del desierto|Californian fan palm |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Palmera de fins a 20 m, amb tronc (estípit) amb petites marques de fissures rugoses (cicatrius de les fulles) o parcialment cobert per restes foliars, amb la base eixamplada. Fulles palmatisectes, amb forma de ventall (flabel·liformes), esparses, amb limbe de 3,5-4 m i pecíols de 2 m. Inflorescència en raïm pèndul. Flors hermafrodites, trímeres, flairoses, amb 3 sèpals soldats, 3 pètals soldats de color crema, androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en drupa, de 0,6 cm de diàmetre, el·líptic o ovoide, negrós.
Usos:
No té cap interès medicinal. El fruit és comestible. Té un ús ornamental, pel qual s'utilitza molt en zones litorals. Els indígenes americans feien sandàlies, sostres o cistells amb les fulles fibroses, i amb el tronc construïen estris de cuina, entre altres usos. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Amèrica del Nord |
|
|
41386916 |
2162761 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de les àrees subdesèrtiques de Califòrnia i del nord-oest de Mèxic, creix en zones àrides del desert, canons o prop de rierols. Li calen estius calorosos i hiverns suaus (té certa resistència a les glaçades). |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00008 |
72 |
Espècimen vegetal |
Bougainvillea glabra Choisy (Nyctaginaceae) |
|
|
Buguenvíl·lea|Buganvillea|Paperflower |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust enfiladís de fins a 10 m, amb tronc llenyós, robust, sinuós, ramificat des de la base, espinós i perennifoli. Fulles simples, alternes, herbàcies, peciolades, amb limbe el·líptic i enter, verdes, lluents i amb nervi central molt marcat. Inflorescència en cima, que inclou 3 flors envoltades per 3 bràctees ovoides, foliàcies, de color magenta. Flors hermafrodites, actinomorfes, petites, pentàmeres, amb periant tubular, angulós, de color crema, amb 5 lòbuls, androceu de 6-8 estams i gineceu unicarpel·lar. Fruit en aqueni.
Usos:
No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. L'ús principal és ornamental, per la vistositat de les bràctees acolorides i per la facilitat de cultiu. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41387006 |
2162724 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Planta tropical originària d’Amèrica del Sud, en particular del Brasil. Actualment es cultiva en zones de clima temperat, com ara la regió mediterrània. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00025 |
32 |
Espècimen vegetal |
Cyrtomium falcatum (L. f.) C. Presl (Dryopteridaceae) = Polypodium falcatum L. f. |
|
|
Falzia murera|Cirtomio, helecho falcata|Holly fern, Japanese holly fern |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Herba perenne de fins a 80 cm, que pertany al grup de les falgueres, que no fan flors, sinó que es reprodueixen per espores. Tija subterrània (rizoma) curta i ascendent, bruna, amb esquames, de la qual emergeixen fulles de fins a 50 cm, compostes, imparipinnades, amb 6-10 parells de folíols (fulletes de segon ordre) i 1 de terminal; folíols típicament amb forma de falç ampla (falcatum), acuminats i de base auriculada, amb vora dentada i d¿un verd brillant, coriacis. Al revers de les fulles, desenes o centenars de grups d'esporangis circulars, de color groc llimona quan són joves i bruns quan són madurs, coberts per 1 indusi (coberta membranosa) sota el qual es produeixen milers d'espores.
Usos:
El rizoma s'usa com a antihelmíntic. Té un ús ornamental en jardineria, amb el risc d¿escapar dels cultius. Legalment es considera invasora a l'Estat espanyol, amb risc per a les illes Canàries.
Informació destacada
- Espècie invasora:
http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/cyrtomium_falcatum_2013_tcm7-307059.pdf |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41387436 |
2163676 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de l’est d’Àsia i l’Himàlaia, habita en indrets rocallosos i penya-segats. Escapada de conreus, és subespontània ocasional en indrets costaners. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00042 |
24 |
Espècimen vegetal |
Nymphaea alba L. (Nymphaeaceae) |
|
|
Nenúfar blanc, nimfea blanca|Nenúfar blanco|White water rose |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Herba aquàtica de rizoma carnós i horitzontal. Fulles grans, coriàcies i cordiformes que suren en la superfície de l'aigua, amb llargs pecíols. Flors solitàries, asimètriques, amb un llarg peduncle, calze amb 4 sèpals i corol·la de fins a una cinquantena de pètals gruixuts, blancs o rosats, amb disposició helicoïdal, androceu amb estams nombrosos i anteres grogues, i gineceu amb molts carpels lliures. Fruit en poliaqueni.
Usos:
Popularment se li han atribuït propietats medicinals com a anafrodisíac i sedant. S'usa com a ornament en basses i estanyols.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/164237/0 |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387029 |
2163382 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Creix a tot Europa, a l’Orient Mitjà i en zones del nord d’Àfrica, sempre en aigües dolces més o menys estancades. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00051 |
112 |
Espècimen vegetal |
Prunus persica (L.) Batsch (Rosaceae) = Amygdalus persica L. |
|
|
Presseguer|Melocotonero|Peach |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de 6-8 m, caducifoli, d'escorça llisa i grisenca que es desprèn en petites làmines. Fulles simples, alternades, el·líptiques, acuminades i lleument serrades al marge. Flors solitàries, hermafrodites, actinomorfes, subsèssils amb un receptacle campanulat, amb 5 sèpals soldats, 5 pètals lliures rosats i molts estams. Fruit (préssec) en drupa, subesfèric o comprimit, groguenc, ataronjat o vermellós, amb el mesocarpi (polpa) comestible molt carnós, de gust dolç i endocarpi (pinyol) petri.
Característiques
- Alimentària
Usos:
El fruit (préssec) té molts carotenoides, que li atorguen bones propietats com a antioxidant. És una planta mel·lífera. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
413866 |
2162729 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originari de la Xina i es va importar a Occident a través de les antigues rutes comercials. És una espècie exclusivament de cultiu. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00004 |
38 |
Espècimen vegetal |
Araucaria heterophylla (Salisb.) Franco (Araucariaceae) = Eutassa heterophylla Salisb. |
|
|
Pi de pisos|Pino de la isla Norfolk|Norfolk Islandpine |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 50-65 m, ordinàriament dioic, perennifoli, amb rames horitzontals, rectes, disposades regularment en verticils, amb escorça llisa o una mica esquamosa, de color grisenc. Fulles esquamiformes, sèssils, gruixudes i una mica corbades. Flors masculines brunes i disposades en estructures en forma de pinya (cons) de 4 cm; flors femenines verdes en cons de 10-13 cm. Fructificacions (estròbils) llenyoses, globoses, de fins a 12 cm de diàmetre, que en la maduresa es desintegren per dispersar les llavors (pinyons).
Usos:
La resina s'ha usat com a cicatritzant, les llavors són comestibles i, en conjunt, s'usa principalment com a ornament.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/30497/0 |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Oceania |
|
|
41387561 |
2163591 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de l’illa de Norfolk, entre Austràlia, Nova Zelanda i Nova Caledònia, és força cultivada en zones de clima temperat. Habita en boscos subtropicals. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00033 |
69 |
Espècimen vegetal |
Hedera helix L. (Araliaceae) |
|
|
Heura|Hiedra|Ivy |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Liana llenyosa, amb fulles tot l'any i enfiladissa gràcies a unes petites arrels que s'adhereixen a troncs, roques i parets. Fulles simples, alternes, gruixudes i coriàcies, brillants, d'un verd més fosc a l'anvers que al revers, peciolades, amb dues morfologies diferents (dimorfes): les de les branques estèrils, palmades amb 3-5 lòbuls; les de les branques florides, enteres, el·líptiques i romboïdals fins a lanceolades. Inflorescència en umbel·la. Flors hermafrodites, amb calze de 5 sèpals petits triangulars, corol·la de 5 pètals lanceolats, petits i verdosos, disposats en forma d¿estrella, que alternen amb 5 estams lliures, erectes, i gineceu de 3-5 carpels. Fruit en baia carnós, de la mida d'un pèsol, negre quan és madur, amb 2-5 llavors.
Al jardí Ferran Soldevila hi ha exemplars de diverses varietats ornamentals (algunes de variegades). Floreix al final de l'estiu o començament de la tardor, i els fruits maduren a la primavera següent.
Característiques
- Medicinal
- Tòxica
Usos:
La fulla té un ús ben establert com a expectorant en casos de tos productiva i un ús tradicional com a expectorant en la tos associada a refredats. En cosmètica s'empra en productes anticel·lulítics. Tota la planta conté una lactona sesquiterpènica tòxica (hederina) que pot produir intoxicacions en humans (i en animals domèstics) pel consum de fruits. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41386888 |
2162606 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol/Espai Diputació-Hivernacle/Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de zones d’Europa i d’Àsia i del nord d’Àfrica, viu en boscos ombrejats de la terra baixa fins a l’estatge montà, formant catifes o enfilant-se a troncs, roques i parets. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00045 |
58 |
Espècimen vegetal |
Phoenix dactylifera L. (Arecaceae) |
|
|
Palmera datilera|Datilera|Date palm |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Palmera dioica de 15-20 m amb troc (estípit) bastant prim i ocasionalment corbat, únic o ramificat des de la base i cobert amb les restes de les fulles velles, amb capçada de 6-10 m de diàmetre. Fulles de 3-7 m, pinnades, formades per fins a 150 segments de color glauc, amb espines dures a la part inferior del pecíol. Inflorescència en panícula, amb una bràctea (espata) que n'envolta la part inferior. Flors unisexuals, calze amb 3 sèpals i corol·la amb 3 pètals; androceu de 6 estams de color crema les masculines, i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en baia (dàtils) ovoide, de polpa (mesocarpi), carnós i dolç, d'un groc ataronjat de jove i d'un vermell brunenc en la maduresa.
Característiques
- Alimentària
Usos:
De la datilera se n'aprofiten principalment els fruits (dàtils), consumits frescos o secs. Entre els cristians, les fulles s'usen per confeccionar les tradicionals palmes del Diumenge de Rams, que són de color blanquinós perquè perden el color verd original quan es cobreixen i es guarden en la foscor. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àfrica |
|
|
41386944 |
2162868 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
S’estén des del nord d’Àfrica fins al golf Pèrsic, en sòls sorrencs amb un subsòl humit. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00060 |
115 |
Espècimen vegetal |
Styphnolobium japonicum (L.) Schott (Leduminosae) = Sophora japonica L. |
|
|
Acàcia del Japó, sòfora|Acacia del Japón|Japanese pagoda-tree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 25 m, caducifoli, d'escorça grisa marronosa estriada longitudinalment. Fulles alternes, pinnaticompostes, de 4-10 folíols ovalolanceolats, aguts i enters. Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, amb calze campanulat de 5 dents, corol·la papilionada de 5 pètals lliures blancs, rarament porpres, androceu de 10 estams soldats en un tub i gineceu monocarpel·lar. Fruit en llegum de 3-6 cm, indehiscent, articulat (loment), pèndul, de color verd grogós que es va tornant marronós i arrugat amb la maduració.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Espècie emètica, constitueix una de les 50 substàncies fonamentals de la medicina tradicional xinesa. Se li han atribuït propietats com a abortiva, antibacteriana, anticolesterolèmica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, diürètica, emètica, emol·lient, febrífuga, hipotensora, purgant o tònica, entre d'altres. També té un ús ornamental, i és molt emprada per fer bonsais. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41387626 |
2163805 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de l’est d’Àsia —principalment de la Xina, malgrat el seu nom—, es va introduir al Japó. Es planta com a ornament en zones urbanes. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00037 |
59 |
Espècimen vegetal |
Livistona chinensis (Jacq.) R. Br. ex Mart. (Arecaceae) = Latania chinensis Jacq. |
|
|
Livistona|Palmera de abanico china|Chinese fan palm, fountain palm |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Palmera força baixa, a vegades nana, que pot arribar fins als 7 m, amb tronc (estípit) robust, més o menys llis i una mica anellat prop de la corona de fulles i eixamplat gradualment cap a la base. Fulles d'1-1,5 m de longitud, orbiculars o flabel·liformes, amb llargs segments pènduls d'aspecte vistós i pecíol amb dents espinoses. Inflorescència axil·lar, d'1,5 m de longitud, primer groga i després verda i d'olor desagradable. Flors hermafrodites, petites, sèssils, en grups de 2-4 i de color groc crema, amb calze i corol·la trilobulats, el primer amb els lòbuls imbricats, amb androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en drupa petita, d'uns 2,5 cm de longitud, d'arrodonit a ovoide o el·lipsoïdal, de color verd blavós, brillant i llis.
Usos:
A vegades les fulles s'empren per fabricar ventalls i la fibra, per fer cordes. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41386952 |
2162809 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originària de la Xina, el Japó i Taiwan. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00023 |
97 |
Espècimen vegetal |
Cupressus sempervirens L. (Cupressaceae) |
|
|
Xiprer|Ciprés|Mediterranean cypress |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre longeu, perennifoli i monoic de fins a 35 m, amb el tronc recte (pot ser tortuós en exemplars silvestres). Típicament fa branques erectes que originen una capçada llarga i estreta (forma sempervirens). Fulles adultes en forma de petites esquames de 0,5-1 mm, imbricades les unes amb les altres amb aparença de 4 rengleres. Flors unisexuals i inflorescència en forma de pinya (cons): la masculina ovoide, de 4-8 mm, a l'extrem de les branques; la femenina el·lipsoïdal o globosa, de color verd i després bru grisenc, brillant i cada cop més llenyosa. Fructificacions llenyoses, de 25-40 mm, amb 8-14 esquames poligonals (com els segments cosits per formar una pilota de futbol), que tenen un peu claviforme que les va separant per alliberar les llavors, nombroses (6-20/esquama), que són com petits pinyons alats que maduren gairebé un any després de la pol·linització.
Característiques
- Medicinal
- Tòxic
Usos:
El pol·len de xiprer es dispersa per l'aire (aerovagant) i és considerat dels més al·lergògens en ciutats mediterrànies. La fusta és aromàtica, resistent, usada en fusteria, ebenisteria i torneria. Els gàlbuls contenen tanins i s'han emprat en el tractament de venopaties (varius i hemorroides), i l'oli essencial, en inflamacions osteoarticulars. Es cultiva en jardins, per fer-ne tanques i pantalles de protecció del vent. L'oli essencial és neurotòxic i s'han produït intoxicacions en bestiar que ha menjat restes de poda. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
4138646 |
2163317 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Pati de Ciències/Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El seu hàbitat s’estén per la regió mediterrània oriental, Xipre i Creta, fins a Síria i l’Iran. Viu en boscos mediterranis, secs, i s’ha conreat als països mediterranis des de l’antiguitat. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00028 |
73 |
Espècimen vegetal |
Ficus carica L. (Moraceae) |
|
|
Figuera|Higuera|Common fig |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust o arbret de fins a 6-8 m, caducifoli, d'escorça grisenca i llisa que a les ferides deixa fluir un làtex d'olor acre, amb capçada molt ampla amb branques gairebé horitzontals que de vegades no aguanten el propi pes i que a les Pitiüses es falquen amb crosses. Fulles simples, molt grosses, palmades i/o lobades, aspres i peciolades. Flors, tant les masculines com les femenines, tancades en un receptacle carnós, en forma de pera (piriforme) amb un porus apical; un cop fecundades, el receptacle esdevé carnós i esdevé el siconi (figa), a interior de la qual hi ha els veritables fruits (aquenis).
Característiques
- Alimentari
Usos:
El fruit (figa) es pot consumir fresc o sec, i és ric en sucres i vitamines. El làtex produït a les branques pot ser un irritant dèrmic. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41386997 |
2162748 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originària de la regió mediterrània i del sud-oest d’Àsia. Silvestre o assilvestrat, habita en penya-segats i parets, així com en murs, torres, etc. Es consumeix des del neolític i es conrea com a mínim des del 4000 aC a Egipte. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00059 |
50 |
Espècimen vegetal |
Stranvaesia nussia (Buch.-Ham. ex D. Don) Decne. (Rosaceae) = Pyrus nussia Buch.-Ham. ex D. Don |
|
|
Estranvèsia|Estranvesia|Stranvaesia |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de 5-9 m d'alçada, amb els branquillons joves coberts de pèls blanquinosos i, posteriorment, de color marró violaci. Fulles coriàcies, lanceolades o obovades, de color verd fosc lluent a l'anvers i més pàl·lides al revers, lleugerament pubescents en tota la nervació, amb marge foliar lleugerament serrat. Inflorescència en corimbe terminal. Flors blanques amb 5 pètals, 5 sèpals, androceu de molts estams i gineceu semiínfer. Fruit piriforme (pom) glabre, de color vermell pàl·lid.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Les fulles i els fruits contenen glucòsids cianogènics, que poden resultar tòxics. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41387062 |
2163082 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originària dels boscos mixtos del sud de la Xina i l’est de l’Himàlaia, però també es pot trobar a les Filipines, Tailàndia i Indonèsia. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00014 |
89 |
Espècimen vegetal |
Casuarina cunninghamiana Miq. (Casuarinaceae) |
|
|
Pi australià|Roble de río|Beefwood |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre dioic de 25-30 m, amb tronc recte d¿escorça grisa, rames pèndules i copa piramidal. Fulles reduïdes a petites esquames triangulars i verticil·lades. Inflorescència masculina en espiga pèndula i femenina en glomèrul el·lipsoïdal. Flors unisexuals, les masculines amb 1 estam i petites bràctees basals, i les femenines amb 1 gineceu d¿estigmes filiformes i 2 bràctees basals. Fruits en aqueni alat, petits, que en conjunt s'agrupen en una infructescència subglobosa o cilíndrica d'1 cm de diàmetre, amb bràctees lignificades.
Usos:
No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. Tot i que te un ús principalment ornamental, com que té un creixement ràpid s'utilitza com a pantalla protectora de vent, per a la fixació de terrenys i per a l'estabilització de bancs de rius. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Oceania |
|
|
41386455 |
2162612 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central/Espai Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originari d’Austràlia, concretament de Nova Gal·les del Sud, el Territori del Nord i Queensland. En l’hàbitat natural, viu en zones pantanoses assolellades. Es conrea en zones de climes temperats. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00056 |
114 |
Espècimen vegetal |
Schinus molle L. (Anacardiacea) |
|
|
Pebrer bord|Pimentero falso|Peruvian peppertree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 25 m, perennifoli, de tronc gruixut i escorça fosca, aspra i que amb el temps s'esquerda, s'exfolia en plaques llargues i traspua resines aromàtiques. Fulles esparses, pinnaticompostes, amb folíols linears lanceolats, aguts, amb l'extrem corbat i enters. Inflorescència en panícula pèndula. Flors unisexuals, amb 5 pètals, 5 sèpals i 10 estams, grogues blanquinoses o verdoses. Fruit (pebre rosa) en drupa, globós, rosa o vermell brillant, aromàtic.
Usos:
La fusta és dura, pesada i resistent, i s'usa com a combustible perquè és rica en resina i crema molt bé. També s'empra en perfumeria per la intensitat de la seva aroma. S'utilitza com a ornament perquè té un aspecte semblant al salze i una aroma interessant. Tradicionalment, en la regió andina s'havia emprat com a tint natural de fibres i per elaborar begudes com ara la chicha. El fruit (pebre rosa) s'usa com a condiment. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41386304 |
2162901 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originari de l’Amèrica del Sud (Bolívia, Perú i Xile), però es cultiva a tot el món. És tolerant a la sequera i a les altes temperatures, però no aguanta bé les gelades. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00052 |
83 |
Espècimen vegetal |
Punica granatum L. (Lythraceae) = Punica nana L. |
|
|
Magraner o mangraner|Granado|Pomegranate |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de 3-6 m, caducifoli, molt ramificat, lleument espinós, d'escorça escamosa i grisenca. Fulles simples, oposades, lanceolades o oblongues, enteres, subsèssils, coriàcies i glabres. Flors solitàries o en petits grups, grosses i vistoses, hermafrodites, actinomorfes, campanulades, amb calze persistent de 5-7 sèpals, corol·la de 5-8 pètals soldats, vermells, amb androceu de molts estams i gineceu pluricarpel·lar sincàrpic. Fruit en balàustia, de 10-15 cm, globós, amb una envolta coriàcia groguenca o vermellosa, l'interior dividit en compartiments (endocarpi verd grogós), amb moltes llavors prismàtiques, carnoses, amb una polpa (sarcotesta) molt sucosa i comestible, translúcida o rosada.
Característiques
- Alimentària
Usos:
El fruit (magrana) és comestible i s'utilitza per elaborar begudes com ara la granadina. Conté una gran quantitat de potassi i sals, i és diürètic, antioxidant, cardiotònic i hipotensor. El suc s'empra com a indicador natural de l'acidesa i com a tint natural de productes no sintètics. L'escorça del tronc i de l'arrel és antihelmíntica i també conté molts minerals. L'arbre s'usa com a ornament per la vistositat de les flors i el retorciment dels troncs vells. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àfrica |
|
|
|
|
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originari de la Xina i es va importar a Occident a través de les antigues rutes comercials. És una espècie exclusivament de cultiu. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00055 |
113 |
Espècimen vegetal |
Ruscus hypophyllum L. (Asparagaceae) = Ruscus hypoglossum auct., non L. |
|
|
Brusc major i galzeran major|Lengua de caballo sevillana|Greater butcher's broom |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust generalment monoic, perennifoli, glabre, amb rizoma i tiges verdes no lignificades. Fulles reduïdes a esquames triangulars i membranoses de 5-10 mm, sèssils i sense clorofil·la, situades a l'axil·la del fil·locladi (tija transformada amb aspecte de fulla on se situen les flors), verd, ovalat o el·líptic, acuminat a l'extrem sense punxa. Inflorescència umbel·liforme. Flors unisexuals, actinomorfes i dialitèpales, trímeres, amb 6 tèpals lliures, androceu de 3 estams les masculines i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en baia, d'1-1,5 cm, globós, vermell brillant, amb 1-2 llavors subgloboses.
Característiques
- Medicinal
Usos:
El rizoma té propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, i s'usa per tractar varius i hemorroides. Se n'han aïllat set saponines esteroïdals i un glucòsid. S'usa com a pinso per a animals i com a ornament per la vistositat dels fruits. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387001 |
2163251 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Present a l’oest del Mediterrani, Sicília, el nord-oest d’Àfrica i el sud-est de França, creix entre els 300 i els 600 m d’altitud en zones humides, a l’obaga, en boscos d’alzines sureres i rouredes. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00066 |
117 |
Espècimen vegetal |
Yucca gigantea Lem. (Asparagaceae) = Yucca elephantipes Regel ex Trel. |
|
|
Iuca pota d'elefant|Yuca pie de elefante|Giant yucca, spineless yucca |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust de fins a 10 m, perennifoli, amb tronc erecte poc ramificat, engruixit a la base. Fulles simples, en grups densos (rosetes) en els àpex de les tiges, linears o lanceolades, coriàcies, amb marge lleument serrat, sense espines, amb nervadura paral·lela, de color verd fosc. Inflorescència en raïm, gran i densa. Flors hermafrodites, amb 6 tèpals lliures, blancs, androceu de 6 estams i gineceu pluricarpel·lar. Fruit en càpsula carnós, ovoide i negrós.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Les flors s'usen per tractar diverses afeccions respiratòries com ara la pneumònia. Les fulles serveixen per alleujar el dolor d'oïda. A les arrels se'ls atribueixen propietats laxants i s'usen per accelerar el part. La tija conté saponines esteroïdals amb activitat antifúngica i antibacteriana contra la Candida albicans i el Cryptococcus neoformans, a més de propietats com a diürètica, anticonceptiva i per tractar l'artritis. En molts països de l'Amèrica Central es consumeix com a aliment. S'acostuma a plantar com a ornament. S'ha usat en el món tèxtil, i les fulles i les arrels s'empren com a substitutes del sabó per la gran quantitat de saponines que contenen. La flor, anomenada izote, és la flor nacional d'El Salvador. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41387225 |
2163116 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central/Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Habita en dunes del sud de Mèxic i en regions de l’Amèrica Central. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00061 |
45 |
Espècimen vegetal |
Taxus baccata L. (Taxaceae) |
|
|
Teix|Tejo común|English yew |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre dioic, de fins a 20 m, perennifoli, de tronc gruixut que pot arribar a 4 m de diàmetre i escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes; de creixement lent, pot arribar a ser molt longeu. Fulles simples, alternes, lineals, planes, amb certa torsió bassal i punta còrnia. Flors unisexuals, les masculines en grups de 6-14 esquames peltades en forma de xinxeta, amb 4-8 sacs pol·línics per esquama, les femenines només amb 1 rudiment seminal sobre 1 o diverses esquames estèrils. Fructificació reduïda a 1 llavor envoltada d'1 cúpula vermella carnosa (aril), que és la única part no tòxica de la planta per facilitar-ne la dispersió per mitjà dels ocells; llavor ovoide, amb coberta (testa) llenyosa.
Observacions:
Un dels exemplars de teix del Jardí Ferran Soldevila es considera centenari i està catalogat per l'Ajuntament de Barcelona (número de catàleg: 0060-02-94).
Característiques
- Tòxica
Usos:
Des d'antic, s'utilitza com a remei cardíac. És molt tòxic: conté l'alcaloide taxina, que té un efecte cardiotòxic que en dosis altes produeix la paràlisi del cor. De l'escorça i les fulles se n'obté el taxol, amb propietats anticanceroses. La fusta és de gran qualitat i s'empra en la fabricació de mobles i, antigament, d'arcs i rodes de carro. Té un ús ornamental i, com que s'adapta bé a la poda, s'usa en jardins per formar cèrcols i tanques, sovint amb formes geomètriques. A causa de la seva raresa i el seu creixement lent, està gairebé en perill d'extinció, motiu pel qual se n'ha reduït l'ús. En certes cultures, és un arbre simbòlic amb significat místic i sagrat.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/42546/0
- Espècie protegida:
http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=517f343e124aa210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=08faed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387261 |
2163199 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central/Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És present a Europa, l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica. Viu en boscos mixtos ombrívols, barrancs, penya-segats i a peu de roques, en tot tipus de substrat, a 500-1800 m d’altitud. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00063 |
49 |
Espècimen vegetal |
Ulmus minor Mill. (Ulmaceae) |
|
|
Om negre|Olmo|European field elm |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 30 m, caducifoli, de capçada densa, tronc gruixut i escorça bruna o de color gris fosc, rugosa. Fulles simples, alternes, ovalolanceolades o suborbiculars amb l'àpex molt agut, asimètriques a la base, i marge dentat o serrat, amb estípules. Inflorescència en cima, densa. Flors hermafrodites, poc vistoses, que apareixen abans de les fulles i duren molt poc temps, amb periant reduït de 4-5 tèpals, androceu de 4-5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit sec, alat (sàmara), orbicular, inicialment verd clar, freqüentment tenyit de vermell sobretot a les proximitats de les llavors, i més tard, just abans de caure, groguenc.
Usos:
L'escorça de les branques joves, que en assecar-se es recargolen, s'usa en infusió per tractar diarrees o trastorns digestius, i externament com antiinflamatòria per rentar ferides o fer gàrgares en cas d'inflamació de la cavitat oral. Conté abundants tanins, mucílags de natura urànica, fitosterols, lactones i oxalat càlcic. La fusta és dura i apreciada en ebenisteria. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387036 |
2163119 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Habita a Europa, el nord i l’oest d’Àsia i Amèrica del Nord. Creix en boscos mixtos o de ribera, fons de valls, zones frescals i humides. Es cultiva i s’ha naturalitzat prop de pobles i marges de carreteres. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00041 |
10 |
Espècimen vegetal |
Nerium oleander L. (Apocynaceae) |
|
|
Baladre|Adelfa|Oleander |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust de fins a 4 m d'alçada amb escorça grisenca, que presenta moltes branques flexibles des de la mateixa base del tronc. Fulles simples, d'un verd intens, oposades o verticil·lades en grups de 3, lanceolades, coriàcies, sense pèls (glabres) i amb el pecíol curt. Inflorescència en corimbe. Flors hermafrodites, actinomorfes, fragants, calze amb 3 sèpals glandulosos i corol·la amb forma d'embut (infundibuliforme) amb 5 pètals soldats, amb una corona multífida central, de color rosa intens o blanc vermell, androceu de 5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit format per 2 fol·licles, fusiformes, marronosos, que romanen units fins a la dehiscència; llavors amb vil·là.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Planta molt tòxica a causa dels heteròsids cardiotònics que conté. S'havia utilitzat popularment com a cardiotònic i parasiticida, però no és gens aconsellable usar-la. Sovint es planta en les mitjanes d'autopistes i carreteres o en parcs i jardins. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387599 |
2163853 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originari de tota la regió mediterrània, habita en ribes de rierols, barrancs i rambles més o menys eixutes a l’estiu. |
En copyright| |
|