Recursos

Cerca avançada
Imatge Col·lecció Col·lecció específica Identificador Número alternatiu Tipus d'objecte Scientific Name Scientific Name Authorship Vernacular Name Títol Matèria Recorded By Contribuïdor Family Kingdom Phylum Classe Order Habitat Descripció Data Data més antiga Data més nova Locality Municipality County Country State Province Procedència Minimum Elevation In Meters Maximum Elevation In Meters Decimal Latitude Decimal Longitude Coordinate Uncertainty In Meters Localització (Facultat) Localització Actual (Sala) Localització (Històric) Forma d'ingrés Data d'ingrés Font d'ingrés Preservació i Conservació Estat de coservació Valoració econòmica Situació Administrativa Referències bibliogràfiques Notes Drets Enllaç relacionat
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVMARBO00145A Espècimen animal Alcelaphus lichtensteinii (Peters, 1849) búbal de Lichtenstein Alcelaphus lichtensteinii (búbal de Lichtenstein) Biodiversitat Bovidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Bovidae, Alcelaphus lichtensteinii Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Considerat per alguns autors com una subespècie d'Alcelaphus buselaphus, el búbal de Lichtenstein viu a les sabanes seques i prats boscosos del sud-est d'Àfrica. Les poblacions es mantenen estables, tot i que la seva supervivència depèn de la protecció que rebin a àrees clau de Tanzània i Zàmbia. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVMARBO00124A Espècimen animal Hippotragus equinus (É. Geoffroy Saint-Hilaire, 1803) antílop equí Hippotragus equinus (antílop equí) Biodiversitat Bovidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Bovidae, Hippotragus equinus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 L'antílop equí és una de les espècies més grans d'antílop. Se'l pot trobar en una gran varietat d'hàbitats, des de les estepes del Sahel, planes inundables, diversos tipus de bosc i sabana fins a herbassars montans de 2.400 m d'altitud. Viu en grups d'entre 5 i 35 individus amb un sol mascle adult que exclou els altres. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Alberto Salat CHVMARCE00004A Espècimen animal Dama dama (Linnaeus, 1758) daina Dama dama (daina) Biodiversitat Cervidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Cervidae, Dama dama Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 La daina viu en boscos caducifolis relativament humits. Des d'antic ha estat considerada una espècie amb gran interès cinegètic, el que paradoxalment ha contribuït a la seva conservació al llarg de la història. L'expansió més gran de l'espècie es va produir durant l'imperi Romà i l'edat mitjana, quan va ser introduïda des de la regió mediterrània, d'on és originària, al centre d'Europa, les illes Britàniques i Escandinàvia. Actualment, a banda d'aquestes àrees, es pot trobar també a punts del Canadà, Estats Units, Mèxic, Uruguai, Xile, Argentina, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Alberto Salat CHVMARBO00097C Espècimen animal Ovis aries orientalis Gmelin, 1774 mufló asiàtic Ovis aries orientalis (mufló asiàtic) Biodiversitat Bovidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Bovidae, Ovis aries orientalis Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El mufló asiàtic viu en zones entre moderadament i molt àrides, especialment en herbassars però també en camps de conreu i boscos. Tot i que no s'ha fet una estima del nombre total d'individus, s'ha observat un declivi poblacional considerable, al voltant del 30% en tres generacions. Les seves principals amenaces són la caça i la competència amb els ramats domèstics. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció Alberto Salat CHVMARSU00001A Espècimen animal Sus scrofa Linnaeus, 1758 senglar Sus scrofa (senglar) Biodiversitat Suidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Suidae, Sus scrofa Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El senglar viu en una amplíssima varietat d'hàbitats, des de semideserts a selves tropicals, boscos temperats o herbassars, i s'endinsa a conreus o fins i tot zones urbanes per alimentar-se. Tot i que no hi ha estimes per a la població actual, és molt abundant en moltes zones del seu rang de distribució, però la caça intensiva ha fet reduir-ne l'abundància a certes regions de l'est i el sud-est d'Àsia. Ha estat introduït a Papua-Nova Guinea, Austràlia, l'Argentina i Estats Units. A Anglaterra es va extingir al s. XIII, però se n'han detectat poblacions importades recentment. Se n'han descrit 17 subespècies, la més gran de les quals és Sus scrofa attila, que viu entre els Carpats i Iran. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVMARCE00001A Espècimen animal Capreolus capreolus (Linnaeus, 1758) cabirol Capreolus capreolus (cabirol) Biodiversitat Cervidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Cervidae, Capreolus capreolus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El cabirol viu en una gran varietat d'hàbitats, incloent-hi boscos caducifolis, boscos de coníferes o mixtos, erms, terrenys conreables i àrees suburbanes. Mostra preferència per terrenys amb un mosaic de boscos i camps de conreu. Les poblacions a Europa s'estimen en més de 15.000.000 d'exemplars i amb tendència a incrementar-se. En algunes zones del sud del seu rang de distribució va arribar a pràcticament extingir-se per la pèrdua d'hàbitat, però fa entre 20 i 40 anys aquestes poblacions van començar a recuperar-se gràcies a l'abandonament progressiu de l'activitat agrícola. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVMARBO00003A Espècimen animal Rupicapra pyrenaica Bonaparte, 1845 isard Rupicapra pyrenaica (isard) Biodiversitat Bovidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Bovidae, Rupicapra pyrenaica Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 L'isard viu a prats alpins, àrees rocalloses i valls boscoses de regions muntanyoses. Sol mantenir-se per damunt dels 1.800 m als prats alpins durant l'estiu i ocupar cotes més baixes al voltant dels 1.100 m durant l'hivern. Des del 1990, l'estat de conservació de l'espècie ha millorat molt, tot i que les poblacions del centre d'Itàlia, petites i amb una àrea de distribució molt restringida, es consideren vulnerables. Actualment, s'estima que hi ha uns 53.000 individus al Pirineu, al voltant dels 15.000 al nord d'Espanya, i uns 1.100 a Itàlia. La tendència de la població és a incrementar-se. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVMARBO00001A Espècimen animal Capra pyrenaica Schinz, 1838 cabra salvatge Capra pyrenaica (cabra salvatge) Biodiversitat Bovidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Bovidae, Capra pyrenaica Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 La cabra salvatge viu en zones rocalloses, penya-segats amb matollars o boscos. Pot viure relativament a prop dels humans, de vegades fins i tot esdevé una plaga per als ametllers. S'estima que hi ha al voltant de 50.000 individus a la península Ibèrica, distribuïts en més de 50 subpoblacions. El nombre d'individus està clarament en augment des d'inicis dels anys 90 del segle XX. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVMARCE00003A Espècimen animal Cervus elaphus Linnaeus, 1758 cérvol Cervus elaphus (cérvol) Biodiversitat Cervidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Cervidae, Cervus elaphus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El cérvol viu a boscos caducifolis oberts, àrees muntanyoses obertes, herbassars, pastures i prats. Sol estar present en regions muntanyoses, on passa l'estiu a prats alpins i l'hivern al fons de les valls. Se'n reconeixen múltiples subespècies i hi ha controvèrsia sobre si les poblacions de l'Amèrica del Nord constitueixen o no una espècie diferent. Ha estat introduït a l'hemisferi sud (Austràlia, Nova Zelanda, Argentina i Xile), i reintroduït a llocs com Gràcia, el Marroc o Kazakhstan. Tot i que té un rang de distribució molt gran, el seu hàbitat s'està fragmentant al nord d'Àfrica, a l'Europa central, als Estats Units i al Canadà. En algunes regions la seva abundància el converteix en una plaga de les plantacions forestals. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) CHVMARBO00097B Espècimen animal Ovis aries musimon Pallas, 1762 mufló Ovis aries musimon (mufló) Biodiversitat Bovidae Chordata|Vertebrata Mammalia Artiodactyla Chordata, Vertebrata, Mammalia, Artiodactyla, Bovidae, Ovis aries musimon Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El mufló viu en espais oberts de muntanya, en especial en terrenys accidentats, secs i durs que a l'hivern no quedin coberts per molta neu. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) MOXCNANA00008A Espècimen animal Nautilus pompilius Linnaeus, 1758 nàutil Nautilus pompilius (nàutil) Biodiversitat Nautilidae Mollusca|Indeterminat Cephalopoda Nautilida Mollusca, Indeterminat, Cephalopoda, Nautilida, Nautilidae, Nautilus pompilius Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El nàutil és un cefalòpode que viu als mars de l’àrea indopacífica. La seva conquilla es disposa formant una espiral equiangular i té un seguit de cambres internes plenes de gas que afavoreixen la flotabilitat. És un dels poc representants actuals dels nautílids, majoritàriament extints. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció J.Vives & E.Vives ARHICOCE00401A Espècimen animal Gerania bosci (Fabricius, 1801) escarabat de cara llarga Gerania bosci (escarabat de cara llarga) Biodiversitat Cerambycidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Coleoptera Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Coleoptera, Cerambycidae, Gerania bosci Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Espècie de coleòpter asiàtic amb les potes inusualment llargues, que recorden les d'una aranya. La coloració normalment és d’un fons beix clar amb taques marrons i les potes i antenes de color negre blavós. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció J.Vives & E.Vives ARHICOCA00808B Espècimen animal Carabus rutilans opulentus Oberthür, 1898 escarabat daurat Carabus rutilans opulentus (escarabat daurat) Biodiversitat Carabidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Coleoptera Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Coleoptera, Carabidae, Carabus rutilans opulentus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Subespècie endèmica de Catalunya. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció J.Vives & E.Vives ARHICOCE00463A Espècimen animal Tmesisternus rafaelae Lansberge, 1885 Tmesisternus rafaelae Biodiversitat Cerambycidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Coleoptera Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Coleoptera, Cerambycidae, Tmesisternus rafaelae Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Coleòpter endèmic d'Indonèsia (Cèlebes). En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció general (CRBA) ARHIODLE00007A Espècimen animal Chalcolestes viridis (Vander Linden, 1825) vimetaire occidental Chalcolestes viridis (vimetaire occidental) Biodiversitat Lestidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Odonata Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Odonata, Lestidae, Chalcolestes viridis Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 El vimetaire occidental és una espècie de la mediterrània occidental molt abundant. A Catalunya es troba en tota mena d'hàbitats aquàtics i és present des de la zona litoral fins al peu de l'alta muntanya. En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) Col·lecció J.Vives & E.Vives ARHICOCA00814B Espècimen animal Carabus blaptoides babaianus Ishikawa, 1983 Carabus blaptoides babaianus Biodiversitat Carabidae Arthropoda|Hexapoda Insecta Coleoptera Arthropoda, Hexapoda, Insecta, Coleoptera, Carabidae, Carabus blaptoides babaianus Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Coleòpter endèmic del Japó (illa de Hokkaido). En copyright|http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00021 64 Espècimen vegetal Cordyline stricta (Sims) Endl. (Asparagaceae) = Dracaena stricta Sims Cordilina|Cordiline|Slender palm lily, narrow leaved palm lily Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Subarbust perennifoli, de 2-4 (5) m, amb un tronc més o menys ramificat. Fulles llargues i estretes, de 40-80 cm de longitud i 1-2,5 cm d'amplada i marge una mica aspre. Inflorescència en panícula. Flors trímeres, amb 3 tèpals interns més llargs que els 3 exteriors, de color blau violat, malva o lila, de 5-10 (12) mm, amb androceu de 6 estams i gineceu de pedicel molt curt. Fruit en baia globós, d'uns 7 mm de diàmetre i de color blau negrós quan madura. Usos: S'empra com a ornament. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Oceania 41386816 2162655 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol És originària d’Austràlia i viu en boscos esclerofil·les i boscos humits propers a la costa. D’entre les cordilines conreades a la península Ibèrica, és la menys freqüent. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00048 42 Espècimen vegetal Pinus pinea L. (Pinaceae) Pi pinyer|Pino piñonero|Stone pine, Italian stone pine i parasol pine Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de fins a 30 m de capçada amb forma de para-sol, tronc molt robust amb escorça de color bru rogenc, que es clivella en grans esquames poligonals característiques. Fulles en forma d'agulla (aciculars), força gruixudes i de color verd intens, agrupades per parelles sobre un brot curt (braquiblast). Inflorescència unisexual, que crea estructures en forma de pinyes (cons); la masculina oblongocilíndrica i d'un blanc groguenc, amb esquames disposades en espiral amb 2 sacs pol·línics cadascuna, i la femenina formada per esquames disposades en hèlix que porten dos primordis seminals cadascuna. Fructificació (pinya) grossa, arrodonida, amplament ovoide, que triga 3 anys a madurar, amb 2 llavors (pinyons) per bràctea, grosses, comestibles i protegides per una closca dura (testa). Característiques - Alimentària Usos: Com tots els pins, se'n pot extreure la resina, de la qual s'obté la trementina, que té propietats antisèptiques, astringents, expectorants i diürètiques. Els pinyons són comestibles i s'usen en pastisseria i en cuina en general. De les pinyes se n'extreuen essències aromàtiques per fer sals de bany, i les pinyes buides es fan servir com a combustible. Els arbres s'usen per fixar dunes i conservar sòls. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 4138739 2163496 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle Es creu que és originari de la Mediterrània oriental, probablement de l’Illa de Creta. Actualment s’ha naturalitzat i s’ha estès pel sud d’Europa i el nord d’Àfrica. Creix en garrigues, erms i dunes fixades. És heliòfil i prefereix els substrats silicis, més o menys arenosos. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00007 25 Espècimen vegetal Aspidistra elatior Blume (Asparagaceae) Fulles de portera|Hojas de salón|Bar roomplant Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Herba perenne, erecta, de fins a 1 m, sense tija aèria (planta acaule), amb tija subterrània (rizoma) ben desenvolupada. Fulles llargament peciolades, amb làmina de fins a 60 cm de llarg, el·líptica, d'un verd clar quan és jove, però que enfosqueix ràpidament, ocasionalment amb taques blanques o grogues. Flors hermafrodites, solitàries, actinomorfes, petites, basals i arran de terra (surten directament del rizoma), amb 6-8 tèpals carnosos d'un color rosat per fora i porpra intens per dins, androceu de 6-8 estams i gineceu de 2-4 carpels. Fruit en baia globós, en general monosperm. Usos: S'utilitza principalment com a planta ornamental perquè és fàcil de cultivar, no necessita gaire manteniment i pot aguantar amb poca aigua i en llocs amb poca llum. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387876 2163455 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle/Espai estany central D’origen asiàtic, concretament de les illes del sud del Japó, creix silvestre al sotabosc de zones amb poca llum. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00022 96 Espècimen vegetal Corylus avellana L. (Betulaceae) Avellaner|Avellano|Common hazel (el fruit, l'avellana: hazelnut) Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust o arbret de fins a 6 m, caducifoli, molt ramificat des de la base, amb escorça bruna rogenca o grisenca i llisa. Fulles de marge arrodonit, base en forma de cor i àpex amb la punta més o menys aguda, rugoses. Inflorescència masculina pèndula en ament, i femenina en glomèrul. Flors unisexuals: les masculines a les axil·les, i les femenines en grups d'1-5, amb 2 estigmes vermellosos per cada pistil. Fruit sec (nou) globós, indehiscent, de closca llenyosa i acabada en un petit bec, envoltada per una caputxa foliàcia, dividida en lòbuls dentats irregularment, amb 1 sola llavor (avellana). Característiques - Medicinal - Alimentari Usos: Popularment, la fulla s'usa per al tractament de varius, hemorroides, flebitis i edemes. En ús tòpic, la fulla i l'escorça són astringent (ferides, ulceracions dèrmiques, bucals, faringitis i dermatitis). El fruit (avellana) es consumeix cru o torrat com a fruita seca i per obtenir-ne l'oli, usat en alimentació i indústria. Les branques es fan servir en cistelleria i fabricació de bótes i com a combustible. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41386515 2163412 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Pati de lletres Introduït al nord d’Àfrica, habita en fons de vall, torrents, formant avellanoses, vorades i bosquetons ombrívols i frescals, fins als 1.500 m, i es cultiva com a ornament i en agricultura. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00031 104 Espècimen vegetal Ginkgo biloba L. Ginkgoaceae Ginkgo|Ginkgo, Árbol de los escudos|Ginkgo Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre caducifoli molt longeu, dioic, de fins a 20 (30-40) m, amb troncs rectes i gruixuts, de fins a 4-5 m de diàmetre (9 en els de més edat) i escorça grisenca que s'esquerda. Fulles agrupades en feixos a l'extrem dels brots curts i gruixuts (braquiblasts), en forma de ventall (flabel·liformes), de 5-12 cm, amb pecíols llargs, de vegades amb làmina que té 1 escotadura central que les divideix en 2 lòbuls; a la tardor groguegen i les branques resten nues a l'hivern. Inflorescència masculina en raïm i femenina biflora. Flors unisexuals, sense periant; les masculines amb sacs pol·línics agrupats per parelles i les femenines llargament pedunculades i geminades. No fan fruits, sinó que directament es formen les llavors, ovoides, carnoses, de 2,5-3,5 cm, verdes blavoses al principi i d'un groc ataronjat o bru quan són madures, moment en què desprenen una forta olor rància i desagradable. És l'únic representant vivent d'un grup de plantes amb congèneres fòssils datats de principis del juràssic. Té un sistema de fecundació primitiu, que requereix la formació d'espermatozoides. A causa de la seva gran longevitat s'han registrat individus de més de 1.000 anys se'l considera «l'arbre de la vida», se li atorga un caràcter sagrat i es conrea en jardins de monestirs asiàtics, principalment budistes. L'exemplar del jardí Ferran Soldevila està catalogat per l'Ajuntament de Barcelona (número de catàleg: 0059-02-94) i té una edat estimada de 110 anys. Característiques - Medicinal Usos: Té usos medicinals des de les antigues tradicions xineses. Les llavors, fermentades i netes, torrades o cuites, es consumeixen, sovint amb significat ritual i afrodisíac, a la Xina, Tailàndia o el Japó, on les fulles seques i premsades es desen entre les pàgines dels llibres per prevenir l'atac d'insectes. Al darrer terç del segle XX, el descobriment dels compostos anomenats ginkgòlids va promoure l'aplicació de l'extracte de fulla de ginkgo al tractament d'insuficiències vasculars perifèriques, majoritàriament en geriatria, i ara està en fase de recerca la possible extensió al tractament de l'Alzheimer. Informació destacada - Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/32353/0 - Espècie protegida: http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=d843237e5348a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=08faed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=es_ES#_blank Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41386473 2162576 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Aribau És una espècie molt rara i originàriament només habitava en dues zones de l’est i sud-oest de la Xina, en boscos caducifolis de sòl àcid en valls remotes de muntanya, fins a 1.100 m. Es va introduir en jardins botànics a Europa a partir del segle XVIII i després s’ha conreat en parcs i carrers. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00036 100 Espècimen vegetal Ligustrum lucidum W. T. Aiton (Oleaceae) Troana, branca florida|Ligustro|Broadleaf privet Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre o arbust perennifoli de 3-15 m d'alçada, amb tronc llis, branques molt flexibles i capçada arrodonida. Fulles simples, oposades, ovades, coriàcies, glabres, peciolades i d'un color verd fosc brillant. Inflorescència en panícula terminal. Flors hermafrodites, actinomorfes, petites, d'olor desagradable, tetràmeres, amb 4 sèpals blancs verdosos i 4 pètals blancs, androceu de 2 estams soldats a la corol·la i gineceu bicarpel·lar sincàrpic. Fruit en drupa globós, amb una o dues llavors de color negre blavenc, que romanen a l'arbre fins ben entrat l'hivern. Usos: Sovint s'usa per fer-ne tanques. Les fulles i l'escorça tenen propietats antiinflamatòries i diürètiques, i els fruits són tònics i astringents. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387168 216399 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle/Espai Gran Via-Balmes/Pati de ciències Originària del sud-est de la Xina i del Japó, actualment ha esdevingut una planta invasora a l’Argentina i zones properes. Creix en boscos temperats, tot i que pot habitar en indrets molt diversos. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00039 105 Espècimen vegetal Manihot carthagenensis (Jacq.) Müll. Arg. (Euphorbiaceae) = Jatropha carthagenensis Jacq. Maniot, iuca|Caucho blanco|Ceara rubbertree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust o arbre monoic de fins a 6 m d'alçada amb arrels freqüentment tuberoses i tiges amb làtex. Fulles palmatilobades o palmaticompostes amb pecíols llargs, vermelloses i estipulades. Inflorescència en panícula. Flors unisexuals, amb calze petaloide de color groc marronós i sense pètals: les masculines amb 10 estams i filaments lliures; les femenines pistil·lades i llargament pedicel·lades. Fruit en càpsula amb llavors llises i carunculades. Usos: Parent silvestre de la iuca de cultiu, s'usa com a verdura a l'Àfrica en èpoques d'escassetat d'aliments. Actualment també es cultiva per a farratge al Brasil. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Sud Amèrica 4138669 2162668 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Aribau És originària de la vegetació anomenada caatinga, a la part nord-oriental del Brasil, però també habita en altres països de l’Amèrica del Sud com ara Colòmbia, Veneçuela, Trinidad o Curaçao. Actualment també es planta a zones de l’est d’Àfrica i el sud-est d’Àsia. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00018 57 Espècimen vegetal Cinnamomum camphora (L.) J. Presl (Lauraceae) = Laurus camphora L. Camforer, arbre de la càmfora|Alcanforero|Camphor tree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre monoic, perennifoli, de fins a 20-30 m, glabre, d'escorça llisa i grisa i amb branques joves aromàtiques. Fulles simples, alternes, ovades o el·líptiques, coriàcies, de marge enter, amb tres nervis poc marcats, d'un verd lluent i aromàtiques. Inflorescència en cima. Flors hermafrodites, amb 6 tèpals groguencs, androceu de 5-9 estams fèrtils i gineceu unicarpel·lar. Fruit carnós en drupa, negre quan és madur, amb 1 sola llavor. Característiques - Medicinal Usos: La càmfora que s'extreu de l'escorça es feia servir antigament com a estimulant cardíac i antisèptic pulmonar. En dosis no terapèutiques pot causar intoxicacions. Popularment s'ha usat per combatre les arnes. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41386881 2162905 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol Originària de l’Àsia oriental (Xina, Japó, Corea, Taiwan i Vietnam), s’ha naturalitzat a l’Amèrica del Nord i Austràlia, on habita en els pendents de valls fluvials sobre sòls ben drenats. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00017 23 Espècimen vegetal Chamaerops humilis L. (Arecaceae) Margalló|Palmito|Warf fan palm Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Palmera arbustiva de fins a 5 m, en general dioica, amb el tronc cobert de fibres que provenen de les fulles velles i nombrosos rebrots basals. Fulles agrupades a l'extrem del tronc, grosses, amb pecíol espinós i làmina en forma de ventall, plegades sobre els nervis i amb nombrosos segments en disposició palmada. Inflorescència ramificada (panícula) protegida per una bràctea (espata) tubular que l'envolta per la base. Flors unisexuals, rarament hermafrodites, petites, amb 6 tèpals groguencs, amb androceu de 6 estams les masculines, i gineceu de 3 carpels lliures les femenines. Fruit en baia (dàtil), ovoide, de dolor brunenc o vermellós. Usos: Els fruits (dàtils) són astringents pels tanins que contenen. Les fulles s'utilitzen com a fibres vegetals en cistelleria. La gemma apical i les bràctees joves de les inflorescències són comestibles. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387127 2163273 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai estany central Originari de l’oest de la regió mediterrània, des de Portugal i el Marroc fins a Malta, viu en formacions arbustives i matollars secs molt assolellats en zones costaneres. En copyright|