Pi pinyer

Recursos

Col·lecció

Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila

Identificador

CPVFS00048

Número alternatiu

42

Tipus d'objecte

Scientific Name

Pinus pinea L. (Pinaceae)

Títol

cat Pi pinyer
spa Pino piñonero
eng Stone pine, Italian stone pine i parasol pine

Matèria

Biodiversitat

Contribuïdor

GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA

Descripció

Arbre de fins a 30 m de capçada amb forma de para-sol, tronc molt robust amb escorça de color bru rogenc, que es clivella en grans esquames poligonals característiques. Fulles en forma d'agulla (aciculars), força gruixudes i de color verd intens, agrupades per parelles sobre un brot curt (braquiblast). Inflorescència unisexual, que crea estructures en forma de pinyes (cons); la masculina oblongocilíndrica i d'un blanc groguenc, amb esquames disposades en espiral amb 2 sacs pol·línics cadascuna, i la femenina formada per esquames disposades en hèlix que porten dos primordis seminals cadascuna. Fructificació (pinya) grossa, arrodonida, amplament ovoide, que triga 3 anys a madurar, amb 2 llavors (pinyons) per bràctea, grosses, comestibles i protegides per una closca dura (testa).

Característiques
- Alimentària

Usos:
Com tots els pins, se'n pot extreure la resina, de la qual s'obté la trementina, que té propietats antisèptiques, astringents, expectorants i diürètiques. Els pinyons són comestibles i s'usen en pastisseria i en cuina en general. De les pinyes se n'extreuen essències aromàtiques per fer sals de bany, i les pinyes buides es fan servir com a combustible. Els arbres s'usen per fixar dunes i conservar sòls.

Data

Gener-juliol 2015 (catalogació in situ)

Data més antiga

2015

Data més nova

2015

Procedència

Europa

Decimal Latitude

4138739

Decimal Longitude

2163496

Localització (Facultat)

Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585

Localització Actual (Sala)

Espai Diputació-Hivernacle

Notes

Es creu que és originari de la Mediterrània oriental, probablement de l’Illa de Creta. Actualment s’ha naturalitzat i s’ha estès pel sud d’Europa i el nord d’Àfrica. Creix en garrigues, erms i dunes fixades. És heliòfil i prefereix els substrats silicis, més o menys arenosos.

Drets

Autoria del registre

Cèsar Blanché, Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient, UB

Conjunts de recursos

http://omekaub.tempesta.media/files/import/plantes_vives/CPVFS00048.jpg