Acàcia del Japó, sòfora
Recursos
Col·lecció
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Identificador
CPVFS00060
Número alternatiu
115
Tipus d'objecte
Scientific Name
Styphnolobium japonicum (L.) Schott (Leduminosae) = Sophora japonica L.
Títol
cat
Acàcia del Japó, sòfora
spa
Acacia del Japón
eng
Japanese pagoda-tree
Matèria
Biodiversitat
Contribuïdor
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA
Descripció
Arbre de fins a 25 m, caducifoli, d'escorça grisa marronosa estriada longitudinalment. Fulles alternes, pinnaticompostes, de 4-10 folíols ovalolanceolats, aguts i enters. Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, amb calze campanulat de 5 dents, corol·la papilionada de 5 pètals lliures blancs, rarament porpres, androceu de 10 estams soldats en un tub i gineceu monocarpel·lar. Fruit en llegum de 3-6 cm, indehiscent, articulat (loment), pèndul, de color verd grogós que es va tornant marronós i arrugat amb la maduració.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Espècie emètica, constitueix una de les 50 substàncies fonamentals de la medicina tradicional xinesa. Se li han atribuït propietats com a abortiva, antibacteriana, anticolesterolèmica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, diürètica, emètica, emol·lient, febrífuga, hipotensora, purgant o tònica, entre d'altres. També té un ús ornamental, i és molt emprada per fer bonsais.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Espècie emètica, constitueix una de les 50 substàncies fonamentals de la medicina tradicional xinesa. Se li han atribuït propietats com a abortiva, antibacteriana, anticolesterolèmica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, diürètica, emètica, emol·lient, febrífuga, hipotensora, purgant o tònica, entre d'altres. També té un ús ornamental, i és molt emprada per fer bonsais.
Data
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ)
Data més antiga
2015
Data més nova
2015
Procedència
Àsia
Decimal Latitude
41387626
Decimal Longitude
2163805
Localització (Facultat)
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585
Localització Actual (Sala)
Espai Diputació-Hivernacle
Notes
Originària de l’est d’Àsia —principalment de la Xina, malgrat el seu nom—, es va introduir al Japó. Es planta com a ornament en zones urbanes.
Drets
En copyright
Autoria del registre
Cèsar Blanché, Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient, UB
