-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00046
Descripció: Arbre dioic semicaducifoli de fins a 15 m, amb tronc cilíndric, curt i molt eixamplat a la base, i escorça aspra, clivellada i de color castany groguenc. Fulles simples, alternes, el·líptiques, ovades o oblongues, de color verd llustrós i glabres. Inflorescència en raïm pèndul. Flors unisexuals, les masculines amb 5 tèpals persistents blanquinosos i androceu de 20- 30 estams lliures disposats en 2 sèries irregulars, i les femenines amb 5 tèpals caducs blancs i gineceu globós de 7-12 carpels units ala base. Fruit en baia, globós, vermell de jove i negre en la maduresa.
Característiques
- Tòxica
Usos:
És una planta tòxica. S'ha utilitzat com a cicatritzant, febrífug i astringent. Tant les fulles com les arrels s'han usat com a emètics, purgants i antisèptics.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00012
Descripció: Arbre o arbust perennifoli de fins a 5 m, monoic, robust i erecte, amb escorça estriada de color marró groguenc. Fulles oposades, amb limbe amplament el·líptic, obtuses o subobtuses, glabres o amb pocs pèls (glabrescent) al revers i peciolades. Inflorescència en glomèrul axil·lar. Flors unisexuals o funcionalment unisexuals, amb periant groguenc amb 4 tèpals i androceu de 4 estams les masculines, i amb 6 tèpals i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruits en càpsula tricorne, coriaci, blavós, dehiscent, habitualment amb 6 llavors trígones, lluents i negres.
Característiques
- Tòxica
Usos:
No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. En general, però, la família de les buxàcies conté uns alcaloides que poden causar toxicitat. S'usa com a planta ornamental pel fullatge persistent i per la bona resistència a la poda.
Informació destacada
- Espècie protegida:
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST272ZI162211&id=162211
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00050
Descripció: Arbust o arbre petit de fins a 10 m, perennifoli, d'escorça llisa. Fulles simples, esparses, el·líptiques o lanceolades, acuminades i de marge enter o lleument serrat. Inflorescència en raïms axil·lars i erectes. Flors hermafrodites i actinomorfes, amb un receptacle acopat, 5 sèpals soldats i 5 pètals lliures, blancs, androceu de molts estams i gineceu unicarpel·lar. Fruit en drupa, de 10-15 mm, ovoide, inicialment verd que es va tornant porpra fosc o negre amb el mesocarpi (polpa) carnós i l'endocarpi (pinyol) petri.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Conté un heteròsid cianogenètic que produeix àcid cianhídric, que pot causar intoxicacions greus. De les fulles fresques se n'obté l'aigua destil·lada de llorer-cirer, que serveix per tractar afeccions broncopulmonars i digestives. Els fruits contenen un oli que s'empra en perfumeria i per fer sabons. També s'usa com a aromatitzant i com a ornament.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00067
Descripció: Arbre de fins a 10 m, caducifoli, amb l'escorça molt clivellada i branques espinoses en ziga-zaga. Fulles simples, alternes, ovalolanceolades, amb 3 nervis ben marcats, acuminades i serrades al marge. Flors verdes groguenques, petites, axil·lars, amb 5 sèpals estesos com una estrella, 5 pètals que formen un disc central, més curts que els sèpals i còncaus, com una cullereta, i 5 estams alternats amb els sèpals. Fruit (gínjol) en drupa ovoide de 2-3 cm, rogenc o marronós amb endocarpi (pinyol) petri.
Característiques
- Medicinal
- Alimentària
Usos:
S'usa com a expectorant per tractar afeccions respiratòries de la gola, faringitis i laringitis. Les fulles i l'escorça s'usen en decocció com a antidiarreic, i externament per curar ferides. Les arrels s'utilitzen per tractar la febre. Té propietats emol·lients i demulcents. El fruit (gínjol), de sabor dolç, és comestible, laxant, conté sucres i molta vitamina C i s'utilitza per fer melmelades, xarops i licors. La fusta serveix per construir tanques i instruments musicals com ara gralles, dolçaines i tenores. L'escorça conté tanins que s'usen per adobar cuirs. Del pinyol triturat se n'obté un oli. És una planta mel·lífera.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00027
Descripció: Arbret perennifoli, de 3-8 (10) m, amb branques cobertes de pèls llanosos, i fulles simples, alternades o formant feixos, grosses, de 12-30 cm, gruixudes i pulverulentes a l'anvers quan són joves i amb una fina borra de color de rovell al revers. Inflorescència en panícula. Flors petites, d'1-2 cm, simètriques, cobertes de pèls vellutats de color canyella, amb 5 sèpals instal·lats sobre una copa (hipant), 5 pètals ovats blancs o crema, androceu de 15-30 estams i gineceu ínfer de 3-5 carpels soldats. Fruit (nespra, la part carnosa formada a partir de l'hipant) en pom, piriforme, globós o el·lipsoïdal, de 2-6 cm, groguenc o ataronjat, amb les restes del calze romanents, de pell fina i amb 1-3 (5) llavors grosses.
Característiques
- Alimentari
Usos:
Es conrea per obtenir-ne els fruits i s'usa també com a ornament. El fruit (nespra) té un valor nutricional interessant.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00057
Descripció: Arbre perennifoli molt longeu (pot viure 3.000 anys), que pot assolir alçades de fins a 115 m (arbre més alt del món); tronc recte i cilíndric, escorça gruixuda, fibrosa, amb solcs profunds paral·lels, de color rogenc. Fulles simples, aciculars, aplanades, disposades en dues fileres oposades, de color verd fosc. Inflorescència unisexual: la masculina ovoide, esquamosa i groga, i la femenina amb 15-25 esquames en espiral i 3-7 primordis seminals per esquama. Fructificació estrobiliforme (pinya), inicialment verda i gradualment de color marró vermellós, amb llavors alades.
Usos:
La saba s'ha emprat com a tònic i estimulant. La fusta és molt apreciada en ebenisteria perquè és lleugera i resistent al foc i de color vermellós. També s'utilitzava antigament en la construcció de cases, vies de tren, canoes, etc. Té un ús ornamental per la seva bellesa i el seu ràpid creixement.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/34051/0
- Espècie protegida: http://www.iucnredlist.org/details/34051/0
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00053
Descripció: Arbre de fins a 27 m, perennifoli, de tronc cilíndric, capçada arrodonida i escorça dura i escamosa. Fulles simples, esparses, lanceolades, amb marge enter, lleument dentat, serrat o espinós. Inflorescència unisexual, la masculina en ament, pèndul, i la femenina uniflora per reducció. Flors masculines reduïdes amb 6-12 estams, i femenines amb 6 lòbuls pilosos. Fruit en aqueni coriaci, marró, amb una cúpula llenyosa a la base en forma de didal que no arriba a cobrir la meitat del fruit (gla).
Característiques
- Medicinal
Usos:
És una planta antiescrofulosa que es fa servir per combatre la tuberculosi localitzada en els ganglis limfàtics de la regió cervical. Conté tanins, amb propietats astringents i antimicrobianes, que ajuden a curar grans i a eliminar l'excés de greix de la pell; per això s'utilitza en productes cosmètics. Els tanins de l'escorça també s'usen per adobar pells. Els fruits (glans) són una font d'aliment pel bestiar porcí. És una planta mel·lífera. Anys enrere, l'alzina s'havia explotat per obtenir-ne carbó vegetal. Té una fusta molt dura que s'usa per fabricar els bastons dels balls de bastons (molt resistent als cops), rodes de carro, eines agrícoles, etc.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00034
Descripció: Arbre caducifoli, de fins a 10-15 (20) m, amb escorça de color bru clar. Fulles de 23-45 × 12-20 cm, compostes, pinnades dues vegades (bipinnades) en nombre senar , amb fins a 31 folíols de fins a 1 cm, lanceoladolinears, aguts i sense pecíol (sèssils). Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, amb calze curt, de fins a 3 mm, acampanat, amb 5 lòbuls petits, corol·la tubular-acampanada, irregular (només té un pla de simetria), una mica ventruda a la part central i amb 5 lòbuls apicals desiguals i divergents, d'un blau violat, vistosos i elegants, androceu de 4 estams desiguals, 2 més llargs (didínams) i 1 estam estèril (estaminodi), i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula llenyós, arrodonit i comprimit, verd rogenc i una mica carnós de jove, i sec i bru quan és madur, que s'obre per 2 valves, amb llavors primes, aplanades, de color de cafè, amb ales membranoses.
Les fulles recorden la fulla de mimosa o de la falguera. La floració és primaveral, malgrat que de vegades té una segona floració, més escassa, a l'estiu.
Característiques
- Medicinal
Usos:
En medicina tradicional, és antisèptica, antihelmíntica i antiparasitària. S'utilitza en la recerca de nous antibacterians i antitumorals. La fusta és dura, resistent i aromàtica i s'empra en fusteria i ebenisteria.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/32027/0
- Espècie protegida: http://www.sib.gov.ar/ficha/PLANTAE*jacaranda*mimosifolia
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00065
Descripció: Arbust de fins a 3-4 m, perennifoli, amb tija cilíndrica coberta de pèls glandulífers que es torna llenyosa. Fulles simples, alternes, ovades o el·líptiques, molt grans, híspides (amb pèls rígids, quasi punxeguts i aspres), de marge irregularment serrat. Inflorescència en cimes amb forma d'escorpí (escorpioides) a la part final de les branques. Flors hermafrodites, actinomorfes, amb calze de 5 sèpals soldats, persistent en el fruit, corol·la acampanada de 5 pètals soldats, liles o porpres i agrupades, amb androceu de 5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula, de 0,5 a 1 cm de llarg, dehiscent per 4 valves, pubescent, amb nombroses llavors de color marró groguenc, alveolades a la superfície.
Característiques
- Tòxica
Usos:
S'ha usat tradicionalment per tractar afeccions sifilítiques, reumatisme i insomni. Els tricomes de les fulles contenen al·lergògens que produeixen dermatitis de contacte en algunes persones. També té un ús ornamental, per la vistositat de les flors.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00054
Descripció: Arbre de 20-25 m, perennifoli, amb capçada ample i escorça suberosa, gruixuda i esquerdada, grisenca, bruna negrosa en les zones decorticades. Fulles simples, alternes, ovades o lanceolades, verd fosc a l'anvers i gris tomentós al revers, amb el marge enter o lleument dentat o lobulat. Inflorescència unisexual, la masculina en ament, pèndul, i la femenina uniflora per reducció. Flors unisexuals, les masculines molt reduïdes amb 6-12 estams, i les femenines solitàries amb 4-6 lòbuls pilosos. Fruit en aqueni coriaci, marró amb una cúpula llenyosa a la base en forma de didal que no arriba a cobrir la meitat del fruit (gla).
Usos:
Arbre de gran valor ornamental, també és ric en tanins, que tenen propietats astringents i antimicrobianes. Els tanins de l'escorça també s'usen per adobar pells. Els fruits (glans) s'empren per alimentar el bestiar porcí. El suro que se n'obté té diverses aplicacions en artesania i indústria.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00016
Descripció: Arbre de 5-10 m, monoic, caducifoli, d'escorça clivellada i fosca. Fulles orbiculars o reniformes, en forma de cor a la base i en disposició alterna. Inflorescència en raïm curt, que surt directament del troc (cauliflòria). Flors hermafrodites, pentàmeres, zigomorfes, que creixen abans que les fulles, calze amb 5 sèpals soldats, corol·la papilionada amb 5 pètals lliures de color rosa intens, rarament blanques en races cultivades, amb androceu de 10 estams lliures i gineceu unicarpel·lar. Fruit en llegum, dehiscent, comprimit, de color bru-vermellós, pèndul i amb nombroses llavors.
Usos:
Antigament, els fruits es feien servir com a astringents. Les flors són comestibles i les poncelles es poden envinagrar com les tàperes. És molt conreat com a ornament per la bellesa de les fulles i l'espectacularitat de la floració.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00044
Descripció: Palmera dioica de fins a 20 m, amb tronc (estípit) únic, recte, de color gris bru, gruixut, estriat horitzontalment i amb la part superior eixamplada formant una valona constituïda per les fulles mortes convenientment tallades. Fulles pinnades, de 2-7 m, nombroses, coriàcies, en roseta terminal, d'un color verd intens, més o menys pèndules i amb espines a la part basal; nombrosos segments rígids, estrets, aguts, amb el limbe asimètric i lleument doblegats al raquis. Inflorescència femenina en panícula pèndula d'1-2 m, ramosa, oberta i laxa, i masculina més tancada i curta. Flors unisexuals de color blanquinós o groguenc amb 6 tèpals. Fruit en baia ovoide, polpa (mesocarpi) poc carnosa i sabor amarg, de color verd groguenc en etapes primerenques i ataronjat en la maduresa.
Usos:
La saba, amb la qual es fa la mel de palma o el vi de palma, s'utilitzava com a antiinflamatori, emol·lient, diürètic, digestiu, antisèptic de la cavitat bucal, expectorant i antitussigen i per tractar irritacions de gola.
Informació destacada
- Espècie protegida: http://www.gobiernodecanarias.org/boc/2006/102/004.html
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00043
Descripció: Arbre perennifoli de 4-10 m d'alçada, amb tronc massís, gruixut i tortuós en els exemplars vells, i copa ampla, amb escorça rugosa de color gris platejat. Fulles simples, oposades, el·líptiques, mucronades a l'àpex, enteres, coriàcies, curtament peciolades, amb anvers glabrescent i verd fosc i revers grisenc i densament cobert de pèls esquamiformes. Inflorescència en panícula axil·lar. Flors hermafrodites, unisexuals en alguns casos, aromàtiques, actinomorfes, pedunculades; amb calze acopat amb 4 dents més o menys desenvolupades, corol·la amb 4 pètals, blanquinosa, androceu de 2 estams glabres d'anteres blanquinoses o groguenques, i gineceu bicarpel·lar, glabre. Fruit en drupa, d'ovoide a subesfèric, verd de jove, negre o morat en la maduresa, pinyol (endocarpi) fusiforme, petri, rugós o llis.
Característiques
- Medicinal
- Alimentària
Usos:
El fruit (oliva) es consumeix i té propietats beneficioses com a antioxidant i preventiu de malalties cardiovasculars. Les fulles tenen efecte hipotensor. L'oli d'oliva és un ingredient típic de la cuina mediterrània i, a més, té efecte laxant i lubricant. La fusta és de gran qualitat. L'arbre és un símbol de la pau en diverses cultures.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00026
Descripció: Arbre de tija dreta, amb fusta duríssima, longeu, amb ramificació dicotòmica (forques de 2 en 2), tot i que només es ramifica cada cop que floreix (cada 10-15 anys). Fulles lanceolades, enteres, de color verd blavós, formant rosetes a l'extrem de les branques. Inflorescència en panícula terminal. Flors hermafrodites amb 5 tèpals blanquinosos, androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en baia carnós i globós de fins a 1,5 cm, d¿un groc ataronjat, en el qual sol madurar 1 única llavor.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Antigament se n'obtenia una resina vermella anomenada «sang de drago» o «sang de drac», que flueix de les esquerdes del tronc i s'utilitzava com a astringent i també en pintura i il·lustració.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/30394/0
- Espècie protegida:
http://www.lamoncloa.gob.es/espana/eh15/medioambiente/Documents/RD%20139-11%20CAT%C3%81LOGO.pdf
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00049
Descripció: Arbust o arbret caducifoli, amb tija erecta o rarament prostrada o arquejada. Fulles alternes, d'el·líptiques a obovades, estipulades, amb el marge serrat, pubescent sobretot sobre els nervis del revers, amb pecíol glandulífer. Inflorescència fasciculada. Flors hermafrodites, actinomorfes, de color blanc o rosat, solitàries o germinades, amb 5 sèpals soldats, imbricats i amb el marge denticulat i glabrescent, 5 pètals lliures, estams nombrosos i gineceu lleument pilós. Fruit en drupa (mirabolà) el·lipsoïdal, glabre i amb diferents coloracions, del groc al roig o lila obscur.
Característiques
- Alimentària
Usos:
El fruit (mirabolà) és comestible i se'n fan melmelades i gelees. Les llavors, com la de totes les rosàcies, contenen amigdalina, que pot resultar tòxica a dosis altes. La flor s'utilitza per elaborar les flors de Bach. Sovint s'usa com a portaempelt d'altres arbres fruiters.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00020
Descripció: Hepàtica dioica amb la generació haploide (gametòfit) que forma denses làmines amb tal·lus de fins a 15-20 de longitud i 1-2 cm d'amplada, lingüiformes, plans, lobulats dicotòmicament, verds, que als marges o a les plantes més velles poden arribar a ser de color marró o púrpura. Al revers hi tenen uns rizoides de fixació al substrat, i a l'anvers el tal·lus és reticulat i a primera vista s'hi observen uns porus aerífers al centre de cada reticle. Els tal·lus es poden fragmentar i se'n poden dispersar propàguls apicals vegetativament, impulsats pels esquitxos de l'aigua. Als àpexs dels tal·lus també s¿hi formen els òrgans sexuals (receptacles), segons el gènere: els individus mascles en fan de masculins, sèssils, aplanats, bruns, que produeixen gàmetes masculins (anteridis); les femelles en fan sobre un pedicel, i produeixen gàmetes femenins (arquegonis). Un cop fecundats, els arquegonis es transformen en la generació diploide (esporòfit), de vida relativament curta, menys freqüent i constituïda per esporangis, petits barrets de forma cònica (origen de l'epítet específic) al capdamunt dels pedicels que segueixen creixent sobre el tal·lus; els esporangis alliberen espores impulsades per uns filaments que actuen com molles elàstiques (elàters); aquestes espores donen lloc a nous gametòfits.
Usos:
S'usa com a espècie model en recerca sobre fotosíntesi.
Informació destacada
- Espècie protegida: http://www.magrama.gob.es/ca/biodiversidad/publicaciones/Briofitos_tcm8-260638.pdf
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00001
Descripció: Herba perenne de 30-70 cm, amb fulles basals de fins a 1 m, pinnatipartides, peciolades, de limbe ovat, glabres a l'anvers i piloses al revers. Inflorescència en espiga de fins a 2 m, densa i bracteada. Flors hermafrodites i zigomorfes, amb calze de 4 sèpals foliacis, corol·la bilabiada i blanquinosa amb nervació purpúria, androceu de 4 estams didínams (2 curts i 2 llargs) i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula, ovoide, coriaci i dehiscent per valves amb 2-4 llavors reniformes i llises.
Usos:
Ocasionalment pot arribar a causar dermatitis de contacte. S'usa principalment amb finalitats ornamentals per les fulles basals, brillants i grans, que donen un aspecte senyorial.
| Imatge |
Col·lecció |
Col·lecció específica |
Identificador |
Número alternatiu |
Tipus d'objecte |
Scientific Name |
Scientific Name Authorship |
Vernacular Name |
Títol |
Matèria |
Recorded By |
Contribuïdor |
Family |
Kingdom |
Phylum |
Classe |
Order |
Habitat |
Descripció |
Data |
Data més antiga |
Data més nova |
Locality |
Municipality |
County |
Country |
State Province |
Procedència |
Minimum Elevation In Meters |
Maximum Elevation In Meters |
Decimal Latitude |
Decimal Longitude |
Coordinate Uncertainty In Meters |
Localització (Facultat) |
Localització Actual (Sala) |
Localització (Històric) |
Forma d'ingrés |
Data d'ingrés |
Font d'ingrés |
Preservació i Conservació |
Estat de coservació |
Valoració econòmica |
Situació Administrativa |
Referències bibliogràfiques |
Notes |
Drets |
Enllaç relacionat |
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00046 |
108 |
Espècimen vegetal |
Phytolacca dioica L. (Phytolaccaceae) |
|
|
Bellaombra, ombú|Árbol de la bella sombra|Umbratree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre dioic semicaducifoli de fins a 15 m, amb tronc cilíndric, curt i molt eixamplat a la base, i escorça aspra, clivellada i de color castany groguenc. Fulles simples, alternes, el·líptiques, ovades o oblongues, de color verd llustrós i glabres. Inflorescència en raïm pèndul. Flors unisexuals, les masculines amb 5 tèpals persistents blanquinosos i androceu de 20- 30 estams lliures disposats en 2 sèries irregulars, i les femenines amb 5 tèpals caducs blancs i gineceu globós de 7-12 carpels units ala base. Fruit en baia, globós, vermell de jove i negre en la maduresa.
Característiques
- Tòxica
Usos:
És una planta tòxica. S'ha utilitzat com a cicatritzant, febrífug i astringent. Tant les fulles com les arrels s'han usat com a emètics, purgants i antisèptics. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41385973 |
2163156 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de l’Amèrica del Sud, en concret de la regió de la Pampa (Argentina i Uruguai) i el Paraguai, generalment en boscos de ribera. Actualment està àmpliament distribuïda, especialment en les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica, i és gairebé cosmopolita. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00012 |
67 |
Espècimen vegetal |
Buxus balearica Lam. (Buxaceae) |
|
|
Boix baleàric|Boj balear|Baleàric boxwood |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre o arbust perennifoli de fins a 5 m, monoic, robust i erecte, amb escorça estriada de color marró groguenc. Fulles oposades, amb limbe amplament el·líptic, obtuses o subobtuses, glabres o amb pocs pèls (glabrescent) al revers i peciolades. Inflorescència en glomèrul axil·lar. Flors unisexuals o funcionalment unisexuals, amb periant groguenc amb 4 tèpals i androceu de 4 estams les masculines, i amb 6 tèpals i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruits en càpsula tricorne, coriaci, blavós, dehiscent, habitualment amb 6 llavors trígones, lluents i negres.
Característiques
- Tòxica
Usos:
No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. En general, però, la família de les buxàcies conté uns alcaloides que poden causar toxicitat. S'usa com a planta ornamental pel fullatge persistent i per la bona resistència a la poda.
Informació destacada
- Espècie protegida:
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST272ZI162211&id=162211 |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41386924 |
2162653 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Aribau/Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Habita a Sardenya, les Balears, el nord d’Àfrica, el sud de la península Ibèrica i el sud de Turquia, en torrents i barrancs sobre substrat calcari. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00050 |
111 |
Espècimen vegetal |
Prunus laurocerasus L. (Rosaceae) = Cerasus laurocerasus (L.) Loisel. |
|
|
Llorer reial, llorer-cirer|Laurel cerezo|Cherry-laurel |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust o arbre petit de fins a 10 m, perennifoli, d'escorça llisa. Fulles simples, esparses, el·líptiques o lanceolades, acuminades i de marge enter o lleument serrat. Inflorescència en raïms axil·lars i erectes. Flors hermafrodites i actinomorfes, amb un receptacle acopat, 5 sèpals soldats i 5 pètals lliures, blancs, androceu de molts estams i gineceu unicarpel·lar. Fruit en drupa, de 10-15 mm, ovoide, inicialment verd que es va tornant porpra fosc o negre amb el mesocarpi (polpa) carnós i l'endocarpi (pinyol) petri.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Conté un heteròsid cianogenètic que produeix àcid cianhídric, que pot causar intoxicacions greus. De les fulles fresques se n'obté l'aigua destil·lada de llorer-cirer, que serveix per tractar afeccions broncopulmonars i digestives. Els fruits contenen un oli que s'empra en perfumeria i per fer sabons. També s'usa com a aromatitzant i com a ornament. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
4138609 |
2163202 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originari de l’est de la península Balcànica, el Caucas, Anatòlia i l’Iran, creix tant en cultiu com assilvestrat en boscos caducifolis d’entre 50 i 500 m d’altitud en zones temperades. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00067 |
7 |
Espècimen vegetal |
Ziziphus jujuba Mill. (Rhamnaceae) |
|
|
Ginjoler|Azufaifo|Chinese jujube |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 10 m, caducifoli, amb l'escorça molt clivellada i branques espinoses en ziga-zaga. Fulles simples, alternes, ovalolanceolades, amb 3 nervis ben marcats, acuminades i serrades al marge. Flors verdes groguenques, petites, axil·lars, amb 5 sèpals estesos com una estrella, 5 pètals que formen un disc central, més curts que els sèpals i còncaus, com una cullereta, i 5 estams alternats amb els sèpals. Fruit (gínjol) en drupa ovoide de 2-3 cm, rogenc o marronós amb endocarpi (pinyol) petri.
Característiques
- Medicinal
- Alimentària
Usos:
S'usa com a expectorant per tractar afeccions respiratòries de la gola, faringitis i laringitis. Les fulles i l'escorça s'usen en decocció com a antidiarreic, i externament per curar ferides. Les arrels s'utilitzen per tractar la febre. Té propietats emol·lients i demulcents. El fruit (gínjol), de sabor dolç, és comestible, laxant, conté sucres i molta vitamina C i s'utilitza per fer melmelades, xarops i licors. La fusta serveix per construir tanques i instruments musicals com ara gralles, dolçaines i tenores. L'escorça conté tanins que s'usen per adobar cuirs. Del pinyol triturat se n'obté un oli. És una planta mel·lífera. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41387736 |
2164114 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originari del sud-est de la Xina, es va introduir a la regió mediterrània fa molt temps. En l’actualitat es cultiva en horts i camps i es planta com a ornament. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00027 |
119 |
Espècimen vegetal |
Eryobotria japonica (Thunb.) Lindl. (Rosaceae) = Mespilus japonicusThunb. |
|
|
Nesprer del Japó, nesprer, nespler|Níspero de Japón|Loquat |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbret perennifoli, de 3-8 (10) m, amb branques cobertes de pèls llanosos, i fulles simples, alternades o formant feixos, grosses, de 12-30 cm, gruixudes i pulverulentes a l'anvers quan són joves i amb una fina borra de color de rovell al revers. Inflorescència en panícula. Flors petites, d'1-2 cm, simètriques, cobertes de pèls vellutats de color canyella, amb 5 sèpals instal·lats sobre una copa (hipant), 5 pètals ovats blancs o crema, androceu de 15-30 estams i gineceu ínfer de 3-5 carpels soldats. Fruit (nespra, la part carnosa formada a partir de l'hipant) en pom, piriforme, globós o el·lipsoïdal, de 2-6 cm, groguenc o ataronjat, amb les restes del calze romanents, de pell fina i amb 1-3 (5) llavors grosses.
Característiques
- Alimentari
Usos:
Es conrea per obtenir-ne els fruits i s'usa també com a ornament. El fruit (nespra) té un valor nutricional interessant. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41387287 |
2164275 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originari de la Xina, es cultiva des d’antic al Japó, on s’ha naturalitzat. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00057 |
47 |
Espècimen vegetal |
Sequoia sempervirens (D. Don) Endl. (Cupressaceae) = Taxodium sempervirens D. Don |
|
|
Sequoia|Secuoya roja|California redwood, coastal redwood |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre perennifoli molt longeu (pot viure 3.000 anys), que pot assolir alçades de fins a 115 m (arbre més alt del món); tronc recte i cilíndric, escorça gruixuda, fibrosa, amb solcs profunds paral·lels, de color rogenc. Fulles simples, aciculars, aplanades, disposades en dues fileres oposades, de color verd fosc. Inflorescència unisexual: la masculina ovoide, esquamosa i groga, i la femenina amb 15-25 esquames en espiral i 3-7 primordis seminals per esquama. Fructificació estrobiliforme (pinya), inicialment verda i gradualment de color marró vermellós, amb llavors alades.
Usos:
La saba s'ha emprat com a tònic i estimulant. La fusta és molt apreciada en ebenisteria perquè és lleugera i resistent al foc i de color vermellós. També s'utilitzava antigament en la construcció de cases, vies de tren, canoes, etc. Té un ús ornamental per la seva bellesa i el seu ràpid creixement.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/34051/0
- Espècie protegida: http://www.iucnredlist.org/details/34051/0 |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41387018 |
2163226 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originària dels Estats Units, concretament de la costa nord de Califòrnia i el sud-oest d’Oregon. Viu en muntanyes molt humides i boiroses, entre 300 i 1.000 m d’altitud, i creix en grup per resguardar-se del vent i les gelades. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00053 |
39 |
Espècimen vegetal |
Quercus ilex L. (Fagaceae) |
|
|
Alzina|Encina|Holly oak |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 27 m, perennifoli, de tronc cilíndric, capçada arrodonida i escorça dura i escamosa. Fulles simples, esparses, lanceolades, amb marge enter, lleument dentat, serrat o espinós. Inflorescència unisexual, la masculina en ament, pèndul, i la femenina uniflora per reducció. Flors masculines reduïdes amb 6-12 estams, i femenines amb 6 lòbuls pilosos. Fruit en aqueni coriaci, marró, amb una cúpula llenyosa a la base en forma de didal que no arriba a cobrir la meitat del fruit (gla).
Característiques
- Medicinal
Usos:
És una planta antiescrofulosa que es fa servir per combatre la tuberculosi localitzada en els ganglis limfàtics de la regió cervical. Conté tanins, amb propietats astringents i antimicrobianes, que ajuden a curar grans i a eliminar l'excés de greix de la pell; per això s'utilitza en productes cosmètics. Els tanins de l'escorça també s'usen per adobar pells. Els fruits (glans) són una font d'aliment pel bestiar porcí. És una planta mel·lífera. Anys enrere, l'alzina s'havia explotat per obtenir-ne carbó vegetal. Té una fusta molt dura que s'usa per fabricar els bastons dels balls de bastons (molt resistent als cops), rodes de carro, eines agrícoles, etc. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387443 |
2163436 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Autòcton de la Mediterrània occidental, habita en zones marítimes més o menys humides. A Catalunya es troba des del nivell del mar fins als 1400 m d’altitud. Forma boscos de gran interès paisatgístic. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00034 |
2 |
Espècimen vegetal |
Jacaranda mimosifolia D. Don (Bignoniaceae) = Jacaranda ovalifolia R. = Jacaranda acutifolia auct. |
|
|
Xicranda|Jacaranda|Blue jacaranda, fern tree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre caducifoli, de fins a 10-15 (20) m, amb escorça de color bru clar. Fulles de 23-45 × 12-20 cm, compostes, pinnades dues vegades (bipinnades) en nombre senar , amb fins a 31 folíols de fins a 1 cm, lanceoladolinears, aguts i sense pecíol (sèssils). Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, amb calze curt, de fins a 3 mm, acampanat, amb 5 lòbuls petits, corol·la tubular-acampanada, irregular (només té un pla de simetria), una mica ventruda a la part central i amb 5 lòbuls apicals desiguals i divergents, d'un blau violat, vistosos i elegants, androceu de 4 estams desiguals, 2 més llargs (didínams) i 1 estam estèril (estaminodi), i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula llenyós, arrodonit i comprimit, verd rogenc i una mica carnós de jove, i sec i bru quan és madur, que s'obre per 2 valves, amb llavors primes, aplanades, de color de cafè, amb ales membranoses.
Les fulles recorden la fulla de mimosa o de la falguera. La floració és primaveral, malgrat que de vegades té una segona floració, més escassa, a l'estiu.
Característiques
- Medicinal
Usos:
En medicina tradicional, és antisèptica, antihelmíntica i antiparasitària. S'utilitza en la recerca de nous antibacterians i antitumorals. La fusta és dura, resistent i aromàtica i s'empra en fusteria i ebenisteria.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/32027/0
- Espècie protegida: http://www.sib.gov.ar/ficha/PLANTAE*jacaranda*mimosifolia |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41387529 |
2164105 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària d’una zona que s’estén des del nord de l’Argentina fins al sud de Bolívia, habita en boscos subtropicals en piemonts. S’ha naturalitzat a diversos països de l’hemisferi sud, on té un cultiu molt estès. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00065 |
52 |
Espècimen vegetal |
Wigandia urens (Ruiz & Pav.) Kunth (Boraginaceae) = Wigandia caracasana |
|
|
Wigàndia|Wigandia, mala mujer|Wigandia |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust de fins a 3-4 m, perennifoli, amb tija cilíndrica coberta de pèls glandulífers que es torna llenyosa. Fulles simples, alternes, ovades o el·líptiques, molt grans, híspides (amb pèls rígids, quasi punxeguts i aspres), de marge irregularment serrat. Inflorescència en cimes amb forma d'escorpí (escorpioides) a la part final de les branques. Flors hermafrodites, actinomorfes, amb calze de 5 sèpals soldats, persistent en el fruit, corol·la acampanada de 5 pètals soldats, liles o porpres i agrupades, amb androceu de 5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula, de 0,5 a 1 cm de llarg, dehiscent per 4 valves, pubescent, amb nombroses llavors de color marró groguenc, alveolades a la superfície.
Característiques
- Tòxica
Usos:
S'ha usat tradicionalment per tractar afeccions sifilítiques, reumatisme i insomni. Els tricomes de les fulles contenen al·lergògens que produeixen dermatitis de contacte en algunes persones. També té un ús ornamental, per la vistositat de les flors. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41387098 |
2162998 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària d’Amèrica del Sud, es cultiva arreu del món. Es troba en herbassars i marges de camí. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00054 |
20 |
Espècimen vegetal |
Quercus suber L. (Fagaceae) |
|
|
Alzina surera, suro|Alcornoque|Cork oak |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de 20-25 m, perennifoli, amb capçada ample i escorça suberosa, gruixuda i esquerdada, grisenca, bruna negrosa en les zones decorticades. Fulles simples, alternes, ovades o lanceolades, verd fosc a l'anvers i gris tomentós al revers, amb el marge enter o lleument dentat o lobulat. Inflorescència unisexual, la masculina en ament, pèndul, i la femenina uniflora per reducció. Flors unisexuals, les masculines molt reduïdes amb 6-12 estams, i les femenines solitàries amb 4-6 lòbuls pilosos. Fruit en aqueni coriaci, marró amb una cúpula llenyosa a la base en forma de didal que no arriba a cobrir la meitat del fruit (gla).
Usos:
Arbre de gran valor ornamental, també és ric en tanins, que tenen propietats astringents i antimicrobianes. Els tanins de l'escorça també s'usen per adobar pells. Els fruits (glans) s'empren per alimentar el bestiar porcí. El suro que se n'obté té diverses aplicacions en artesania i indústria. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387415 |
2163305 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Habita a la Mediterrània occidental (nord d’Àfrica, França, península Ibèrica i Itàlia), en terrenys silícics i permeables amb hiverns humits i suaus. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00016 |
94 |
Espècimen vegetal |
Cercis siliquastrum L. (Leguminosae) |
|
|
Arbre de l'amor, arbre de Judes|Árbol del amor|Judas tree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de 5-10 m, monoic, caducifoli, d'escorça clivellada i fosca. Fulles orbiculars o reniformes, en forma de cor a la base i en disposició alterna. Inflorescència en raïm curt, que surt directament del troc (cauliflòria). Flors hermafrodites, pentàmeres, zigomorfes, que creixen abans que les fulles, calze amb 5 sèpals soldats, corol·la papilionada amb 5 pètals lliures de color rosa intens, rarament blanques en races cultivades, amb androceu de 10 estams lliures i gineceu unicarpel·lar. Fruit en llegum, dehiscent, comprimit, de color bru-vermellós, pèndul i amb nombroses llavors.
Usos:
Antigament, els fruits es feien servir com a astringents. Les flors són comestibles i les poncelles es poden envinagrar com les tàperes. És molt conreat com a ornament per la bellesa de les fulles i l'espectacularitat de la floració. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41386198 |
2163177 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originari del nord de la regió mediterrània, des de França fins a Palestina, s’ha introduït en altres zones temperades, on és força cultivat. Viu en boscos de ribera sobre terrenys calcaris. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00044 |
107 |
Espècimen vegetal |
Phoenix canariensis Chabaud (Arecaceae) |
|
|
Palmera de canàries|Palma canaria|Canary Island date palm |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Palmera dioica de fins a 20 m, amb tronc (estípit) únic, recte, de color gris bru, gruixut, estriat horitzontalment i amb la part superior eixamplada formant una valona constituïda per les fulles mortes convenientment tallades. Fulles pinnades, de 2-7 m, nombroses, coriàcies, en roseta terminal, d'un color verd intens, més o menys pèndules i amb espines a la part basal; nombrosos segments rígids, estrets, aguts, amb el limbe asimètric i lleument doblegats al raquis. Inflorescència femenina en panícula pèndula d'1-2 m, ramosa, oberta i laxa, i masculina més tancada i curta. Flors unisexuals de color blanquinós o groguenc amb 6 tèpals. Fruit en baia ovoide, polpa (mesocarpi) poc carnosa i sabor amarg, de color verd groguenc en etapes primerenques i ataronjat en la maduresa.
Usos:
La saba, amb la qual es fa la mel de palma o el vi de palma, s'utilitzava com a antiinflamatori, emol·lient, diürètic, digestiu, antisèptic de la cavitat bucal, expectorant i antitussigen i per tractar irritacions de gola.
Informació destacada
- Espècie protegida: http://www.gobiernodecanarias.org/boc/2006/102/004.html |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àfrica |
|
|
41387647 |
2164139 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Endèmica de les Illes Canàries, ocupa les zones baixes i costaneres. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00043 |
107 |
Espècimen vegetal |
Olea europaea L. (Oleaceae) |
|
|
Olivera|Olivo|Olive tree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre perennifoli de 4-10 m d'alçada, amb tronc massís, gruixut i tortuós en els exemplars vells, i copa ampla, amb escorça rugosa de color gris platejat. Fulles simples, oposades, el·líptiques, mucronades a l'àpex, enteres, coriàcies, curtament peciolades, amb anvers glabrescent i verd fosc i revers grisenc i densament cobert de pèls esquamiformes. Inflorescència en panícula axil·lar. Flors hermafrodites, unisexuals en alguns casos, aromàtiques, actinomorfes, pedunculades; amb calze acopat amb 4 dents més o menys desenvolupades, corol·la amb 4 pètals, blanquinosa, androceu de 2 estams glabres d'anteres blanquinoses o groguenques, i gineceu bicarpel·lar, glabre. Fruit en drupa, d'ovoide a subesfèric, verd de jove, negre o morat en la maduresa, pinyol (endocarpi) fusiforme, petri, rugós o llis.
Característiques
- Medicinal
- Alimentària
Usos:
El fruit (oliva) es consumeix i té propietats beneficioses com a antioxidant i preventiu de malalties cardiovasculars. Les fulles tenen efecte hipotensor. L'oli d'oliva és un ingredient típic de la cuina mediterrània i, a més, té efecte laxant i lubricant. La fusta és de gran qualitat. L'arbre és un símbol de la pau en diverses cultures. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41385991 |
2163216 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És circummediterrània, però s’ha naturalitzat en altres llocs de clima temperat mediterrani. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00026 |
82 |
Espècimen vegetal |
Dracaena draco (L.) L. (Asparagaceae) |
|
|
Dragó, drago de Canàries|Drago, drago de Canarias|Dragon tree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de tija dreta, amb fusta duríssima, longeu, amb ramificació dicotòmica (forques de 2 en 2), tot i que només es ramifica cada cop que floreix (cada 10-15 anys). Fulles lanceolades, enteres, de color verd blavós, formant rosetes a l'extrem de les branques. Inflorescència en panícula terminal. Flors hermafrodites amb 5 tèpals blanquinosos, androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en baia carnós i globós de fins a 1,5 cm, d¿un groc ataronjat, en el qual sol madurar 1 única llavor.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Antigament se n'obtenia una resina vermella anomenada «sang de drago» o «sang de drac», que flueix de les esquerdes del tronc i s'utilitzava com a astringent i també en pintura i il·lustració.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/30394/0
- Espècie protegida:
http://www.lamoncloa.gob.es/espana/eh15/medioambiente/Documents/RD%20139-11%20CAT%C3%81LOGO.pdf |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àfrica |
|
|
41386325 |
2163187 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Endèmic de la regió macaronèsica (Canàries, Açores, Salvatges, Madeira i Cap Verd) i del sud del Marroc, habita en roques i penyals escarpats i inaccessibles. A la península Ibèrica es cultiva des de fa segles. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00049 |
110 |
Espècimen vegetal |
Prunus cerasifera Ehrh. (Rosaceae) |
|
|
Mirabolà, prunera vermella|Ciruelo de jardín|Cherry plum |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust o arbret caducifoli, amb tija erecta o rarament prostrada o arquejada. Fulles alternes, d'el·líptiques a obovades, estipulades, amb el marge serrat, pubescent sobretot sobre els nervis del revers, amb pecíol glandulífer. Inflorescència fasciculada. Flors hermafrodites, actinomorfes, de color blanc o rosat, solitàries o germinades, amb 5 sèpals soldats, imbricats i amb el marge denticulat i glabrescent, 5 pètals lliures, estams nombrosos i gineceu lleument pilós. Fruit en drupa (mirabolà) el·lipsoïdal, glabre i amb diferents coloracions, del groc al roig o lila obscur.
Característiques
- Alimentària
Usos:
El fruit (mirabolà) és comestible i se'n fan melmelades i gelees. Les llavors, com la de totes les rosàcies, contenen amigdalina, que pot resultar tòxica a dosis altes. La flor s'utilitza per elaborar les flors de Bach. Sovint s'usa com a portaempelt d'altres arbres fruiters. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41386072 |
2163167 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de bona part de l’Europa central i de l’Àsia central i oriental, habita en boscos i vessants pedregosos i es cultiva en molts països pels seus fruits comestibles. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00020 |
118 |
Espècimen vegetal |
Conocephalum conicum (L.) Underw. (Conocephalaceae) |
|
|
Hepàtica de les fonts|Hepática de fuentes|Snake liverwort |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Hepàtica dioica amb la generació haploide (gametòfit) que forma denses làmines amb tal·lus de fins a 15-20 de longitud i 1-2 cm d'amplada, lingüiformes, plans, lobulats dicotòmicament, verds, que als marges o a les plantes més velles poden arribar a ser de color marró o púrpura. Al revers hi tenen uns rizoides de fixació al substrat, i a l'anvers el tal·lus és reticulat i a primera vista s'hi observen uns porus aerífers al centre de cada reticle. Els tal·lus es poden fragmentar i se'n poden dispersar propàguls apicals vegetativament, impulsats pels esquitxos de l'aigua. Als àpexs dels tal·lus també s¿hi formen els òrgans sexuals (receptacles), segons el gènere: els individus mascles en fan de masculins, sèssils, aplanats, bruns, que produeixen gàmetes masculins (anteridis); les femelles en fan sobre un pedicel, i produeixen gàmetes femenins (arquegonis). Un cop fecundats, els arquegonis es transformen en la generació diploide (esporòfit), de vida relativament curta, menys freqüent i constituïda per esporangis, petits barrets de forma cònica (origen de l'epítet específic) al capdamunt dels pedicels que segueixen creixent sobre el tal·lus; els esporangis alliberen espores impulsades per uns filaments que actuen com molles elàstiques (elàters); aquestes espores donen lloc a nous gametòfits.
Usos:
S'usa com a espècie model en recerca sobre fotosíntesi.
Informació destacada
- Espècie protegida: http://www.magrama.gob.es/ca/biodiversidad/publicaciones/Briofitos_tcm8-260638.pdf |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387063 |
2163106 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cosmopolita, però més escassa a la regió mediterrània. Creix en sòls humits com ara molleres, prats xops, vores de rierols i roques fontinals. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00001 |
30 |
Espècimen vegetal |
Acanthus mollis L. (Acanthaceae) |
|
|
Acant, ala d'àngel|Acanto|Bear's breeches |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Herba perenne de 30-70 cm, amb fulles basals de fins a 1 m, pinnatipartides, peciolades, de limbe ovat, glabres a l'anvers i piloses al revers. Inflorescència en espiga de fins a 2 m, densa i bracteada. Flors hermafrodites i zigomorfes, amb calze de 4 sèpals foliacis, corol·la bilabiada i blanquinosa amb nervació purpúria, androceu de 4 estams didínams (2 curts i 2 llargs) i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula, ovoide, coriaci i dehiscent per valves amb 2-4 llavors reniformes i llises.
Usos:
Ocasionalment pot arribar a causar dermatitis de contacte. S'usa principalment amb finalitats ornamentals per les fulles basals, brillants i grans, que donen un aspecte senyorial. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387518 |
2163782 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Centre i est de la regió mediterrània, cultivada i naturalitzada en altres zones. Creix en herbassars ruderals sobre sòls profunds, humits i rics en nutrients. |
En copyright| |
|