-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00059
Descripció: Arbre de 5-9 m d'alçada, amb els branquillons joves coberts de pèls blanquinosos i, posteriorment, de color marró violaci. Fulles coriàcies, lanceolades o obovades, de color verd fosc lluent a l'anvers i més pàl·lides al revers, lleugerament pubescents en tota la nervació, amb marge foliar lleugerament serrat. Inflorescència en corimbe terminal. Flors blanques amb 5 pètals, 5 sèpals, androceu de molts estams i gineceu semiínfer. Fruit piriforme (pom) glabre, de color vermell pàl·lid.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Les fulles i els fruits contenen glucòsids cianogènics, que poden resultar tòxics.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00014
Descripció: Arbre dioic de 25-30 m, amb tronc recte d¿escorça grisa, rames pèndules i copa piramidal. Fulles reduïdes a petites esquames triangulars i verticil·lades. Inflorescència masculina en espiga pèndula i femenina en glomèrul el·lipsoïdal. Flors unisexuals, les masculines amb 1 estam i petites bràctees basals, i les femenines amb 1 gineceu d¿estigmes filiformes i 2 bràctees basals. Fruits en aqueni alat, petits, que en conjunt s'agrupen en una infructescència subglobosa o cilíndrica d'1 cm de diàmetre, amb bràctees lignificades.
Usos:
No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. Tot i que te un ús principalment ornamental, com que té un creixement ràpid s'utilitza com a pantalla protectora de vent, per a la fixació de terrenys i per a l'estabilització de bancs de rius.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00056
Descripció: Arbre de fins a 25 m, perennifoli, de tronc gruixut i escorça fosca, aspra i que amb el temps s'esquerda, s'exfolia en plaques llargues i traspua resines aromàtiques. Fulles esparses, pinnaticompostes, amb folíols linears lanceolats, aguts, amb l'extrem corbat i enters. Inflorescència en panícula pèndula. Flors unisexuals, amb 5 pètals, 5 sèpals i 10 estams, grogues blanquinoses o verdoses. Fruit (pebre rosa) en drupa, globós, rosa o vermell brillant, aromàtic.
Usos:
La fusta és dura, pesada i resistent, i s'usa com a combustible perquè és rica en resina i crema molt bé. També s'empra en perfumeria per la intensitat de la seva aroma. S'utilitza com a ornament perquè té un aspecte semblant al salze i una aroma interessant. Tradicionalment, en la regió andina s'havia emprat com a tint natural de fibres i per elaborar begudes com ara la chicha. El fruit (pebre rosa) s'usa com a condiment.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00052
Descripció: Arbre de 3-6 m, caducifoli, molt ramificat, lleument espinós, d'escorça escamosa i grisenca. Fulles simples, oposades, lanceolades o oblongues, enteres, subsèssils, coriàcies i glabres. Flors solitàries o en petits grups, grosses i vistoses, hermafrodites, actinomorfes, campanulades, amb calze persistent de 5-7 sèpals, corol·la de 5-8 pètals soldats, vermells, amb androceu de molts estams i gineceu pluricarpel·lar sincàrpic. Fruit en balàustia, de 10-15 cm, globós, amb una envolta coriàcia groguenca o vermellosa, l'interior dividit en compartiments (endocarpi verd grogós), amb moltes llavors prismàtiques, carnoses, amb una polpa (sarcotesta) molt sucosa i comestible, translúcida o rosada.
Característiques
- Alimentària
Usos:
El fruit (magrana) és comestible i s'utilitza per elaborar begudes com ara la granadina. Conté una gran quantitat de potassi i sals, i és diürètic, antioxidant, cardiotònic i hipotensor. El suc s'empra com a indicador natural de l'acidesa i com a tint natural de productes no sintètics. L'escorça del tronc i de l'arrel és antihelmíntica i també conté molts minerals. L'arbre s'usa com a ornament per la vistositat de les flors i el retorciment dels troncs vells.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00055
Descripció: Arbust generalment monoic, perennifoli, glabre, amb rizoma i tiges verdes no lignificades. Fulles reduïdes a esquames triangulars i membranoses de 5-10 mm, sèssils i sense clorofil·la, situades a l'axil·la del fil·locladi (tija transformada amb aspecte de fulla on se situen les flors), verd, ovalat o el·líptic, acuminat a l'extrem sense punxa. Inflorescència umbel·liforme. Flors unisexuals, actinomorfes i dialitèpales, trímeres, amb 6 tèpals lliures, androceu de 3 estams les masculines i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en baia, d'1-1,5 cm, globós, vermell brillant, amb 1-2 llavors subgloboses.
Característiques
- Medicinal
Usos:
El rizoma té propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, i s'usa per tractar varius i hemorroides. Se n'han aïllat set saponines esteroïdals i un glucòsid. S'usa com a pinso per a animals i com a ornament per la vistositat dels fruits.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00066
Descripció: Arbust de fins a 10 m, perennifoli, amb tronc erecte poc ramificat, engruixit a la base. Fulles simples, en grups densos (rosetes) en els àpex de les tiges, linears o lanceolades, coriàcies, amb marge lleument serrat, sense espines, amb nervadura paral·lela, de color verd fosc. Inflorescència en raïm, gran i densa. Flors hermafrodites, amb 6 tèpals lliures, blancs, androceu de 6 estams i gineceu pluricarpel·lar. Fruit en càpsula carnós, ovoide i negrós.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Les flors s'usen per tractar diverses afeccions respiratòries com ara la pneumònia. Les fulles serveixen per alleujar el dolor d'oïda. A les arrels se'ls atribueixen propietats laxants i s'usen per accelerar el part. La tija conté saponines esteroïdals amb activitat antifúngica i antibacteriana contra la Candida albicans i el Cryptococcus neoformans, a més de propietats com a diürètica, anticonceptiva i per tractar l'artritis. En molts països de l'Amèrica Central es consumeix com a aliment. S'acostuma a plantar com a ornament. S'ha usat en el món tèxtil, i les fulles i les arrels s'empren com a substitutes del sabó per la gran quantitat de saponines que contenen. La flor, anomenada izote, és la flor nacional d'El Salvador.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00061
Descripció: Arbre dioic, de fins a 20 m, perennifoli, de tronc gruixut que pot arribar a 4 m de diàmetre i escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes; de creixement lent, pot arribar a ser molt longeu. Fulles simples, alternes, lineals, planes, amb certa torsió bassal i punta còrnia. Flors unisexuals, les masculines en grups de 6-14 esquames peltades en forma de xinxeta, amb 4-8 sacs pol·línics per esquama, les femenines només amb 1 rudiment seminal sobre 1 o diverses esquames estèrils. Fructificació reduïda a 1 llavor envoltada d'1 cúpula vermella carnosa (aril), que és la única part no tòxica de la planta per facilitar-ne la dispersió per mitjà dels ocells; llavor ovoide, amb coberta (testa) llenyosa.
Observacions:
Un dels exemplars de teix del Jardí Ferran Soldevila es considera centenari i està catalogat per l'Ajuntament de Barcelona (número de catàleg: 0060-02-94).
Característiques
- Tòxica
Usos:
Des d'antic, s'utilitza com a remei cardíac. És molt tòxic: conté l'alcaloide taxina, que té un efecte cardiotòxic que en dosis altes produeix la paràlisi del cor. De l'escorça i les fulles se n'obté el taxol, amb propietats anticanceroses. La fusta és de gran qualitat i s'empra en la fabricació de mobles i, antigament, d'arcs i rodes de carro. Té un ús ornamental i, com que s'adapta bé a la poda, s'usa en jardins per formar cèrcols i tanques, sovint amb formes geomètriques. A causa de la seva raresa i el seu creixement lent, està gairebé en perill d'extinció, motiu pel qual se n'ha reduït l'ús. En certes cultures, és un arbre simbòlic amb significat místic i sagrat.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/42546/0
- Espècie protegida:
http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=517f343e124aa210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=08faed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00063
Descripció: Arbre de fins a 30 m, caducifoli, de capçada densa, tronc gruixut i escorça bruna o de color gris fosc, rugosa. Fulles simples, alternes, ovalolanceolades o suborbiculars amb l'àpex molt agut, asimètriques a la base, i marge dentat o serrat, amb estípules. Inflorescència en cima, densa. Flors hermafrodites, poc vistoses, que apareixen abans de les fulles i duren molt poc temps, amb periant reduït de 4-5 tèpals, androceu de 4-5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit sec, alat (sàmara), orbicular, inicialment verd clar, freqüentment tenyit de vermell sobretot a les proximitats de les llavors, i més tard, just abans de caure, groguenc.
Usos:
L'escorça de les branques joves, que en assecar-se es recargolen, s'usa en infusió per tractar diarrees o trastorns digestius, i externament com antiinflamatòria per rentar ferides o fer gàrgares en cas d'inflamació de la cavitat oral. Conté abundants tanins, mucílags de natura urànica, fitosterols, lactones i oxalat càlcic. La fusta és dura i apreciada en ebenisteria.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00041
Descripció: Arbust de fins a 4 m d'alçada amb escorça grisenca, que presenta moltes branques flexibles des de la mateixa base del tronc. Fulles simples, d'un verd intens, oposades o verticil·lades en grups de 3, lanceolades, coriàcies, sense pèls (glabres) i amb el pecíol curt. Inflorescència en corimbe. Flors hermafrodites, actinomorfes, fragants, calze amb 3 sèpals glandulosos i corol·la amb forma d'embut (infundibuliforme) amb 5 pètals soldats, amb una corona multífida central, de color rosa intens o blanc vermell, androceu de 5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit format per 2 fol·licles, fusiformes, marronosos, que romanen units fins a la dehiscència; llavors amb vil·là.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Planta molt tòxica a causa dels heteròsids cardiotònics que conté. S'havia utilitzat popularment com a cardiotònic i parasiticida, però no és gens aconsellable usar-la. Sovint es planta en les mitjanes d'autopistes i carreteres o en parcs i jardins.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00030
Descripció: Arbre caducifoli de fins a 10 (20) m i d'escorça grisenca. Fulles de 20-30 cm, oposades, compostes, amb un nombre senar de divisions (imparipinnades), amb 5-9 folíols ovalolanceolats, de marges finament serrats. Inflorescència en panícula molt vistosa i olorosa. Flors hermafrodites, tetràmeres, petites, amb calze de 4 lòbuls i corol·la de 4 pètals llargs i estrets, blancs, més o menys lliures a la base, androceu de 2 estams amb filaments llargs i gineceu bicarpel·lar. Fruit sec i alat (sàmara), de 2-2,5 cm, eixamplat a la meitat superior per formar una ala que en facilita la dispersió pel vent.
Característiques
- Alimentària
Usos:
Al sud d'Itàlia i Sicília es cultiva per obtenir-ne el mannà, una secreció ensucrada i gomosa produïda per unes incisions transversals practicades a l'escorça, que s'utilitza com a laxant, amb un mecanisme d'acció suau que el fa recomanable per a infants i gent gran. L'escorça també s'empra amb la mateixa finalitat. A Egipte s'usen les llavors en cuina i en medicina.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00029
Descripció: Arbre que pot arribar fins als 40 m, amb arrels aèries que pengen fins a terra; els individus silvestres poden créixer sobre altres arbres hostes però es garanteixen la nutrició amb aquestes arrels. Fulles de 12-30 × 6-15 cm, el·líptiques, gruixudes, coriàcies i lluents, amb un bec apical. Flors unisexuals, tancades en un receptacle carnós, amb un porus apical; un cop fecundades, el receptacle esdevé un siconi (figa) sense peduncle (sèssil), de prop d'1 cm i de color groc verdós, a l'interior del qual hi ha el veritable fruit (aqueni).
Característiques
- Tòxic
Usos:
Els troncs produeixen un làtex (suc lletós blanquinós) que antigament s'emprava a l'Àsia per produir cautxú, que causa irritació als ulls i la pell i pot ser tòxic per via oral. No s'ha de confondre amb l'arbre del cautxú americà, Hevea brasiliensis.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00062
Descripció: Arbre de fins a 30 m, caducifoli, de tronc recte, capçada àmplia, escorça grisenca i esquerdada longitudinalment. Fulles simples, alternes, amb forma de cor (cordiformes), amb nervació palmada, base lleument asimètrica, àpex bruscament acuminat i marge serrat. Inflorescència en cima, pèndula, que neix d'una bràctea lingüiforme de color verd clar. Flors hermafrodites, actinomorfes, molt flairoses, amb 5 sèpals lliures, 5 pètals lliures groguencs, androceu d'estams molt nombrosos soldats a la base i gineceu cobert de pèls. Fruit sec, globós o piriforme, amb el pericarpi molt llenyós, i amb costelles marcades quan madura.
Característiques
- Medicinal
- Alimentària
Usos:
S'utilitza en medicina per les seves propietats com a sedant, diürètic, ansiolític, antiespasmòdic, vasodilatador, hipotensor suau, carminatiu i aperitiu suau, per tractar ansietat, insomni, refredats, indigestions, migranyes, etc. En homeopatia s'usa per tractar erupcions al·lèrgiques, espasmes de l'intestí, febre i reuma. Se n'usen les flors, les bràctees, les fulles i l'escorça en infusió o en extracte. Les fulles es consumeixen en amanides. S'empra com a cosmètic per cuidar la pell i els cabells. Els extractes de les flors serveixen per fer xampús i gels. La fusta pesa poc i és fàcil de treballar, per això és apreciada en ebenisteria. També té un ús ornamental i decoratiu, perquè fa molta ombra.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00058
Descripció: Arbust de fins a 4 m, perennifoli, enfiladís, amb l'escorça bruna. Fulles simples, alternes, el·líptiques, mucronades a l'àpex, atenuades a la base i enteres. Flors solitàries, hermafrodites, grans, amb calze de 5 sèpals soldats, acrescent (segueix creixent amb el fruit), corol·la de 5 pètals grocs soldats amb forma d'embut, amb un nervi porpra enmig de cada pètal, androceu de 5 estams llargs i gineceu bicarpel·lar. Fruit en baia d'uns 10 cm, globós i piriforme.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Els indígenes l'usaven tradicionalment com a al·lucinògena en rituals, i com a afrodisíaca i anticolinèrgica. També s'ha usat com a hipotensora per a infeccions oculars, inflamacions i picades d'alacrà o escurçó. Les flors i les fulles s'utilitzen en infusions o cataplasmes. És tòxica: conté alcaloides (solanina, capsaïcina, atropina, nicotina, etc.) que provoquen una acció fisiològica intensa al sistema nerviós central, fins i tot en dosis reduïdes. Té un ús molt estès com a ornament per la vistositat de les flors.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00040
Descripció: Arbre caducifoli monoic o dioic, de 5-10 m d'alçada, amb capçada arrodonida i escorça grisenca, solcada longitudinalment. Fulles simples, alternes, amplament ovades i, amb freqüència, irregularment lobulades. Inflorescència en ament axil·lar pedunculat. Flors unisexuals, petites, actinomorfes, amb 4 tèpals, androceu de 4 estams les masculines, i gineceu bicarpel·lar sincàrpic les femenines. Fruit en infructescència carnosa (móra) format per una agrupació de fruits secs monosperms envoltats d'una coberta carnosa vermellosa, porpra o crema.
Característiques
- Medicinal
Usos:
El fruit (móra) es consumeix. A les arrels, les fulles i l'escorça se'ls atorguen propietats medicinals com a antisèptics, antiestrès, neuroprotectors i hipoglucemiants. Les fulles són l'aliment principal dels cucs de seda.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00047
Descripció: Arbre de fins a 20 m, perennifoli, de capçada esclarissada, amb escorça grisenca i tronc generalment recte. Fulles amb forma d'agulla (aciculars), curtes, primes, blanes i d'un verd groguenc, agrupades de dos en dos sobre brots curts (braquiblasts). Inflorescència unisexual, que crea estructures amb forma de pinyes (cons); la masculina oblongocilíndrica i d'un blanc groguenc, amb esquames disposades en espiral amb 2 sacs pol·línics cadascuna, i la femenina formada per esquames disposades en hèlix que porten 2 primordis seminals cadascuna. Fructificació (pinya) pedunculada i reflexa, que s'obre per alliberar les llavors (pinyons), petites, grises i puntejades de negre.
Usos:
Com tots els pins, se'n pot extreure la resina, de la qual s'obté la trementina, popularment usada per tractar bronquitis, com a antisèptic urinari i per a afeccions de la pell. S'utilitza en repoblacions forestals intensives, per la qual cosa moltes pinedes actuals són realment formacions secundàries en la successió ecològica. És una espècie que s'usa com a combustible de llar, ja que és molt resinosa i crema amb facilitat.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00035
Descripció: Arbre dioic, perennifoli, de fins a 10 m, amb tronc erecte, capçada ovoïdal i escorça llisa. Fulles simples, coriàcies, lanceolades, ondulades en els marges, de color verd fosc brillant a l'anvers, amb glàndules internes que li atorguen una aroma molt característica. Inflorescència en cima axil·lar umbel·liforme. Flors unisexuals, actinomorfes, amb 4-6 tèpals groguencs; les masculines amb 8-12 estams i les femenines amb 2-4 estams estèrils (estaminodis) i gineceu subsèssil. Fruit en baia ovoide, negrós i monosperm.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Les fulles s'utilitzen com a digestiu, carminatiu i protector del fetge, i també com a espècia per aromatitzar guisats. La fusta és aromàtica, dura, pesada i de bona qualitat per fer-ne peces petites i treballs de marqueteria.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00011
Descripció: Arbret o arbust de fins a 3-4 m, de fusta tova. Fulles alternades, simples, grosses, de fins a 15-20 cm, peciolades, de marge sinuat, amb pilositat que poden perdre quan maduren. Flors molt grosses, blanques, penjants o molt inclinades, oloroses de nit, amb calze de 8-12 cm amb 5 dents subiguals i que no s'esqueixen fins que la flor està molt passada, amb corol·la de 25-33 cm amb apèndixs als lòbuls d' 1-3 cm, amb 5 estams llargs i 1 estigma bilobat. Fruit fusiforme, de 10-15 cm. No sempre hi ha llavors en exemplars de cultiu.
Característiques
- Tòxic
Usos:
Poden donar-se intoxicacions severes i mortals pel consum voluntari amb finalitats al·lucinògenes (deliris, convulsions i mort).
Informació destacada
- Espècie protegida: http://www.iucnredlist.org/details/51247699/0
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00009
Descripció: Arbre de 10-12 m, monoic, perennifoli, amb tronc recte i gruixut i d¿escorça grisosa. Fulles alternes, enteres, peciolades, ovatolanceolades i llargament acuminades. Inflorescència en raïm. Flors unisexuals, actinomorfes, pentàmeres, amb corol·la campanulada de color blanc crema per fora i tacada de porpra per dins, amb androceu de 15 estams les masculines i de 3-4 estams estèrils (estaminodis) les femenines, i gineceu de 5 carpels. Fruit en fol·licle, lignificat, de 5-8 cm de longitud, fosc, que inclou 4-18 llavors de color groc ataronjat.
Usos:
No té cap interès medicinal. Els aborígens australians en consumeixen les llavors, torrades. Principalment s'usa com a ornament, i la fusta (de baixa qualitat) s'empra ocasionalment en ebenisteria.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00032
Descripció: Arbre caducifoli de fins a 20 (30-45) m, d'escorça grisenca fosca, bruna rogenca a les branques joves. Troncs i branques amb espines dures, de fins a 15-20 cm, simples o ramificades, absents en algunes varietats cultivades. Fulles de 15-30 cm, compostes, pinnades en els arbres vells, bipinnades en els joves, o juntes en alguns individus, d'un verd brillant que grogueja a la tardor. Inflorescència en raïm llarg de 4-8 (10) cm. Flors hermafrodites o unisexuals, regulars, petites, de 3-8 mm, verdes groguenques, amb calze i corol·la de 5 (2-7) peces similars, androceu de 5-10 estams, exserts i erectes a les flors masculines (sense pol·len a les funcionalment femenines), i gineceu pilós, pedunculat. Fruit en llegum molt gros, de 20-45 cm, aplanat, una mica carnós, vermellós i indehiscent, que resta penjat molt de temps a l'arbre; llavors en filera, llises i dures, d'un color bru fosc.
Típicament, els exemplars silvestres tenen espines amb tres ramificacions (triacanthos, `tres espines'); al jardí Ferran Soldevila hi ha individus amb només 1 o 2 espines i també alguns que són inermes (sense espines, cf. Gleditsia triacanthos var. inermis).
Característiques
- Medicinal
Usos:
El mucílag de les llavors s'usa com a base en cosmètica o dentifricis, així com en la indústria d'aprests, i en cuina com a espesseïdor alimentari (cremes, gelats, pastissos, etc.). Els fruits, emprats com a aliment per al bestiar, poden tenir efectes laxants. L'arbre en conjunt té un ús ornamental, s'utilitza per fer ombra i és apreciat en fusteria.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00015
Descripció: Arbre de fins a 10 m, en general monoic en estat silvestre i dioic si és conreat, d'escorça bruna i clivellada i perennifoli. Fulles compostes, amb 1-5 parells de folíols ovats o el·líptics, coriacis, d'un verd fosc. Inflorescència en raïm. Flors unisexuals, hermafrodites o neutres, actinomorfes, amb periant poc desenvolupat, en forma de copa amb 5 lòbuls, vermellós, les masculines i hermafrodites amb androceu de 2-8 estams, i les femenines i hermafrodites amb gineceu unilocular d'estil no diferenciat. Fruit en llegum indehiscent, de 10-20 cm, comprimit, de color gairebé negre quan és madur, amb 15-20 llavors ovoides i lluents.
Característiques
- Alimentari
Usos:
La polpa del fruit és comestible, té propietats astringents i s'usa per fer un succedani de la xocolata. Les llavors (garrofins) s'empren per extreure la goma de garrofí, molt usada com a espesseïdor a les indústries alimentària i farmacèutica.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00019
Descripció: Arbre perennifoli, de capçada arrodonida i branquetes anguloses, amb espines axil·lars solitàries. Fulles alternades, coriàcies, brillants, glabres, el·líptiques o lanceolades, amb el pecíol dilatat en una ala que té forma de cor. Flors oloroses, blanques, amb 5 pètals carnosos i nombre d'estams variable (10 o més). Fruit carnós en baia modificada (hesperidi), arrodonit, de 7-8 cm, de pela de color ataronjat, gruixuda i rugosa, amb 7-12 grills interiors de gust amargant i agre, cadascun amb una o diverses granes piriformes.
Característiques
- Medicinal
Usos:
De la pela del fruit se'n fan confitures. De les fulles se¿n fa l¿essència de petitgrain, usada en perfumeria, i també se'n pot fer infusió, que és sedant i estomacal. Les flors, destil·lades en fresc, produeixen l'essència de flor de taronger, que és aromatitzant, sedant i antiespasmòdica, i s'usa en farmàcia i en perfumeria. L'escorça és estimulant de la gana i digestiva, i també s'empra en la fabricació de licors (curaçao i Cointreau).
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00002
Descripció: Herba amb tiges subterrànies (rizomes) rastreres, densament cobertes d'esquames fosques. Fulles (frondes) de fins a 55 cm, amb pecíol fosc i lluent. Làmina 1-3 pinnada, amb els segments (pínnules) en forma de ventall (flabel·liformes), irregularment lobulats a l'àpex, amb ramificació dicòtoma, de color verd clar i textura delicada. Esporangis agrupats en 2-10 línies (sorus) brunes, paral·leles a l'àpex de les pínnules. Espores finament granelludes.
Característiques
- Medicinal
Usos:
S'ha emprat popularment en la preparació d'infusions i xarops expectorants. En l'antiguitat, seguint la doctrina de les signatures, es feia servir per combatre la caiguda del cabell. Per la bellesa del fullatge, molt sovint s'usa com a planta ornamental arreu del món.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00003
Descripció: Arbust de fins a 2 m, suculent, amb brots laterals a la base (estolons) i tiges ramificades, sense fulles a la base. Fulles agrupades (rosetes) a l'àpex, lanceolades, amb dents gruixudes al marge, carnoses, corbades, de color verd-cendra. Inflorescència en raïm de fins a 50 cm. Flors hermafrodites, de 35-45 mm, pèndules, trímeres, amb periant tubular de 6 tèpals, d'un color ataronjat intens, androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en càpsula endurit (coriaci) amb llavors alades.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Popularment, com en altres espècies d'àloe, se n'usen les fulles com a cicatritzant. També és força utilitzada com a ornament en parcs i jardins per la vistositat de les fulles i les inflorescències.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00010
Descripció: Arbre o arbret caducifoli, dioic, de fins a 20 m, amb branques joves molt piloses. Fulles alternes, ovades, amb el marge finament dentat, variables en la forma fins i tot a la mateixa branca, no lobulades o profundament lobulades, gruixudes i molt piloses. Inflorescència masculina en espiga llarga i cilíndrica, i femenina en glomèrul esfèric. Flors unisexuals, amb 4 tèpals; les masculines amb androceu de 4 estams, i les femenines amb tèpals que esdevenen carnosos i de color porpra en la fructificació i gineceu bicarpel·lar amb llargs estils. Fruits en aqueni que s'agrupen en una infructescència carnosa, d'uns 2 cm de diàmetre, ataronjada.
Usos:
No té cap interès medicinal. La fusta s'usa en ebenisteria i les branques, en cistelleria. L'escorça s'empra des d'antic a la Xina i al Japó per fabricar paper. La part carnosa del fruit és comestible. El pol·len pot causar al·lèrgies respiratòries.
-
Col·lecció: Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Col·lecció específica:
Classificació:
Identificador: CPVFS00013
Descripció: Arbust o subarbust monoic, de fins a 5 m, perennifoli, molt ramificat, erecte, densament foliós i amb escorça clivellada. Fulles petites, persistents, coriàcies, simples, oposades, peciolades, amb limbe d'ovat a el·líptic, enter, obtús, sovint escotat, coriaci. Inflorescència en glomèruls axil·lars. Flors unisexuals o funcionalment unisexuals, amb periant groguenc amb 4 tèpals i androceu de 4 estams les masculines, i amb 6 tèpals i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en càpsula subesfèric, dehiscent, coriaci, glauc, amb 3 banyes que són les restes dels estigmes i amb 6 llavors de color negre.
Característiques
- Tòxica
Usos:
És tòxica perquè conté alcaloides. S'utilitza en torneria i artesania per la qualitat de la fusta, i com a planta ornamental pel fullatge compacte.
| Imatge |
Col·lecció |
Col·lecció específica |
Identificador |
Número alternatiu |
Tipus d'objecte |
Scientific Name |
Scientific Name Authorship |
Vernacular Name |
Títol |
Matèria |
Recorded By |
Contribuïdor |
Family |
Kingdom |
Phylum |
Classe |
Order |
Habitat |
Descripció |
Data |
Data més antiga |
Data més nova |
Locality |
Municipality |
County |
Country |
State Province |
Procedència |
Minimum Elevation In Meters |
Maximum Elevation In Meters |
Decimal Latitude |
Decimal Longitude |
Coordinate Uncertainty In Meters |
Localització (Facultat) |
Localització Actual (Sala) |
Localització (Històric) |
Forma d'ingrés |
Data d'ingrés |
Font d'ingrés |
Preservació i Conservació |
Estat de coservació |
Valoració econòmica |
Situació Administrativa |
Referències bibliogràfiques |
Notes |
Drets |
Enllaç relacionat |
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00059 |
50 |
Espècimen vegetal |
Stranvaesia nussia (Buch.-Ham. ex D. Don) Decne. (Rosaceae) = Pyrus nussia Buch.-Ham. ex D. Don |
|
|
Estranvèsia|Estranvesia|Stranvaesia |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de 5-9 m d'alçada, amb els branquillons joves coberts de pèls blanquinosos i, posteriorment, de color marró violaci. Fulles coriàcies, lanceolades o obovades, de color verd fosc lluent a l'anvers i més pàl·lides al revers, lleugerament pubescents en tota la nervació, amb marge foliar lleugerament serrat. Inflorescència en corimbe terminal. Flors blanques amb 5 pètals, 5 sèpals, androceu de molts estams i gineceu semiínfer. Fruit piriforme (pom) glabre, de color vermell pàl·lid.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Les fulles i els fruits contenen glucòsids cianogènics, que poden resultar tòxics. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41387062 |
2163082 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originària dels boscos mixtos del sud de la Xina i l’est de l’Himàlaia, però també es pot trobar a les Filipines, Tailàndia i Indonèsia. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00014 |
89 |
Espècimen vegetal |
Casuarina cunninghamiana Miq. (Casuarinaceae) |
|
|
Pi australià|Roble de río|Beefwood |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre dioic de 25-30 m, amb tronc recte d¿escorça grisa, rames pèndules i copa piramidal. Fulles reduïdes a petites esquames triangulars i verticil·lades. Inflorescència masculina en espiga pèndula i femenina en glomèrul el·lipsoïdal. Flors unisexuals, les masculines amb 1 estam i petites bràctees basals, i les femenines amb 1 gineceu d¿estigmes filiformes i 2 bràctees basals. Fruits en aqueni alat, petits, que en conjunt s'agrupen en una infructescència subglobosa o cilíndrica d'1 cm de diàmetre, amb bràctees lignificades.
Usos:
No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. Tot i que te un ús principalment ornamental, com que té un creixement ràpid s'utilitza com a pantalla protectora de vent, per a la fixació de terrenys i per a l'estabilització de bancs de rius. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Oceania |
|
|
41386455 |
2162612 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central/Espai Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originari d’Austràlia, concretament de Nova Gal·les del Sud, el Territori del Nord i Queensland. En l’hàbitat natural, viu en zones pantanoses assolellades. Es conrea en zones de climes temperats. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00056 |
114 |
Espècimen vegetal |
Schinus molle L. (Anacardiacea) |
|
|
Pebrer bord|Pimentero falso|Peruvian peppertree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 25 m, perennifoli, de tronc gruixut i escorça fosca, aspra i que amb el temps s'esquerda, s'exfolia en plaques llargues i traspua resines aromàtiques. Fulles esparses, pinnaticompostes, amb folíols linears lanceolats, aguts, amb l'extrem corbat i enters. Inflorescència en panícula pèndula. Flors unisexuals, amb 5 pètals, 5 sèpals i 10 estams, grogues blanquinoses o verdoses. Fruit (pebre rosa) en drupa, globós, rosa o vermell brillant, aromàtic.
Usos:
La fusta és dura, pesada i resistent, i s'usa com a combustible perquè és rica en resina i crema molt bé. També s'empra en perfumeria per la intensitat de la seva aroma. S'utilitza com a ornament perquè té un aspecte semblant al salze i una aroma interessant. Tradicionalment, en la regió andina s'havia emprat com a tint natural de fibres i per elaborar begudes com ara la chicha. El fruit (pebre rosa) s'usa com a condiment. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41386304 |
2162901 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originari de l’Amèrica del Sud (Bolívia, Perú i Xile), però es cultiva a tot el món. És tolerant a la sequera i a les altes temperatures, però no aguanta bé les gelades. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00052 |
83 |
Espècimen vegetal |
Punica granatum L. (Lythraceae) = Punica nana L. |
|
|
Magraner o mangraner|Granado|Pomegranate |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de 3-6 m, caducifoli, molt ramificat, lleument espinós, d'escorça escamosa i grisenca. Fulles simples, oposades, lanceolades o oblongues, enteres, subsèssils, coriàcies i glabres. Flors solitàries o en petits grups, grosses i vistoses, hermafrodites, actinomorfes, campanulades, amb calze persistent de 5-7 sèpals, corol·la de 5-8 pètals soldats, vermells, amb androceu de molts estams i gineceu pluricarpel·lar sincàrpic. Fruit en balàustia, de 10-15 cm, globós, amb una envolta coriàcia groguenca o vermellosa, l'interior dividit en compartiments (endocarpi verd grogós), amb moltes llavors prismàtiques, carnoses, amb una polpa (sarcotesta) molt sucosa i comestible, translúcida o rosada.
Característiques
- Alimentària
Usos:
El fruit (magrana) és comestible i s'utilitza per elaborar begudes com ara la granadina. Conté una gran quantitat de potassi i sals, i és diürètic, antioxidant, cardiotònic i hipotensor. El suc s'empra com a indicador natural de l'acidesa i com a tint natural de productes no sintètics. L'escorça del tronc i de l'arrel és antihelmíntica i també conté molts minerals. L'arbre s'usa com a ornament per la vistositat de les flors i el retorciment dels troncs vells. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àfrica |
|
|
|
|
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originari de la Xina i es va importar a Occident a través de les antigues rutes comercials. És una espècie exclusivament de cultiu. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00055 |
113 |
Espècimen vegetal |
Ruscus hypophyllum L. (Asparagaceae) = Ruscus hypoglossum auct., non L. |
|
|
Brusc major i galzeran major|Lengua de caballo sevillana|Greater butcher's broom |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust generalment monoic, perennifoli, glabre, amb rizoma i tiges verdes no lignificades. Fulles reduïdes a esquames triangulars i membranoses de 5-10 mm, sèssils i sense clorofil·la, situades a l'axil·la del fil·locladi (tija transformada amb aspecte de fulla on se situen les flors), verd, ovalat o el·líptic, acuminat a l'extrem sense punxa. Inflorescència umbel·liforme. Flors unisexuals, actinomorfes i dialitèpales, trímeres, amb 6 tèpals lliures, androceu de 3 estams les masculines i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en baia, d'1-1,5 cm, globós, vermell brillant, amb 1-2 llavors subgloboses.
Característiques
- Medicinal
Usos:
El rizoma té propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, i s'usa per tractar varius i hemorroides. Se n'han aïllat set saponines esteroïdals i un glucòsid. S'usa com a pinso per a animals i com a ornament per la vistositat dels fruits. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387001 |
2163251 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Present a l’oest del Mediterrani, Sicília, el nord-oest d’Àfrica i el sud-est de França, creix entre els 300 i els 600 m d’altitud en zones humides, a l’obaga, en boscos d’alzines sureres i rouredes. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00066 |
117 |
Espècimen vegetal |
Yucca gigantea Lem. (Asparagaceae) = Yucca elephantipes Regel ex Trel. |
|
|
Iuca pota d'elefant|Yuca pie de elefante|Giant yucca, spineless yucca |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust de fins a 10 m, perennifoli, amb tronc erecte poc ramificat, engruixit a la base. Fulles simples, en grups densos (rosetes) en els àpex de les tiges, linears o lanceolades, coriàcies, amb marge lleument serrat, sense espines, amb nervadura paral·lela, de color verd fosc. Inflorescència en raïm, gran i densa. Flors hermafrodites, amb 6 tèpals lliures, blancs, androceu de 6 estams i gineceu pluricarpel·lar. Fruit en càpsula carnós, ovoide i negrós.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Les flors s'usen per tractar diverses afeccions respiratòries com ara la pneumònia. Les fulles serveixen per alleujar el dolor d'oïda. A les arrels se'ls atribueixen propietats laxants i s'usen per accelerar el part. La tija conté saponines esteroïdals amb activitat antifúngica i antibacteriana contra la Candida albicans i el Cryptococcus neoformans, a més de propietats com a diürètica, anticonceptiva i per tractar l'artritis. En molts països de l'Amèrica Central es consumeix com a aliment. S'acostuma a plantar com a ornament. S'ha usat en el món tèxtil, i les fulles i les arrels s'empren com a substitutes del sabó per la gran quantitat de saponines que contenen. La flor, anomenada izote, és la flor nacional d'El Salvador. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41387225 |
2163116 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central/Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Habita en dunes del sud de Mèxic i en regions de l’Amèrica Central. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00061 |
45 |
Espècimen vegetal |
Taxus baccata L. (Taxaceae) |
|
|
Teix|Tejo común|English yew |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre dioic, de fins a 20 m, perennifoli, de tronc gruixut que pot arribar a 4 m de diàmetre i escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes; de creixement lent, pot arribar a ser molt longeu. Fulles simples, alternes, lineals, planes, amb certa torsió bassal i punta còrnia. Flors unisexuals, les masculines en grups de 6-14 esquames peltades en forma de xinxeta, amb 4-8 sacs pol·línics per esquama, les femenines només amb 1 rudiment seminal sobre 1 o diverses esquames estèrils. Fructificació reduïda a 1 llavor envoltada d'1 cúpula vermella carnosa (aril), que és la única part no tòxica de la planta per facilitar-ne la dispersió per mitjà dels ocells; llavor ovoide, amb coberta (testa) llenyosa.
Observacions:
Un dels exemplars de teix del Jardí Ferran Soldevila es considera centenari i està catalogat per l'Ajuntament de Barcelona (número de catàleg: 0060-02-94).
Característiques
- Tòxica
Usos:
Des d'antic, s'utilitza com a remei cardíac. És molt tòxic: conté l'alcaloide taxina, que té un efecte cardiotòxic que en dosis altes produeix la paràlisi del cor. De l'escorça i les fulles se n'obté el taxol, amb propietats anticanceroses. La fusta és de gran qualitat i s'empra en la fabricació de mobles i, antigament, d'arcs i rodes de carro. Té un ús ornamental i, com que s'adapta bé a la poda, s'usa en jardins per formar cèrcols i tanques, sovint amb formes geomètriques. A causa de la seva raresa i el seu creixement lent, està gairebé en perill d'extinció, motiu pel qual se n'ha reduït l'ús. En certes cultures, és un arbre simbòlic amb significat místic i sagrat.
Informació destacada
- Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/42546/0
- Espècie protegida:
http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=517f343e124aa210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=08faed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387261 |
2163199 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central/Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És present a Europa, l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica. Viu en boscos mixtos ombrívols, barrancs, penya-segats i a peu de roques, en tot tipus de substrat, a 500-1800 m d’altitud. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00063 |
49 |
Espècimen vegetal |
Ulmus minor Mill. (Ulmaceae) |
|
|
Om negre|Olmo|European field elm |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 30 m, caducifoli, de capçada densa, tronc gruixut i escorça bruna o de color gris fosc, rugosa. Fulles simples, alternes, ovalolanceolades o suborbiculars amb l'àpex molt agut, asimètriques a la base, i marge dentat o serrat, amb estípules. Inflorescència en cima, densa. Flors hermafrodites, poc vistoses, que apareixen abans de les fulles i duren molt poc temps, amb periant reduït de 4-5 tèpals, androceu de 4-5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit sec, alat (sàmara), orbicular, inicialment verd clar, freqüentment tenyit de vermell sobretot a les proximitats de les llavors, i més tard, just abans de caure, groguenc.
Usos:
L'escorça de les branques joves, que en assecar-se es recargolen, s'usa en infusió per tractar diarrees o trastorns digestius, i externament com antiinflamatòria per rentar ferides o fer gàrgares en cas d'inflamació de la cavitat oral. Conté abundants tanins, mucílags de natura urànica, fitosterols, lactones i oxalat càlcic. La fusta és dura i apreciada en ebenisteria. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387036 |
2163119 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Habita a Europa, el nord i l’oest d’Àsia i Amèrica del Nord. Creix en boscos mixtos o de ribera, fons de valls, zones frescals i humides. Es cultiva i s’ha naturalitzat prop de pobles i marges de carreteres. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00041 |
10 |
Espècimen vegetal |
Nerium oleander L. (Apocynaceae) |
|
|
Baladre|Adelfa|Oleander |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust de fins a 4 m d'alçada amb escorça grisenca, que presenta moltes branques flexibles des de la mateixa base del tronc. Fulles simples, d'un verd intens, oposades o verticil·lades en grups de 3, lanceolades, coriàcies, sense pèls (glabres) i amb el pecíol curt. Inflorescència en corimbe. Flors hermafrodites, actinomorfes, fragants, calze amb 3 sèpals glandulosos i corol·la amb forma d'embut (infundibuliforme) amb 5 pètals soldats, amb una corona multífida central, de color rosa intens o blanc vermell, androceu de 5 estams i gineceu bicarpel·lar. Fruit format per 2 fol·licles, fusiformes, marronosos, que romanen units fins a la dehiscència; llavors amb vil·là.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Planta molt tòxica a causa dels heteròsids cardiotònics que conté. S'havia utilitzat popularment com a cardiotònic i parasiticida, però no és gens aconsellable usar-la. Sovint es planta en les mitjanes d'autopistes i carreteres o en parcs i jardins. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387599 |
2163853 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originari de tota la regió mediterrània, habita en ribes de rierols, barrancs i rambles més o menys eixutes a l’estiu. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00030 |
103 |
Espècimen vegetal |
Fraxinus ornus L. (Oleaceae) |
|
|
Freixe de flor, freixe d'olor, freixe valencià|Fresno de flor|Flowering ash |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre caducifoli de fins a 10 (20) m i d'escorça grisenca. Fulles de 20-30 cm, oposades, compostes, amb un nombre senar de divisions (imparipinnades), amb 5-9 folíols ovalolanceolats, de marges finament serrats. Inflorescència en panícula molt vistosa i olorosa. Flors hermafrodites, tetràmeres, petites, amb calze de 4 lòbuls i corol·la de 4 pètals llargs i estrets, blancs, més o menys lliures a la base, androceu de 2 estams amb filaments llargs i gineceu bicarpel·lar. Fruit sec i alat (sàmara), de 2-2,5 cm, eixamplat a la meitat superior per formar una ala que en facilita la dispersió pel vent.
Característiques
- Alimentària
Usos:
Al sud d'Itàlia i Sicília es cultiva per obtenir-ne el mannà, una secreció ensucrada i gomosa produïda per unes incisions transversals practicades a l'escorça, que s'utilitza com a laxant, amb un mecanisme d'acció suau que el fa recomanable per a infants i gent gran. L'escorça també s'empra amb la mateixa finalitat. A Egipte s'usen les llavors en cuina i en medicina. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387624 |
2163533 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originari del sud d’Europa i l’oest d’Àsia, habita en boscos i torrents de muntanya baixa i mitjana, humits i frescos. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00029 |
35 |
Espècimen vegetal |
Ficus elastica Roxb. ex Hornem. (Moraceae) |
|
|
Figuera de cautxú, arbre del cautxú|Higuera del caucho, Árbol del caucho|Rubber tree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre que pot arribar fins als 40 m, amb arrels aèries que pengen fins a terra; els individus silvestres poden créixer sobre altres arbres hostes però es garanteixen la nutrició amb aquestes arrels. Fulles de 12-30 × 6-15 cm, el·líptiques, gruixudes, coriàcies i lluents, amb un bec apical. Flors unisexuals, tancades en un receptacle carnós, amb un porus apical; un cop fecundades, el receptacle esdevé un siconi (figa) sense peduncle (sèssil), de prop d'1 cm i de color groc verdós, a l'interior del qual hi ha el veritable fruit (aqueni).
Característiques
- Tòxic
Usos:
Els troncs produeixen un làtex (suc lletós blanquinós) que antigament s'emprava a l'Àsia per produir cautxú, que causa irritació als ulls i la pell i pot ser tòxic per via oral. No s'ha de confondre amb l'arbre del cautxú americà, Hevea brasiliensis. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41387025 |
2164076 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Pati de Ciències/Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de l’Índia i el sud-est d’Àsia, viu en boscos montans (800-1.500 m d’altitud). Actualment, a la regió mediterrània es conrea a l’interior i en parcs, places i carrers. Antigament, es conreava a l’Àsia per obtenir-ne el cautxú. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00062 |
116 |
Espècimen vegetal |
Tilia platyphyllos Scop. (Malvaceae) |
|
|
Til·ler de fulla gran, tell de fulla gran. Cast.: tilo de hoja ancha. Angl.: broadleaf lime. |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 30 m, caducifoli, de tronc recte, capçada àmplia, escorça grisenca i esquerdada longitudinalment. Fulles simples, alternes, amb forma de cor (cordiformes), amb nervació palmada, base lleument asimètrica, àpex bruscament acuminat i marge serrat. Inflorescència en cima, pèndula, que neix d'una bràctea lingüiforme de color verd clar. Flors hermafrodites, actinomorfes, molt flairoses, amb 5 sèpals lliures, 5 pètals lliures groguencs, androceu d'estams molt nombrosos soldats a la base i gineceu cobert de pèls. Fruit sec, globós o piriforme, amb el pericarpi molt llenyós, i amb costelles marcades quan madura.
Característiques
- Medicinal
- Alimentària
Usos:
S'utilitza en medicina per les seves propietats com a sedant, diürètic, ansiolític, antiespasmòdic, vasodilatador, hipotensor suau, carminatiu i aperitiu suau, per tractar ansietat, insomni, refredats, indigestions, migranyes, etc. En homeopatia s'usa per tractar erupcions al·lèrgiques, espasmes de l'intestí, febre i reuma. Se n'usen les flors, les bràctees, les fulles i l'escorça en infusió o en extracte. Les fulles es consumeixen en amanides. S'empra com a cosmètic per cuidar la pell i els cabells. Els extractes de les flors serveixen per fer xampús i gels. La fusta pesa poc i és fàcil de treballar, per això és apreciada en ebenisteria. També té un ús ornamental i decoratiu, perquè fa molta ombra. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387481 |
2163615 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originari del centre i sud d’Europa i de l’oest asiàtic, viu en boscos de substrat calcari i clima humit fins als 1.700 m d’altitud. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00058 |
22 |
Espècimen vegetal |
Solandra maxima (Sessé & Moc.) P.S. Green (Solanaceae) = Datura suaveolensWilld. |
|
|
Datura groga, copa d'or|Copa de oro|Cup of gold vine, golden chalice |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust de fins a 4 m, perennifoli, enfiladís, amb l'escorça bruna. Fulles simples, alternes, el·líptiques, mucronades a l'àpex, atenuades a la base i enteres. Flors solitàries, hermafrodites, grans, amb calze de 5 sèpals soldats, acrescent (segueix creixent amb el fruit), corol·la de 5 pètals grocs soldats amb forma d'embut, amb un nervi porpra enmig de cada pètal, androceu de 5 estams llargs i gineceu bicarpel·lar. Fruit en baia d'uns 10 cm, globós i piriforme.
Característiques
- Tòxica
Usos:
Els indígenes l'usaven tradicionalment com a al·lucinògena en rituals, i com a afrodisíaca i anticolinèrgica. També s'ha usat com a hipotensora per a infeccions oculars, inflamacions i picades d'alacrà o escurçó. Les flors i les fulles s'utilitzen en infusions o cataplasmes. És tòxica: conté alcaloides (solanina, capsaïcina, atropina, nicotina, etc.) que provoquen una acció fisiològica intensa al sistema nerviós central, fins i tot en dosis reduïdes. Té un ús molt estès com a ornament per la vistositat de les flors. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Revisar |
|
|
41387315 |
2163103 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
S’estén des de Mèxic fins a Colòmbia i Veneçuela. Viu en boscos caducifolis i en la selva alta perennifòlia. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00040 |
106 |
Espècimen vegetal |
Morus alba L. Moraceae |
|
|
Morera blanca, morera dels cucs|Moral blanco|Russian mulberry |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre caducifoli monoic o dioic, de 5-10 m d'alçada, amb capçada arrodonida i escorça grisenca, solcada longitudinalment. Fulles simples, alternes, amplament ovades i, amb freqüència, irregularment lobulades. Inflorescència en ament axil·lar pedunculat. Flors unisexuals, petites, actinomorfes, amb 4 tèpals, androceu de 4 estams les masculines, i gineceu bicarpel·lar sincàrpic les femenines. Fruit en infructescència carnosa (móra) format per una agrupació de fruits secs monosperms envoltats d'una coberta carnosa vermellosa, porpra o crema.
Característiques
- Medicinal
Usos:
El fruit (móra) es consumeix. A les arrels, les fulles i l'escorça se'ls atorguen propietats medicinals com a antisèptics, antiestrès, neuroprotectors i hipoglucemiants. Les fulles són l'aliment principal dels cucs de seda. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
413865 |
2162527 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de Corea i del centre i el nord de la Xina, actualment es cultiva en molts països. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00047 |
109 |
Espècimen vegetal |
Pinus halepensis Mill. (Pinaceae) |
|
|
Pi blanc|Pino carrasco, pino de Alepo|Aleppo pine, Jerusalem pine |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 20 m, perennifoli, de capçada esclarissada, amb escorça grisenca i tronc generalment recte. Fulles amb forma d'agulla (aciculars), curtes, primes, blanes i d'un verd groguenc, agrupades de dos en dos sobre brots curts (braquiblasts). Inflorescència unisexual, que crea estructures amb forma de pinyes (cons); la masculina oblongocilíndrica i d'un blanc groguenc, amb esquames disposades en espiral amb 2 sacs pol·línics cadascuna, i la femenina formada per esquames disposades en hèlix que porten 2 primordis seminals cadascuna. Fructificació (pinya) pedunculada i reflexa, que s'obre per alliberar les llavors (pinyons), petites, grises i puntejades de negre.
Usos:
Com tots els pins, se'n pot extreure la resina, de la qual s'obté la trementina, popularment usada per tractar bronquitis, com a antisèptic urinari i per a afeccions de la pell. S'utilitza en repoblacions forestals intensives, per la qual cosa moltes pinedes actuals són realment formacions secundàries en la successió ecològica. És una espècie que s'usa com a combustible de llar, ja que és molt resinosa i crema amb facilitat. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387368 |
2164227 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És circummediterrània i creix en boscos secs i oberts. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00035 |
19 |
Espècimen vegetal |
Laurus nobilis L. (Lauraceae) |
|
|
Llorer|Laurel|Bay laurel, sweet bay |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre dioic, perennifoli, de fins a 10 m, amb tronc erecte, capçada ovoïdal i escorça llisa. Fulles simples, coriàcies, lanceolades, ondulades en els marges, de color verd fosc brillant a l'anvers, amb glàndules internes que li atorguen una aroma molt característica. Inflorescència en cima axil·lar umbel·liforme. Flors unisexuals, actinomorfes, amb 4-6 tèpals groguencs; les masculines amb 8-12 estams i les femenines amb 2-4 estams estèrils (estaminodis) i gineceu subsèssil. Fruit en baia ovoide, negrós i monosperm.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Les fulles s'utilitzen com a digestiu, carminatiu i protector del fetge, i també com a espècia per aromatitzar guisats. La fusta és aromàtica, dura, pesada i de bona qualitat per fer-ne peces petites i treballs de marqueteria. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387442 |
2163317 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Autòctona de tota la regió mediterrània, generalment en fons de barrancs. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00011 |
95 |
Espècimen vegetal |
Brugmansia suaveolens (Willd.) Bercht. & J. Presl (Solanaceae) |
|
|
Trompetes|Cast: trompetero, floripondio|Angel trumpet |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbret o arbust de fins a 3-4 m, de fusta tova. Fulles alternades, simples, grosses, de fins a 15-20 cm, peciolades, de marge sinuat, amb pilositat que poden perdre quan maduren. Flors molt grosses, blanques, penjants o molt inclinades, oloroses de nit, amb calze de 8-12 cm amb 5 dents subiguals i que no s'esqueixen fins que la flor està molt passada, amb corol·la de 25-33 cm amb apèndixs als lòbuls d' 1-3 cm, amb 5 estams llargs i 1 estigma bilobat. Fruit fusiforme, de 10-15 cm. No sempre hi ha llavors en exemplars de cultiu.
Característiques
- Tòxic
Usos:
Poden donar-se intoxicacions severes i mortals pel consum voluntari amb finalitats al·lucinògenes (deliris, convulsions i mort).
Informació destacada
- Espècie protegida: http://www.iucnredlist.org/details/51247699/0 |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Sud Amèrica |
|
|
41386226 |
2163272 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Està extingida en estat silvestre. Probablement originària del nord dels Andes (de Brasil a Bolívia), habitava en boscos nebulosos o semicaducifolis, fins a prop dels 1000 m. Primerament la cultivaven els indígenes localment, i ara es cultiva en jardins de tot el món. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00009 |
71 |
Espècimen vegetal |
Brachychiton populneus (Schott & Endl.) R. Br. (Sterculiaceae) |
|
|
Arbre ampolla, braquiquíton|Braquiquito|Kurrajong |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de 10-12 m, monoic, perennifoli, amb tronc recte i gruixut i d¿escorça grisosa. Fulles alternes, enteres, peciolades, ovatolanceolades i llargament acuminades. Inflorescència en raïm. Flors unisexuals, actinomorfes, pentàmeres, amb corol·la campanulada de color blanc crema per fora i tacada de porpra per dins, amb androceu de 15 estams les masculines i de 3-4 estams estèrils (estaminodis) les femenines, i gineceu de 5 carpels. Fruit en fol·licle, lignificat, de 5-8 cm de longitud, fosc, que inclou 4-18 llavors de color groc ataronjat.
Usos:
No té cap interès medicinal. Els aborígens australians en consumeixen les llavors, torrades. Principalment s'usa com a ornament, i la fusta (de baixa qualitat) s'empra ocasionalment en ebenisteria. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Oceania |
|
|
41386752 |
2162524 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originari de les zones costaneres humides d’Austràlia (Nova Gal·les del Sud, Queensland i Victòria), es conrea arreu del món. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00032 |
18 |
Espècimen vegetal |
Gleditsia triacanthos L. (Leguminosae) |
|
|
Acàcia de tres punxes|Acacia de tres espinas honeylocust |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre caducifoli de fins a 20 (30-45) m, d'escorça grisenca fosca, bruna rogenca a les branques joves. Troncs i branques amb espines dures, de fins a 15-20 cm, simples o ramificades, absents en algunes varietats cultivades. Fulles de 15-30 cm, compostes, pinnades en els arbres vells, bipinnades en els joves, o juntes en alguns individus, d'un verd brillant que grogueja a la tardor. Inflorescència en raïm llarg de 4-8 (10) cm. Flors hermafrodites o unisexuals, regulars, petites, de 3-8 mm, verdes groguenques, amb calze i corol·la de 5 (2-7) peces similars, androceu de 5-10 estams, exserts i erectes a les flors masculines (sense pol·len a les funcionalment femenines), i gineceu pilós, pedunculat. Fruit en llegum molt gros, de 20-45 cm, aplanat, una mica carnós, vermellós i indehiscent, que resta penjat molt de temps a l'arbre; llavors en filera, llises i dures, d'un color bru fosc.
Típicament, els exemplars silvestres tenen espines amb tres ramificacions (triacanthos, `tres espines'); al jardí Ferran Soldevila hi ha individus amb només 1 o 2 espines i també alguns que són inermes (sense espines, cf. Gleditsia triacanthos var. inermis).
Característiques
- Medicinal
Usos:
El mucílag de les llavors s'usa com a base en cosmètica o dentifricis, així com en la indústria d'aprests, i en cuina com a espesseïdor alimentari (cremes, gelats, pastissos, etc.). Els fruits, emprats com a aliment per al bestiar, poden tenir efectes laxants. L'arbre en conjunt té un ús ornamental, s'utilitza per fer ombra i és apreciat en fusteria. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Amèrica del Nord |
|
|
41387515 |
2163459 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle/Espai Gran Via-Balmes |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originària de la zona centre i est de l’Amèrica del Nord, habita com a component secundari en boscos caducifolis. Introduït a Europa al segle XVIII, s’ha naturalitzat al sud de la península Ibèrica i en àmplies regions temperades d’Àfrica, Austràlia i Àsia. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00015 |
92 |
Espècimen vegetal |
Ceratonia siliqua L. (Leguminosae) |
|
|
Garrofer|Algarrobo|Carob |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre de fins a 10 m, en general monoic en estat silvestre i dioic si és conreat, d'escorça bruna i clivellada i perennifoli. Fulles compostes, amb 1-5 parells de folíols ovats o el·líptics, coriacis, d'un verd fosc. Inflorescència en raïm. Flors unisexuals, hermafrodites o neutres, actinomorfes, amb periant poc desenvolupat, en forma de copa amb 5 lòbuls, vermellós, les masculines i hermafrodites amb androceu de 2-8 estams, i les femenines i hermafrodites amb gineceu unilocular d'estil no diferenciat. Fruit en llegum indehiscent, de 10-20 cm, comprimit, de color gairebé negre quan és madur, amb 15-20 llavors ovoides i lluents.
Característiques
- Alimentari
Usos:
La polpa del fruit és comestible, té propietats astringents i s'usa per fer un succedani de la xocolata. Les llavors (garrofins) s'empren per extreure la goma de garrofí, molt usada com a espesseïdor a les indústries alimentària i farmacèutica. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41385892 |
2163109 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Autòcton de la regió mediterrània, s’ha introduït en altres zones temperades. Viu en alzinars, i sovint es conrea de manera intensiva. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00019 |
44 |
Espècimen vegetal |
Citrus aurantium L. (Rutaceae) |
|
|
Taronger agre|Naranjo amargo|Bitter orange tree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre perennifoli, de capçada arrodonida i branquetes anguloses, amb espines axil·lars solitàries. Fulles alternades, coriàcies, brillants, glabres, el·líptiques o lanceolades, amb el pecíol dilatat en una ala que té forma de cor. Flors oloroses, blanques, amb 5 pètals carnosos i nombre d'estams variable (10 o més). Fruit carnós en baia modificada (hesperidi), arrodonit, de 7-8 cm, de pela de color ataronjat, gruixuda i rugosa, amb 7-12 grills interiors de gust amargant i agre, cadascun amb una o diverses granes piriformes.
Característiques
- Medicinal
Usos:
De la pela del fruit se'n fan confitures. De les fulles se¿n fa l¿essència de petitgrain, usada en perfumeria, i també se'n pot fer infusió, que és sedant i estomacal. Les flors, destil·lades en fresc, produeixen l'essència de flor de taronger, que és aromatitzant, sedant i antiespasmòdica, i s'usa en farmàcia i en perfumeria. L'escorça és estimulant de la gana i digestiva, i també s'empra en la fabricació de licors (curaçao i Cointreau). |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41387083 |
216467 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Gran Via-Balmes/Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Originat per hibridació entre el Citrus maxima (aranger) i el Citrus reticulata (mandariner), probablement deriva d’exemplars silvestres del sud-est d’Àsia. Cultivat a la península Ibèrica des de l’època àrab. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00002 |
85 |
Espècimen vegetal |
Adiantum capillus-veneris L. (Adiantaceae) |
|
|
Falzia vera, capil·lera|Culantrillo de pozo|Maidenhair fern |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Herba amb tiges subterrànies (rizomes) rastreres, densament cobertes d'esquames fosques. Fulles (frondes) de fins a 55 cm, amb pecíol fosc i lluent. Làmina 1-3 pinnada, amb els segments (pínnules) en forma de ventall (flabel·liformes), irregularment lobulats a l'àpex, amb ramificació dicòtoma, de color verd clar i textura delicada. Esporangis agrupats en 2-10 línies (sorus) brunes, paral·leles a l'àpex de les pínnules. Espores finament granelludes.
Característiques
- Medicinal
Usos:
S'ha emprat popularment en la preparació d'infusions i xarops expectorants. En l'antiguitat, seguint la doctrina de les signatures, es feia servir per combatre la caiguda del cabell. Per la bellesa del fullatge, molt sovint s'usa com a planta ornamental arreu del món. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41387117 |
2163141 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Àmpliament distribuïda per zones tropicals, subtropicals i temperades, viu sobre roques i parets calcàries molt humides d’ambients amb regalims. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00003 |
11 |
Espècimen vegetal |
Aloe arborescens Mill. (Xanthorrhoeaceae) |
|
|
Cames de pop, pops|Planta pulpo|Candelabra aloe |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust de fins a 2 m, suculent, amb brots laterals a la base (estolons) i tiges ramificades, sense fulles a la base. Fulles agrupades (rosetes) a l'àpex, lanceolades, amb dents gruixudes al marge, carnoses, corbades, de color verd-cendra. Inflorescència en raïm de fins a 50 cm. Flors hermafrodites, de 35-45 mm, pèndules, trímeres, amb periant tubular de 6 tèpals, d'un color ataronjat intens, androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en càpsula endurit (coriaci) amb llavors alades.
Característiques
- Medicinal
Usos:
Popularment, com en altres espècies d'àloe, se n'usen les fulles com a cicatritzant. També és força utilitzada com a ornament en parcs i jardins per la vistositat de les fulles i les inflorescències. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àfrica |
|
|
41387753 |
2163863 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-Hivernacle |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originària d’Àfrica del sud i s’ha naturalitzat en regions subtropicals i temperades dels dos hemisferis. Habita en descampats, arenals i roquissars marítims. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00010 |
46 |
Espècimen vegetal |
Broussonetia papyrifera (L.) Vent. (Moraceae) = Morus papyrifera L. |
|
|
Morera de paper|Morera de papel|Paper mulberry |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbre o arbret caducifoli, dioic, de fins a 20 m, amb branques joves molt piloses. Fulles alternes, ovades, amb el marge finament dentat, variables en la forma fins i tot a la mateixa branca, no lobulades o profundament lobulades, gruixudes i molt piloses. Inflorescència masculina en espiga llarga i cilíndrica, i femenina en glomèrul esfèric. Flors unisexuals, amb 4 tèpals; les masculines amb androceu de 4 estams, i les femenines amb tèpals que esdevenen carnosos i de color porpra en la fructificació i gineceu bicarpel·lar amb llargs estils. Fruits en aqueni que s'agrupen en una infructescència carnosa, d'uns 2 cm de diàmetre, ataronjada.
Usos:
No té cap interès medicinal. La fusta s'usa en ebenisteria i les branques, en cistelleria. L'escorça s'empra des d'antic a la Xina i al Japó per fabricar paper. La part carnosa del fruit és comestible. El pol·len pot causar al·lèrgies respiratòries. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Àsia |
|
|
41386973 |
2163275 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai estany central |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És originària de l’Extrem Orient, sobretot de la Xina i el Japó. Es conrea en països de clima temperat i ocasionalment es troba assilvestrada. Habita en llocs ruderals, marges de camins, etc. |
En copyright| |
|
|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila |
|
CPVFS00013 |
87 |
Espècimen vegetal |
Buxus sempervirens L. (Buxaceae) |
|
|
Boix|Boj común, boja|Boxtree |
Biodiversitat |
|
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA |
|
|
|
|
|
|
Arbust o subarbust monoic, de fins a 5 m, perennifoli, molt ramificat, erecte, densament foliós i amb escorça clivellada. Fulles petites, persistents, coriàcies, simples, oposades, peciolades, amb limbe d'ovat a el·líptic, enter, obtús, sovint escotat, coriaci. Inflorescència en glomèruls axil·lars. Flors unisexuals o funcionalment unisexuals, amb periant groguenc amb 4 tèpals i androceu de 4 estams les masculines, i amb 6 tèpals i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en càpsula subesfèric, dehiscent, coriaci, glauc, amb 3 banyes que són les restes dels estigmes i amb 6 llavors de color negre.
Característiques
- Tòxica
Usos:
És tòxica perquè conté alcaloides. S'utilitza en torneria i artesania per la qualitat de la fusta, i com a planta ornamental pel fullatge compacte. |
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) |
2015 |
2015 |
|
|
|
|
|
Europa |
|
|
41385908 |
2162917 |
|
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Espai Diputació-estanyol/Espai Gran Via-Aribau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Autòctona del centre i el sud d’Europa, el nord d’Àfrica i el sud-oest d’Àsia, habita en regions temperades, tropicals i subtropicals. Creix silvestre en el sotabosc i els marges de boscos, preferentment sobre substrat calcari. |
En copyright| |
|