Jardí Ferran Soldevila

Conjunt de recursos

Títol

Jardí Ferran Soldevila

Recursos

Cerca avançada
Imatge Col·lecció Col·lecció específica Identificador Número alternatiu Tipus d'objecte Scientific Name Scientific Name Authorship Vernacular Name Títol Matèria Recorded By Contribuïdor Family Kingdom Phylum Classe Order Habitat Descripció Data Data més antiga Data més nova Locality Municipality County Country State Province Procedència Minimum Elevation In Meters Maximum Elevation In Meters Decimal Latitude Decimal Longitude Coordinate Uncertainty In Meters Localització (Facultat) Localització Actual (Sala) Localització (Històric) Forma d'ingrés Data d'ingrés Font d'ingrés Preservació i Conservació Estat de coservació Valoració econòmica Situació Administrativa Referències bibliogràfiques Notes Drets Enllaç relacionat
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00021 64 Espècimen vegetal Cordyline stricta (Sims) Endl. (Asparagaceae) = Dracaena stricta Sims Cordilina|Cordiline|Slender palm lily, narrow leaved palm lily Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Subarbust perennifoli, de 2-4 (5) m, amb un tronc més o menys ramificat. Fulles llargues i estretes, de 40-80 cm de longitud i 1-2,5 cm d'amplada i marge una mica aspre. Inflorescència en panícula. Flors trímeres, amb 3 tèpals interns més llargs que els 3 exteriors, de color blau violat, malva o lila, de 5-10 (12) mm, amb androceu de 6 estams i gineceu de pedicel molt curt. Fruit en baia globós, d'uns 7 mm de diàmetre i de color blau negrós quan madura. Usos: S'empra com a ornament. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Oceania 41386816 2162655 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol És originària d’Austràlia i viu en boscos esclerofil·les i boscos humits propers a la costa. D’entre les cordilines conreades a la península Ibèrica, és la menys freqüent. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00048 42 Espècimen vegetal Pinus pinea L. (Pinaceae) Pi pinyer|Pino piñonero|Stone pine, Italian stone pine i parasol pine Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de fins a 30 m de capçada amb forma de para-sol, tronc molt robust amb escorça de color bru rogenc, que es clivella en grans esquames poligonals característiques. Fulles en forma d'agulla (aciculars), força gruixudes i de color verd intens, agrupades per parelles sobre un brot curt (braquiblast). Inflorescència unisexual, que crea estructures en forma de pinyes (cons); la masculina oblongocilíndrica i d'un blanc groguenc, amb esquames disposades en espiral amb 2 sacs pol·línics cadascuna, i la femenina formada per esquames disposades en hèlix que porten dos primordis seminals cadascuna. Fructificació (pinya) grossa, arrodonida, amplament ovoide, que triga 3 anys a madurar, amb 2 llavors (pinyons) per bràctea, grosses, comestibles i protegides per una closca dura (testa). Característiques - Alimentària Usos: Com tots els pins, se'n pot extreure la resina, de la qual s'obté la trementina, que té propietats antisèptiques, astringents, expectorants i diürètiques. Els pinyons són comestibles i s'usen en pastisseria i en cuina en general. De les pinyes se n'extreuen essències aromàtiques per fer sals de bany, i les pinyes buides es fan servir com a combustible. Els arbres s'usen per fixar dunes i conservar sòls. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 4138739 2163496 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle Es creu que és originari de la Mediterrània oriental, probablement de l’Illa de Creta. Actualment s’ha naturalitzat i s’ha estès pel sud d’Europa i el nord d’Àfrica. Creix en garrigues, erms i dunes fixades. És heliòfil i prefereix els substrats silicis, més o menys arenosos. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00007 25 Espècimen vegetal Aspidistra elatior Blume (Asparagaceae) Fulles de portera|Hojas de salón|Bar roomplant Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Herba perenne, erecta, de fins a 1 m, sense tija aèria (planta acaule), amb tija subterrània (rizoma) ben desenvolupada. Fulles llargament peciolades, amb làmina de fins a 60 cm de llarg, el·líptica, d'un verd clar quan és jove, però que enfosqueix ràpidament, ocasionalment amb taques blanques o grogues. Flors hermafrodites, solitàries, actinomorfes, petites, basals i arran de terra (surten directament del rizoma), amb 6-8 tèpals carnosos d'un color rosat per fora i porpra intens per dins, androceu de 6-8 estams i gineceu de 2-4 carpels. Fruit en baia globós, en general monosperm. Usos: S'utilitza principalment com a planta ornamental perquè és fàcil de cultivar, no necessita gaire manteniment i pot aguantar amb poca aigua i en llocs amb poca llum. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387876 2163455 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle/Espai estany central D’origen asiàtic, concretament de les illes del sud del Japó, creix silvestre al sotabosc de zones amb poca llum. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00022 96 Espècimen vegetal Corylus avellana L. (Betulaceae) Avellaner|Avellano|Common hazel (el fruit, l'avellana: hazelnut) Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust o arbret de fins a 6 m, caducifoli, molt ramificat des de la base, amb escorça bruna rogenca o grisenca i llisa. Fulles de marge arrodonit, base en forma de cor i àpex amb la punta més o menys aguda, rugoses. Inflorescència masculina pèndula en ament, i femenina en glomèrul. Flors unisexuals: les masculines a les axil·les, i les femenines en grups d'1-5, amb 2 estigmes vermellosos per cada pistil. Fruit sec (nou) globós, indehiscent, de closca llenyosa i acabada en un petit bec, envoltada per una caputxa foliàcia, dividida en lòbuls dentats irregularment, amb 1 sola llavor (avellana). Característiques - Medicinal - Alimentari Usos: Popularment, la fulla s'usa per al tractament de varius, hemorroides, flebitis i edemes. En ús tòpic, la fulla i l'escorça són astringent (ferides, ulceracions dèrmiques, bucals, faringitis i dermatitis). El fruit (avellana) es consumeix cru o torrat com a fruita seca i per obtenir-ne l'oli, usat en alimentació i indústria. Les branques es fan servir en cistelleria i fabricació de bótes i com a combustible. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41386515 2163412 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Pati de lletres Introduït al nord d’Àfrica, habita en fons de vall, torrents, formant avellanoses, vorades i bosquetons ombrívols i frescals, fins als 1.500 m, i es cultiva com a ornament i en agricultura. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00031 104 Espècimen vegetal Ginkgo biloba L. Ginkgoaceae Ginkgo|Ginkgo, Árbol de los escudos|Ginkgo Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre caducifoli molt longeu, dioic, de fins a 20 (30-40) m, amb troncs rectes i gruixuts, de fins a 4-5 m de diàmetre (9 en els de més edat) i escorça grisenca que s'esquerda. Fulles agrupades en feixos a l'extrem dels brots curts i gruixuts (braquiblasts), en forma de ventall (flabel·liformes), de 5-12 cm, amb pecíols llargs, de vegades amb làmina que té 1 escotadura central que les divideix en 2 lòbuls; a la tardor groguegen i les branques resten nues a l'hivern. Inflorescència masculina en raïm i femenina biflora. Flors unisexuals, sense periant; les masculines amb sacs pol·línics agrupats per parelles i les femenines llargament pedunculades i geminades. No fan fruits, sinó que directament es formen les llavors, ovoides, carnoses, de 2,5-3,5 cm, verdes blavoses al principi i d'un groc ataronjat o bru quan són madures, moment en què desprenen una forta olor rància i desagradable. És l'únic representant vivent d'un grup de plantes amb congèneres fòssils datats de principis del juràssic. Té un sistema de fecundació primitiu, que requereix la formació d'espermatozoides. A causa de la seva gran longevitat s'han registrat individus de més de 1.000 anys se'l considera «l'arbre de la vida», se li atorga un caràcter sagrat i es conrea en jardins de monestirs asiàtics, principalment budistes. L'exemplar del jardí Ferran Soldevila està catalogat per l'Ajuntament de Barcelona (número de catàleg: 0059-02-94) i té una edat estimada de 110 anys. Característiques - Medicinal Usos: Té usos medicinals des de les antigues tradicions xineses. Les llavors, fermentades i netes, torrades o cuites, es consumeixen, sovint amb significat ritual i afrodisíac, a la Xina, Tailàndia o el Japó, on les fulles seques i premsades es desen entre les pàgines dels llibres per prevenir l'atac d'insectes. Al darrer terç del segle XX, el descobriment dels compostos anomenats ginkgòlids va promoure l'aplicació de l'extracte de fulla de ginkgo al tractament d'insuficiències vasculars perifèriques, majoritàriament en geriatria, i ara està en fase de recerca la possible extensió al tractament de l'Alzheimer. Informació destacada - Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/32353/0 - Espècie protegida: http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=d843237e5348a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=08faed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=es_ES#_blank Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41386473 2162576 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Aribau És una espècie molt rara i originàriament només habitava en dues zones de l’est i sud-oest de la Xina, en boscos caducifolis de sòl àcid en valls remotes de muntanya, fins a 1.100 m. Es va introduir en jardins botànics a Europa a partir del segle XVIII i després s’ha conreat en parcs i carrers. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00036 100 Espècimen vegetal Ligustrum lucidum W. T. Aiton (Oleaceae) Troana, branca florida|Ligustro|Broadleaf privet Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre o arbust perennifoli de 3-15 m d'alçada, amb tronc llis, branques molt flexibles i capçada arrodonida. Fulles simples, oposades, ovades, coriàcies, glabres, peciolades i d'un color verd fosc brillant. Inflorescència en panícula terminal. Flors hermafrodites, actinomorfes, petites, d'olor desagradable, tetràmeres, amb 4 sèpals blancs verdosos i 4 pètals blancs, androceu de 2 estams soldats a la corol·la i gineceu bicarpel·lar sincàrpic. Fruit en drupa globós, amb una o dues llavors de color negre blavenc, que romanen a l'arbre fins ben entrat l'hivern. Usos: Sovint s'usa per fer-ne tanques. Les fulles i l'escorça tenen propietats antiinflamatòries i diürètiques, i els fruits són tònics i astringents. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387168 216399 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle/Espai Gran Via-Balmes/Pati de ciències Originària del sud-est de la Xina i del Japó, actualment ha esdevingut una planta invasora a l’Argentina i zones properes. Creix en boscos temperats, tot i que pot habitar en indrets molt diversos. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00039 105 Espècimen vegetal Manihot carthagenensis (Jacq.) Müll. Arg. (Euphorbiaceae) = Jatropha carthagenensis Jacq. Maniot, iuca|Caucho blanco|Ceara rubbertree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust o arbre monoic de fins a 6 m d'alçada amb arrels freqüentment tuberoses i tiges amb làtex. Fulles palmatilobades o palmaticompostes amb pecíols llargs, vermelloses i estipulades. Inflorescència en panícula. Flors unisexuals, amb calze petaloide de color groc marronós i sense pètals: les masculines amb 10 estams i filaments lliures; les femenines pistil·lades i llargament pedicel·lades. Fruit en càpsula amb llavors llises i carunculades. Usos: Parent silvestre de la iuca de cultiu, s'usa com a verdura a l'Àfrica en èpoques d'escassetat d'aliments. Actualment també es cultiva per a farratge al Brasil. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Sud Amèrica 4138669 2162668 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Aribau És originària de la vegetació anomenada caatinga, a la part nord-oriental del Brasil, però també habita en altres països de l’Amèrica del Sud com ara Colòmbia, Veneçuela, Trinidad o Curaçao. Actualment també es planta a zones de l’est d’Àfrica i el sud-est d’Àsia. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00018 57 Espècimen vegetal Cinnamomum camphora (L.) J. Presl (Lauraceae) = Laurus camphora L. Camforer, arbre de la càmfora|Alcanforero|Camphor tree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre monoic, perennifoli, de fins a 20-30 m, glabre, d'escorça llisa i grisa i amb branques joves aromàtiques. Fulles simples, alternes, ovades o el·líptiques, coriàcies, de marge enter, amb tres nervis poc marcats, d'un verd lluent i aromàtiques. Inflorescència en cima. Flors hermafrodites, amb 6 tèpals groguencs, androceu de 5-9 estams fèrtils i gineceu unicarpel·lar. Fruit carnós en drupa, negre quan és madur, amb 1 sola llavor. Característiques - Medicinal Usos: La càmfora que s'extreu de l'escorça es feia servir antigament com a estimulant cardíac i antisèptic pulmonar. En dosis no terapèutiques pot causar intoxicacions. Popularment s'ha usat per combatre les arnes. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41386881 2162905 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol Originària de l’Àsia oriental (Xina, Japó, Corea, Taiwan i Vietnam), s’ha naturalitzat a l’Amèrica del Nord i Austràlia, on habita en els pendents de valls fluvials sobre sòls ben drenats. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00017 23 Espècimen vegetal Chamaerops humilis L. (Arecaceae) Margalló|Palmito|Warf fan palm Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Palmera arbustiva de fins a 5 m, en general dioica, amb el tronc cobert de fibres que provenen de les fulles velles i nombrosos rebrots basals. Fulles agrupades a l'extrem del tronc, grosses, amb pecíol espinós i làmina en forma de ventall, plegades sobre els nervis i amb nombrosos segments en disposició palmada. Inflorescència ramificada (panícula) protegida per una bràctea (espata) tubular que l'envolta per la base. Flors unisexuals, rarament hermafrodites, petites, amb 6 tèpals groguencs, amb androceu de 6 estams les masculines, i gineceu de 3 carpels lliures les femenines. Fruit en baia (dàtil), ovoide, de dolor brunenc o vermellós. Usos: Els fruits (dàtils) són astringents pels tanins que contenen. Les fulles s'utilitzen com a fibres vegetals en cistelleria. La gemma apical i les bràctees joves de les inflorescències són comestibles. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387127 2163273 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai estany central Originari de l’oest de la regió mediterrània, des de Portugal i el Marroc fins a Malta, viu en formacions arbustives i matollars secs molt assolellats en zones costaneres. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00024 99 Espècimen vegetal Cyperus involucratus Rottb. (Cyperaceae) = Cyperus alternifolius subsp. flabelliformis Kük Paraigüets|Paragüita|Umbrella papyrus Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Herba perenne, similar al papir, formadora de mates de diverses tiges que sorgeixen de rizomes (tiges subterrànies) i tiges aèries d¿1-1,5 m rígides, amb secció triangular, d'un verd fosc. Fulles basals, limitades a beines verdes que abracen la base de la tija. Inflorescència en espiga, amb bràctees ben desenvolupades, semblants a fulles, de 15-35 × 1-1,5 cm, que formen grups de 10-25 en disposició umbel·lada i radial, com les barnilles d'un paraigua, més llargues que la inflorescència, que consta de 15-25 grups pedicel·lats, també radials, de 8-15 espiguetes cadascun; espiguetes llargues i primes, de 15-30 flors cadascuna, cobertes per 2 rengleres de bràctees brunes, que equivalen a les peces florals. Flors hermafrodites, molt simplificades, amb androceu de 3 estams i gineceu de 3 carpels i 3 estigmes. Fruit en aqueni, bru i trígon. Usos: Es cultiven com a ornament en jardins amb basses i làmines d'aigua, també sota formes variegades. En alguns països es comporten com a espècie invasora. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àfrica 41387046 216337 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai estany central Originaris de Madagascar, viuen en zones humides i embassades, llacs i marges fluvials, fins a 400 m per damunt del nivell del mar. S’han naturalitzat a l’Àfrica tropical i es conreen com a planta ornamental. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00005 86 Espècimen vegetal Arum italicum Mill. (Araceae) Borda, cresola, sarriassa, cugot|Aro|Italian lords-and-ladies Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Herba perenne, de fins a 50 cm, sense tiges aèries (planta acaule), amb tiges subterrànies (rizomes tuberosos) horitzontals i cilíndriques. Fulles grans, peciolades, amb limbe triangular i lòbuls basals divergents (limbe sagitat), de color verd, amb la venació de color crema. Inflorescència formada per un eix engruixit (espàdix) en la base del qual s'insereixen les flors, i envoltat per una bràctea (espata) verda groguenca de forma cònica. Flors unisexuals, diminutes i poc aparents: masculines fèrtils amb 3-4 estams o estèrils (estaminodis), separades de les femenines, totes disposades en anells a la base de l¿espàdix. Fruits en baia agrupats, de color vermell lluent, cadascun amb 1-4 llavors. Característiques - Tòxica Usos: En medicina tradicional, el rizoma s'ha usat com a expectorant o purgant. La part aèria (rames i fulles) conté alcaloides tòxics per via interna. Sovint s'empra com a planta ornamental. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387618 2163912 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle És originària del continent europeu i del nord d’Àfrica i habita en llocs frescals i boscos de ribera. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00006 33 Espècimen vegetal Asparagus densiflorus (Kunth) Jessop (Asparagaceae) = Asparagopsis densiflora Kunth Esparreguera de jardí|Espárrago chino|Asparagus-fern Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Subarbust de fins a 1 m, monoic, erecte o un mica ajagut, molt ramificat des de la base, amb tiges llenyoses, glabres, amb branques recobertes densament per segments verds, filiformes, aplanats, angulosos, disposats en fascicles i que, de fet, són tiges modificades amb aspecte de fulla (fil·locladis). Fulles reduïdes a espines de fins a 5 mm, reflexes, que falten a les branques joves. Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, actinomorfes i aromàtiques, amb 6 tèpals blancs o rosats, una mica soldats per la base, amb androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en baia, esfèric, vermell quan madura, amb 1-3 llavors. Característiques - Tòxica Usos: Els fruits ingerits tenen una certa toxicitat i poden causar dermatitis de contacte. Els brots joves es consumeixen com a verdura al sud d'Àfrica. S'usa com a ornament perquè és molt vistosa i pot suportar molt bé el sol. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àfrica 41387168 2163966 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Pati de ciències Originària d’Àfrica del sud, molt conrada arreu. El seu hàbitat natural són les dunes costaneres i els espais rocosos del litoral. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00038 29 Espècimen vegetal Magnolia grandiflora L. (Magnoliaceae) Magnòlia|Magnolia|Bull bay Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre perennifoli de fins a 30 m, amb capçada piramidal i densa, tronc erecte i escorça inicialment llisa i posteriorment més rugosa. Fulles simples, alternes, el·líptiques o oblongovades, coriàcies, de color verd fosc, glabres a l'anvers i pubescents al revers, amb marge enter i pecíol tomentós. Flors solitàries, grans, hermafrodites, asimètriques, de color blanc cremós i amb aroma de cítric, amb calze de 3 sèpals petaloides, corol·la de 6-15 pètals blancs de textura cerosa, androceu de molts estams i gineceu de 6 o més carpels lliures. Fruit en polifol·licle dehiscent, en forma de pinya rosada, amb 1-2 llavors en cada fol·licle, llises amb un aril de color vermell viu. Usos: L'escorça s'ha usat com a antiasmàtic i antioxidant. També té un ús ornamental per la vistositat de les flors i els fruits. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Amèrica del Nord 41387562 2163698 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle/Espai Gran Via-Balmes Originària de la zona sud-est de l’Amèrica del Nord, creix en els llits dels rius secs, boscos temperats i planes costaneres. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00064 62 Espècimen vegetal Washingtonia filifera (André) H. Wendl. (Arecaceae) = Pritchardia filifera André Palmera de ventall|Palmera del desierto|Californian fan palm Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Palmera de fins a 20 m, amb tronc (estípit) amb petites marques de fissures rugoses (cicatrius de les fulles) o parcialment cobert per restes foliars, amb la base eixamplada. Fulles palmatisectes, amb forma de ventall (flabel·liformes), esparses, amb limbe de 3,5-4 m i pecíols de 2 m. Inflorescència en raïm pèndul. Flors hermafrodites, trímeres, flairoses, amb 3 sèpals soldats, 3 pètals soldats de color crema, androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en drupa, de 0,6 cm de diàmetre, el·líptic o ovoide, negrós. Usos: No té cap interès medicinal. El fruit és comestible. Té un ús ornamental, pel qual s'utilitza molt en zones litorals. Els indígenes americans feien sandàlies, sostres o cistells amb les fulles fibroses, i amb el tronc construïen estris de cuina, entre altres usos. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Amèrica del Nord 41386916 2162761 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol Originària de les àrees subdesèrtiques de Califòrnia i del nord-oest de Mèxic, creix en zones àrides del desert, canons o prop de rierols. Li calen estius calorosos i hiverns suaus (té certa resistència a les glaçades). En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00008 72 Espècimen vegetal Bougainvillea glabra Choisy (Nyctaginaceae) Buguenvíl·lea|Buganvillea|Paperflower Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust enfiladís de fins a 10 m, amb tronc llenyós, robust, sinuós, ramificat des de la base, espinós i perennifoli. Fulles simples, alternes, herbàcies, peciolades, amb limbe el·líptic i enter, verdes, lluents i amb nervi central molt marcat. Inflorescència en cima, que inclou 3 flors envoltades per 3 bràctees ovoides, foliàcies, de color magenta. Flors hermafrodites, actinomorfes, petites, pentàmeres, amb periant tubular, angulós, de color crema, amb 5 lòbuls, androceu de 6-8 estams i gineceu unicarpel·lar. Fruit en aqueni. Usos: No té cap interès medicinal, tòxic ni alimentari. L'ús principal és ornamental, per la vistositat de les bràctees acolorides i per la facilitat de cultiu. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Sud Amèrica 41387006 2162724 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol Planta tropical originària d’Amèrica del Sud, en particular del Brasil. Actualment es cultiva en zones de clima temperat, com ara la regió mediterrània. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00025 32 Espècimen vegetal Cyrtomium falcatum (L. f.) C. Presl (Dryopteridaceae) = Polypodium falcatum L. f. Falzia murera|Cirtomio, helecho falcata|Holly fern, Japanese holly fern Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Herba perenne de fins a 80 cm, que pertany al grup de les falgueres, que no fan flors, sinó que es reprodueixen per espores. Tija subterrània (rizoma) curta i ascendent, bruna, amb esquames, de la qual emergeixen fulles de fins a 50 cm, compostes, imparipinnades, amb 6-10 parells de folíols (fulletes de segon ordre) i 1 de terminal; folíols típicament amb forma de falç ampla (falcatum), acuminats i de base auriculada, amb vora dentada i d¿un verd brillant, coriacis. Al revers de les fulles, desenes o centenars de grups d'esporangis circulars, de color groc llimona quan són joves i bruns quan són madurs, coberts per 1 indusi (coberta membranosa) sota el qual es produeixen milers d'espores. Usos: El rizoma s'usa com a antihelmíntic. Té un ús ornamental en jardineria, amb el risc d¿escapar dels cultius. Legalment es considera invasora a l'Estat espanyol, amb risc per a les illes Canàries. Informació destacada - Espècie invasora: http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/cyrtomium_falcatum_2013_tcm7-307059.pdf Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387436 2163676 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle Originària de l’est d’Àsia i l’Himàlaia, habita en indrets rocallosos i penya-segats. Escapada de conreus, és subespontània ocasional en indrets costaners. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00042 24 Espècimen vegetal Nymphaea alba L. (Nymphaeaceae) Nenúfar blanc, nimfea blanca|Nenúfar blanco|White water rose Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Herba aquàtica de rizoma carnós i horitzontal. Fulles grans, coriàcies i cordiformes que suren en la superfície de l'aigua, amb llargs pecíols. Flors solitàries, asimètriques, amb un llarg peduncle, calze amb 4 sèpals i corol·la de fins a una cinquantena de pètals gruixuts, blancs o rosats, amb disposició helicoïdal, androceu amb estams nombrosos i anteres grogues, i gineceu amb molts carpels lliures. Fruit en poliaqueni. Usos: Popularment se li han atribuït propietats medicinals com a anafrodisíac i sedant. S'usa com a ornament en basses i estanyols. Informació destacada - Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/164237/0 Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41387029 2163382 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai estany central Creix a tot Europa, a l’Orient Mitjà i en zones del nord d’Àfrica, sempre en aigües dolces més o menys estancades. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00051 112 Espècimen vegetal Prunus persica (L.) Batsch (Rosaceae) = Amygdalus persica L. Presseguer|Melocotonero|Peach Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de 6-8 m, caducifoli, d'escorça llisa i grisenca que es desprèn en petites làmines. Fulles simples, alternades, el·líptiques, acuminades i lleument serrades al marge. Flors solitàries, hermafrodites, actinomorfes, subsèssils amb un receptacle campanulat, amb 5 sèpals soldats, 5 pètals lliures rosats i molts estams. Fruit (préssec) en drupa, subesfèric o comprimit, groguenc, ataronjat o vermellós, amb el mesocarpi (polpa) comestible molt carnós, de gust dolç i endocarpi (pinyol) petri. Característiques - Alimentària Usos: El fruit (préssec) té molts carotenoides, que li atorguen bones propietats com a antioxidant. És una planta mel·lífera. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 413866 2162729 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle És originari de la Xina i es va importar a Occident a través de les antigues rutes comercials. És una espècie exclusivament de cultiu. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00004 38 Espècimen vegetal Araucaria heterophylla (Salisb.) Franco (Araucariaceae) = Eutassa heterophylla Salisb. Pi de pisos|Pino de la isla Norfolk|Norfolk Islandpine Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de fins a 50-65 m, ordinàriament dioic, perennifoli, amb rames horitzontals, rectes, disposades regularment en verticils, amb escorça llisa o una mica esquamosa, de color grisenc. Fulles esquamiformes, sèssils, gruixudes i una mica corbades. Flors masculines brunes i disposades en estructures en forma de pinya (cons) de 4 cm; flors femenines verdes en cons de 10-13 cm. Fructificacions (estròbils) llenyoses, globoses, de fins a 12 cm de diàmetre, que en la maduresa es desintegren per dispersar les llavors (pinyons). Usos: La resina s'ha usat com a cicatritzant, les llavors són comestibles i, en conjunt, s'usa principalment com a ornament. Informació destacada - Espècie amenaçada: http://www.iucnredlist.org/details/30497/0 Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Oceania 41387561 2163591 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle Originària de l’illa de Norfolk, entre Austràlia, Nova Zelanda i Nova Caledònia, és força cultivada en zones de clima temperat. Habita en boscos subtropicals. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00033 69 Espècimen vegetal Hedera helix L. (Araliaceae) Heura|Hiedra|Ivy Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Liana llenyosa, amb fulles tot l'any i enfiladissa gràcies a unes petites arrels que s'adhereixen a troncs, roques i parets. Fulles simples, alternes, gruixudes i coriàcies, brillants, d'un verd més fosc a l'anvers que al revers, peciolades, amb dues morfologies diferents (dimorfes): les de les branques estèrils, palmades amb 3-5 lòbuls; les de les branques florides, enteres, el·líptiques i romboïdals fins a lanceolades. Inflorescència en umbel·la. Flors hermafrodites, amb calze de 5 sèpals petits triangulars, corol·la de 5 pètals lanceolats, petits i verdosos, disposats en forma d¿estrella, que alternen amb 5 estams lliures, erectes, i gineceu de 3-5 carpels. Fruit en baia carnós, de la mida d'un pèsol, negre quan és madur, amb 2-5 llavors. Al jardí Ferran Soldevila hi ha exemplars de diverses varietats ornamentals (algunes de variegades). Floreix al final de l'estiu o començament de la tardor, i els fruits maduren a la primavera següent. Característiques - Medicinal - Tòxica Usos: La fulla té un ús ben establert com a expectorant en casos de tos productiva i un ús tradicional com a expectorant en la tos associada a refredats. En cosmètica s'empra en productes anticel·lulítics. Tota la planta conté una lactona sesquiterpènica tòxica (hederina) que pot produir intoxicacions en humans (i en animals domèstics) pel consum de fruits. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41386888 2162606 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol/Espai Diputació-Hivernacle/Espai Gran Via-Balmes Originària de zones d’Europa i d’Àsia i del nord d’Àfrica, viu en boscos ombrejats de la terra baixa fins a l’estatge montà, formant catifes o enfilant-se a troncs, roques i parets. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00045 58 Espècimen vegetal Phoenix dactylifera L. (Arecaceae) Palmera datilera|Datilera|Date palm Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Palmera dioica de 15-20 m amb troc (estípit) bastant prim i ocasionalment corbat, únic o ramificat des de la base i cobert amb les restes de les fulles velles, amb capçada de 6-10 m de diàmetre. Fulles de 3-7 m, pinnades, formades per fins a 150 segments de color glauc, amb espines dures a la part inferior del pecíol. Inflorescència en panícula, amb una bràctea (espata) que n'envolta la part inferior. Flors unisexuals, calze amb 3 sèpals i corol·la amb 3 pètals; androceu de 6 estams de color crema les masculines, i gineceu tricarpel·lar les femenines. Fruit en baia (dàtils) ovoide, de polpa (mesocarpi), carnós i dolç, d'un groc ataronjat de jove i d'un vermell brunenc en la maduresa. Característiques - Alimentària Usos: De la datilera se n'aprofiten principalment els fruits (dàtils), consumits frescos o secs. Entre els cristians, les fulles s'usen per confeccionar les tradicionals palmes del Diumenge de Rams, que són de color blanquinós perquè perden el color verd original quan es cobreixen i es guarden en la foscor. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àfrica 41386944 2162868 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol S’estén des del nord d’Àfrica fins al golf Pèrsic, en sòls sorrencs amb un subsòl humit. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00060 115 Espècimen vegetal Styphnolobium japonicum (L.) Schott (Leduminosae) = Sophora japonica L. Acàcia del Japó, sòfora|Acacia del Japón|Japanese pagoda-tree Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre de fins a 25 m, caducifoli, d'escorça grisa marronosa estriada longitudinalment. Fulles alternes, pinnaticompostes, de 4-10 folíols ovalolanceolats, aguts i enters. Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, amb calze campanulat de 5 dents, corol·la papilionada de 5 pètals lliures blancs, rarament porpres, androceu de 10 estams soldats en un tub i gineceu monocarpel·lar. Fruit en llegum de 3-6 cm, indehiscent, articulat (loment), pèndul, de color verd grogós que es va tornant marronós i arrugat amb la maduració. Característiques - Medicinal Usos: Espècie emètica, constitueix una de les 50 substàncies fonamentals de la medicina tradicional xinesa. Se li han atribuït propietats com a abortiva, antibacteriana, anticolesterolèmica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, diürètica, emètica, emol·lient, febrífuga, hipotensora, purgant o tònica, entre d'altres. També té un ús ornamental, i és molt emprada per fer bonsais. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41387626 2163805 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-Hivernacle Originària de l’est d’Àsia —principalment de la Xina, malgrat el seu nom—, es va introduir al Japó. Es planta com a ornament en zones urbanes. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00037 59 Espècimen vegetal Livistona chinensis (Jacq.) R. Br. ex Mart. (Arecaceae) = Latania chinensis Jacq. Livistona|Palmera de abanico china|Chinese fan palm, fountain palm Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Palmera força baixa, a vegades nana, que pot arribar fins als 7 m, amb tronc (estípit) robust, més o menys llis i una mica anellat prop de la corona de fulles i eixamplat gradualment cap a la base. Fulles d'1-1,5 m de longitud, orbiculars o flabel·liformes, amb llargs segments pènduls d'aspecte vistós i pecíol amb dents espinoses. Inflorescència axil·lar, d'1,5 m de longitud, primer groga i després verda i d'olor desagradable. Flors hermafrodites, petites, sèssils, en grups de 2-4 i de color groc crema, amb calze i corol·la trilobulats, el primer amb els lòbuls imbricats, amb androceu de 6 estams i gineceu tricarpel·lar. Fruit en drupa petita, d'uns 2,5 cm de longitud, d'arrodonit a ovoide o el·lipsoïdal, de color verd blavós, brillant i llis. Usos: A vegades les fulles s'empren per fabricar ventalls i la fibra, per fer cordes. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Àsia 41386952 2162809 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol És originària de la Xina, el Japó i Taiwan. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00023 97 Espècimen vegetal Cupressus sempervirens L. (Cupressaceae) Xiprer|Ciprés|Mediterranean cypress Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbre longeu, perennifoli i monoic de fins a 35 m, amb el tronc recte (pot ser tortuós en exemplars silvestres). Típicament fa branques erectes que originen una capçada llarga i estreta (forma sempervirens). Fulles adultes en forma de petites esquames de 0,5-1 mm, imbricades les unes amb les altres amb aparença de 4 rengleres. Flors unisexuals i inflorescència en forma de pinya (cons): la masculina ovoide, de 4-8 mm, a l'extrem de les branques; la femenina el·lipsoïdal o globosa, de color verd i després bru grisenc, brillant i cada cop més llenyosa. Fructificacions llenyoses, de 25-40 mm, amb 8-14 esquames poligonals (com els segments cosits per formar una pilota de futbol), que tenen un peu claviforme que les va separant per alliberar les llavors, nombroses (6-20/esquama), que són com petits pinyons alats que maduren gairebé un any després de la pol·linització. Característiques - Medicinal - Tòxic Usos: El pol·len de xiprer es dispersa per l'aire (aerovagant) i és considerat dels més al·lergògens en ciutats mediterrànies. La fusta és aromàtica, resistent, usada en fusteria, ebenisteria i torneria. Els gàlbuls contenen tanins i s'han emprat en el tractament de venopaties (varius i hemorroides), i l'oli essencial, en inflamacions osteoarticulars. Es cultiva en jardins, per fer-ne tanques i pantalles de protecció del vent. L'oli essencial és neurotòxic i s'han produït intoxicacions en bestiar que ha menjat restes de poda. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 4138646 2163317 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Pati de Ciències/Espai Diputació-Hivernacle El seu hàbitat s’estén per la regió mediterrània oriental, Xipre i Creta, fins a Síria i l’Iran. Viu en boscos mediterranis, secs, i s’ha conreat als països mediterranis des de l’antiguitat. En copyright|
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila CPVFS00028 73 Espècimen vegetal Ficus carica L. (Moraceae) Figuera|Higuera|Common fig Biodiversitat GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA Arbust o arbret de fins a 6-8 m, caducifoli, d'escorça grisenca i llisa que a les ferides deixa fluir un làtex d'olor acre, amb capçada molt ampla amb branques gairebé horitzontals que de vegades no aguanten el propi pes i que a les Pitiüses es falquen amb crosses. Fulles simples, molt grosses, palmades i/o lobades, aspres i peciolades. Flors, tant les masculines com les femenines, tancades en un receptacle carnós, en forma de pera (piriforme) amb un porus apical; un cop fecundades, el receptacle esdevé carnós i esdevé el siconi (figa), a interior de la qual hi ha els veritables fruits (aquenis). Característiques - Alimentari Usos: El fruit (figa) es pot consumir fresc o sec, i és ric en sucres i vitamines. El làtex produït a les branques pot ser un irritant dèrmic. Gener-juliol 2015 (catalogació in situ) 2015 2015 Europa 41386997 2162748 Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Espai Diputació-estanyol És originària de la regió mediterrània i del sud-oest d’Àsia. Silvestre o assilvestrat, habita en penya-segats i parets, així com en murs, torres, etc. Es consumeix des del neolític i es conrea com a mínim des del 4000 aC a Egipte. En copyright|