Recursos

Cerca avançada
Imatge Col·lecció Col·lecció específica Classificació Identificador Número alternatiu Títol Títol alternatiu Tipus d'ítem Matèria Descripció Autoria Contribuïdor Editor / Fabricant Data Data d'inici Data final Període temporal associat Dimensions Materials / Tècniques Materials Tècniques Idioma Lloc d'origen Localització actual (centre) Localització actual (sala) Localització (Històric) Forma d'ingrés Data d'ingrés Font d'ingrés Preservació i conservació Estat de coservació Valoració econòmica Situació administrativa Exposicions Referències bibliogràfiques Notes Drets (tipus de llicència) Drets (descripció) Altres catàlegs Conté Destacat Autoria del registre
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0045 Microscopi Reichert Microscopi Òptica C. Reichert 1900-1925 1900 1925 17 x 11 x 30 cm Llautó|Vidre (material)|Acer Viena, Àustria Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Cessió Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 522-526 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0044 Microscopi Chevalier Microscopi Òptica El microscopi té una base circular damunt la qual es col·loca la placa de mostres. L’objectiu es pot canviar, però no té platina. La il·luminació s’aconsegueix mitjançant un mirall. Els objectius tenen una capseta per guardar-los i tot es pot desar dins la caixa de fusta. Els augments són per a un objectiu 2:150 per l’ocular 1 i 1:250 per l’ocular 3. Per a l’altre objectiu els augments són de 6:400 per l’ocular 1 i 1:800 per l’ocular 3. Instrument complet. En bon estat de conservació. A l’arxiu en curs de desenvolupament de la Facultat de Física se’n conserva el manual manuscrit d’instruccions, amb data de 1880 i amb el segell oficial del fabricant. Maison de l'Ing Chevallier 1880-1889 1880 1889 15 x 29 x 13 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Vellut París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Es conserva el full original d'intruccions. Datació 1880. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0043 Espectrògraf Espectroscopi Òptica Es va utilitzar amb rajos ultra-violeta per a l'estudi òptic del quars. Va ser construït el 1930 i es va utilitzar fins 1960. El sistema de fotografia pot variar la seva posició entre 0 i 16 cm, amb una precisió de 0.5 cm. Possiblement fabricat per R. FUESS Desconegut 1930-1939 1930 1939 74 x 33 x 35 cm Llautó Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0042 Conjunt tub-portaoculars a colze per al telescopi Mailhat Estructura tubular|Instrument òptic Astronomia R. Mailhat 1890-1900 1890 1900 61 x 37 x 20 cm Llautó|Vidre (material) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Donació Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Acta de donación de un telescopio Mailhat a la Universidad de Barcelona por parte de Rafael Patxot y Juvert|Oliver, José Maria, "HISTORIA DE LA ASTRONOMÍA AMATEUR EN ESPAÑA", Madrid, Equipo Sirius, 1997 Los intrumentos FFUB-0032, FFUB-0036, FFUB-0039, FFUB-0041 y FFUB-0042 son accesorios del telescopio Mailhat. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Astronomia|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0041 Objectiu visual del telescopi Mailhat Lent acromàtica Astronomia Doblet acromàtic del objectiu visual del telescopi Mailhat. Inclou tambè el suport i el diafragma. R. Mailhat 1890-1900 1890 1900 26 x 26 x 13 cm Llautó París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Donació Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 492-493|Acta de donación de un telescopio Mailhat a la Universidad de Barcelona por parte de Rafael Patxot y Juvert|Oliver, José Maria, "HISTORIA DE LA ASTRONOMÍA AMATEUR EN ESPAÑA", Madrid, Equipo Sirius, 1997 Los intrumentos FFUB-0032, FFUB-0036, FFUB-0041 y FFUB-0042 son accesorios del telescopio Mailhat. La focal de este doblete es de unos 3 metros. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0040 Espectòmetre Goniòmetre Òptica Societé Genevoise pour la construction dinstruments de Physique 1870-1900 1870 1900 86 x 60 x 44 cm Llautó|Vidre (material) Ginebra, Suïssa Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 21 ed., 1897, pág. 355; 383-385 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme FFUB-0039 Transformador de Tesla Lent acromàtica Electromagnetisme Desconegut 1890-1900 1890 1900 54 x 40 x 30 cm Ferro (metall)|Vidre (material)|Fusta|Coure (metall)|Baquelita|Bronze (metall) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Despatx V407 (antic Ferrater) Donació Joan Manel Hernàndez - Fac. de Física, U.B., Barcelona, Espanya, 2022 Dolent (tractament recomanat) Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips FFUB-0038 Arc graduat a 60 graus Instrument de mesura per a angles Mesurament Desconegut 1870-1900 1870 1900 14 x 11 x 5 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Topografia i navegació FFUB-0037 Escaire d’agrimensor Escaire Mesurament Instrument emprat en agrimensura, cartografia i topografia que permet mesurar angles rectes, angles de 45 graus i els seus múltiples. Consta d’unes fines escletxes que actuen com a pínnules per dirigir la visual. S’emprà en l’aixecament de poca precisió, per llançar visuals a certa altura sobre el sòl. Està dotat d’una rosca per acoblar-hi un trípode. Vda. de J. Rosell 1870-1900 1870 1900 20 x 8 x 9 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Suro (escorça) Barcelona, Espanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Astronomia|Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres)|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0036 Espectroscopi per al telescopi Mailhat Espectroscopi Astronomia És un accessori del telescopi Mailhat, de 22 cm d’obertura, emprat per observar els espectres dels astres objecte d’estudi. Consta d’una escletxa variable, que s’acobla en el tub portaoculars. R. Mailhat 1890-1900 1890 1900 20 x 20 x 21 cm Llautó París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Donació Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Acta de donación de un telescopio Mailhat a la Universidad de Barcelona por parte de Rafael Patxot y Juvert Los intrumentos FFUB-0032, FFUB-0036, FFUB-0039, FFUB-0041 y FFUB-0042 son accesorios del telescopio Mailhat. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Astronomia FFUB-0035 Timbre senyalitzador per al telescopi Mailhat Equip de senyalització Astronomia R. Mailhat 1900-1910 1900 1910 20 x 12 x 14 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Es posible que forme parte del telescopio Mailhat. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Topografia i navegació FFUB-0034 Teodolit Teodolit Òptica Teodolit amb brúixola, nivell de bombolla i semicercle azimutal. Sobre la base hi ha una brúixola i un goniòmetre. El goniòmetre incorpora un nivell de bombolla. A la part superior se situa el telescopi. La base és roscada per col·locar l’aparell en un trípode. Rang de mesura: de 0 graus a 180 graus (nònius); de 0 a 360 graus brúixola. Precisió: 1/60 de grau (nònius); 1 grau (brúixola). En bon estat de conservació. Desconegut 1870-1900 1870 1900 35 x 15 x 32 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) L'aparell FFUB-0033 i FFUB-0034 tenen el mateix tipus de base. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0033 Ullera amb nivell Instrument d'agrimensura|Instrument òptic Òptica Aquesta ullera forma part d’un equipament topogràfic. El nivell és apropiat per aconseguir que la direcció de la visual sigui horitzontal. Desconegut 1870-1900 1870 1900 38 x 9 x 19 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) L'aparell FFUB-0033 i FFUB-0034 tenen el mateix tipus de base. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0032 Portaoculars amb micròmetre Lent|Micròmetre Astronomia L’aparell en conjunt és un ocular que té un reticle que es pot moure en el pla x-y amb una rodeta de rosca per a cada direcció. Instrument complet. En bon estat de conservació. És un accessori del telescopi equatorial Mailhat que es troba a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. R. Mailhat 1890-1900 1890 1900 17 x 19 x 24 cm Llautó|Vidre (material) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Donació Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Acta de donación de un telescopio Mailhat a la Universidad de Barcelona por parte de Rafael Patxot y Juvert|Oliver, José Maria, "HISTORIA DE LA ASTRONOMÍA AMATEUR EN ESPAÑA", Madrid, Equipo Sirius, 1997 Els instruments FFUB-0032, FFUB-0036, FFUB-0039, FFUB-0041 y FFUB-0042 son accesoris del telescopi Mailhat que es troba a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0031 Cercle de reflexió de 360 graus Instrument de mesura per a angles Òptica Tot el sistema està muntat sobre una base circular. Conté tres manetes de fusta per poder aguantar l’aparell amb les mans. Es pot fer rodar la resta de l’aparell mentre s’observa per l’ocular. A la part oposada de l’ocular hi ha dos grups de tres filtres. Malgrat que seria més apropiat dir que és un cercle vertical, té la mateixa disposició òptica i estructura que un sextant, però té un cercle graduat en comptes d’un sector de 60 graus. També té el mateix sistema de filtres atenuadors, uns per a la visió directa i els altres per a la visió reflectida (tres en cada cas). Rang de mesura: de 0 a 180 graus. Precisió: 1/3 de minut. Instrument complet. En bon estat de conservació. J Blunt Vora 1850 1840 1860 38 x 33 x 26 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta Londres, Regne Unit Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0030 Ocular espectroscòpic i lent Lent Òptica És un ocular que permet la descomposició de la llum mitjançant uns prismes, de la mateixa manera que els espectroscopis de visió directa. En acoblar aquest ocular a un telescopi, permet la descomposició espectral de l’astre enfocat en el telescopi. Una lent cilíndrica accessòria pot facilitar la visió dels espectres. Carl Zeiss Jena Vora 1900 1890 1910 8 x 5 x 5 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Pell (adob)|Vellut Jena, Alemanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0029 Lent de Fresnel Lent fresnel Òptica Descripció general: Instrument d’òptica que permet crear una lent de gran apertura i distància focal petita evitant que tingui un pes excessiu. Això es dona perquè les lents que presenten una gran obertura relativa (relació entre el diàmetre i la focal), són gruixudes i, per tant, de gran pes. Funcionament: Per tal de reduir la massa de la lent s’utilitzen una combinació d’anells circulars amb lents de diferent gruix . Com que ens permet enviar la llum lluny y paral·lela al terra és comunament utilitzada en fars o en les llums de tot tipus de vehicles. Dades històriques: Ideada pel físic i enginyer francès Agustin-Jean-Fresnel (1788-1827) conegut principalment per les seves contribucions en el camp de l’òptica. La ideació de diferents lents com la que ens ocupa, la primera explicació de la difracció de la llum o els efectes de la polarització són algunes de les matèries en les que va fer una gran aportació. Defensor de la teoria ondulatòria la seva feina va fer necessari replantejar la teoria corpuscular de la llum. Desconegut 1870-1900 1870 1900 62 x 62 x 102 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 545-546|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=521|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=302 Adquirit el 1985 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0028 Telègraf Telègraf Electromagnetisme Aquest demostrador d’emissió i recepció és un aparell didàctic que permet mostrar el funcionament de recepció del telègraf. Un cop connectat l’emissor amb el receptor, i alimentats tots dos amb una pila, en marcar cada lletra en l’emissor es visualitzava l’orientació de l’agulla. Simultàniament, en el receptor es comprovava la recepció de la lletra gràcies a la posició de l’agulla. Desconegut 1870-1890 1870 1890 16 x 24 x 20 cm Llautó|Fusta|Coure (metall) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0027 Emissor de telègraf de quadrant Telègraf Electromagnetisme Descripció general: Es tracta d'un telègraf elèctric que consta d'un emissor (FFUB-0018) i un receptor (aquesta part). Tot i que la imatge en la cultura general del telègraf sol anar juntament amb el codi Morse, en realitat existeixen varietat de telègrafs diferents. El cas que ens ocupa no transmet missatges codificats que requereixen un pas intermedi per descodificar el text, sinó que directament permet comunicar lletres entre emissor i receptor. Funcionament: Ho aconsegueix mitjançant un electroimant de ferro dolç en el receptor i una pila en l'emissor connectats per cables conductors. Aquest electroimant té la qualitat d'imantar-se ràpidament al conduir electricitat i, llavors, una agulla es pot atreure i separar si l'electroimant està imantat o no respectivament. D'aquesta forma, només falta controlar el corrent elèctric mitjançant una pila en l'emissor perquè funcioni el dispositiu. En concret, anomenem aquest telègraf de quadrant perquè presenta un quadrant horitzontal amb suficients divisions com per representat totes les lletres de l'alfabet i un signe + que marca el final de la transmissió. Mitjançant una palanca es va girant el quadrant ressaltant les lletres seleccionades i es va activant o desactivant la pila intermitentment quedant tancat en arribar al signe +. El receptor tradueix les imantacions o desimantacions de l'electroimant com a les lletres que s'han introduït. Per enviar un missatge, tant l’emissor com el receptor han de situar la maneta a la zona marcada (amb un punt negre, en aquest cas). L’emissor ha de girar la maneta fins a la lletra desitjada, que acciona un mecanisme que envia el senyal al receptor. Un cop la primera lletra s’ha enviat, les dues manetes han de tornar a la posició inicial i repetir el procediment per enviar la segona. Un detall de gran importància és que l’aparell tradueix aquestes senyals en lletres directament i, per tant, ho fa especialment indicat per a entorns no acadèmics. Per contra, no queda constància del missatges enlloc més enllà de la persona receptora i la seva honestedat a l’hora d’escriure el missatge sobre paper. Dades històriques: Es conegut com telègraf de Breguet o amb sistema Breguet, que rep el nom del físic y rellotger francès Louis-François-Clement-Breguet (1804-1883). Hereu de la companyia rellotgera Breguet et Fils va diversificar la producció obrint pas a aparells científics i, en especial, els telègrafs. Aquest sistema ideat per ell al voltant del 1845 es va popularitzar ràpidament en les companyies ferroviàries. Gràcies a que permetia augmentar el ritme de les comunicacions sense necessita ningun coneixement tècnic i, per això, no seria fins casi un segle després que es substituiria definitivament pel telèfon. Com a curiositat, el telègraf d’aquesta col·lecció està adaptat a l’alfabet espanyo, és a dir, afegint la “Ñ” i la “LL”. Tenim constància gràcies a una notícia del diari de Barcelona que el primer d’aquest tipus es va construir el 20 de desembre del 1857. Mon Breguet 1860-1870 1860 1870 22 x 22 x 14 cm Llautó|Fusta París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Molt bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 21 ed., 1897, pág. 957-959|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000113700&page=511|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=424 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0026 Amperímetre patró Pellat (electrodinamòmetre) Amperímetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Els electrodinamòmetres s’utilitzen tant en voltímetres com amperímetres per a obtenir una exactitud superior. Ajuden a la mesura d’un gran rang de senyals electromagnètiques. Funcionament: Es un amperímetre patró per a mesures absolutes del corrent. Consta de dues bobines una a dins de l'altra i orientades perpendicularment entre elles. Es fa passar el corrent que es vol mesurar per les dues connectant-les en sèrie. La bobina exterior, fixa, crea un camp magnètic que tendeix a fer girar la bobina interior, mòbil, que també es magnetitza pel corrent. Aquest t de la força magnètica es mesura mitjançant una balança, a l'eix de la qual està fixada la bobina interior. Es posen pesos al plat de la balança per tal de compensar-la amb una massa que serà proporcional a l'arrel quadrada del corrent que es vol mesurar. La constant de proporcionalitat era subministrada pel fabricant que feia el calibratge amb un patró primari. Dades històriques: Es tracta d'un disseny del físic francès Joseph Solange Henri Pellat (1850-1909). El mètode Pellat va seguir sent la forma estàndard de mesurar l'amper durant molts anys. J. Carpentier 1880-1910 1880 1910 26 x 49 x 33 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Coure (metall) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Molt bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 21 ed., 1897, pág. 879-880|http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?M9854/49/100/197/0/0|https://phymuse.univ-lille.fr/instrument/1-5-5-electrodynamometre-de-pellat El instrumento fue calibrado en París mediante un patrón. Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0025 Galvanòmetre d’imant mòbil, o brúixola de sinus o de tangents Galvanòmetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro. Funcionament: Aquest galvanòmetre en concret es basa en la relació existent entre el sinus (o la tangent) de l’angle de desviació que forma l’agulla d’una brúixola que es troba al centre d’una bobina. La brúixola, que inicialment assenyala el nord, es mou per efecte de la força resultant entre l’atracció creada pel camp magnètic induït pel corrent elèctric que passa per la bobina i el camp magnètic terrestre. Dades històriques: El física alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) va desenvolupar una versió millorada d’aquest instrument que permetia una major sensibilitat. Això va ser possible gràcies a substituir l’agulla per una barra imantada que rep les mesures mitjançant un sistema de miralls (per a més informació veure el Galvanòmetre de Weber FFUB-0072). J. Salleron 1860-1890 1860 1890 40 x 27 x 55 cm Llautó|Imant París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 714-715|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=684 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme FFUB-0024 Galvanòmetre de Deprez-D’Arsonval Galvanòmetre Electromagnetisme Descripció general: Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent elèctric i la seva direcció mitjançant la llei d'Ampere. Estan formats per un imant i per una bobina conductora per la qual circularà el corrent que volem mesurar. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’agulla imantada o el quadre que constitueix la bobina. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de verificar que l'agulla apunti al zero. Funcionament: Es tracta d’un galvanòmetre de quadre mòbil que mesura la deflexió de la bobina per on circula el corrent elèctric. Aquesta deflexió és produïda per la interacció entre el camp magnètic de la bobina i el de l’imant. Dades històriques: Aquest galvanòmetre apareix al catàleg dels Ateliers Ruhmkorff (empresa mare de J. Carpentier) d’instruments de mesura i aparells elèctrics de 1904 i 1907. J. Carpentier 1860-1890 1860 1890 21 x 21 x 33 cm Llautó|Vidre (material) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 703-705 S'hauria de comprovar si és un galvanòmetre http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?M9854/65/0/197/0/03 o un electròmetre aperiòdic http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?M9854/46/0/197/0/03 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0023 Galvanòmetre astàtic de Nobili Galvanòmetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro. Funcionament: Es tracta d’un galvanòmetre d’imant mòbil. També conegut com galvanòmetre d'agulla per què consta d’unes agulles astàtiques (sistema de dos agulles imantades en sentits oposats que contraresten el camp magnètic terrestre) en suspensió d'un fil. Quan la corrent passa per la bobina crea un camp magnètic que orienta l’agulla imantada en un angle proporcional a la intensitat de l corrent. També existeix una variació més senzilla que consta només d’una agulla i, per tant, perd precisió. Dades històriques: Inventat l’any 1825 pel físic italià Leopoldo Nobili i fabricat per Breguet. Va ser utilitzat a la facultat de física en l’assignatura Cursos de Física General durant els anys 1919 a 1925 impartida pel Dr. Eduard Lozano. J. Salleron 1860-1890 1860 1890 22 x 22 x 31 cm Llautó|Vidre (material) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 703-705 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0022 Electròmetre de làmina de pa d'or amb microscopi Electròmetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Els electròmetres s’utilitzen per a mesurar la càrrega o la diferència de potencial de l’electricitat. Usualment, mesura el voltatge entre dos punts d’un circuït elèctric. Funcionament: L’electròmetre mesura amb precisió la separació de les làmines, gràcies a la repulsió que origina una càrrega elèctrica connectada a una placa superior, mitjançant un microscopi amb una escala que se superposa a la imatge de les làmines. Té una compartiment a la base per posar una substància radioactiva (amb unes comportes per regular-ne la exposició) per controlar la descàrrega. Dades històriques: Utilitzat per a docència i per a investigació. En particular per a la determinació de la radioactivitat de roques i aigües pel Prof. Isidre Pòlit Desconegut 1880-1900 1880 1900 34 x 34 x 22 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Te dues finestres amb vidres (un clar i l'altre fumat) que es van intercanviar segurament en el moment de la restauracio per error. Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0021 Termòmetre de Kinnersley (electròmetre) Electròmetre Electromagnetisme Descripció general: Serveix per com a electròmetre mitjançant en l'increment de temperatura produït per una descàrrega elèctrica. Tot i ser similar a l'electròmetre amb boles de descàrrega (FFUB-0020), aquest està especialment dissenyat per a introduir un líquid. De tal forma que, en produir-se la descàrrega, l'aire escalfat empeny el líquid cap al tub contigu. Funcionament: Es tracta principalment d'una demostració visual i no d'un aparell de mesura pròpiament dit. També es va utilitzar per a demostrar efectes químics de l'electricitat com la descomposició d'alguns gasos mitjançant una descàrrega. Funciona igual que l’instrument FFUB-0020, però en comptes de considerar la distància entre les esferes de llautó s’observa el moviment del fluid a través del tub addicional. Dades històriques: Proposat el 1763 com un termòmetre elèctric d'aire per Ebenezer Kinnersley. Tot i rebre la denominació de termòmetre, en realitat s’ajusta més a un electròmetre ja que l’alçada que puja el fluid serà proporcional a la diferència de potencial entre les esferes. Això és així per raons històriques i per la forma que té similar a un termòmetre Desconegut 1860-1870 1860 1870 10 x 10 x 36 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 657-658|http://95.110.231.234/fisica/index.php/strumenti/elettromagnetismo/96-Termometro%20di%20Kinnersley|http://www.iesseneca.net/iesseneca/spip.php?article1399|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000132252&page=627|https://etc.usf.edu/clipart/20100/20161/kinnairtherm_20161.htm Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0020 Electròmetre amb boles de descàrrega Electròmetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Electròmetre rudimentari a base de boles de descàrrega utilitzat per a mesurar la càrrega o la diferència de potencial de l’electricitat. Usualment, mesura el voltatge entre dos punts d’un circuït elèctric. Aquest cas, tanmateix, no permet realitzar mesures precises i només ens dona la relació entre la diferència de potencial i la distància entre esferes, és a dir, en quines condicions es produirà una guspira. Funcionament: Produeix descàrregues entre les dues esferes de llautó. Emprat per estudiar els efectes de les descàrregues elèctriques entre ambdues boles (per exemple sobre un fluid). Permet experimentar amb diferents distàncies entre les boles gràcies a un eix vertical mòbil. Sistema molt similar al termòmetre de Kinnersley (FFUB-0021). Permet trobar la relació entre la distància de separació de les esferes i la diferència de potencial aplicada coneixent la distància on es produeix la guspira. Des del punt de vista de la química, permet observar que es produeixen combinacions i descomposicions de forma diferent segons si una barreja de gasos en el seu interior és en la mateixa proporció o no. De forma que en el primer cas només fa falta una guspira i, en el segon, moltes. Dades històriques: Joseph Priestley (1733-1804), científic i teòleg britànic, va observar utilitzant aquest instrument que en produir repetidament guspires amb aire atmosfèric en el recipient s’acaba reduint el seu volum i presenta un pH més àcid (a l’època en comptes d’utilitzar l’indicador universal actual es solia dipositar certa quantitat de tornassol per veure si es tornava vermell, més àcid, o més fosc, més bàsic). Conseqüència de la descomposició de l’aire Desconegut 1870-1900 1870 1900 9 x 9 x 33 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 6 ed., 1873, pág. 650|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000132252&page=627 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme FFUB-0019 Aparell de radiofreqüència Transceptor Electromagnetisme Ateliers Ducretet Ernest Roger 1910-1940 1910 1940 30 x 11 x 24 cm Llautó|Fusta|Baquelita París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Regular (possible tractament) Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0018 Receptor de telègraf de quadrant Telègraf Electromagnetisme Descripció general: Es tracta d'un telègraf elèctric que consta d'un emissor (FFUB-0027) i un receptor (aquesta part). Tot i que la imatge en la cultura general del telègraf sol anar juntament amb el codi Morse, en realitat existeixen varietat de telègrafs diferents. El cas que ens ocupa no transmet missatges codificats que requereixen un pas intermedi per descodificar el text, sinó que directament permet comunicar lletres entre emissor i receptor. Funcionament: Ho aconsegueix mitjançant un electroimant de ferro dolç en el receptor i una pila en l'emissor connectats per cables conductors. Aquest electroimant té la qualitat d'imantar-se ràpidament al conduir electricitat i, llavors, una agulla es pot atreure i separar si l'electroimant està imantat o no respectivament. D'aquesta forma, només falta controlar el corrent elèctric mitjançant una pila en l'emissor perquè funcioni el dispositiu. En concret, anomenem aquest telègraf de quadrant perquè presenta un quadrant horitzontal amb suficients divisions com per representat totes les lletres de l'alfabet i un signe + que marca el final de la transmissió. Mitjançant una palanca es va girant el quadrant ressaltant les lletres seleccionades i es va activant o desactivant la pila intermitentment quedant tancat en arribar al signe +. El receptor tradueix les imantacions o desimantacions de l'electroimant com a les lletres que s'han introduït. Per enviar un missatge, tant l’emissor com el receptor han de situar la maneta a la zona marcada (amb un punt negre, en aquest cas). L’emissor ha de girar la maneta fins a la lletra desitjada, que acciona un mecanisme que envia el senyal al receptor. Un cop la primera lletra s’ha enviat, les dues manetes han de tornar a la posició inicial i repetir el procediment per enviar la segona. Un detall de gran importància és que l’aparell tradueix aquestes senyals en lletres directament i, per tant, ho fa especialment indicat per a entorns no acadèmics. Per contra, no queda constància del missatges enlloc més enllà de la persona receptora i la seva honestedat a l’hora d’escriure el missatge sobre paper. Dades històriques: Es conegut com telègraf de Breguet o amb sistema Breguet, que rep el nom del físic y rellotger francès Louis-François-Clement-Breguet (1804-1883). Hereu de la companyia rellotgera Breguet et Fils va diversificar la producció obrint pas a aparells científics i, en especial, els telègrafs. Aquest sistema ideat per ell al voltant del 1845 es va popularitzar ràpidament en les companyies ferroviàries. Gràcies a que permetia augmentar el ritme de les comunicacions sense necessita ningun coneixement tècnic i, per això, no seria fins casi un segle després que es substituiria definitivament pel telèfon. Com a curiositat, el telègraf d’aquesta col·lecció està adaptat a l’alfabet espanyol, és a dir, afegint la “Ñ” i la “LL”. Tenim constància, gràcies a una notícia del diari de Barcelona, que el primer d’aquest tipus es va construir el 20 de desembre del 1857 Maison Breguet Breveté S.G.D.G. 1870-1890 1870 1890 18 x 25 x 22 cm Vidre (material)|Fusta París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 747-750|https://www.museodelferrocarril.org/coleccion/pieza_destacada.asp?item=48|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000113700&page=512|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=425 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0017 Receptor de senyals horaris Receptor de ràdio Astronomia Desconegut 1910-1940 1910 1940 48 x 23 x 26 cm Fusta|Coure (metall)|Baquelita Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips FFUB-0016 Integrador mecànic Integrador Mesurament Descripció general: Es tracta d'un integrador mecànic dissenyat específicament per a determinar la superfície d'àrees en un pla. En general s’utilitzaven diferents varietats d’integradors tant per calcular àrees com moments, alguns d’ells mitjançant mètodes ben diferents que involucraven esferes metàl·liques. Funcionament: Això ho aconsegueix resseguint l'àrea en qüestió (en referència a eixos cartesians) i generant la corba integral que ens permet seguir el càlcul pas a pas. D'aquesta forma, l'eix d'ordenades ens indica l'àrea de la figura. També permet repetir aquest procés sobre la corba integral per tal d'arribar al moment estàtic i el moment d'inèrcia en respectives iteracions. Dades històriques: Dissenyat pel catedràtic de mecànica racional de la Facultat de Ciències de Saragossa Ruiz Castizo i presentat l'any 1897, rep el seu nom de l'ús que fa dels eixos cartesians i del moviment tangencial que fa l'instrument respecte de la corba de la superfície a integrar (continguda en un pla). Aquest mètode el diferencia d'altres planímetres integradors rellevants com el d'Amsler Fábrica de instrumentos de precisión Bastos y Laguna, Sucesor Amado Laguna 1880-1900 1880 1900 42 x 44 x 13 cm Fusta|Coure (metall)|Alumini (metall) Saragossa, Espanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) https://zenodo.org/record/2503990/files/article.pdf|http://oa.upm.es/32391/1/instrumentos_topograficos.pdf#page=257 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0015 Ocular amb espectroscopi per a protuberàncies solars Lent Òptica Ocular per acoblar al telescopi Grubb amb un dispositiu que bloqueja la imatge del disc solar i permet la visió de les protuberàncies solars i la posterior descomposició espectroscòpica. Carl Zeiss Jena 1906 1906 1906 22 x 16 x 36 cm Llautó|Vidre (material) Jena, Alemanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Música i so FFUB-0014 Auriculars Auriculars Electromagnetisme Brunet & Cie 1920-1940 1920 1940 24 x 20 x 10 cm Acer|Coure (metall)|Baquelita|Fibra vegetal París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament del temps FFUB-0013 Cronòmetre marí Cronòmetre Mesurament Rellotge nàutic o cronòmetre marí. Consta de dues peces. A la capsa gran s’hi guarda tot l’aparell. La més petita conté el rellotge amb Cardan. Precisió: 1 s. Instrument complet. Pot funcionar. En bon estat de conservació. La suspensió Cardan assegurava l’horitzontalitat i evitava el moviment comunicat pel vaixell. La gran precisió el va fer adient per a observacions astronòmiques de la Facultat de Ciències. Charles Frodsham 1860-1869 1860 1869 26 x 37 x 27 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta Londres, Regne Unit Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Data de 1860. Núm. de sèrie: 3135. Adquirit el 1985. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0012 Receptor de senyals horaris Receptor de ràdio Astronomia Radio Phénix 1930-1950 1930 1950 14 x 37 x 24 cm Llautó|Fusta|Baquelita Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Regular (possible tractament) Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme FFUB-0011 Aparell adaptador d’impedàncies Transformador d'impedància Electromagnetisme Philips 1930-1950 1930 1950 14 x 21 x 19 cm Ferro (metall)|Baquelita Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0010 Receptor de senyals horaris Receptor de ràdio Astronomia E. Ducretet 1910-1940 1910 1940 32 x 22 x 25 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Baquelita París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Existen conexiones para una tercera válvula. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Música i so FFUB-0009 Altaveu per a senyals horaris Altaveu Astronomia Telefunken 1910-1940 1910 1940 50 x 21 x 36 cm Fusta|Cartró (paper)|Baquelita Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips FFUB-0008 Màquina de calcular electromecànica Calculadora Calculadores És un model millorat de les primeres màquines de calcular: respecte de la primera, creada el 1934, mostra una millora en la mida. Funciona amb electricitat. Monroe 1950-1960 1950 1960 44 x 25 x 33 cm Ferro (metall)|Plàstic (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) El enchufe eléctrico se encuentra en la parte posterior del instrumento. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Música i so FFUB-0007 Altaveu per a senyals horaris Altaveu Astronomia Descripció general: Quan ens referim a senyals horaris parlem d’un aparell que permetia realitzar avisos, en aquest cas sonors, a un temps determinat. En aquest cas, només disposem de l’altaveu que aniria connectat al dispositiu que transmetria el senyal segons una certa periodicitat. Funcionament: Es tracta d’un altaveu convencional. Dades històriques: Era emprat per emetre senyals horaris que eren necessaris en la observació astronòmica per a dur a terme mesures i ajustos a períodes regulars. Fabricat pels ateliers Eugène Ducretet i Roger a principis del segle XX abans del 1931, moment en què va ser comprada per Thomson i van canviar de nom a Ducretet-Thomson. Principalment, es dedicaven a la venda d’equips de telegrafia sense fils i aparells musicals elèctrics com és el cas d’aquest altaveu. Ateliers Ducretet Ernest Roger 1910-1930 1910 1930 24 x 24 x 35 cm Acer|Components de sistema elèctric París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia FFUB-0006 Heliògraf Heliòstat Astronomia És un aparell per enregistrar les hores d’insolació. Està format per un mecanisme de rellotgeria que mou un cilindre, que fa una volta completa cada 24 hores i al voltant del qual es fixava un paper fotogràfic. Una escletxa estreta anava seguint el sol i permetia impressionar el paper. Es tracta d'un heliògraf tipus Jordan. Richard Frères 1870-1900 1870 1900 23 x 33 x 32 cm Llautó|Acer París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 6 ed., 1873, pág. 480 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Topografia i navegació FFUB-0005 Nivell amb pínnules Nivell (eina) Mesurament Desconegut 1870-1900 1870 1900 56 x 8 x 25 cm Vidre (material)|Fusta|Fil (material tèxtil) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Se desconoce si falta una regla en el instrumento o si, por el contrario, era el usuario el que debia poner su própia regla. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres)|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0004 Espectroscopi de cua d’escorpí Espectroscopi Òptica Consta de 5 prismes que dispersen la llum per poder observar els espectres dels astres. L’últim prisma és de reflexió total, de manera que la llum torna travessant dues vegades cada prisma i aconsegueix fer un total de 10 passades, que impliquen una resolució més gran. Instrument complet. Pot funcionar. En bon estat de conservació. És un accessori del telescopi equatorial Grubb de 5 polzades d’obertura que es troba al vestíbul de la Facultat de Física. Grubb 1906 1906 1906 55 x 27 x 17 cm Llautó|Vidre (material)|Acer Dublín, Irlanda Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Compra directa Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) "Tresors del coneixement: ‘Arbor Scientiae’" - Museu d’Història de Catalunya (MHC) (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - del 29 de març de 2016 al 22 de maig de 2016 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 512-514|Correspondencia entre el Dr. Ignacio Tarazona y Howard Grubb|VII Trobada d'història de la ciència i de la tècnica|Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 6 ed., 1873, pág. 512-514 Es un accesorio del telescopio Grubb (FFUB-0081). El telescopio Grubb fue comprado el 1905 y hasta el 1907 se fueron adquiriendo accesorios. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament del temps FFUB-0003 Rellotge solar equatorial Rellotge de sol Astronomia Descripció general: És un instrument que assenyala les hores mitjançant les ombres d’una agulla o gnòmon, les quals es projecten sobre una superfície corbada en què estan marcades les línies horàries. Els més comuns estan formats per un disc travessat per una agulla en el seu centre (rellotges equatorials plans), tanmateix, aquest és una variant de rellotge equatorial anomenada armil·lar o esfèric i que es caracteritza per la seva forma esfèrica. Funcionament: L’ombra de l’agulla marca les hores a la part interior de la superfície corbada. Per marcar-les correctament, l’agulla ha de tenir la direcció paral·lela a l’eix de rotació terrestre, estar en la direcció del meridià i formar un angle amb el pla horitzontal igual a la latitud del lloc. A la base d’aquest exemplar està gravada informació sobre els mesos de l’any i els signes del zodíac. Dades històriques: Fabricat per R. Fuess a finals del segle XIX (1870-1900). Els rellotges solars més antics que es conserven es remunten a l’antic Egipte (1500 aC), però es creu que els seus orígens podrien ser anteriors. R. Fuess 1870-1900 1870 1900 26 x 26 x 29 cm Vidre (material)|Acer|Cartró (paper) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vitrina Fontseré Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Exposició permanent" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 El vidrio de la base está roto. Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia FFUB-0002 Quadrant solar declinant Rellotge de sol Astronomia El sol fa una ombra sobre la guia, en aquest cas un fil, que es projecta sobre una escala que marca l’hora solar. Precisió de 15 minuts, en un rang de les 6 h a les 19 h. Desconegut 1870-1900 1870 1900 26 x 32 x 27 cm Paper|Fusta|Cordill Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) En el instrumento consta el nombre de R. Pujadas Duran, no sabemos si dicho nombre corresponde al autor del instrumento, a su propietario o ambas cosas. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Topografia i navegació FFUB-0001 Teodolit Teodolit Òptica Teodolit amb 2 lupes per observar l’escala d’angles en el cercle vertical i 2 microscopis per observar l’escala en el cercle horitzontal. Incorpora 5 nivells de bombolla, que contribueixen a un acurat estacionament del teodolit. La base és ajustable mitjançant 3 cargols. Es pot enroscar a un trípode. Aquest teodolit és de gran precisió. Les fines divisions de les petites escales angulars amb nònius exigeixen la incorporació de 2 lupes oculars per observar les escales del cercle d’alçades i de 2 microscopis per al cercle azimutal. Rang de mesura: 360 graus horitzontal; de 10 a 30 graus en direcció vertical. Precisió: 3’. Instrument complet. Pot funcionar. En bon estat de conservació. La gran precisió el va fer addient per a observacions astronòmiques de la Facultat de Ciències. F. Sartorius 1870-1929 1870 1929 33 x 33 x 40 cm Llautó|Vidre (material)|Acer Gotinga, Alemanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) CD Cajas Negras, Fabricant Sartorius Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics 73IB Microscopi electrònic de rastreig Microscopi electrònic Microscòpia electrònica Tipus de microscopi electrònic que proporciona una imatge de la mostra sobre la qual s'envia un feix d'electrons. Aquests interaccionen amb la superfície de la mostra, llavors es dispersen arreu, es localitzen mitjançant un detector i es projecten en una pantalla que hi ha al costat. Són una eina científica vital per obtenir una imatge dels detalls més fins de la superfície d'una àmplia gamma de mostres, determinar les composicions químiques i recopilar una àmplia mostra d'altres informacions. 1980-1990 1980 1990 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Protegit per dret d'autor No Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 06IB Autoclau Autoclau Esterilització Dispositiu que serveix per esterilitzar material mèdic o de laboratori. 1920 1920 1920 65 × 36 × 16 cm Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 75IB Centrífuga Chirana Centrifugadora química Màquina que separa els diferents components d'una barreja per l'acció de la força centrífuga. 1950 1950 1950 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 74IB Fotomicroscopi Nikon Apophot Microscopi Microscopi complert i funcional, dotat d'un condensador de contrast de fases. 1975 1975 1975 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Edifici Prevosti, planta 1 (Replà) Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 72IB Fotomicroscopi Apophot-Nikon Microscopi Fotomicroscopi amb dues càmeres fotogràfiques incorporades. 1970 1970 1970 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 71IB Màquina universal d'assaig mecànic Instron Equip de prova Màquina per calcular la resistència mecànica de musculatura i ossos. 1980 1980 1980 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Fotografia 70IB Empalmadora de pel·lícules marca Nera Empalmadora (equip de processament cinematogràfic) Aparell per tallar i enganxar pel·lícules Super 8 i 16 mm. S'utilitza per a unir fragments de pel·lícula formant una sola tira contínua. 1960-1979 1960 1979 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 69IB Estereoscopi Sawyer's Estereoscopi Fotografies estereoscòpiques Projector de diapositives. 1940-1950 1940 1950 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 10IB Caixa de reactius Flascó de reactiu Proves i reactius químics Caixa de fusta que conté diversos flascons amb reactius químics. 1910 1910 1910 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic 7720014652_0013 07 Ms 602 [S. Hieronymi Commentariorum super Mattheum, ad Eusebium, libri quatuor. S. Beda Commentariorum super Marcum liber] Manuscrit (document) Bíblia. Marc|Bíblia. Mateu|Crítica bíblica 135 fulls ; 330 x 230 mm Jeroni, sant, ca. 342-420|Beda, el Venerable, sant, 673-735 900-920 900 920 Pergamí Pergamí (material animal) Llatí Catalunya CRAI Biblioteca de Fons Antic. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991007285509706708 Neus Verger Arce, CRAI Biblioteca de Fons Antic, UB
Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic 7720014642_0048 07 Ms 230 [Summa Raymundiana, cum glossis] Manuscrit (document) Matrimoni|Penitència|Dret canònic ccxlix fulls ; 265 x 190 mm Ramon, de Penyafort, sant, ca. 1185-1275 1301-1500 1301 1500 Vitel·la Vitel·la (pell) Llatí Desconegut CRAI Biblioteca de Fons Antic. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991007252289706708 Neus Verger Arce, CRAI Biblioteca de Fons Antic, UB
Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic E03__7720014559_00_0067 07 Ms 1859 Liber horarum Manuscrit (document) Llibres d'hores|Pregària 220 fulls ; 145x100mm Església Catòlica 1501-1525 1501 1525 Vitel·la Vitel·la (pell) Llatí Flandes CRAI Biblioteca de Fons Antic. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991005561299706708 Neus Verger Arce, CRAI Biblioteca de Fons Antic, UB
Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic E03__7720014593_00_0015 07 Ms 582 De evangelica preparatione Manuscrit (document) Cristianisme|Església primitiva 243 fulls ; 305x210 mm Eusebi, de Cesarea, ca. 260- ca. 340 Georgius Trapezuntius, aproximadament 1396-aproximadament 1485 (traductor) 1401-1500 1401 1500 Vitel·la Vitel·la (pell) Llatí Itàlia CRAI Biblioteca de Fons Antic. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991006563399706708 Neus Verger Arce, CRAI Biblioteca de Fons Antic, UB
Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic E03__7700000000_00_0061 07 Ms 1 Crònica del rei en Jacme Manuscrit (document) Història de Catalunya [1], CCI, [1] fullS ; 280x200 mm Jaume I, rei de Catalunya-Aragó, 1208-1276 Destorrents, Celestí, S. XIV (copista) 1343 1343 1343 Pergamí Pergamí (material animal) Català Poblet (Catalunya) CRAI Biblioteca de Fons Antic. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991002113609706708 Neus Verger Arce, CRAI Biblioteca de Fons Antic, UB
Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic E03__7720014553_00_0019 07 Ms 762 Biblia Manuscrit (document) Bíblia 476 fulls ; 387x290 mm 1430-1470 1430 1470 Vitel·la Vitel·la (pell) Llatí Catalunya CRAI Biblioteca de Fons Antic. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991005423919706708 Neus Verger Arce, CRAI Biblioteca de Fons Antic, UB
Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic 7720014648_0007 07 Ms 496|07 Ms 497 [Vetus testamentum libri sapientiales] Manuscrit (document) Crítica bíblica 2 vol. (94 ; 192 fulls) ; 330 x 230 mm Walahfrid Strabo, 807?-849 (comentarista) 1301-1400 1301 1400 Vitel·la Vitel·la (pell) Llatí Desconegut CRAI Biblioteca de Fons Antic. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991007281999706708 Neus Verger Arce, CRAI Biblioteca de Fons Antic, UB
Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic E04__7780003510_00_0007 Ms 746 [Summa Raymundiana] Manuscrit (document) Matrimoni|Penitència|Dret canònic [2], [100] fulls ; 280 x 185 mm Ramon, de Penyafort, sant, ca. 1185-1275 1201-1300 1201 1300 Pergamí Pergamí (material animal) Llatí Barcelona (Catalunya) CRAI Biblioteca de Fons Antic. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991002775059706708 Neus Verger Arce, CRAI Biblioteca de Fons Antic, UB
Llibres de Botànica del CRAI E04__7700001070_00_0005 07 CF-10|07 CF-11 Leonardii Plukenety Phytographia Llibre rar Herbaris 4 volums ([4], LXXII fulls de làmina.; [2], LXXIII-CXX fulls de làmina ; [4], CXXI-CCL fulls de làmina, [4] p. ; [1], CCLI-CCCXXVIII fulls de làmina ; 2º Plukenet, Leonard, 1642-1706 Collins, Johan (gravador)|Yeates, Nicholas (gravador)|Gribelin, Simon, ca. 1661-1733 (gravador)|Gucht, Michael van der, 1660-1725 (gravador)|Savage, John (gravador)|Caseel, G.V. (gravador)|Pluckenet, Leonard (impressor) 1691 Llatí Londres (Gran Bretanya) CRAI Biblioteca de Fons Antic. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Domini públic https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/1eiigjf/alma991002095839706708|https://bipadi.ub.edu/digital/collection/botanica/id/51947/rec/1 Neus Verger Arce, CRAI Biblioteca de Fons Antic, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 466 Selección del trigo Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: dona amb espigues de blat. Color: violat Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 460 Sanatorio en Sotchi Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: edifici del sanatori. Color: blau Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 453 Regatas en la URSS Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: noies regatistes. Color: vermell Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 447 La recolección en un koljos Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: segadora amb tres homes en un camp de blat. Color: marró Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 441 Preparación del grano para la siembra Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: carretó amb gra i dos pagesos. Color: violat Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 435 Pesaje del heno en un koljos Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: home i dona pesant el fenc. Color: blau Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 433 Parada deportiva Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: grup de nedadores amb rams de flors. Color: marró Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 431 Obrera en una fábrica de celuloide Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: dona treballant en una màquina. Color: vermell Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 425 Niños soviéticos Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: dos nens, un amb un os de pelfa i l’altre amb una nina. Color: marró Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 419 Niños españoles en Artek Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: dos nens vestits amb uniforme tocant un timbal i un trombó. Color: violat Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 413 La mujer tiene los mismos derechos que el hombre Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: dona en un teler. Color: blau Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 406 Unos minutos de gimnasia durante el trabajo Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: grup de treballadors fent gimnàstica dins l’oficina. Color: vermell Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 400 Marinos soviéticos Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: mariners en posició de ferms amb fusell i baioneta. Color: marró Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 394 Los marinos discuten la nueva constitución Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: grup de mariners. Color: violat Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 388 Un marino en la Flota Roja Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: mariner tocant el banjo i cantant; al darrere hi ha una pandereta. Color: taronja Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 381 Maniobras en un barco de guerra Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: mariner en un vaixell de guerra fent senyals. Color: vermell Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 369 Locomotoras en la estación de Kharkov Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: dues màquines de tren a l'estació i tres obrers. Color: violat Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 363 Llegada de los niños españoles a Moscú Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: dones amb rams de flors rebent els nens que baixen del tren. Color: blau Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 362 Laboratorio químico de la ciudad universitaria Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: estudiants fent pràctiques de química al laboratori. Color: taronja Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 356 Juventud feliz Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: un noi amb dues noies que porten vestits tradicionals. Color: marró Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 354 Jóvenes aviadoras Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: grup de sis noies aviadores. Color: vermell Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 348 El jefe de la expedición al Polo con su hijo Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: Ivan Papanin i fill. Color: marró Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 336 Imprenta circulante en un koljos Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: camió amb la impremta i quatre treballadors al camp. Color: blau Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 334 La higiene en la industria alimenticia Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: inspecció en una cadena de manipulació d'aliments. Color: vermell Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 330 Los héroes de la expedición al Polo Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: grup dels quatre expedicionaris al Pol Nord (1937-1938): Ivan Papanin, Ernest Krenkel, Evgeny Fedorov i Petr Shirshov. Color: marró Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 324 Los héroes del Polo Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: grup dels quatre expedicionaris al Pol Nord (1937-1938): Ivan Papanin, Ernest Krenkel , Evgeny Fedorov i Petr Shirsho. Color: violat Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 318 Grupo de pioneros de Kirghizie Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: grup de nens i nenes del Kirguizistan. Color: blau Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 317 El gran poeta Alejandro Puchkin Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: Aleksandr S. Puskin, 1799-1837. Color: taronja Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 311 El gran escritor Máximo Gorki Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: Maksim Gorki, 1868-1936. Color: vermell Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 299 Futuros héroes Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: dos nens vestits d'aviador. Color: violat Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 293 Un futuro mecánico Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: nen fent pràctiques de mecànic amb un tren en miniatura. Color: blau Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 292 Fiesta soviética Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: dansa tradicional. Color: taronja Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 286 Festival infantil Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: nenes amb vestits tradicionals assegudes en rotllana. Color: vermell Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 280 Fabricación de linoleum Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: interior de la fàbrica amb un obrer treballant. Color: marró Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 274 Los dirigentes del pueblo soviético Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: Bulganin i Stalin. Color: violat Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 271 Desfile de alumnos de una escuela de aviación Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: desfilada militar. Color: vermell Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB
Segells de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica 265 El cultivo de algodón en un koljos Segell postal República Espanyola II, 1931-1939|Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Vinyeta de 10 cts. Imatge: camp de cotó i un obrer amb una màquina. Color: marró Associació d'Amics de la Unió Soviètica Universitat de Barcelona 1937 1937 1937 Dentat 11 Paper Paper spa CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34-36 Domini públic|http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/ Lourdes Prades Artigas, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, UB