-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0146
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0145
Descripció: Instrument elèctric per mesurar la resistència elèctrica dels cossos, popularitzat el 1843 per Sir Charles Wheatstone (1802-1875). S’utilitza per mesurar resistències desconegudes mitjançant l’equilibri dels braços d’un circuit en pont. Està constituït per tres resistències conegudes, una de les quals és variable. Aquestes resistències, juntament amb la resistència que es vol mesurar, formen un circuit tancat. Per efectuar la mesura, es fa variar la resistència variable fins a arribar al punt d’equilibri o detecció de corrent nul, cosa que es fa amb un galvanòmetre.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0144
Descripció: Aparell per mesurar la intensitat d’un corrent elèctric. El rang de treball és de 0 a 1 mA, amb una precisió de 0,01 mA.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0143
Descripció: Aparell per a mesurar longituds d’ona i freqüències d’ones radioelèctriques.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0142
Descripció: Descripció general:
Permet visualitzar gràficament senyals elèctriques periòdiques respecte el temps.
Funcionament:
Fonamentalment podem modificar la visualització del senyal que vulguem analitzar mitjançant dos reguladors que modifiquen els eixos x i y, fraccions de temps i tensió respectivament. D’aquesta manera, mesurant el període d’una ona podem calcular la freqüència.
Dades històriques:
Estracta d'un Philips 5655/01, fabricat a Holanda al voltant del 1953.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Mobiliari i decoració - Làmpades i objectes d'il·luminació
Identificador: FFUB-0141
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0140
Descripció: Els electròmetres mesuraven la càrrega recollida mitjançant la deflexió d’un fil conductor suspès en un camp elèctric format per dues plaques carregades, que en aquest cas eren de vores molt fines. Aquesta deflexió s’observava amb l’ajut d’un microscopi i d’una font d’il·luminació. Aquest instrument té el microscopi, però funciona amb una font d’il·luminació externa.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0139
Descripció: Els electròmetres mesuraven la càrrega recollida mitjançant la deflexió d’un fil conductor suspès en un camp elèctric format per dues plaques carregades, que en aquest cas eren de vores molt fines. Aquesta deflexió s’observava amb l’ajut d’un microscopi i d’una font d’il·luminació, que en aquest instrument vénen incorporats.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0138
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0137
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0136
Descripció: L’ohmímetre és un instrument per mesurar la resistència elèctrica. Es compon d’una petita bateria per aplicar un voltatge a la resistència sota mesura, per mesurar després el corrent que circula a través de la resistència mitjançant un galvanòmetre. L’escala del galvanòmetre està calibrada directament en ohms, ja que, en aplicació de la llei d’Ohm, com que el voltatge de la bateria és fix, la intensitat que circuli a través del galvanòmetre només dependrà del valor de la resistència sota mesura. A menor resistència, major intensitat de corrent, i viceversa. Aquest model no té bateria, ja que en aquella època eren molt grans, però té una maneta que acciona una petita dinamo.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0135
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0134
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0133
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0132
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0131
Descripció: És un aparell per mesurar la tensió elèctrica.
Valors entre 0 V i 5 V.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0130
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0129
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0128
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0127
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0126
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0125
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0124
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0123
Descripció: Es pot mesurar la massa de dos cossos a partir del seu equilibri i la comparació del seu pes. A més, posant un cavaller (un filferro prim doblegat en forma de V invertida, anomenat reiter en alemany) sobre un dels braços, s’arribava fins a les dècimes de mil·ligram.
Es troba a l’interior d’una vitrina de vidre i fusta per evitar que corrents d’aire afectin les mesures. La capsa conté blocs de peces de fins a un gram i làmines d’alumini de fins a un mil·ligram.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0122
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0121
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia
Identificador: FFUB-0120
Descripció: Descripció general:
Els anemoscopis, també coneguts com a mànigues de vent, serveixen per mesurar la direcció i la força del vent respecte de l'horitzontal del terra. En aquest cas es tracta d'un aparell encara més limitat que només mesura la direcció del vent. En el seu moment, resultava molt inconvenient poder tenir mesures durant tot el dia sense estar prop de l'instrument. Per aquesta raó es van començar a fabricar uns que donessin les mesures mitjançant un dispositiu extern. És el cas de l'anemoscopi de Moncel.
Funcionament:
El penell i el visor estan comunicats per un cable de coure format per cinc fils aïllats, els quals connecten un interruptor situat al penell amb uns electroimants situats en el visor. Aquests electroimants es col·loquen en 8 direccions de la rosa dels vents (nord, nord-est, est, sud-est, sud, sud-oest, oest i nord-oest). Mitjançant l'electricitat d'una pila, permet marcar la direcció del penell i, per tant, la direcció del vent sense la necessitat de veure l'aparell en si.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions
Identificador: FFUB-0119
Descripció: Descripció general:
En telegrafia, el manipulador és el dispositiu que, accionat per l’operador de l’estació transmissora, permet obrir i tancar el circuit de la línia telegràfica per compondre els missatges.
Funcionament:
Quan l’operador prem el pom, es produeix el tancament del circuit format per la molla, el braç del manipulador i el contacte, i dona lloc a la circulació de corrent per la línia telegràfica. Segons el codi Morse, el receptor interpreta la durada de la pulsació de la manera següent: si és molt curta, el senyal enviat s’entén com un punt, i si és més llarga, com una ratlla.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0118
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0117
Descripció: El wattímetre s’empra per mesurar la potència elèctrica consumida en un circuït. El rang és de 0 W a 150 W. La precisió és d’1 W.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0116
Descripció: Instrument per mesurar diferents magnituds elèctriques. Aquest aparell té una certa importància ja que va ser dels primers multímetres i, per tant, permetia mesurar diferents magnituds elèctriques amb un únic aparell. Anteriorment era necessari un instrument diferent per mesurar resistències, intensitats, tensions o potències.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0115
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0114
Descripció: La pila galvànica (o cel·la galvànica) també s’anomena pila voltaica o pila electroquímica, des que Alessandro Volta va inventar la pila de Volta, la primera bateria elèctrica. En l’ús comú, la paraula bateria inclou una pila galvànica única, però una bateria pròpiament dita consta de diverses cel·les. Una pila galvànica consta de dues semipiles (també anomenades semicel·les o elèctrodes). En la seva forma més simple, cada semipila consta d’un metall i una solució d’una sal del metall. La pila de Weston està constituïda per un pol positiu de mercuri, en contacte amb una solució saturada de sulfat mercurós, i per un pol negatiu de cadmi, en contacte amb una solució de sulfat de cadmi, que té una força electromotriu constant que ha fet que s’esculli com a pila patró. El valor de la força electromotriu a 20 °C és d’1,0183 volts.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0113
Descripció: Quan un corrent travessa una espira d’una bobina, a sobre apareix un flux que es transmet a les altres espires de la bobina (pel fet d’estar unides) induint-hi un corrent que s’oposa a la causa que l’ha produït. De la mateixa manera, si passat un cert temps s’ha aconseguit establir un corrent a través d’una bobina, quan es desconnecti el corrent, cada espira, davant la disminució de flux produïda pel cessament del corrent, reacciona creant una força electromotriu induïda que intenta mantenir el flux inicial. Com que de vegades interessa utilitzar bobines amb autoinducció ajustable, es construeixen bobines amb nucli desplaçable, que es pot introduir més o menys a l’interior de l’enrotllament, cosa que fa que la permeabilitat resultant es pugui variar contínuament, de manera que també es varia l’anomenat coeficient d’autoinducció.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0112
Descripció: Descripció general:
Els electròmetres s’utilitzen per a mesurar la càrrega o la diferència de potencial de l’electricitat. Usualment, mesura el voltatge entre dos punts d’un circuït elèctric. Aquest cas en concret es basa en l’electròmetre de Thompson (també anomenat electròmetre de quadrants) i està especialment indicat per estudiar l’electricitat atmosfèrica.
Funcionament:
Els quadrants van fixats a la placa superior del recipient mitjançant suports de vidre aïllants, quedant un d’ells mòbil per a ajustar l’instrument. Presenta una agulla d’alumini en l’interior connectada per un fil de platí amb la base interior on hi ha àcid sulfúric concentrat.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0111
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0110
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0109
Descripció: Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
La característica que el diferència d'altres galvanòmetres és la barra imantada situada en la part superior de l'instrument. Permet moviments verticals per tal d'aconseguir neutralitzar l'acció del magnetisme terrestre.
Dades històriques:
Aquesta variació del galvanòmetre clàssic rep el seu nom del físic del segle XIX WiIlliam Thomson, deprés conecut com a Lord Kelvin (1824-1907).
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0108
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0107
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0106
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0105
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0104
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0103
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0102
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0101
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0100
Descripció: És un aparell per mesurar petits corrents elèctrics mitjançant un imant mòbil suspès d’un fil, que pot girar entre unes bobines. És d’una gran sensibilitat i cal anivellar-lo perquè funcioni correctament.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica
Identificador: FFUB-0099
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica
Identificador: FFUB-0098
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0097
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0096
Descripció: És un generador elèctric que permet obtenir tensions d’alta freqüència i molt elevades, de milers o desenes de milers de volts a partir d’una font de corrent continu. Va ser inventat cap al 1850 per Heinrich Daniel Ruhmkorff (1803-1877). Consta d’un bobinatge primari i d’un bobinatge secundari. Els dos bobinatges estan enrotllats al voltant d’un nucli magnètic format per fils de ferro dolç reunits en feixos. Si el primari és recorregut per un corrent variable (produït per un corrent continu amb interruptor), la variació del camp magnètic indueix en el secundari una tensió de valor proporcional a la relació entre el nombre de voltes del primari i el nombre de voltes del secundari.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0095
Descripció: Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Aquest en concret també se’l coneix com galvanòmetre balístic i, en aquest cas, la peça mòbil és el mirall. Especialment indicat per a mesures de la intensitat durant períodes molt petits de temps i, per tant, adreçat a circuïts amb una variació sobtada del camp magnètic o la descàrrega d’un condensador. La seva classificació com a balístic prové del pes addicional que es penja del quadre mòbil per augmentar el seu període respecte el temps que circularà el corrent. Llavors, el pas del corrent equival a una oscil·lació del mirall i la carrega que ha circulat serà proporcional a la velocitat angular que ha conferit al quadre mòbil.
Dades històriques:
Utilitzat a la Universitat de Barcelona a principis del segle XX i fabricat per Hartmann & Braun AG.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0094
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0093
Descripció: Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Es tracta d’un electròmetre estàndard que mesura amb una agulla imantada un flux de corrent elèctrica generat en un camp electromagnètic a partir d’un imant estàtic permanent i una bobina en moviment.
Dades històriques:
Rep un nom propi ja que en concret va ser utilitzat per D’Arsonval en medicina. En un camp anomenat diatèrmia que consisteix en tractar malalties mitjançant la inducció de calor a través de la pell. Predecessor de tècniques modernes que tracten malalties com l’artritis utilitzant la calor.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0092
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0091
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0090
Descripció: Descripció general:
Els tubs de descàrrega de Geissler contenien gasos amb bona conductivitat (com Argó, Neó o, fins i tot, Mercuri) pels quals es feia circular un corrent elèctric de forma que es produïa un efecte anomenat descàrrega luminescent, molt semblant a les llums de neó. A aquest rotor li falta el pròpia tub, sovint tenien formes enrevessades i cridaneres per produir efectes més sorprenents creant figures lluminoses de revolució.
Funcionament:
Presenta un motor elèctric que fa girar (que utilitza una màquina electrostàtica com l’instrument FFUB-0075) el tub de Geissler i aporta electricitat als elèctrodes situats a ambdós extrems del tub.
Dades històriques:
Aquest tipus de mecanismes van obtenir certa popularitat a finals del segle XIX i va acabar convertint-se en un negoci de llums de neó cap al 1910. Amb els recents avanços tecnològics pel que fa a l’electricitat, es tractava d’una forma sorprenent d’exposar l’ús de l’electricitat, en un context òbviament no acadèmic. En aquell moment, el concepte d’un motor elèctric ja era per si sol una cosa nova i fascinant. Ideats pel físic i bufador de vidre alemany Heinrich Geissler (1814-1879) l’any 1857.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres)
Identificador: FFUB-0089
Descripció: La capil·laritat és una propietat dels líquids que depèn de la seva tensió superficial, la qual, al seu torn, depèn de la cohesió o força intermolecular del líquid i que li confereix la capacitat de pujar o baixar per un tub capil·lar. Quan un líquid puja per un tub capil·lar, és perquè la força intermolecular o cohesió intermolecular entre les seves molècules és menor que l’adhesió del líquid amb el material del tub, és a dir, és un líquid que mulla. El líquid continua pujant fins que la tensió superficial s’equilibra pel pes del líquid que omple el tub. És el cas de l’aigua, i aquesta propietat és la que regula parcialment el seu ascens dins de les plantes, sense gastar energia per vèncer la gravetat. No obstant això, quan la cohesió entre les molècules d’un líquid és més potent que l’adhesió al capil·lar, com en el cas del mercuri, la tensió superficial fa que el líquid baixi a un nivell inferior i la seva superfície és convexa.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0088
Descripció: Descripció general:
L’electròmetre condensador de Volta està constituït per una placa circular de llautó, que es comunica amb l’interior d’una campana de vidre a través d’una barra que també és de llautó d’on pengen dues làmines de pa d’or.
Funcionament:
Quan l’electròmetre no està carregat, les dues làmines de pans d’or situades a l’interior de la campana pengen juntes per efecte de la gravetat. En aproximar-se a un cos electritzat sobre la safata circular superior, les dues làmines es repel·leixen entre elles per la distribució de les càrregues induïdes pel cos electritzat. Les làmines prenen càrregues idèntiques, però de signe oposat i se separen en un angle proporcional a la càrrega induïda pel cos carregat.
Dades històriques:
Ideat pel físic italià Alessandro Guiseppe Antonio Anastasio Volta (1745-1827).
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0087
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0086
Descripció: Descripció general:
Els electròmetres s’utilitzen per a mesurar la càrrega o la diferència de potencial de l’electricitat. Usualment, mesura el voltatge entre dos punts d’un circuït elèctric. Aquest cas en concret es basa en l’electròmetre de Thompson (també anomenat electròmetre de quadrants) i està especialment indicat per estudiar l’electricitat atmosfèrica.
Funcionament:
Els quadrants van fixats a la placa superior del recipient mitjançant suports de vidre aïllants, quedant un d’ells mòbil per a ajustar l’instrument. Presenta una agulla d’alumini en l’interior connectada per un fil de platí amb la base interior on hi ha àcid sulfúric concentrat.
Dades històriques:
Va ser construït per Ateliers Ruhmkorff – J. Carpentier a París a finals del segle XX.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica
Identificador: FFUB-0085
Descripció: Un diapasó és una peça en forma d’U feta de metall, generalment acer, les dues branques del qual vibren en ser colpejat, de manera que generen una freqüència acústica molt ben definida per una ona sinusoïdal. Com qualsevol instrument musical, l’element generador gairebé no emet so i és necessari un element d’amplificació, per la qual cosa es recolza la part que no vibra en la caixa de ressonància d’algun instrument o en qualsevol superfície rígida. El va inventar el 1711 John Shore, sergent trompeter de la cort anglesa. S’utilitzen com a referència per afinar altres instruments musicals.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0084
Descripció: En general, els electròmetres són aparells emprats per detectar i mesurar la càrrega o la diferència de potencial elèctric. Es tracta d’un transductor analògic electromecànic que produeix una deformació de rotació en una agulla o punter en resposta al corrent elèctric que flueix a través de la seva bobina.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica
Identificador: FFUB-0083
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia
Identificador: FFUB-0082
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica
Identificador: FFUB-0081
Descripció: Aparell per demostrar interferències acústiques. El dispositiu consta de dos tubs en forma d’U, un de fix i un d’escorredor, que s’encaixen l’un en l’altre. El so viatja per dos camins diferents que, en tornar a reunir-se, generen interferències, que depenen de la freqüència i de la diferència de recorregut en els dos braços.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0079
Descripció: Descripció general:
Es tracta d’un microscopi electrònic de transmissió. Utilitzats habitualment en el camp de la microbiologia i nanociència. Les seves característiques són les següents: una resolució de 3 a 5 àngstroms, una tensió màxima de 100 kV, un pes total de 1.450 kg i un preu (l’any 1974) de 4.900.000 pessetes.
Funcionament:
El principal factor diferenciador d’aquest microscopi és que fa servir un feix d’electrons en comptes de llum en l’espectre visible. Per tant, permet una millor observació d’estructures de l’ordre dels nanòmetres gràcies a la menor longitud d’ona dels electrons en comparació amb la llum visible. Treballar amb electrons també implica la necessitat de crear el buit per evitar desviacions conseqüència de xocs amb molècules d’aire. S’utilitzen capes de mostres molt fines inferiors a dos milers d’àngstroms i permeten una ampliació de fins a un milió d’augments.
Dades històriques:
El prototip inicial del microscopi electrònic va ser construït el 1931 per l’alemany Ernst Ruska (1906-1988), que va ser premi Nobel el 1986, i per Max Knoll (1897-1969), conjuntament amb l’empresa Siemens.
Els primers microscopis electrònics de la Universitat de Barcelona van ser un Tesla TS-242-A i un Philips EM-200, ambdós de transmissió, adquirits el desembre de 1964 pel Servei de Microscòpia Electrònica. Més tard, el 1972 va arribar un microscopi electrònic de rastreig Stereoscan S-4, de Cambridge Scientific Instruments Ltd, i el 1974, el microscopi de transmissió Philips EM-301 exposat.
El microscopi Philips EM-301 va ser fabricat per la companyia Philips, divisió Electron Optics. Fundada el 1891. El 1949 produeix el primer microscopi electrònic. El 1997 es fusiona amb la companyia FEI de materials per a la nanotecnologia. La seva adquisició va ser impulsada pel catedràtic d’histologia Vegetal i Animal, Lluís Vallmitjana Rovira (1914-2006), creador i primer director del Servei de Microscòpia Electrònica de la Universitat de Barcelona. Al llarg dels anys s’ha anat traslladant a diferents localitzacions. Primerament, el 1974, estava situat al Servei de Microscòpia Electrònica de la Universitat de Barcelona, que estava annex al pati de Ciències de l’Edifici Històric. Posteriorment, a finals de 1986 es va fer el trasllat a l’edifici del Servei de Microscòpia (després Serveis Cientificotècnics, el 1987) ubicat al Campus de Pedralbes, on va funcionar per última vegada l’any 2005. Traslladat a la Facultat de Física el juliol de 2007.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0078
Descripció: Descripció general:
Part d’una “TIME PROJECTION CHAMBER” (TPC). Va funcionar en l’experiment ALEPH (1989-2000), en el CERN, en què van participar investigadors de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
Funcionament:
Una TPC permet la reconstrucció tridimensional de les trajectòries de partícules carregades. És un gran volum ple de gas sota un fort camp elèctric. Quan una partícula carregada travessa la TPC ionitza el gas, i aquesta càrrega és posteriorment detectada en les càmeres de fils, que transmeten la informació que un cop processada, permet obtenir la trajectòria original de la partícula.
Dades històriques:
Exposada tenim una d’aquestes càmeres de la TPC del detector ALEPH, produïda al MPI de Munic. ALEPH era un dels quatre experiments de física de partícules de l’accelerador “Large Electron Positron” (LEP) en el laboratori CERN de Ginebra. Permetia estudiar els productes de les col·lisions electró-positró a les energies corresponents al bosó Z i superiors.
El TPC, el principal detector de traces del detector ALEPH, va ser clau per a les grans fites científiques del detector ALEPH. Era un dels quatre detectors de l’accelerador LEP, en el qual van treballar desenes de científics catalans. El LEP, large electron positron collidar o gran col·lisionador d’electrons i positrons en català, és l’antic accelerador del CERN que va estar en funcionament entre els anys 1989-2000.
En la imatge podem veure aquest detector i en la seva part central les càmeres de fils de la TPC. Encerclat en vermell es mostra una com l’exposada. Davant del detector hi ha el professor J. Steinberger, promotor de l’experiment i Premi Nobel de Física l’any 1988.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0077
Descripció: Descripció general:
Les màquines electroestàtiques permetien de fer experiments demostratius del corrent elèctric.
Funcionament:
Històricament, eren els primers generadors d’electricitat que basaven el seu funcionament en la separació de les càrregues en un medi dielèctric per mètodes mecànics de fregament, per influència o per combinació d’ambdós fenòmens. Un cop separades les càrregues en les pintes i escombretes, mitjançant unes varetes conductores, eren traslladades a uns receptors esfèrics o cilíndrics amb base aïllant de vidre, que actuaven com a condensadors. L’elevat potencial elèctric emmagatzemat era suficient per produir descàrregues amb unes espurnes espectaculars i, fins i tot, pocs anys més tard, per activar tubs d’emissió de raigs X (descoberts el 1895).
Dades històriques:
La màquina de Bonetti exposada és una variant sense sectors de la més coneguda que era la màquina electroestàtica de Wimshurst, apareguda el 1882. Va ser fabricada pel constructor d’aparells de precisió J. Dalmau Montero, que tenia el taller a Barcelona.
Els catedràtics de la Secció de Física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, Bartolomé Feliu Pérez, des del 1884 fins al 1894, i posteriorment Eduardo Lozano Ponce de León, des del 1895 fins al 1900, van impartir l’assignatura Ampliación de Física Experimental, on probablement van ser els primers d’utilitzar aquesta màquina electroestàtica.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica
Identificador: FFUB-0076
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0075
Descripció: Descripció general:
Les màquines electrostàtiques permetien fer experiments demostratius del corrent elèctric. Històricament, eren els primers generadors d’electricitat que basaven el seu funcionament en la separació de les càrregues en un medi dielèctric per mètodes mecànics de fregament, per influència o per combinació d’ambdós fenòmens.
Funcionament:
Un cop separades (mitjançant unes varetes conductores) les càrregues en les pintes i escombretes, eren traslladades a uns receptors esfèrics o cilíndrics amb base aïllant de vidre, que actuaven com a condensadors (anomenats botelles de Leyden). L’elevat potencial elèctric emmagatzemat era suficient per produir descàrregues amb unes espurnes espectaculars.
En aquesta màquina, un disc adquireix electricitat per fregament i per influència (inducció), que passa a un segon disc on el gir és contrari. El disc de vidre inferior queda electrificat positivament per la fricció i fa inducció de càrregues negatives en el disc superior, que és d’ebonita, que acumulava aquestes càrregues en el cilindre metàl·lic superior. Un conductor metàl·lic mòbil pot acostar la part de la càrrega inferior al cilindre per produir l’espurna i descarregar-lo.
Dades històriques:
També anomenada dielèctric de Carré, fou fabricada per l’enginyer francès Ferdinand Carré (1824-1900) al voltant de l’any 1824. Conegut per ser l’inventor de la màquina de fer gel.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Mobiliari i decoració - Làmpades i objectes d'il·luminació
Identificador: FFUB-0074
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica
Identificador: FFUB-0073
Descripció: Reflector per a so i calor. El sistema consta d’un paraboloide de llautó, amb una barnilla que permet aguantar objectes al focus del paraboloide. Tot està suportat per un peu triangular de fusta. El joc complet constava de dues unitats. S’utilitzava per a la docència. Es troba en bon estat de conservació. Va ser restaurat per l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa entre el 2005 i el 2006. En experiments de transmissió de calor, es posava un cotó humitejat amb alcohol al focus, que transmetia calor fins a la ignició a través d’una brasa a l’altre focus de l’altra unitat. Per a experiments de so, se situava un rellotge en un focus i s’escoltava a l’altre focus.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme
Identificador: FFUB-0072
Descripció: Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Instrument conegut també com electrodinamòmetre de Weber. Aquest galvanòmetre és d’imant mòbil, tot i que està en suspensió en un fil doble, juntament amb un mirall petit. Es semblant a l’instrument FFUB-0071. Els galvanòmetres de precisió tenien en suspensió l’imant amb el mirall, de manera que s’hi projectava un feix de llum i s’observava la imatge del filament directament a la paret o fins i tot amb un microscopi. Això permetia observar amb precisió desviacions d’angles molt reduïts i, per tant, corrents molt dèbils. L’extraordinària precisió d’aquest tipus de galvanòmetres també els feia útils com a magnetòmetres, ja que podien mesurar el moment magnètic d’un imant, la intensitat del camp magnètic terrestre i les seves variacions.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0071
Descripció: Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
És un galvanòmetre d’imant mòbil. L’imant està en suspensió, com els braços d’una balança de precisió; perpendicularment, oscil·la l’agulla que assenyala les desviacions. La bobina inductora, inicialment al voltant de l’imant, es connecta al circuit que cal mesurar. Quan passa el corrent, crea un camp magnètic que actua sobre l’imant i fa desviar l’agulla indicadora sobre un arc amb divisions gravades. El peu es pot anivellar mitjançant uns terminals roscats.
Dades històriques:
Tenim constància de que estava a la Universitat de Barcelona l’any 1907 perquè apareix en una fotografia de l’Anuari d’aquell any.
Aquest instrument apareix a una fotografia a l'Anuari de la Universitat de Barcelona de 1907.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica
Identificador: FFUB-0070
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Termodinàmica
Identificador: FFUB-0069
Descripció: El dilatòmetre és un instrument que permet demostrar el canvi de longitud dels objectes (dilatació lineal) per l’acció de la calor. Consta d’un tub que escalfa la vareta del metall sotmès a consideració, amb uns orificis que fan de cremadors i una aixeta per acoblar a la conducció de gas. La dilatació de la vareta actua sobre una palanca solidària a una agulla sobre un quadrant amb divisions, de manera que es pot relacionar l’augment de longitud amb la temperatura. També permet calcular el coeficient de dilatació lineal dels metalls amb què estaven fetes les varetes. Aquest model disposa d’un suport per adreçar diverses varetes.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips
Identificador: FFUB-0068
Descripció: Conegut com aparell de Silbermann, pel fabricant J. T. Silbermann, aquest mesurador d'angles està format per un peu triangular regulable que suporta un cercle giratori gravat amb angles entre 0 i 360. Sobre la circumferència exterior s’hi poden moure dos indicadors per fer les mesures. Al centre hi ha un suport en forma de semicercle. Sobre el peu hi ha un nivell.
Era un aparell emprat per a la docència per mostrar les lleis de la reflexió i de la refracció de la llum.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica
Identificador: FFUB-0067
Descripció: El sistema, construït en vertical, consta d’un mirall al fons que té a sobre un vidre polaritzador, inclinable i amb un nònius per mesurar l’angle. A sobre hi ha dos pisos formats per dues circumferències gravades amb l’angle. Rang de mesura: de 0 a 180 graus (nònius del vidre); de 0 a 360 graus (cercles). Precisió: 5 graus (nònius del vidre); 1 grau (cercles). Instrument complet. En bon estat de conservació.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0066
Descripció: Descripció general:
Instrument que mesura la pressió de gasos i ho enregistra en un paper situat sobre un tambor giratori. L’entrada lateral amb clau de pas s’utilitza per introduir un gas al recipient interior.
Funcionament:
Es basa en un baròmetre aneroide en que les variacions de presió a l'exterior produeixen deformacions en la forma d'una cavitat estanca (la càpsula aneroide) en la que s'ha fet un buit parcial i que està a una pressió de referència.
Dades històriques:
Fabricat per Richard Frères a finals del segle XIX (1880-1900) a França.
zat. Les làmines prenen càrregues idèntiques, però de signe oposat i se separen en un angle proporcional a la càrrega induïda pel cos carregat.
Dades històriques:
Ideat pel físic italià Alessandro Guiseppe Antonio Anastasio Volta (1745-1827).
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica
Identificador: FFUB-0065
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica
Identificador: FFUB-0064
Descripció: Certes substàncies, com ara la glucosa, tenen la propietat de girar l’orientació del pla de vibració de la llum linealment polaritzada. Per a una longitud determinada, aquesta variació del gir depèn de la concentració. El polariscopis mesuren l’esmentat gir i aprofiten aquesta propietat per determinar la concentració. En el cas d’aparells específics per mesurar la concentració de glucosa, es deien sacarímetres, que foren molt importants en la indústria de productes d’alimentació, medicina i farmàcia.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica
Identificador: FFUB-0063
Descripció: Instrument per il·lustrar un mètode per elevar líquids, utilitzat en experiències de càtedra. Maqueta de la màquina d’elevació d’aigua, farina o cereals atribuïda a Arquimedes. Funciona gràcies a la seva geometria, de manera que el fluid sempre està a la part més baixa de cada una de les voltes, seguint una estructura helicoïdal.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica
Identificador: FFUB-0062
Descripció: Instrument del camp de la mecànica (pressió, neumàtica) que se sustenta sobre un suport de fusta. Té tres vàlvules a la part inferior: dues serveixen per connectar-hi tubs i la tercera és per a la manxa. A la part superior hi ha el tub per manxar l’aire, que té una junta de cuir. Instrument complet. En bon estat de conservació.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Comunicació audiovisual|Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Fotografia
Identificador: FFUB-0061
Descripció: Una base reclinable de fusta actua d’orientador. A sobre hi ha el projector. A la part dreta hi ha les connexions per a la bombeta. A la part esquerra hi ha el projector, que, abans del col·limador, té el sistema lliscant de dos trams, de fusta. A la sortida hi ha una rosca per poder afegir-hi lents. La font de llum és una bombeta de grans dimensions, amb la marca Mazda nº 29 b. La base reclinable té una gran resistència, que feia de divisor de tensió per tal de rebaixar la tensió a un voltatge més baix (probablement a 30 volts). El portatransparències, de fusta, ja presenta la innovació de tenir capacitat per a dues transparències, cosa que permet canviar-ne una mentre l’altra es projecta. Les dimensions de les plaques de vidre són de 75 × 95 mm. En bon estat de conservació.
Té una placa amb la inscripció «Breveté S.G.D.G.» (patentat sense garantia del govern).
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Termodinàmica
Identificador: FFUB-0060
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres)
Identificador: FFUB-0059
Descripció: Instrument del camp de la mecànica (pressió, neumàtica) per fer el buit, amb base. A la connexió lateral hi ha un baròmetre per a diferències de pressió, el qual també té una vàlvula d’entrada. A la connexió superior hi ha les esferes de Magdeburg. Una de les dues es troba enganxada al tub, i té una vàlvula. La segona té una junta de cuir i s’acobla perfectament a la primera. En bon estat de conservació.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica
Identificador: FFUB-0058
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica
Identificador: FFUB-0057
Descripció: Falten les agulles dels comptadors de voltes. En bon estat de conservació.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Termodinàmica
Identificador: FFUB-0056
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres)
Identificador: FFUB-0055
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Termodinàmica
Identificador: FFUB-0054
Descripció: Instrument del camp de la termologia. La bola, en escalfar-se, no pot passar a través de l’anella, però la dilatació és tan petita que una agulla no podria passar per la distància que hi ha entre l’anella i la bola. De fet, n’incorpora una per mostrar-ho. No funciona perquè hi falta el pot per a la metxa i l’alcohol per escalfar la bola. L’aparell s’utilitzava per a la docència. En bon estat de conservació.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament
Identificador: FFUB-0053
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia
Identificador: FFUB-0052
Descripció: Descripció general:
Un baròmetre, de forma general, permet trobar la pressió atmosfèrica. Històricament trobem dos tipus de baròmetres: els de mercuri i els metàl·lics (també anomenats aneroides). Els primers, més habituals abans de que sorgissin preocupacions per enverinament de mercuri, mesuren la pressió atmosfèrica mitjançant l’altura de la columna de mercuri (Torricelli). En canvi, els segons, mesuren la pressió a partir de les deformacions d’una caixa metàl·lica altament elàstica. Aquest és el nostre barògraf.
Funcionament:
Degut a la poca fiabilitat del material elàstic, és necessari calibrar l’instrument d’alguna forma, en aquest cas presenta un termòmetre en l’interior. Està ideat per a prendre mesures durant un cert període de temps, les quals es van registrant en un paper situat dins del cilindre giratori de l’esquerra i anotat per una ploma metàl·lica connectada a l’aparell. Un seguit de caixes d’aneroides superposades de gran elasticitat ens donen la deformació produïda per causa de la variació en la pressió atmosfèrica. Aquesta informació es transmet a l’agulla que anota les mesures contínuament. Tot i ser de petites dimensions no presenta una gran exactitud.
Dades històriques:
Rep el nom de baròmetre metàl·lic registrador de Richard Frères, com a col·laboració entre els francesos Jules Richard i el seu germà l’any 1876. Ambdós acabarien sent pioners de la indústria cinematogràfica.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica
Identificador: FFUB-0051
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Comunicació audiovisual|Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Fotografia
Identificador: FFUB-0050
Descripció: Sobre una base rectangular de fusta hi ha muntat el cos del projector, el qual conté una porta lateral i, a la part superior, una xemeneia. A la part frontal hi ha una placa de fusta, amb una rosca per col·locar-hi una lent. A més, es pot regular la distància de la placa respecte al cos de llautó. Falten la font de llum i l’objectiu. La part del suport de les transparències de vidre és de fusta i té un placa amb una L i una M gravades, que són característiques de la marca DeMaria-Lapierre, París.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Mobiliari i decoració - Làmpades i objectes d'il·luminació
Identificador: FFUB-0049
Descripció: La llanterna funciona per arc voltaic entre dos elèctrodes de carbó a 100 V. Els elèctrodes es troben a l’interior de l’estructura, la qual té una obertura al darrere i dues obertures laterals. Per l’obertura posterior es pot accedir al sistema de rodes que varien la posició d’un dels elèctrodes. Si se n’observa la base, es veu que el sistema d’il·luminació inicial (probablement d’oli o de petroli) es va modificar per un arc voltaic. La llum es controlava mitjançant un disc giratori de tipus revòlver amb diversos diafragmes. Instrument complet. En bon estat de conservació.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Astronomia|Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Fotografia
Identificador: FFUB-0048
Descripció:
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres)
Identificador: FFUB-0047
Descripció: Descripció general:
Permet fer l’experiència de la pluja de mercuri o pluja de Diana. No s’utilitzava en el àmbit de la recerca, ja que es tracta d’un aparell amb finalitats educatives o divulgatives. També serveix com a demostració de la porositat superficial d’alguns materials com el cuir. Cosa que, també ens dona informació sobre les propietats i mida d’aquests materials.
Funcionament:
Es col·loca el material en qüestió sobre la concavitat superior i s’omple amb mercuri per sobre. Mitjançant una bomba neumàtica (connectada a la part inferior de l’instrument) s’aconsegueix disminuir la pressió en l’interior i, per tant, al ser la pressió atmosfèrica major s’observa com el mercuri precipita a través del material. Es crea, així, un efecte especialment cridaner.
Dades històriques:
Hi ha constància de que s’utilitzava a les aules a voltants del 1865, més enfocat a l’educació secundària que a l’ensenyament universitari.
-
Col·lecció: Instruments científics
Col·lecció específica:
Classificació: Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica
Identificador: FFUB-0046
Descripció:
| Imatge |
Col·lecció |
Col·lecció específica |
Classificació |
Identificador |
Número alternatiu |
Títol |
Títol alternatiu |
Tipus d'ítem |
Matèria |
Descripció |
Autoria |
Contribuïdor |
Editor / Fabricant |
Data |
Data d'inici |
Data final |
Període temporal associat |
Dimensions |
Materials / Tècniques |
Materials |
Tècniques |
Idioma |
Lloc d'origen |
Localització actual (centre) |
Localització actual (sala) |
Localització (Històric) |
Forma d'ingrés |
Data d'ingrés |
Font d'ingrés |
Preservació i conservació |
Estat de coservació |
Valoració econòmica |
Situació administrativa |
Exposicions |
Referències bibliogràfiques |
Notes |
Drets (tipus de llicència) |
Drets (descripció) |
Altres catàlegs |
Conté |
Destacat |
Autoria del registre |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0146 |
|
Caixa amb 4 condensadors |
|
Condensador (component de sistema elèctric) |
Electromagnetisme |
|
|
|
J. Carpentier |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
14,5 x 13,5 x 15,5 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Despatx V533 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0145 |
|
Pont de Wheatstone |
|
Artefacte de mesurament d'electricitat |
Electromagnetisme |
Instrument elèctric per mesurar la resistència elèctrica dels cossos, popularitzat el 1843 per Sir Charles Wheatstone (1802-1875). S’utilitza per mesurar resistències desconegudes mitjançant l’equilibri dels braços d’un circuit en pont. Està constituït per tres resistències conegudes, una de les quals és variable. Aquestes resistències, juntament amb la resistència que es vol mesurar, formen un circuit tancat. Per efectuar la mesura, es fa variar la resistència variable fins a arribar al punt d’equilibri o detecció de corrent nul, cosa que es fa amb un galvanòmetre. |
|
|
H. W. Sullivan Ltd. |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
39,5 x 25,5 x 16,5 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta|Baquelita |
|
|
Londres, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Despatx V533 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0144 |
|
Amperímetre |
|
Amperímetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Aparell per mesurar la intensitat d’un corrent elèctric. El rang de treball és de 0 a 1 mA, amb una precisió de 0,01 mA. |
|
|
Chauvin & Arnoux |
1900-1920 |
1900 |
1920 |
|
18 x 18 x 5,5 cm |
|
Llautó|Vidre (material) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0143 |
|
Ondòmetre |
|
Ondòmetre |
Electromagnetisme |
Aparell per a mesurar longituds d’ona i freqüències d’ones radioelèctriques. |
|
|
PER La precision electrique |
Vora 1925 |
1915 |
1935 |
|
27 x 19 x 25 cm |
|
Acer|Fusta |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Regular (possible tractament) |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0142 |
|
Oscil·loscopi |
|
Oscil·loscopi |
Electromagnetisme |
Descripció general:
Permet visualitzar gràficament senyals elèctriques periòdiques respecte el temps.
Funcionament:
Fonamentalment podem modificar la visualització del senyal que vulguem analitzar mitjançant dos reguladors que modifiquen els eixos x i y, fraccions de temps i tensió respectivament. D’aquesta manera, mesurant el període d’una ona podem calcular la freqüència.
Dades històriques:
Estracta d'un Philips 5655/01, fabricat a Holanda al voltant del 1953. |
|
|
Philips |
1930-1950 |
1930 |
1950 |
|
12 x 28 x 26 cm |
|
Acer|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
https://frank.pocnet.net/instruments/Philips/GM5655/GM5655.pdf|https://physicsmuseum.uq.edu.au/oscilloscope-philips-gm-5655|https://www.radiomuseum.org/r/philips_oscilloscope_gm5655.html|https://tube-data.com/instruments/Philips/GM5655/GM5655.pdf |
Està escrit en retolodar "CSIC", deduïm que va pertanyer a un equip membre d'aquest organisme. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Mobiliari i decoració - Làmpades i objectes d'il·luminació |
FFUB-0141 |
|
Llum de descàrrega d’Hg |
|
Llum (artefacte d'il·luminació) |
Electromagnetisme |
|
|
|
Desconegut |
Vora 1950 |
1940 |
1960 |
|
12 x 12 x 24 cm |
|
Ferro (metall)|Vidre (material)|Acer|Coure (metall)|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0140 |
|
Electròmetre de Wulf |
|
Electròmetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Els electròmetres mesuraven la càrrega recollida mitjançant la deflexió d’un fil conductor suspès en un camp elèctric format per dues plaques carregades, que en aquest cas eren de vores molt fines. Aquesta deflexió s’observava amb l’ajut d’un microscopi i d’una font d’il·luminació. Aquest instrument té el microscopi, però funciona amb una font d’il·luminació externa. |
|
|
E. Leybold Nachfolger A.G. |
1920-1930 |
1920 |
1930 |
|
27 x 14 x 24 cm |
|
Vidre (material)|Acer|Baquelita |
|
|
Colònia, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0139 |
|
Electròmetre de Wulf amb font d’il·luminació |
|
Electròmetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Els electròmetres mesuraven la càrrega recollida mitjançant la deflexió d’un fil conductor suspès en un camp elèctric format per dues plaques carregades, que en aquest cas eren de vores molt fines. Aquesta deflexió s’observava amb l’ajut d’un microscopi i d’una font d’il·luminació, que en aquest instrument vénen incorporats. |
|
|
E. Leybold Nachfolger A.G. |
1920-1930 |
1920 |
1930 |
|
34 x 14 x 24 cm |
|
Vidre (material)|Acer|Baquelita |
|
|
Colònia, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0138 |
|
Mesurador per puntes de descàrrega |
|
Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
|
|
|
E. Leybold Nachfolger A.G. |
1920-1930 |
1920 |
1930 |
|
39 x 18 x 28 cm |
|
Acer|Baquelita |
|
|
Colònia, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0137 |
|
Voltímetre |
|
Instrument de mesura (instrument)|Voltímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Trüb Taüber & Cie S.A. |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
12 x 12 x 5 cm |
|
Vidre (material)|Baquelita |
|
|
Zuric, Suïssa |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Despatx V533 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0136 |
|
Ohmímetre |
|
Ohmímetre |
Electromagnetisme |
L’ohmímetre és un instrument per mesurar la resistència elèctrica. Es compon d’una petita bateria per aplicar un voltatge a la resistència sota mesura, per mesurar després el corrent que circula a través de la resistència mitjançant un galvanòmetre. L’escala del galvanòmetre està calibrada directament en ohms, ja que, en aplicació de la llei d’Ohm, com que el voltatge de la bateria és fix, la intensitat que circuli a través del galvanòmetre només dependrà del valor de la resistència sota mesura. A menor resistència, major intensitat de corrent, i viceversa. Aquest model no té bateria, ja que en aquella època eren molt grans, però té una maneta que acciona una petita dinamo. |
|
|
Megger |
1910-1930 |
1910 |
1930 |
|
10 x 13 x 07 cm |
|
Vidre (material)|Nacre |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0135 |
|
Voltímetre |
|
Instrument de mesura (instrument)|Voltímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Anglo Española de Electricidad |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
10 x 9 x 11 cm |
|
Vidre (material)|Acer |
|
|
Barcelona, Espanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0134 |
|
Voltímetre-Decibelímetre |
|
Instrument de mesura (instrument)|Voltímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Philips |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
19 x 7 x 13 cm |
|
Vidre (material)|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0133 |
|
Ohmímetre-Voltímetre |
|
Ohmímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Tripolet |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
14 x 8 x 20 cm |
|
Vidre (material)|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0132 |
|
Voltímetre |
|
Instrument de mesura (instrument)|Voltímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Micron |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
12 x 9 x 15 cm |
|
Vidre (material)|Cartró (paper)|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0131 |
|
Voltímetre termoiònic |
|
Instrument de mesura (instrument)|Voltímetre |
Electromagnetisme |
És un aparell per mesurar la tensió elèctrica.
Valors entre 0 V i 5 V. |
|
|
The Cambridge Scientific Instrument Co. Ltd. |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
15,5 x 9 x 19 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta|Baquelita |
|
|
Cambridge, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0130 |
|
Voltímetre |
|
Instrument de mesura (instrument)|Voltímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Philips |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
21,5 x 11 x 29 cm |
|
Acer|Cuir (adob) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0129 |
|
Voltímetre |
|
Instrument de mesura (instrument)|Voltímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Desconegut |
1910-1930 |
1910 |
1930 |
|
12 x 12 x 14 cm |
|
Vidre (material)|Acer |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Datació 1952. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0128 |
|
Amperímetre |
|
Amperímetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
|
|
|
Sifam Torquay |
1935-1950 |
1935 |
1950 |
|
11 x 11 x 15 cm |
|
Vidre (material)|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0127 |
|
Amperímetre |
|
Amperímetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
|
|
|
Sifam Torquay |
1935-1950 |
1935 |
1950 |
|
11 x 11 x 12 cm |
|
Vidre (material)|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Desaparegut |
|
|
DESAPAREGUT!!!!!!! |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0126 |
|
Amperímetre |
|
Amperímetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
|
|
|
Sifam Torquay |
1935-1950 |
1935 |
1950 |
|
11 x 11 x 12 cm |
|
Vidre (material)|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0125 |
|
Sonda elèctrica |
|
Equip de laboratori |
Electromagnetisme |
|
|
|
Desconegut |
1900-1930 |
1900 |
1930 |
|
1 x 0,1 x 20,5 cm |
|
Acer|Coure (metall) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Regular (possible tractament) |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0124 |
|
Aparell adaptador d’impedàncies |
|
Transformador d'impedància |
Electromagnetisme |
|
|
|
Societé d'etablissements Ducretet |
1900-1930 |
1900 |
1930 |
|
27 x 10 x 19 cm |
|
Fusta|Baquelita |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0123 |
|
Balança de precisió |
|
Balança (bàscula) |
Mecànica |
Es pot mesurar la massa de dos cossos a partir del seu equilibri i la comparació del seu pes. A més, posant un cavaller (un filferro prim doblegat en forma de V invertida, anomenat reiter en alemany) sobre un dels braços, s’arribava fins a les dècimes de mil·ligram.
Es troba a l’interior d’una vitrina de vidre i fusta per evitar que corrents d’aire afectin les mesures. La capsa conté blocs de peces de fins a un gram i làmines d’alumini de fins a un mil·ligram. |
|
|
Desconegut |
1910-1940 |
1910 |
1940 |
|
38 x 27 x 48 cm |
|
Vidre (material)|Fusta|Alumini (metall)|Plom (metall) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=45 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0122 |
|
Caixa de resistències |
|
Resistències |
Electromagnetisme |
|
|
|
Carpentier |
1900-1920 |
1900 |
1920 |
|
19,5 x 29 x 8 cm |
|
Llautó|Fusta|Baquelita |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0121 |
|
Caixa de resistències per a multivoltímetre |
|
Resistències |
Electromagnetisme |
|
|
|
Weston Electrical Instruments Corp. |
1880-1910 |
1880 |
1910 |
|
13 x 16,5 x 4 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
Newark, EUA |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia |
FFUB-0120 |
|
Anemoscopi electric Moncel |
|
Brúixola (indicador de direcció) |
Meteorologia |
Descripció general:
Els anemoscopis, també coneguts com a mànigues de vent, serveixen per mesurar la direcció i la força del vent respecte de l'horitzontal del terra. En aquest cas es tracta d'un aparell encara més limitat que només mesura la direcció del vent. En el seu moment, resultava molt inconvenient poder tenir mesures durant tot el dia sense estar prop de l'instrument. Per aquesta raó es van començar a fabricar uns que donessin les mesures mitjançant un dispositiu extern. És el cas de l'anemoscopi de Moncel.
Funcionament:
El penell i el visor estan comunicats per un cable de coure format per cinc fils aïllats, els quals connecten un interruptor situat al penell amb uns electroimants situats en el visor. Aquests electroimants es col·loquen en 8 direccions de la rosa dels vents (nord, nord-est, est, sud-est, sud, sud-oest, oest i nord-oest). Mitjançant l'electricitat d'una pila, permet marcar la direcció del penell i, per tant, la direcció del vent sense la necessitat de veure l'aparell en si. |
|
|
Desconegut |
1880-1900 |
1880 |
1900 |
|
14 x 17 x 5 cm (indicador); 60 x 25 x 80 cm (penell) |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vitrina Fontseré |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Exposició |
"Exposició permanent" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k1417973k/f70.item.zoom |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions |
FFUB-0119 |
|
Manipulador de telègraf |
|
Telègraf |
Electromagnetisme |
Descripció general:
En telegrafia, el manipulador és el dispositiu que, accionat per l’operador de l’estació transmissora, permet obrir i tancar el circuit de la línia telegràfica per compondre els missatges.
Funcionament:
Quan l’operador prem el pom, es produeix el tancament del circuit format per la molla, el braç del manipulador i el contacte, i dona lloc a la circulació de corrent per la línia telegràfica. Segons el codi Morse, el receptor interpreta la durada de la pulsació de la manera següent: si és molt curta, el senyal enviat s’entén com un punt, i si és més llarga, com una ratlla. |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
15 x 10 x 7 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Exposició |
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0118 |
|
Fasímetre trifàsic de quadre |
|
Fasímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Mathias. Medidas eléctricas |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
18 x 9 x 20 cm |
|
Vidre (material)|Fusta|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Hi ha un paper amb instruccions. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0117 |
|
Wattímetre |
|
Instrument de mesura (instrument)|Wattímetre |
Electromagnetisme |
El wattímetre s’empra per mesurar la potència elèctrica consumida en un circuït. El rang és de 0 W a 150 W. La precisió és d’1 W. |
|
|
Desconegut |
1900-1920 |
1900 |
1920 |
|
20 x 18 x 13 cm |
|
Llautó|Fusta|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Hi ha un paper amb instruccions. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0116 |
|
Multímetre |
|
Multímetre |
Electromagnetisme |
Instrument per mesurar diferents magnituds elèctriques. Aquest aparell té una certa importància ja que va ser dels primers multímetres i, per tant, permetia mesurar diferents magnituds elèctriques amb un únic aparell. Anteriorment era necessari un instrument diferent per mesurar resistències, intensitats, tensions o potències. |
|
|
Chauvin & Arnoux |
1925-1935 |
1925 |
1935 |
|
19 x 12 x 4,5 cm |
|
Vidre (material)|Baquelita |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0115 |
|
Aparell de radiofreqüència |
|
Transceptor |
Electromagnetisme |
|
|
|
Ateliers Ducretet Ernest Roger |
1910-1930 |
1910 |
1930 |
|
29 x 8 x 20 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0114 |
|
Pila galvànica o pila patró Weston |
|
Bateria (elèctrica) |
Electromagnetisme |
La pila galvànica (o cel·la galvànica) també s’anomena pila voltaica o pila electroquímica, des que Alessandro Volta va inventar la pila de Volta, la primera bateria elèctrica. En l’ús comú, la paraula bateria inclou una pila galvànica única, però una bateria pròpiament dita consta de diverses cel·les. Una pila galvànica consta de dues semipiles (també anomenades semicel·les o elèctrodes). En la seva forma més simple, cada semipila consta d’un metall i una solució d’una sal del metall. La pila de Weston està constituïda per un pol positiu de mercuri, en contacte amb una solució saturada de sulfat mercurós, i per un pol negatiu de cadmi, en contacte amb una solució de sulfat de cadmi, que té una força electromotriu constant que ha fet que s’esculli com a pila patró. El valor de la força electromotriu a 20 °C és d’1,0183 volts. |
|
|
The Cambridge Scientific Instrument Co. Ltd. |
1890-1920 |
1890 |
1920 |
|
10 x 10 x 14,5 cm |
|
Llautó|Coure (metall)|Baquelita |
|
|
Cambridge, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0113 |
|
Bobines d’autoinducció variable |
|
Bobina d'inducció |
Electromagnetisme |
Quan un corrent travessa una espira d’una bobina, a sobre apareix un flux que es transmet a les altres espires de la bobina (pel fet d’estar unides) induint-hi un corrent que s’oposa a la causa que l’ha produït. De la mateixa manera, si passat un cert temps s’ha aconseguit establir un corrent a través d’una bobina, quan es desconnecti el corrent, cada espira, davant la disminució de flux produïda pel cessament del corrent, reacciona creant una força electromotriu induïda que intenta mantenir el flux inicial. Com que de vegades interessa utilitzar bobines amb autoinducció ajustable, es construeixen bobines amb nucli desplaçable, que es pot introduir més o menys a l’interior de l’enrotllament, cosa que fa que la permeabilitat resultant es pugui variar contínuament, de manera que també es varia l’anomenat coeficient d’autoinducció. |
|
|
The Leeds |
1890-1920 |
1890 |
1920 |
|
32 x 32 x 37 cm |
|
Llautó|Fusta|Coure (metall) |
|
|
Filadèlfia, EUA |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0112 |
|
Electròmetre Mascart |
|
Electròmetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Descripció general:
Els electròmetres s’utilitzen per a mesurar la càrrega o la diferència de potencial de l’electricitat. Usualment, mesura el voltatge entre dos punts d’un circuït elèctric. Aquest cas en concret es basa en l’electròmetre de Thompson (també anomenat electròmetre de quadrants) i està especialment indicat per estudiar l’electricitat atmosfèrica.
Funcionament:
Els quadrants van fixats a la placa superior del recipient mitjançant suports de vidre aïllants, quedant un d’ells mòbil per a ajustar l’instrument. Presenta una agulla d’alumini en l’interior connectada per un fil de platí amb la base interior on hi ha àcid sulfúric concentrat. |
|
|
E. Ducretet & Cie |
1900-1930 |
1900 |
1930 |
|
19 x 19 x 44 cm |
|
Llautó |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Exposició |
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0111 |
|
Electròmetre de Lindemann |
|
Galvanòmetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Spindler and Hoyer |
1900-1930 |
1900 |
1930 |
|
28 x 12 x 17 cm |
|
Llautó |
|
|
Gotinga, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
https://physicsmuseum.uq.edu.au/lindemann-electrometer |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0110 |
|
Galvanòmetre de reflexió |
|
Galvanòmetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Samar Milano |
1900-1930 |
1900 |
1930 |
|
12 x 12 x 33 cm |
|
Baquelita |
|
|
Milà, Itàlia |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0109 |
|
Galvanòmetre de Thomson |
|
Galvanòmetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
La característica que el diferència d'altres galvanòmetres és la barra imantada situada en la part superior de l'instrument. Permet moviments verticals per tal d'aconseguir neutralitzar l'acció del magnetisme terrestre.
Dades històriques:
Aquesta variació del galvanòmetre clàssic rep el seu nom del físic del segle XIX WiIlliam Thomson, deprés conecut com a Lord Kelvin (1824-1907). |
|
|
E. Ducretet |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
16 x 16 x 54 cm |
|
Llautó|Vidre (material) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Exposició |
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=685 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0108 |
|
Reòstat |
|
Reòstat |
Electromagnetisme |
|
|
|
Sociedad Anónima Prieto |
1930-1950 |
1930 |
1950 |
|
13 x 13 x 10 cm |
|
Acer|Fusta|Baquelita |
|
|
Barcelona, Espanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0107 |
|
Caixa de resistències |
|
Resistències |
Electromagnetisme |
|
|
|
Siemens and Holske |
1890-1920 |
1890 |
1920 |
|
23 x 13 x 14 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0106 |
|
Wattímetre |
|
Instrument de mesura (instrument)|Wattímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Wordwiderstand |
1900-1930 |
1900 |
1930 |
|
20 x 9 x 10 cm |
|
Fusta|Marbre (roca) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0105 |
|
Detector de tub de descàrrega |
|
Làmpada de descàrrega (component) |
Electromagnetisme |
|
|
|
Chauvin & Arnoux |
1910-1940 |
1910 |
1940 |
|
4,5 x 4,5 x 22 cm |
|
Llautó|Vidre (material) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Regular (possible tractament) |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Pengen etiquetes originals amb informació sobre l'intrument. Va pertenyer al Instituto Alonso… Sección de Electricidad y Radiaciones. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0104 |
|
Galvanòmetre de reflexió |
|
Galvanòmetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
W.G. Pye and Co. Ltd. |
1910-1940 |
1910 |
1940 |
|
12 x 12 x 20 cm |
|
Vidre (material)|Acer |
|
|
Cambridge, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Regular (possible tractament) |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0103 |
|
Mesurador per puntes de descàrrega |
|
Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
|
|
|
W.G. Pye and Co. Ltd. |
1910-1940 |
1910 |
1940 |
|
12 x 12 x 21 cm |
|
Vidre (material)|Acer |
|
|
Cambridge, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Regular (possible tractament) |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0102 |
|
Galvanòmetre |
|
Galvanòmetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
The Leeds and Northrup Co. Scientific Instruments |
1900-1940 |
1900 |
1940 |
|
16 x 16 x 24 cm |
|
Llautó|Acer |
|
|
Filadèlfia, EUA |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Pengen etiquetes originals amb informació sobre l'intrument. Datació 21/05/1940. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0101 |
|
Galvanòmetre de reflexió |
|
Galvanòmetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Kipp |
1900-1930 |
1900 |
1930 |
|
14 x 16 x 25 cm |
|
Vidre (material)|Acer|Baquelita |
|
|
Delft, Països Baixos |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Està escrit en retolador "CSIC", deduïm que va pertanyer a un equip membre d'aquest organisme. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0100 |
|
Electròmetre |
|
Electròmetre |
Electromagnetisme |
És un aparell per mesurar petits corrents elèctrics mitjançant un imant mòbil suspès d’un fil, que pot girar entre unes bobines. És d’una gran sensibilitat i cal anivellar-lo perquè funcioni correctament. |
|
|
Georg Bartels |
1890-1920 |
1890 |
1920 |
|
13 x 13 x 28 cm |
|
Llautó|Vidre (material) |
|
|
Gotinga, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica |
FFUB-0099 |
|
Fotòmetre |
|
Fotòmetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Weston Electrical Instruments Corp. |
Vora 1935 |
1925 |
1945 |
|
17,5 x 8 x 6 cm |
|
Llautó|Baquelita |
|
|
Newark, EUA |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica |
FFUB-0098 |
|
Generador de funcions sonores |
|
Generador |
Electromagnetisme |
|
|
|
General Radio Co. |
1915-1950 |
1915 |
1950 |
|
23 x 13 x 14 cm |
|
Acer|Fusta |
|
|
Cambridge, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Datació 17/03/1938. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0097 |
|
Condensador d’aire variable |
|
Condensador (bescanviador de calor) |
Electromagnetisme |
|
|
|
H. W. Sullivan Ltd. |
Vora 1950 |
1940 |
1960 |
|
22 x 22 x 24 cm |
|
Llautó|Fusta|Baquelita |
|
|
Londres, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Està escrit en retolodar "CSIC", deduïm que va pertanyer a un equip membre d'aquest organisme. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0096 |
|
Bobina o rodet de Ruhmkorff |
|
Artefacte experimental (electromagnetisme) |
Electromagnetisme |
És un generador elèctric que permet obtenir tensions d’alta freqüència i molt elevades, de milers o desenes de milers de volts a partir d’una font de corrent continu. Va ser inventat cap al 1850 per Heinrich Daniel Ruhmkorff (1803-1877). Consta d’un bobinatge primari i d’un bobinatge secundari. Els dos bobinatges estan enrotllats al voltant d’un nucli magnètic format per fils de ferro dolç reunits en feixos. Si el primari és recorregut per un corrent variable (produït per un corrent continu amb interruptor), la variació del camp magnètic indueix en el secundari una tensió de valor proporcional a la relació entre el nombre de voltes del primari i el nombre de voltes del secundari. |
|
|
E. Ducretet & Cie |
1860-1890 |
1860 |
1890 |
|
62 x 29 x 34 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 6 ed., 1873, pág. 793-796 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0095 |
|
Galvanòmetre de mirall mòbil |
|
Galvanòmetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Aquest en concret també se’l coneix com galvanòmetre balístic i, en aquest cas, la peça mòbil és el mirall. Especialment indicat per a mesures de la intensitat durant períodes molt petits de temps i, per tant, adreçat a circuïts amb una variació sobtada del camp magnètic o la descàrrega d’un condensador. La seva classificació com a balístic prové del pes addicional que es penja del quadre mòbil per augmentar el seu període respecte el temps que circularà el corrent. Llavors, el pas del corrent equival a una oscil·lació del mirall i la carrega que ha circulat serà proporcional a la velocitat angular que ha conferit al quadre mòbil.
Dades històriques:
Utilitzat a la Universitat de Barcelona a principis del segle XX i fabricat per Hartmann & Braun AG. |
|
|
Hartmann & Braun A.G. |
1880-1910 |
1880 |
1910 |
|
20 x 20 x 24 cm |
|
Llautó |
|
|
Frankfurt, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Exposició |
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0094 |
|
Ohmímetre |
|
Ohmímetre |
Electromagnetisme |
|
|
|
Chauvin & Arnoux |
1900-1920 |
1900 |
1920 |
|
25 x 14 x 10 cm |
|
Llautó|Fusta|Baquelita |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0093 |
|
Galvanòmetre de Deprez-D’Arsonval |
|
Galvanòmetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Es tracta d’un electròmetre estàndard que mesura amb una agulla imantada un flux de corrent elèctrica generat en un camp electromagnètic a partir d’un imant estàtic permanent i una bobina en moviment.
Dades històriques:
Rep un nom propi ja que en concret va ser utilitzat per D’Arsonval en medicina. En un camp anomenat diatèrmia que consisteix en tractar malalties mitjançant la inducció de calor a través de la pell. Predecessor de tècniques modernes que tracten malalties com l’artritis utilitzant la calor. |
|
|
J. Carpentier |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
16 x 16 x 28 cm |
|
Llautó|Vidre (material) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Exposició |
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?M9854/65/100/197/0/03 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0092 |
|
Mesurador de resistències de pont de fil |
|
Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
|
|
|
Hartmann & Braun A.G. |
1880-1900 |
1880 |
1900 |
|
34,5 x 18 x 7,5 cm |
|
Llautó|Fusta|Baquelita |
|
|
Frankfurt, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Falta una clau. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0091 |
|
Amperímetre |
|
Amperímetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
|
|
|
Micron |
1930-1950 |
1930 |
1950 |
|
12 x 8 x 15 cm |
|
Fusta|Baquelita |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0090 |
|
Rotor per a tubs de descàrrega |
|
Electròmetre |
Electromagnetisme |
Descripció general:
Els tubs de descàrrega de Geissler contenien gasos amb bona conductivitat (com Argó, Neó o, fins i tot, Mercuri) pels quals es feia circular un corrent elèctric de forma que es produïa un efecte anomenat descàrrega luminescent, molt semblant a les llums de neó. A aquest rotor li falta el pròpia tub, sovint tenien formes enrevessades i cridaneres per produir efectes més sorprenents creant figures lluminoses de revolució.
Funcionament:
Presenta un motor elèctric que fa girar (que utilitza una màquina electrostàtica com l’instrument FFUB-0075) el tub de Geissler i aporta electricitat als elèctrodes situats a ambdós extrems del tub.
Dades històriques:
Aquest tipus de mecanismes van obtenir certa popularitat a finals del segle XIX i va acabar convertint-se en un negoci de llums de neó cap al 1910. Amb els recents avanços tecnològics pel que fa a l’electricitat, es tractava d’una forma sorprenent d’exposar l’ús de l’electricitat, en un context òbviament no acadèmic. En aquell moment, el concepte d’un motor elèctric ja era per si sol una cosa nova i fascinant. Ideats pel físic i bufador de vidre alemany Heinrich Geissler (1814-1879) l’any 1857. |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
19 x 49 x 54 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta|Coure (metall) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres) |
FFUB-0089 |
|
Tub capil·lar |
|
Tub |
Mecànica |
La capil·laritat és una propietat dels líquids que depèn de la seva tensió superficial, la qual, al seu torn, depèn de la cohesió o força intermolecular del líquid i que li confereix la capacitat de pujar o baixar per un tub capil·lar. Quan un líquid puja per un tub capil·lar, és perquè la força intermolecular o cohesió intermolecular entre les seves molècules és menor que l’adhesió del líquid amb el material del tub, és a dir, és un líquid que mulla. El líquid continua pujant fins que la tensió superficial s’equilibra pel pes del líquid que omple el tub. És el cas de l’aigua, i aquesta propietat és la que regula parcialment el seu ascens dins de les plantes, sense gastar energia per vèncer la gravetat. No obstant això, quan la cohesió entre les molècules d’un líquid és més potent que l’adhesió al capil·lar, com en el cas del mercuri, la tensió superficial fa que el líquid baixi a un nivell inferior i la seva superfície és convexa. |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
15 x 16 x 41 cm |
|
Vidre (material)|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Dolent (tractament recomanat) |
|
Reserva (magatzem) |
|
JAMIN, J. i Bouty M. "Cours de physique de l'école polytechnique, Tome 1, 2 fascicule: Physique moléculaire", 3 ed. Paris, Gauthier-Villars, 1881 |
El paper de la placa està molt deteriorat i gairebé no es veuen les divisions. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0088 |
|
Electròmetre condensador de Volta |
|
Electròmetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Descripció general:
L’electròmetre condensador de Volta està constituït per una placa circular de llautó, que es comunica amb l’interior d’una campana de vidre a través d’una barra que també és de llautó d’on pengen dues làmines de pa d’or.
Funcionament:
Quan l’electròmetre no està carregat, les dues làmines de pans d’or situades a l’interior de la campana pengen juntes per efecte de la gravetat. En aproximar-se a un cos electritzat sobre la safata circular superior, les dues làmines es repel·leixen entre elles per la distribució de les càrregues induïdes pel cos electritzat. Les làmines prenen càrregues idèntiques, però de signe oposat i se separen en un angle proporcional a la càrrega induïda pel cos carregat.
Dades històriques:
Ideat pel físic italià Alessandro Guiseppe Antonio Anastasio Volta (1745-1827). |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
28 x 28 x 45 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 652-653 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0087 |
|
Tubs per a experiències amb gasos |
|
Tub |
Termodinàmica |
|
|
|
Pixii Père et Fils |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
27 x 27 x 122 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Regular (possible tractament) |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0086 |
|
Electròmetre Mascart |
|
Electròmetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Descripció general:
Els electròmetres s’utilitzen per a mesurar la càrrega o la diferència de potencial de l’electricitat. Usualment, mesura el voltatge entre dos punts d’un circuït elèctric. Aquest cas en concret es basa en l’electròmetre de Thompson (també anomenat electròmetre de quadrants) i està especialment indicat per estudiar l’electricitat atmosfèrica.
Funcionament:
Els quadrants van fixats a la placa superior del recipient mitjançant suports de vidre aïllants, quedant un d’ells mòbil per a ajustar l’instrument. Presenta una agulla d’alumini en l’interior connectada per un fil de platí amb la base interior on hi ha àcid sulfúric concentrat.
Dades històriques:
Va ser construït per Ateliers Ruhmkorff – J. Carpentier a París a finals del segle XX. |
|
|
Ateliers Ruhmkorff J. Carpentier |
1880-1910 |
1880 |
1910 |
|
20 x 20 x 37 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Ceràmica (material) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?M9854/45/100/197/0/03 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica |
FFUB-0085 |
|
Joc de diapasons per fer corves de Lissajous |
|
Diapasó |
Acústica |
Un diapasó és una peça en forma d’U feta de metall, generalment acer, les dues branques del qual vibren en ser colpejat, de manera que generen una freqüència acústica molt ben definida per una ona sinusoïdal. Com qualsevol instrument musical, l’element generador gairebé no emet so i és necessari un element d’amplificació, per la qual cosa es recolza la part que no vibra en la caixa de ressonància d’algun instrument o en qualsevol superfície rígida. El va inventar el 1711 John Shore, sergent trompeter de la cort anglesa. S’utilitzen com a referència per afinar altres instruments musicals. |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
13 x 18 x 56 cm |
|
Acer|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 266-267 |
JMH 2021. Falta el gran s'ha integrat amb L'ANTIC 190 per formar FFUB-0285 |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0084 |
|
Electròmetre |
|
Electròmetre |
Electromagnetisme |
En general, els electròmetres són aparells emprats per detectar i mesurar la càrrega o la diferència de potencial elèctric. Es tracta d’un transductor analògic electromecànic que produeix una deformació de rotació en una agulla o punter en resposta al corrent elèctric que flueix a través de la seva bobina. |
|
|
Leon Albert Charbonneau |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
21 x 21 x 22 cm |
|
Llautó|Vidre (material) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Passadis Antic Planta 4 |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Sembla un aparell modificat per Leon Albert Charbonneau |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica |
FFUB-0083 |
|
Banc òptic amb accessoris |
|
Instrument òptic |
Òptica |
|
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
104 x 19 x 29 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
https://bipadi.ub.edu/digital/collection/fisica/id/43679|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=341 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia |
FFUB-0082 |
|
Termòmetre diferencial de Leslie |
|
Termòmetre |
Termodinàmica |
|
|
|
Arriete y Dalmau |
1870-1890 |
1870 |
1890 |
|
13 x 13 x 44 cm |
|
Vidre (material)|Fusta |
|
|
Barcelona, Espanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vitrina Fontseré |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Bo |
|
Exposició |
"Exposició permanent" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 303-305 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica |
FFUB-0081 |
|
Tub de Quinke |
|
Màquina de raigs X (component) |
Acústica |
Aparell per demostrar interferències acústiques. El dispositiu consta de dos tubs en forma d’U, un de fix i un d’escorredor, que s’encaixen l’un en l’altre. El so viatja per dos camins diferents que, en tornar a reunir-se, generen interferències, que depenen de la freqüència i de la diferència de recorregut en els dos braços. |
|
|
Rudolph Koenig |
1890-1910 |
1890 |
1910 |
|
32 x 45 x 77 cm |
|
Llautó|Acer|Fusta|Cautxú (resina) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2007-2008 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0079 |
|
Microscopi electrònic Philips EM-301 |
|
Microscopi electrònic |
Electrònica |
Descripció general:
Es tracta d’un microscopi electrònic de transmissió. Utilitzats habitualment en el camp de la microbiologia i nanociència. Les seves característiques són les següents: una resolució de 3 a 5 àngstroms, una tensió màxima de 100 kV, un pes total de 1.450 kg i un preu (l’any 1974) de 4.900.000 pessetes.
Funcionament:
El principal factor diferenciador d’aquest microscopi és que fa servir un feix d’electrons en comptes de llum en l’espectre visible. Per tant, permet una millor observació d’estructures de l’ordre dels nanòmetres gràcies a la menor longitud d’ona dels electrons en comparació amb la llum visible. Treballar amb electrons també implica la necessitat de crear el buit per evitar desviacions conseqüència de xocs amb molècules d’aire. S’utilitzen capes de mostres molt fines inferiors a dos milers d’àngstroms i permeten una ampliació de fins a un milió d’augments.
Dades històriques:
El prototip inicial del microscopi electrònic va ser construït el 1931 per l’alemany Ernst Ruska (1906-1988), que va ser premi Nobel el 1986, i per Max Knoll (1897-1969), conjuntament amb l’empresa Siemens.
Els primers microscopis electrònics de la Universitat de Barcelona van ser un Tesla TS-242-A i un Philips EM-200, ambdós de transmissió, adquirits el desembre de 1964 pel Servei de Microscòpia Electrònica. Més tard, el 1972 va arribar un microscopi electrònic de rastreig Stereoscan S-4, de Cambridge Scientific Instruments Ltd, i el 1974, el microscopi de transmissió Philips EM-301 exposat.
El microscopi Philips EM-301 va ser fabricat per la companyia Philips, divisió Electron Optics. Fundada el 1891. El 1949 produeix el primer microscopi electrònic. El 1997 es fusiona amb la companyia FEI de materials per a la nanotecnologia. La seva adquisició va ser impulsada pel catedràtic d’histologia Vegetal i Animal, Lluís Vallmitjana Rovira (1914-2006), creador i primer director del Servei de Microscòpia Electrònica de la Universitat de Barcelona. Al llarg dels anys s’ha anat traslladant a diferents localitzacions. Primerament, el 1974, estava situat al Servei de Microscòpia Electrònica de la Universitat de Barcelona, que estava annex al pati de Ciències de l’Edifici Històric. Posteriorment, a finals de 1986 es va fer el trasllat a l’edifici del Servei de Microscòpia (després Serveis Cientificotècnics, el 1987) ubicat al Campus de Pedralbes, on va funcionar per última vegada l’any 2005. Traslladat a la Facultat de Física el juliol de 2007. |
|
|
Philips |
1974 |
1974 |
1974 |
|
220 x 120 x 190 cm |
|
Vidre (material)|Acer|Components de sistema elèctric |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Compra directa |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
"Exposició permanent" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
http://www.publicacions.ub.edu/refs/indices/07519.pdf#page=14 |
Aquest microscopi va estar ubicat al Serveis de Microscopía Electrònica de la UB. Va funcionar per última vegada el 2005. Es va comprar el 1974 per 4 900 000 pts. Pesa 1450 kg i suporta una tensió màxima de 100 kV. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0078 |
|
Component d’una cambra de fils |
|
Detector de partícules (component) |
Física de partícules |
Descripció general:
Part d’una “TIME PROJECTION CHAMBER” (TPC). Va funcionar en l’experiment ALEPH (1989-2000), en el CERN, en què van participar investigadors de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
Funcionament:
Una TPC permet la reconstrucció tridimensional de les trajectòries de partícules carregades. És un gran volum ple de gas sota un fort camp elèctric. Quan una partícula carregada travessa la TPC ionitza el gas, i aquesta càrrega és posteriorment detectada en les càmeres de fils, que transmeten la informació que un cop processada, permet obtenir la trajectòria original de la partícula.
Dades històriques:
Exposada tenim una d’aquestes càmeres de la TPC del detector ALEPH, produïda al MPI de Munic. ALEPH era un dels quatre experiments de física de partícules de l’accelerador “Large Electron Positron” (LEP) en el laboratori CERN de Ginebra. Permetia estudiar els productes de les col·lisions electró-positró a les energies corresponents al bosó Z i superiors.
El TPC, el principal detector de traces del detector ALEPH, va ser clau per a les grans fites científiques del detector ALEPH. Era un dels quatre detectors de l’accelerador LEP, en el qual van treballar desenes de científics catalans. El LEP, large electron positron collidar o gran col·lisionador d’electrons i positrons en català, és l’antic accelerador del CERN que va estar en funcionament entre els anys 1989-2000.
En la imatge podem veure aquest detector i en la seva part central les càmeres de fils de la TPC. Encerclat en vermell es mostra una com l’exposada. Davant del detector hi ha el professor J. Steinberger, promotor de l’experiment i Premi Nobel de Física l’any 1988. |
|
|
MPI |
1989-1990 |
1989 |
1990 |
|
84 x 25 x 105 cm |
|
Acer|Coure (metall)|Components de sistema elèctric |
|
|
Munic, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
"Exposició permanent" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022|"LHC: Explorant els orígens de l'univers" - Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) -(Terrassa, Vallés Occidental, Barcelona, Espanya) - de 2005 a 2010 |
|
Es va utilitzar per estudiar les col·lisions entre electrons i positrons. Formà part del detector ALEPH de l'accelerador Large Electron Positron (LEP) del CERN. El promotor de l'experiment és el doctor J. Steinberger. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0077 |
|
Màquina electroestàtica de Bonetti |
|
Generador electrostàtic |
Electromagnetisme |
Descripció general:
Les màquines electroestàtiques permetien de fer experiments demostratius del corrent elèctric.
Funcionament:
Històricament, eren els primers generadors d’electricitat que basaven el seu funcionament en la separació de les càrregues en un medi dielèctric per mètodes mecànics de fregament, per influència o per combinació d’ambdós fenòmens. Un cop separades les càrregues en les pintes i escombretes, mitjançant unes varetes conductores, eren traslladades a uns receptors esfèrics o cilíndrics amb base aïllant de vidre, que actuaven com a condensadors. L’elevat potencial elèctric emmagatzemat era suficient per produir descàrregues amb unes espurnes espectaculars i, fins i tot, pocs anys més tard, per activar tubs d’emissió de raigs X (descoberts el 1895).
Dades històriques:
La màquina de Bonetti exposada és una variant sense sectors de la més coneguda que era la màquina electroestàtica de Wimshurst, apareguda el 1882. Va ser fabricada pel constructor d’aparells de precisió J. Dalmau Montero, que tenia el taller a Barcelona.
Els catedràtics de la Secció de Física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, Bartolomé Feliu Pérez, des del 1884 fins al 1894, i posteriorment Eduardo Lozano Ponce de León, des del 1895 fins al 1900, van impartir l’assignatura Ampliación de Física Experimental, on probablement van ser els primers d’utilitzar aquesta màquina electroestàtica. |
|
|
J. Dalmau Montero S. Constructores de aparatos de precisión. |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
76 x 36 x 56 cm |
|
Llautó|Fusta|Baquelita |
|
|
Barcelona, Espanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Desconeguda |
|
|
Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Espanya, 2005-2006 |
Bo |
|
Exposició |
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
https://bipadi.ub.edu/digital/collection/fisica/id/46264 |
L'instrument va ser utilitzat de 1884 a 1894 pel Doctor Bartolomé Feliu Pérez, i de 1895 a 1900 pel Doctor Eduardo Lozano Ponce de León a l'assignatura Física Experimental. Falten els conductors on es produeix la descàrrega. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica |
FFUB-0076 |
|
Belinògraf |
|
Equip de processament d'imatges |
Òptica |
|
|
|
Trevoux |
1910-1930 |
1910 |
1930 |
|
39 x 25 x 22 cm |
|
Llautó|Alumini (metall) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0075 |
|
Màquina electroestàtica de Carré |
|
Equip mèdic|Generador electrostàtic |
Electromagnetisme |
Descripció general:
Les màquines electrostàtiques permetien fer experiments demostratius del corrent elèctric. Històricament, eren els primers generadors d’electricitat que basaven el seu funcionament en la separació de les càrregues en un medi dielèctric per mètodes mecànics de fregament, per influència o per combinació d’ambdós fenòmens.
Funcionament:
Un cop separades (mitjançant unes varetes conductores) les càrregues en les pintes i escombretes, eren traslladades a uns receptors esfèrics o cilíndrics amb base aïllant de vidre, que actuaven com a condensadors (anomenats botelles de Leyden). L’elevat potencial elèctric emmagatzemat era suficient per produir descàrregues amb unes espurnes espectaculars.
En aquesta màquina, un disc adquireix electricitat per fregament i per influència (inducció), que passa a un segon disc on el gir és contrari. El disc de vidre inferior queda electrificat positivament per la fricció i fa inducció de càrregues negatives en el disc superior, que és d’ebonita, que acumulava aquestes càrregues en el cilindre metàl·lic superior. Un conductor metàl·lic mòbil pot acostar la part de la càrrega inferior al cilindre per produir l’espurna i descarregar-lo.
Dades històriques:
També anomenada dielèctric de Carré, fou fabricada per l’enginyer francès Ferdinand Carré (1824-1900) al voltant de l’any 1824. Conegut per ser l’inventor de la màquina de fer gel. |
|
|
J. Dalmau Montero S. Constructores de aparatos de precisión. |
1870-1890 |
1870 |
1890 |
|
71 x 48 x 103 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta |
|
|
Barcelona, Espanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 6 ed., 1873, pág. 634-636|https://bipadi.ub.edu/digital/collection/fisica/id/46265|https://en.wikipedia.org/wiki/Ferdinand_Carr%C3%A9|http://www.maquinascientificas.es/maquina_carre.htm|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=639 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Mobiliari i decoració - Làmpades i objectes d'il·luminació |
FFUB-0074 |
|
Llum de filament rectilini |
|
Llum (artefacte d'il·luminació) |
Electromagnetisme |
|
|
|
LAES |
1955-1965 |
1955 |
1965 |
|
31 x 8 x 8 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Coure (metall) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
|
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica |
FFUB-0073 |
|
Reflector o mirall ustori |
|
Mirall ustori |
Acústica |
Reflector per a so i calor. El sistema consta d’un paraboloide de llautó, amb una barnilla que permet aguantar objectes al focus del paraboloide. Tot està suportat per un peu triangular de fusta. El joc complet constava de dues unitats. S’utilitzava per a la docència. Es troba en bon estat de conservació. Va ser restaurat per l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa entre el 2005 i el 2006. En experiments de transmissió de calor, es posava un cotó humitejat amb alcohol al focus, que transmetia calor fins a la ignició a través d’una brasa a l’altre focus de l’altra unitat. Per a experiments de so, se situava un rellotge en un focus i s’escoltava a l’altre focus. |
|
|
Desconegut |
1850-1890 |
1850 |
1890 |
|
56 x 62 x 141 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Espanya, 2005-2006 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 419|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=241 |
Utilitzat per a la docència. En experiments de transmissió de el calor es col·locava un cotó humitejat d'alcohol al focus i se li transmetia calor per reflexió. Igual amb experiments de so. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme |
FFUB-0072 |
|
Galvanòmetre de Weber |
|
Galvanòmetre |
Electromagnetisme |
Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Instrument conegut també com electrodinamòmetre de Weber. Aquest galvanòmetre és d’imant mòbil, tot i que està en suspensió en un fil doble, juntament amb un mirall petit. Es semblant a l’instrument FFUB-0071. Els galvanòmetres de precisió tenien en suspensió l’imant amb el mirall, de manera que s’hi projectava un feix de llum i s’observava la imatge del filament directament a la paret o fins i tot amb un microscopi. Això permetia observar amb precisió desviacions d’angles molt reduïts i, per tant, corrents molt dèbils. L’extraordinària precisió d’aquest tipus de galvanòmetres també els feia útils com a magnetòmetres, ja que podien mesurar el moment magnètic d’un imant, la intensitat del camp magnètic terrestre i les seves variacions. |
|
|
E. Ducretet & L. Lejeune |
1880-1900 |
1880 |
1900 |
|
23 x 23 x 90 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Coure (metall) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Espanya, 2006-2007 |
Regular (possible tractament) |
|
Reserva (magatzem) |
|
http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=684 |
La extraordinària precisió d’aquest tipus de galvanòmetres també els feia útils com a magnetòmetres, que podien mesurar el moment magnètic d’un imant, la intensitat del camp magnètic terrestre i les variacions d’aquesta intensitat. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0071 |
|
Galvanòmetre de Bourbouze |
|
Galvanòmetre|Instrument de mesura (instrument) |
Electromagnetisme |
Descripció general:
En general, els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
És un galvanòmetre d’imant mòbil. L’imant està en suspensió, com els braços d’una balança de precisió; perpendicularment, oscil·la l’agulla que assenyala les desviacions. La bobina inductora, inicialment al voltant de l’imant, es connecta al circuit que cal mesurar. Quan passa el corrent, crea un camp magnètic que actua sobre l’imant i fa desviar l’agulla indicadora sobre un arc amb divisions gravades. El peu es pot anivellar mitjançant uns terminals roscats.
Dades històriques:
Tenim constància de que estava a la Universitat de Barcelona l’any 1907 perquè apareix en una fotografia de l’Anuari d’aquell any.
Aquest instrument apareix a una fotografia a l'Anuari de la Universitat de Barcelona de 1907. |
|
|
Desconegut |
1860-1880 |
1860 |
1880 |
|
41 x 25 x 60 cm |
|
Ferro (metall)|Llautó|Fusta|Coure (metall) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vestíbul Planta 1 |
|
Desconeguda |
|
|
Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Espanya, 2006-2007 |
Bo |
|
Exposició |
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 21 ed., 1897, pág. 904|http://www.iesseneca.net/iesseneca/spip.php?article1537|https://institutosanisidoro.com/fisica-quimica/galvanometro-vertical.html|http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/4021/16/m1906072.pdf#page=47|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=638 |
Sobre l'arc sembla que hi hagi d'haver una escala graduada, però només hi ah els suports. Es fa en paper una escala graduada amb unitats arbitràries (2021), realment marca graus de gir. Però és de la manera que apareix a B. Feliu |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica |
FFUB-0070 |
|
Esfera per pèndol |
|
Esfera|Pèndol |
Mecànica |
|
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
31,2 x 31,2 x 31,2 cm |
|
Llautó |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Termodinàmica |
FFUB-0069 |
|
Dilatòmetre lineal |
|
Dilatòmetre |
Termodinàmica |
El dilatòmetre és un instrument que permet demostrar el canvi de longitud dels objectes (dilatació lineal) per l’acció de la calor. Consta d’un tub que escalfa la vareta del metall sotmès a consideració, amb uns orificis que fan de cremadors i una aixeta per acoblar a la conducció de gas. La dilatació de la vareta actua sobre una palanca solidària a una agulla sobre un quadrant amb divisions, de manera que es pot relacionar l’augment de longitud amb la temperatura. També permet calcular el coeficient de dilatació lineal dels metalls amb què estaven fetes les varetes. Aquest model disposa d’un suport per adreçar diverses varetes. |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
50 x 15 x 17 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 293-294|https://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000227293&page=219|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=184 |
La vareta de llautó és original. S'han fet varetes de acer i alumini reproduint la original de llautó. Manca la vàlvula de pas de gas del cremador. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips |
FFUB-0068 |
|
Aparell de Silberman |
|
Instrument de mesura per a angles |
Òptica |
Conegut com aparell de Silbermann, pel fabricant J. T. Silbermann, aquest mesurador d'angles està format per un peu triangular regulable que suporta un cercle giratori gravat amb angles entre 0 i 360. Sobre la circumferència exterior s’hi poden moure dos indicadors per fer les mesures. Al centre hi ha un suport en forma de semicercle. Sobre el peu hi ha un nivell.
Era un aparell emprat per a la docència per mostrar les lleis de la reflexió i de la refracció de la llum. |
|
|
Desconegut |
1870-1890 |
1870 |
1890 |
|
23 x 22 x 45 cm |
|
Llautó |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Eduardo Lozano i Ponce de León "ELEMENTOS DE FÍSICA"", 6 ed., Barcelona, IMPRENTA DE JAIME JESÚS Y ROVIRALTA, 1898, p. 342-343 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica |
FFUB-0067 |
|
Polariscopi de reflexió o de Nörremberg |
|
Polariscopi |
Òptica |
El sistema, construït en vertical, consta d’un mirall al fons que té a sobre un vidre polaritzador, inclinable i amb un nònius per mesurar l’angle. A sobre hi ha dos pisos formats per dues circumferències gravades amb l’angle. Rang de mesura: de 0 a 180 graus (nònius del vidre); de 0 a 360 graus (cercles). Precisió: 5 graus (nònius del vidre); 1 grau (cercles). Instrument complet. En bon estat de conservació. |
|
|
Desconegut |
1870-1890 |
1870 |
1890 |
|
17 x 17 x 45 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 573|https://bipadi.ub.edu/digital/collection/fisica/id/43875 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0066 |
|
Manòmetre registrador per a gasos |
|
Manòmetre |
Termodinàmica |
Descripció general:
Instrument que mesura la pressió de gasos i ho enregistra en un paper situat sobre un tambor giratori. L’entrada lateral amb clau de pas s’utilitza per introduir un gas al recipient interior.
Funcionament:
Es basa en un baròmetre aneroide en que les variacions de presió a l'exterior produeixen deformacions en la forma d'una cavitat estanca (la càpsula aneroide) en la que s'ha fet un buit parcial i que està a una pressió de referència.
Dades històriques:
Fabricat per Richard Frères a finals del segle XIX (1880-1900) a França.
zat. Les làmines prenen càrregues idèntiques, però de signe oposat i se separen en un angle proporcional a la càrrega induïda pel cos carregat.
Dades històriques:
Ideat pel físic italià Alessandro Guiseppe Antonio Anastasio Volta (1745-1827). |
|
|
Richard Frères |
1880-1900 |
1880 |
1900 |
|
37 x 22 x 43 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta|Cautxú (resina) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
El tambó no conté paper. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica |
FFUB-0065 |
|
Fotòmetre de comparació |
|
Fotòmetre |
Òptica |
|
|
|
Arriete y Dalmau |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
19 x 35 x 47 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta |
|
|
Barcelona, Espanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica |
FFUB-0064 |
|
Polariscopi de reflexió |
|
Polariscopi |
Òptica |
Certes substàncies, com ara la glucosa, tenen la propietat de girar l’orientació del pla de vibració de la llum linealment polaritzada. Per a una longitud determinada, aquesta variació del gir depèn de la concentració. El polariscopis mesuren l’esmentat gir i aprofiten aquesta propietat per determinar la concentració. En el cas d’aparells específics per mesurar la concentració de glucosa, es deien sacarímetres, que foren molt importants en la indústria de productes d’alimentació, medicina i farmàcia. |
|
|
Deleuil |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
36 x 15 x 41 cm |
|
Llautó|Vidre (material) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 575|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=144 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica |
FFUB-0063 |
|
Cargol d’Arquimedes |
|
Cargol d'Arquimedes |
Mecànica |
Instrument per il·lustrar un mètode per elevar líquids, utilitzat en experiències de càtedra. Maqueta de la màquina d’elevació d’aigua, farina o cereals atribuïda a Arquimedes. Funciona gràcies a la seva geometria, de manera que el fluid sempre està a la part més baixa de cada una de les voltes, seguint una estructura helicoïdal. |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
16 x 50 x 57 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
Es va utilitzar per a la docència. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica |
FFUB-0062 |
|
Bomba de compressió o de buit |
|
Bomba de buit |
Termodinàmica |
Instrument del camp de la mecànica (pressió, neumàtica) que se sustenta sobre un suport de fusta. Té tres vàlvules a la part inferior: dues serveixen per connectar-hi tubs i la tercera és per a la manxa. A la part superior hi ha el tub per manxar l’aire, que té una junta de cuir. Instrument complet. En bon estat de conservació. |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
22 x 30 x 66 cm |
|
Llautó|Fusta|Cuir (adob) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Espanya, 2006-2007 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 230-231|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=270 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Comunicació audiovisual|Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Fotografia |
FFUB-0061 |
|
Projector de transparències |
|
Projector d'imatges |
Òptica |
Una base reclinable de fusta actua d’orientador. A sobre hi ha el projector. A la part dreta hi ha les connexions per a la bombeta. A la part esquerra hi ha el projector, que, abans del col·limador, té el sistema lliscant de dos trams, de fusta. A la sortida hi ha una rosca per poder afegir-hi lents. La font de llum és una bombeta de grans dimensions, amb la marca Mazda nº 29 b. La base reclinable té una gran resistència, que feia de divisor de tensió per tal de rebaixar la tensió a un voltatge més baix (probablement a 30 volts). El portatransparències, de fusta, ja presenta la innovació de tenir capacitat per a dues transparències, cosa que permet canviar-ne una mentre l’altra es projecta. Les dimensions de les plaques de vidre són de 75 × 95 mm. En bon estat de conservació.
Té una placa amb la inscripció «Breveté S.G.D.G.» (patentat sense garantia del govern). |
|
|
Desconegut |
1900-1925 |
1900 |
1925 |
|
40 x 34 x 41 cm |
|
Llautó|Acer|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
VIII Trobada d'història de la ciència i de la tècnica |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Termodinàmica |
FFUB-0060 |
|
Caldera de vapor |
|
Caldera de vapor |
Termodinàmica |
|
|
|
Desconegut |
Vora 1900 |
1890 |
1910 |
|
61 x 33 x 48 cm |
|
Llautó|Acer |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 446-447 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres) |
FFUB-0059 |
|
Hemisferis de Magdeburg |
|
Artefacte experimental (pressió atmosfèrica)|Hemisferis |
Termodinàmica |
Instrument del camp de la mecànica (pressió, neumàtica) per fer el buit, amb base. A la connexió lateral hi ha un baròmetre per a diferències de pressió, el qual també té una vàlvula d’entrada. A la connexió superior hi ha les esferes de Magdeburg. Una de les dues es troba enganxada al tub, i té una vàlvula. La segona té una junta de cuir i s’acobla perfectament a la primera. En bon estat de conservació. |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
47 x 30 x 55 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Acer|Cuir (adob) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 179|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=254 |
Es va utilitzar per a la docència. Falta la campana de vidre. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica |
FFUB-0058 |
|
Doble sirena de Helmholtz |
|
Sirena (dispositius de so) |
Acústica |
|
|
|
Max Kohl |
1880-1900 |
1880 |
1900 |
|
18 x 25 x 52 cm |
|
Llautó|Acer |
|
|
Chemnitz, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica |
FFUB-0057 |
|
Doble sirena de Helmholtz |
|
Sirena (dispositius de so) |
Acústica |
Falten les agulles dels comptadors de voltes. En bon estat de conservació. |
|
|
Rudolph Koenig |
1889 |
1889 |
1889 |
|
45 x 24 x 48 cm |
|
Llautó|Acer|Fusta|Cautxú (resina) |
|
|
París, França |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=323|https://americanhistory.si.edu/collections/search/object/nmah_1416859|http://physics.kenyon.edu/EarlyApparatus/Acoustics/Siren/siren.htm |
Falten les agulles. Data de 1889. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Termodinàmica |
FFUB-0056 |
|
Termòmetre |
|
Termòmetre |
Termodinàmica |
|
|
|
Desconegut |
1920-1940 |
1920 |
1940 |
|
29 x 8 x 31 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Ceràmica (material) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres) |
FFUB-0055 |
|
Cambra de boira de Wilson |
|
Cambra de boira |
Física de partícules |
|
|
|
The Cambridge Scientific Instrument Co. Ltd. |
1925-1950 |
1925 |
1950 |
|
20 x 22 x 27 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Acer |
|
|
Cambridge, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Termodinàmica |
FFUB-0054 |
|
Dilatòmetre cúbic o esfera de Gravesande |
|
Dilatòmetre |
Termodinàmica |
Instrument del camp de la termologia. La bola, en escalfar-se, no pot passar a través de l’anella, però la dilatació és tan petita que una agulla no podria passar per la distància que hi ha entre l’anella i la bola. De fet, n’incorpora una per mostrar-ho. No funciona perquè hi falta el pot per a la metxa i l’alcohol per escalfar la bola. L’aparell s’utilitzava per a la docència. En bon estat de conservació. |
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
22 x 12 x 28 cm |
|
Llautó|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 293-295|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000113698&page=18|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=25 |
Falta el pot amb metxa i alcohol per escalfar l'esfera. L'aparell s'utilitzava per a la docència. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Mecànica|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament |
FFUB-0053 |
|
Balança |
|
Balança (bàscula) |
Mecànica |
|
|
|
W.G. Pye and Co. Ltd. |
1930-1950 |
1930 |
1950 |
|
37 x 15 x 32 cm |
|
Acer|Alumini (metall) |
|
|
Cambridge, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia |
FFUB-0052 |
|
Barògraf aneroide setmanal |
|
Barògraf aneroide|Instrument de mesura (instrument) |
Meteorologia |
Descripció general:
Un baròmetre, de forma general, permet trobar la pressió atmosfèrica. Històricament trobem dos tipus de baròmetres: els de mercuri i els metàl·lics (també anomenats aneroides). Els primers, més habituals abans de que sorgissin preocupacions per enverinament de mercuri, mesuren la pressió atmosfèrica mitjançant l’altura de la columna de mercuri (Torricelli). En canvi, els segons, mesuren la pressió a partir de les deformacions d’una caixa metàl·lica altament elàstica. Aquest és el nostre barògraf.
Funcionament:
Degut a la poca fiabilitat del material elàstic, és necessari calibrar l’instrument d’alguna forma, en aquest cas presenta un termòmetre en l’interior. Està ideat per a prendre mesures durant un cert període de temps, les quals es van registrant en un paper situat dins del cilindre giratori de l’esquerra i anotat per una ploma metàl·lica connectada a l’aparell. Un seguit de caixes d’aneroides superposades de gran elasticitat ens donen la deformació produïda per causa de la variació en la pressió atmosfèrica. Aquesta informació es transmet a l’agulla que anota les mesures contínuament. Tot i ser de petites dimensions no presenta una gran exactitud.
Dades històriques:
Rep el nom de baròmetre metàl·lic registrador de Richard Frères, com a col·laboració entre els francesos Jules Richard i el seu germà l’any 1876. Ambdós acabarien sent pioners de la indústria cinematogràfica. |
|
|
Desconegut |
1902-1930 |
1902 |
1930 |
|
19 x 44 x 25 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Paper|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Vitrina Fontseré |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Exposició |
"Exposició permanent" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 |
https://collection.sciencemuseumgroup.org.uk/people/cp16590/richard-freres|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=261 |
També és conegut com a microbarògraf. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
Sí |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Acústica |
FFUB-0051 |
|
Mirall giratori per a l’anàlisi de sons |
|
Instrument òptic|Mirall |
Acústica |
|
|
|
Desconegut |
1870-1900 |
1870 |
1900 |
|
53 x 34 x 53 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Acer|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ángeles del Egido Rodríguez et al. "INSTRUMENTOS CIENTÍFICOS PARA LA ENSEÑANZA DE LA FÍSICA", Madrid, Secretería general técnica, 2000, p. 86|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=340 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Comunicació audiovisual|Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Fotografia |
FFUB-0050 |
|
Projector de transparències |
|
Projector d'imatges |
Òptica |
Sobre una base rectangular de fusta hi ha muntat el cos del projector, el qual conté una porta lateral i, a la part superior, una xemeneia. A la part frontal hi ha una placa de fusta, amb una rosca per col·locar-hi una lent. A més, es pot regular la distància de la placa respecte al cos de llautó. Falten la font de llum i l’objectiu. La part del suport de les transparències de vidre és de fusta i té un placa amb una L i una M gravades, que són característiques de la marca DeMaria-Lapierre, París. |
|
|
Desconegut |
1860-1900 |
1860 |
1900 |
|
68 x 27 x 51 cm |
|
Llautó|Fusta|Cartró (paper) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Mobiliari i decoració - Làmpades i objectes d'il·luminació |
FFUB-0049 |
|
Llanterna màgica (font puntual variable) |
|
Llanterna màgica |
Òptica |
La llanterna funciona per arc voltaic entre dos elèctrodes de carbó a 100 V. Els elèctrodes es troben a l’interior de l’estructura, la qual té una obertura al darrere i dues obertures laterals. Per l’obertura posterior es pot accedir al sistema de rodes que varien la posició d’un dels elèctrodes. Si se n’observa la base, es veu que el sistema d’il·luminació inicial (probablement d’oli o de petroli) es va modificar per un arc voltaic. La llum es controlava mitjançant un disc giratori de tipus revòlver amb diversos diafragmes. Instrument complet. En bon estat de conservació. |
|
|
Desconegut |
1870-1890 |
1870 |
1890 |
|
50 x 36 x 87 cm |
|
Llautó|Acer|Fusta |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala del Deganat |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
"Nikola Tesla - El Geni de l'electricitat moderna" - Museu de la Ciència - CosmoCaixa (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - del 29 d'octubre de 2021 al 13 de febrer de 2022 |
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 541-542|VIII Trobada d'història de la ciència i de la tècnica, p. 541-542 |
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips|Patrimoni moble - Eines i equips - Astronomia|Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Fotografia |
FFUB-0048 |
|
Suport per a transparència amb una placa de la Lluna |
|
Astrofotografia (obra visual) |
Astronomia |
|
|
|
Newton & Cie Opticians. |
1860-1880 |
1860 |
1880 |
|
17 x 10 x 1 cm |
|
Vidre (material)|Fusta |
|
|
Londres, Regne Unit |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres) |
FFUB-0047 |
|
Tub de buit per a l'experiència de la pluja de Diana |
|
Tub de buit |
Mecànica |
Descripció general:
Permet fer l’experiència de la pluja de mercuri o pluja de Diana. No s’utilitzava en el àmbit de la recerca, ja que es tracta d’un aparell amb finalitats educatives o divulgatives. També serveix com a demostració de la porositat superficial d’alguns materials com el cuir. Cosa que, també ens dona informació sobre les propietats i mida d’aquests materials.
Funcionament:
Es col·loca el material en qüestió sobre la concavitat superior i s’omple amb mercuri per sobre. Mitjançant una bomba neumàtica (connectada a la part inferior de l’instrument) s’aconsegueix disminuir la pressió en l’interior i, per tant, al ser la pressió atmosfèrica major s’observa com el mercuri precipita a través del material. Es crea, així, un efecte especialment cridaner.
Dades històriques:
Hi ha constància de que s’utilitzava a les aules a voltants del 1865, més enfocat a l’educació secundària que a l’ensenyament universitari. |
|
|
Desconegut |
1860-1900 |
1860 |
1900 |
|
20 x 20 x 80 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Fusta|Cuir (adob) |
|
|
Desconegut |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Desconeguda |
|
|
Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Espanya, 2005-2006 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 6 ed., 1873, pág. 7-8|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=38|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=24 |
Restaurat per l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa entre 2005 i 2006. |
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |
|
Instruments científics |
|
Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica |
FFUB-0046 |
|
Microscopi Leitz |
|
Microscopi |
Òptica |
|
|
|
E. Leitz |
1900-1925 |
1900 |
1925 |
|
12 x 15 x 30 cm |
|
Llautó|Vidre (material)|Acer |
|
|
Wetzlar, Alemanya |
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona |
Sala de Juntes |
|
Cessió |
|
|
Roman Magrans Geis, 1987-1995 |
Bo |
|
Reserva (magatzem) |
|
|
|
Protegit per dret d'autor |
|
|
|
No |
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB |