Recursos

Cerca avançada
Imatge Col·lecció Col·lecció específica Classificació Identificador Número alternatiu Títol Títol alternatiu Tipus d'ítem Matèria Descripció Autoria Contribuïdor Editor / Fabricant Data Data d'inici Data final Període temporal associat Dimensions Materials / Tècniques Materials Tècniques Idioma Lloc d'origen Localització actual (centre) Localització actual (sala) Localització (Històric) Forma d'ingrés Data d'ingrés Font d'ingrés Preservació i conservació Estat de coservació Valoració econòmica Situació administrativa Exposicions Referències bibliogràfiques Notes Drets (tipus de llicència) Drets (descripció) Altres catàlegs Conté Destacat Autoria del registre
Museu de la Farmàcia Catalana 0371MFC Albarel Albarel Pendent d'assignar Pot cilíndric de fons pla i boca ampla amb llavi, destinat a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida. Presenta decoracions en blau sobre blanc, amb formes geomètriques amb bandes al peu i a la vora. Ús: professional, per conservar-hi medicaments. Segle XVIII 23 x 13 cm Ceràmica envernissada Ceràmica (material) Envernissada Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari gran s.XVIII, prest. esq. Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0370MFC Albarel Albarel Pendent d'assignar Pot de ceràmica reconstruït. La decoració és en blau sobre blanc, amb motius florals i la representació d'un ocell a la part frontal, a l'estil anomenat «d'Escornalbou». El darrere està repintat de color os i sense decorar, a causa de la restauració que s'hi va fer. Ús: professional, per conservar-hi medicaments. Finals del segle XVIII 30.5 x 15 cm Ceràmica decorada|envernissada Ceràmica (material) Envernissada Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari gran Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0367MFC Albarel Albarel Pendent d'assignar Recipient cilíndric de peu i vora una mica més estrets que el cos, amb una cintura gran i un coll curt. Està decorat amb blau fosc esponjat sobre blau clar, a l'estil «de Terol». Està escrostonat en alguns punts. Ús: professional, per conservar-hi medicaments. Finals del segle XVIII 30 x 11 cm Ceràmica decorada|Envernissada Ceràmica (material) Envernissada Toledo Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0320MFC Albarel «R. Salap» Albarel Pendent d'assignar Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0314MFC Albarel «Scamon» Albarel Pendent d'assignar Recipient de forma cilíndrica, amb peu curt, més estret que el recipient. El cos s'estreny lleugerament a la zona central, té una vora ampla i bordonada. Pot d'influència francesa decorat en blau amb el motiu de la fulla de julivert i amb una cartel·la polilobulada amb la inscripció «Scamon» en caràcters romans, corresponent a la goma resina escamonea, obtinguda de diverses plantes orientals, molt usada com a purgant. Ús: professional. Mitjans del segle XVIII Pasta ceràmica, esmaltat, pintat a pinzell, tornejat Ceràmica (material) Esmaltat|Tornejament (procés i tècnica substractiva) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari petit s. XVIII Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0307MFC Albarel «Dictam. Cret» Albarel Pendent d'assignar Recipient de forma cilíndrica, amb peu curt, més estret que el recipient. El cos s'estreny lleugerament a la zona central, té una vora ampla i bordonada. Pot d'influència francesa decorat en blau amb el motiu de la fulla de julivert i amb una cartel·la polilobulada amb la inscripció «Dictam. Cret» en caràcters romans, corresponents a la planta orenga de Creta de la família de les labiades emprada com a emmenagoga, i compenent de la triaga. Ús: professional. Segona meitat del segle XVIII Pasta ceràmica, esmaltat, pintat a pinzell, tornejat Ceràmica (material) Esmaltat|Tornejament (procés i tècnica substractiva) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari petit s. XVIII Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0293MFC Màquina polidora de lents Polidora (eina d'acabat de superfície)|Instrument òptic Pendent d'assignar Taula metàl·lica amb un motor elèctric a la part inferior que acciona dues moles per mitjà de rodes i corretges. També hi ha sengles dipòsits d'aigua, amb les aixetes corresponents. Ús: Professional, acadèmic, per a polir les lents de vidre. 150 x 106 x 61 cm Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0287MFC Homogeneïtzador d'emulsions Equip farmacèutic Pendent d'assignar Aparell amb motor elèctric, format per una càpsula cilíndrica de fons abombat, i una mà de morter de pisa amb unes ganivetes, accionada pel motor (funciona). Placa "SANTIAGO DOMENECH / RDA.S.PABLO, 71-BARCELONA - TEL. 23 41 51 / CONSTRUCCIONES MECÁNICAS / PATENTE DE INVENCION". Ús: Professional i acadèmic, per a obtenir pomades o cremes. Tercer quart del segle XX 93 x 43 x 68 cm Barcelona Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0286MFC Drageador Equip farmacèutic Pendent d'assignar Aparell amb motor elèctric, que consta d'un peu i un recipient abombat giratori, a la part superior, amb l'obertura disposada en diagonal. Placa del fabricant "A. COMADRAN RIBA / SABADELL BARCELONA / ELECTROMOTOR TRIFASICO / Nº 10672" Ús: Professional, acadèmic, per a la confecció de dragees. 130 x 52 x 80 cm Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Passadissos de la Facultat - Edifici A Donació Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0284MFC Mufla Forn de mufla Pendent d'assignar Aparell de laboratori. Petit forn de calcinació, revestit de terra refractària, amb porta de baldó lateral. Té un generador de corrent alterna a la part inferior, pintat de negre, amb un interruptor de 7 posicions. Té una placa "MATERIAL PARA LABORATORIOS / Carlos Rafael Marés S.L. / BARCELONA / PROVENZA, 251-TEL.277872". Ús: professional, acadèmic 78 x 42 x 40 cm Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Passadissos de la Facultat - Edifici A Donació Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0279MFC Centrífuga elèctrica Centrifugadora química Pendent d'assignar Aparell de laboratori, elèctric, fabricat per la casa Orto; penjat d'un angle de paret i sostingut amb tres cadenes per millorar-ne l'estabilitat. Aliatge ferro|estany|vidre Aliatge|Ferro (metall)|Estany (metall)|Vidre (material) Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0250MFC Xeringa Xeringa (ús mèdic) Pendent d'assignar Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0248MFC Xeringa hipodèrmica amb estoig metàl·lic Xeringa (ús mèdic) Pendent d'assignar En una capsa metàl·lica hi ha una placa metàl·lica extraïble, amb diverses pinces de subjecció per als diversos elements: una xeringa hipodèrmica de vidre de 2cc. amb cànula de metall i dos tubs porta-agulles. La capsa es submergia en aigua bullint per esterilitzar-la. Ús: professional, quirúrgic. xeringa aliatge niquelat Aliatge|Níquel (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari gran s.XVIII, prestatg. 2, dret Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0242MFC Estri Equip farmacèutic Pendent d'assignar Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Passadissos de la Facultat - Edifici A-pis 2, vitrina 11 Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0229MFC Premsa de suro Premsa de suro Pendent d'assignar Instrument composé de deux leviers cannelés, qui sert à comprimer et ramollir les bouchons avant utilisation. Mâche-bouchons, forme crocodile, se fixant sur les tables. Usat a des d'inicis del segle XIX per a flexibilitzar els taps per tal de poder adaptar-los al coll dels flascons. És un dels molt models animalístics que exisient (gos, cocodril, camaleó, serp). BUSCAR. Hist. 1850 (Dorvault, L'Officine, 788, Labé ds Quem. DDL t. 12). Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Passadissos de la Facultat - Edifici A-pis 2, vitrina 11 Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0220MFC Drageador manual de vidre Equip farmacèutic Pendent d'assignar Aparell de sobretaula usat en el procés d'elaboració de dragees, format per un tambor de vidre transparent acoblat a un senzill mecanisme per a fer-lo girar manualment per mitjà d'un joc de rodes dentades, accionades per una manivela ondulada. Consta d'un peu metàl·lic, decorat amb motius florals i motllures, i d'una peana de fusta (22,8 x 23 cm). S'emprava a les oficines de farmàcia, a principi del s. XX, per a recobrir les píndoles amb sucre (a l'estil dels confits) o bé amb gelatina, pa d'or, pa d'argent, etc. a fi de dissimular-ne el mal gust o millorar-ne la presentació. Ús: professional, farmàcia. Darrer quart del segle XIX 40 x 28.5 x 40 cm Metall;|instrument que consta d'un peu metàl·lic|amb el mecanisme de funcionament del mateix material. Tambor de vidre transparent|peanya de fusta; vidre|globus de vidre|fusta. Metall|Vidre (material)|Fusta Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0219MFC Estri per recobrir píndoles Equip farmacèutic Pendent d'assignar Copa per a l'acabat de les píndoles. Recipient de fusta tornejada format per dues parts semiesfèriques, base i tapadora, que es tanquen per encaix de l'una amb l'altra. Ús: generalment s'emprava per recobrir píndoles amb pólvores inertes o amb substàncies (gelatina, diversos tipus de vernís, plata, or, queratina, etc.) per preservar-les del medi. Per daurar les píndoles es posaven fulles tènues (pans) d'or dins de la capsa esfèrica juntament amb les píndoles, humitejades amb xarop, i es feien rodar a dins agitant-les amb força. Segles XVIII - XIX Boix tornejat Boix (fusta) Tornejament (procés i tècnica substractiva) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Vitrines escales - Edifici A-planta 1-2, vitrina 6, prestatge 3 Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0216MFC Llosa graduada Equip farmacèutic Pendent d'assignar Estri de sobretaula emprat per a l'elaboració de píndoles. Consta d'una escala de 12 unitats que serveix per a fer les porcions desitjades del magadaleó (pasta cilíndrica formada pels principis actius i excipients) que es col·loca sobre la llosa i es talla segons convé, després es dóna forma a la píndola amb les mans fent-les rodar entre els dits polze i índex. Ús: professional. Segle XIX 0.6 x 10.2 x 10.2 cm Porcellana Porcellana (material) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Vitrines escales - Edifici A-pis 1-2, vitrina 6, prestatg. 2 Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0215MFC Pindoler (taula i mànec) Pindoler Pendent d'assignar Instrument de taula, d'ús manual per a fer píndoles que consta de dues parts: la taula (5 x 32,5 x 15,5 cm) i el mànec (4 x 37 x 6 cm). La taula és un element passiu, rectangular, lleugerament inclinada i integrada per tres zones: zona llisa de fusta, planxa transversal metàl·lica acanalada, i caixa o receptacle de fusta. A banda i banda hi ha sengles barres metàl·liques quadrangulars que actuen de guies o rails per al moviment del mànec. El mànec és l'element actiu, està format per una barra de fusta de secció rectangular, estrangulada als extrems que són arrodonits, i per una làmina metàl·lica a la part inferior cargolada a la fusta, acanalada i amb els marges més alts, per a encaixar a la guia de la taula. Ús: professional. Segle XIX 5 x 32.5 x 15.5 cm Fusta|taula|mànec de fusta amb algunes parts incrustades de metall Incrustació (procés i tècnica per cobrir superfícies) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Passadissos de la Facultat - Edifici A-Pis 2, vitrina 11 Donació Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0205MFC Bec de Bunsen Bec de Bunsen Pendent d'assignar Bec de gas metàl·lic, de sobretaula, tipus Bunsen, format per una base circular motllurada, a sobre de la qual hi ha un peu vertical que subjecta un tub corbat en angle obtús; al seu extrem més curt s'hi adapten els broquets de diverses formes, necessaris per afaiçonar la flama. L'altre extrem, més llarg, té forma trilobular per poder-hi acoblar el tub de goma que el connecta amb la clau de pas del gas combustible; el seu primer tram està recobert per una peça cilíndrica que, en girar-la cap un costat o l'altre, regula la mida de l'orifici per on entra l'aire que farà l'efecte bufador. La configuració d'aquest estri de laboratori és la més idònia per a treballar els tubs o els objectes de vidre que cal sostenir amb les dues mans sobre la flama, tot recolzant els avantbraços damunt del taulell de treball. Ús: professional, per a produir una flama controlada amb l'ús de combustible. Primera meitat del segle XX 7.6 x 15 x 6.4 cm Ferro, coure Ferro (metall)|Coure (metall)|Fusta Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0191MFC Sistema éguisier Irrigador Pendent d'assignar Instruments d'ús terapèutic per administrar lavatives. Estri cilíndric, vertical de base expandida, i cobert amb una tapadora també expandida. A la part inferior té una aixeta, la tapadora només s'obre parcialment sobre unes frontisses situades al diàmetre per introduir-hi la solució medicamentosa; damunt del semicercle fix hi ha un tambor amb una molla interior que es tensa per mitjà d'una clau exterior i, en fer-ho, eleva un èmbol que hi ha dins el recipient pressionant el contingut que té a sota. En obrir l'aixeta inferior surt el líquid amb força pel tub de goma i la cànula que s'hi ha connectat. Exteriorment està decorat amb un segell ovalat amb la marca i unes línies horitzontals incises. Ús: administració de clisteris (irrigacions o lavatives). 1842 1842 25 x 10.5 x 14.5 cm metall|pisa envernissada Metall Envernissada Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari gran s. XVIII Compra directa Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0189MFC The "glaseptic" pocket nebuliser Nebulitzador Pendent d'assignar Gran Bretanya Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Reserva Donació Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0188MFC Polvoritzador osmodor Nebulitzador Pendent d'assignar Instrument d'ús individual que consta d'un cos de vidre ampul·liforme i pla amb una pera de goma acoblada a l'extrem curt, a l'interior hi té un dispositiu polvoritzador; i l'extrem llarg, per on surt l'aerosol, és un tub estret en forma d'essa tapat amb un tap de suro. Està presentat en un estoig d'alumini, adaptat a la forma de polveritzador: allargat, d'extrems arrodonits i un costat bombat on hi ha gravat el nom de l'estri "Osmodor". Ús: terapèutic, polvoritzador de butxaca per a inhalar medicaments líquids. 3.5 x 17 x 4.5 cm metall, alumini, vidre, goma, suro Metall|Alumini (metall)|Vidre (material)|Goma (material) Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0187MFC Polvoritzador Nebulitzador Pendent d'assignar Aparell per produir vapors per a inhalacions d'ús domèstic compost de tres parts: la base o cos principal, el mànec per poder transportar-lo, i a l'interior, un fogonet d'esperit de vi (alcohol) amb una metxa de cotó. El calderí per contenir l'aigua en ebullició té un dispositiu a la part superior que permet la sortida de petites quantitats de vapor per una tubuladura lateral que, en incidir sobre una de similar vertical, produeix una aspiració del líquid medicinal contingut en un recipient de vidre. El líquid és projectat polvoritzat. Es feia servir per al tractament d'afeccions respiratòries. Segle XX 19 x 22 x 14 cm Vidre|metall niquelat|fusta Vidre (material)|Metall|Fusta Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Deganat-vitrina 4 Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0185MFC Estoig de ventoses Estoig (contenidor)|Ventosa Pendent d'assignar Estoig estil maletí de fusta folrada, amb tres ventoses de vidre de mides diferents, dotades d'aixetes niquelades. Conté una bomba de succió niquelada i un tub de goma d'extrems metàl·lics per establir la connexió. «Ventosa» és el nom amb què s'anomena un tipus de campana o vas de vidre que s'aplica sobre els teguments i en què es fa el buit, ja sigui consumint l'oxigen o per l'acció d'una bomba aspirant, cosa que produeix un efecte de succió d'activitat descongestiva. Si s'aplica sobre una escarificació es pot obtenir una sagnia abundant. Ús: terapèutic. ca. 1900 9.5 x 21 x 18 cm metall|fusta|vidre|seda Metall|Fusta|Vidre (material)|Seda (tèxtil) Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0184MFC Duplex oxypathor Equip mèdic Pendent d'assignar Aparell amb finalitat terapèutica basat en els estudis de M. Faraday sobre les lleis termomagnètiques i el corrent diamagnètic. Els corrents curatius de l'Oxypathor es generarien en establir-se contacte (a través dels conductors de què consta l'equip) entre un objecte calent directament adossat a una part del cos del malalt i el cilindre de l'Oxypathor submergit en aigua freda. Es tracta d'aconseguir la màxima diferència possible entre la temperatura del cos humà i el cilindre oxipàtic. La temperatura assolida per l'Oxypathor determinaria quatre nivells de força del corrent induït: força dèbil de 20°C; moderada de 15 a 20°C; gran força de 10 a 15°C; o força intensa de 5°C a 0°C. Consta d'un tub metàl·lic, cromat, amb un cargol a cada extrem; un cordó que en els seus dos extrems es divideix en dos i té una rosca a cada una d'aquestes 4 puntes; 3 plaquetes d'alumini (2 individuals i 1 doble), que estan unides a sengles vetes elàstiques i tenen una rosca superior. Les femelles dels extrems del cordó poden cargolar-se als tubs metàl·lics i a les plaques d'alumini. Les plaques amb la veta elàstica estan presentades en una capsa de cartó. El tubs i el cordó, en un estoig d'alumini, cilíndric de tapa superior encaixada a pressió. Bibliografia: Rof Carballo, M.A. Concepción (1980) Terapéutica oxipática. La Farmacia Nuova, XXXVI, nº 1, pàg 1-7. Ús: terapèutic. 2.5 x 6.5 x 26.5 cm metall, alumini, cartró, veta, cordó Metall|Alumini (metall)|Cartró (paper)|Fil (material tèxtil) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0176MFC Inhalador del Dr. Nelson Inhalador Pendent d'assignar Estri de ceràmica de cos esfèric i coll més estret, amb un broc lateral de secció ovalada. A un costat porta gravades les instruccions d'ús en anglès: "Treure la boquilla, omplir l'inhalador amb aigua bullint fins a la meitat del recipient, col·locar la boquilla i apropar-hi els llavis. Respirar i exhalar lliurement com en una respiració habitual.". Ús: terapèutic, per a tractar malalties respiratòries, per exemple l'asma. Segona meitat del segle XIX 20 x 16 x 19 cm Ceràmica decorada|envernissada Ceràmica (material) Envernissada Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari gran s. XVIII, prestatge 2, centre Compra directa Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0175MFC Estri Equip farmacèutic Pendent d'assignar Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Deganat-vitrina n.5, prestatg. 2 Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0166MFC Rellotge de sorra del Reial Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià Rellotge d'arena Pendent d'assignar Instrument del Reial Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià de Barcelona per a controlar exàmens de trenta minuts (1815 - 1840). Primera meitat del segle XIX 20.5 x 10.8 x 9.4 cm Fusta, vidre, sorra Fusta|Vidre (material) Barcelona Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Passadissos de la Facultat - Edifici A-planta 1, vitrina 3 Desconeguda Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0159MFC Capsa «Cort. Perub» Capsa (contenidor)|Equip farmacèutic Pendent d'assignar Capsa rodona de fusta estucada i policromada, retolada amb el nom de Cort. Perub., és a dir, escorça de quina del Perú. La tapadora està decorada amb un ocell amb les ales desplegades i envoltat de flors. El fons de la capsa porta inscrites, amb tinta, una sèrie de signatures no identificades. Ús: professional, per conservar plantes medicinals. Segle XVIII Fullola policromada Fullola (material) Policromia (coloració) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-vitrina baixa Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0138MFC Forn refractari Forn Pendent d'assignar Aparell de dos cossos cilíndrics de base el·líptica de terra refractària, amb reforços metàl·lics. El cos superior té dues obertures amb tapadora per a introduir-hi els materials que calgui fondre o incinerar. Ús: professional, per a obtenir temperatures elevades per combustió amb carbó. 1888 1889 1889 42.5 x 39 x 30 cm terra refractària Argila refractària Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-vestíbul vestíbul, sobre la taula de Sant Victorià Dipòsit Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0131MFC Lixiviador de payen Equip farmacèutic Pendent d'assignar Aparell consistent en un recipient tronco-cònic invertit acabat en un embut amb una aixeta a l'extrem inferior; a l'interior s'hi disposen les pólvores sobre un filtre i s'hi fa passar el dissolvent, regulant el temps d'actuació amb l'aixeta de sortida. L'estri s'aguanta verticalment per mitjà d'un trípode metàl·lic. Ús: professional, per a extreure principis actius de pólvores vegetals o minerals, fent passar (percolar) a través seu un líquid dissolvent. 1899 - 1917 1899 1917 coure Coure (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-terra, sota taula segle XVIII Desconeguda Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0129MFC Cullerot Cullerot Pendent d'assignar Recipient abombat, irregular, amb dues nanses arquejades als costats. La vora està formada per la pròpia planxa del recipient, cargolada sobre si mateixa Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-terra Donació Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0128MFC Cassola Cassola (contenidor)|Contenidor farmacèutic Pendent d'assignar Recipient tipus cassola tronco-cònic, irregular, amb dues nanses arquejades als costats. La vora està formada per la pròpia planxa del recipient, cargolada sobre si mateixa. Acompanyada d'un cullerot. Ús: professional, per a escalfar o bullir líquids o barreges en la preparació de xarops, decuits, infusions, etc. 24 x 41 x 37.5 cm metall Metall Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-terra Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0123MFC Chamberland Autoclau Pendent d'assignar Autoclau de caldera vertical de 20,5 cm de diàmetre. A diferència de la majoria d'aparells de l'època -amb calefacció de gas o electricitat-, aquesta autoclau té adossada un petit dipòsit per al petroli, connectat a un cremador anular sota la caldera. Ús: esterilitzador mitjançant calor humida en llocs sense gas o electricitat. ca. 1940 106 x 55 cm metall|fusta|vidre Metall|Fusta|Vidre (material) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0120MFC Filtre-premsa Equip mèdic Pendent d'assignar Aparell constituït per un sistema de sis càmeres formades per sis marcs alternats amb set bastidors de fusta revestits de teixit filtrant. Tot el sistema es pot moure al llarg de dues barres horitzontals subjectes als quatre peus de l'aparell, clavats damunt d'una fusta. A un extrem del sistema hi ha una bomba de palanca, aspirant i impelant, que permet la introducció de líquid a través de les sis càmeres, que es comuniquen per uns forats als costats superiors. Al costat de la bomba hi ha dues aixetes de pas. A l'altre extrem hi ha un volant conectat a una rosca transversal que permet pressionar tot el sistema de càmeres i filtres. Ús: professional, per a separar els components de barreges de líquids o sòlids en suspensió. 1909 - 1925 1909 1925 57 x 118 x 42 cm Ferro pintat|fusta|roba Ferro (metall)|Fusta|Tela (material tèxtil) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Passadissos de la Facultat - Edifici A-pis 2 Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0116MFC Lactoscope de Donné Equip farmacèutic Pendent d'assignar Aparell contingut en un estoig de fusta, folrat, i amb una cullereta. Consisteix en uns cilindres metàl·lics amb lents de vidre, sostinguts per un mànec fusiforme. Un rosca interior permet augmentar-ne la llargada d'acord amb una escala gravada, del 0 al 40. A la part superior, un embut petit serveix per introduir-hi una mica de llet, per poder determinar-ne la riquesa en greix segons l'opacitat que s'observi mirant a través de les lents. Segona meitat del segle XIX 5.5 x 13.5 x 10.5 cm Metall|vidre França Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari gran s.XVIII Donació Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0115MFC Microscopi Microscopi Pendent d'assignar Aparell d'observació amb llum polaritzada. Consta d'un suport amb base plana amb forma de ferradura, amb un braç cilíndric. De baix a dalt, consta d'un mirall convergent sostingut per un arc a la base; un primer cos fix però desmuntable, amb un objectiu d'augment, i un condensador de tres lents que queda arran de la platina circular, graonada i graduada. Al damunt, un segon cos es desplaça verticalment per un mecanisme de cremallera que consta de dos objectius, un espai per a observacions amb feixos paral·lels, un nicol analitzador i un ocular. La inscripció amb lletra goticitzant diu: A. Picart. La segueix una lletra més cal·ligràfica que diu: 20, Rue Mayet, Paris. Està protegit per una campana de vidre. Ús: professional. ca. 1920 42.5 x 16.5 x 19 cm metall|vidre Metall|Vidre (material) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0102MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-moble col·locat sota les escales Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0098MFC Destil·lador Alambí Pendent d'assignar Aparell de dos cossos -caldera i refrigerant-, sostinguts per una estructura de ferro subjectada per tres peus sobre una base quadrada de fusta. La caldera consta d'un bany maria format per un recipient de porcellana semiesfèric encaixat en un cilindre metàl·lic, tapat amb una campana també semiesfèrica, amb un broc a la part superior per fer el buit. Hi falten les connexions amb el refrigerant, però se'n conserven la majoria d'aixetes. Ús: per destil·lar a baixa temperatura substàncies de fàcil descomposició. ca. 1950 Altres 59 x 19 x 16 cm fusta|ferro|coure|porcellana|vidre|cautxú. Fusta|Ferro (metall)|Coure (metall)|Porcellana (material) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0079MFC Lactodensímetre de Quevenne Lactòmetre Pendent d'assignar Nou estri per determinar la densitat de la llet, bàsicament per saber si havia estat aigualida. Les boles que hi ha dins dels dos tubs verticals estan calibrades, de manera que, en omplir els tubs de llet, modificaran o no la seva situació dins la columna làctica. Segle XIX 4.2 x 17.5 x 2.5 cm Vidre|suro Vidre (material)|Suro (escorça) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Reserva Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0078MFC Joc d'aeròmetres Aeròmetre Pendent d'assignar Estoig de fusta que conté 6 aeròmetres amb contrapès de mercuri per a la determinació del pes específic de líquids entre 0-170. S'acompanya d'una escala per a la conversió, escrita a mà. Segle XIX Estoig 5 x 28 x 15.5 cm Fusta|paper|6 aeròmetres de vidre|mercuri Fusta|Paper|Vidre (material)|Mercuri Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0076MFC Pesal Pesal Pendent d'assignar inscripció: Creu potençada dins un quadrifoli emmarcat per un cercle Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-vitrina Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0075MFC Ponderals de Barcelona Pesal Pendent d'assignar Pesals de forma troncopiramidal de 2, 4 i 8 escuts amb marques de CRVSAT i l'escut de Barcelona que acompanyen unes balances. Ioan Crusats era afinador i marcador reial de marcs, balances i pesos de monedes d'or i plata; per sa majestat a Barcelona i Principat de Catalunya. Ús: per a comprovar el pes de les monedes. Segle XVIII 0.4 x 1.3 x 1.4 cm Metall Metall Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari gran s. XVIII Desconeguda Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0069MFC Balança quiratera Balança (bàscula) Pendent d'assignar Balança de butxaca formada per una agulla soldada a una barra rígida anomenada canastró, del qual pengen dos plats concavats de llautó decorats amb cercles concèntrics. Estoig de fusta rectangular amb cantonades arrodonides. Ús: professional, per a comprovar les monedes d'or usant com a referència els pesals. 1760 1760 1760 3.3 x 17.4 x 8.7 cm estoig Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari gran s.XVIII Desconeguda Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0062MFC Balança de precisió a. Collot Balança (bàscula) Pendent d'assignar Balança analítica de la marca A. Collot (tècnic i constructor de balances de precisió, a París, 1889) instal·lada en una vitrina de fusta i vidre de dues portes, de 67 cm d'amplada, 58 d'alçada i 30 de fondària. El canastró duu una escala mil·limètrica gravada a cada costat, per tal de fer-hi reposar el 'reiter' o cavallet, comandat per mitjà de dos eixos amb ganxo, un a cada banda, accessibles pels dos extrems superiors de la vitrina. En no disposar del cavallet no es pot determinar la precisió de l'instrument, per bé que podria tractar-se de 0,1 mg. Ús: professional, per a pesar. 1889 1890 1890 58 x 67 x 30 cm metall Metall Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-sobre planera 1 Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0056MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Morter de bronze, amb mà, de cos cilíndric, amb 8 costelles de secció triangular i 3 merlets quadrangulars irregulars cadascuna. La base és de forma cònica truncada i poc expandida, amb dos bordons que es creuen amb les costelles. 1466 - 1501 1466 1501 9.5 x 15 x 15 cm bronze Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, esquerre Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0053MFC Alambí Alambí Pendent d'assignar Aparell compost de dos cossos de planxa de coure martellejat, amb dues nanses cadascun. El cos inferior o calderí, fet de dues peces soldades, és cònic amb la base bombada i la boca estreta, en la que s'hi encaixa la base del cos superior o refrigerant, que disposa d'un broc ample per al desguàs de l'aigua de refredar; a l'interior, una esfera del mateix metall que fa de condensador i comunica el destil·lat a l'exterior per un broc més llarg i estret. Ús: professional, per a destil·lar. Segle XVIII Coure martellejat Coure (metall) Martelleig (acabament de metalls) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-sobre taula s. XVIII Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0052MFC Alambí Alambí Pendent d'assignar Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-moble antic sota escala Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0051MFC Alambí de tres peces Alambí Pendent d'assignar Conjunt de dos recipients metàl·lics comunicats a la part superior, per un tub cònic inclinat. El recipient més alt, anomenat calderí, es compon de tres cossos i fa la funció d'escalfador: el cos inferior (la cucúrbita), és lleugerament cònico-truncat, amb dues nanses, una aixeta i un embut; el cos central, com un tambor cilíndric, que es pot obrir; i el superior, el capitell, un element esfèric irregular a manera de tapadora d'on surt el tub cònic que va a parar a l'altre recipient, anomenat refrigerant, que actua com a condensador i refredador; és cilíndric i obert, a l'interior té el serpentí, un tub en espiral per on passa el vapor que s'ha d'anar condensant. Ús: professional, per a destil·lar. Segle XX 62 x 87 x 38 cm Coure estanyat Coure (metall)|Estany (metall) Estanyada Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Biblioteca unitat-sobre prestatgeries Desconeguda Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0047MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Morter metàl·lic de boca ampla i acampanada, envoltada d'un relleu central. El cos és lleugerament cònic i està dotat de vuit costelles en forma de serreta, separades per relleus horitzontals amb dues nanses en forma de cap de querubí. La mà és cilíndrica amb els extrems engruixits. La base de fusta està tallada en forma octagonal. Ús: professional. Segle XVII Diàmetre central: 31 cm Metall|fusta Metall|Fusta Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-vestíbul Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0040MFC Mà de morter Mà de morter Pendent d'assignar Ús: domèstic o professional per moldre. Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, dret Donació Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0027MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Morter de ceràmica blanca acompanyat d'una mà de morter de mànec de fusta i extrem de porcellana. Recipient concavat amb un broc sobresortint. Ús: professional, per a mesclar. Segle XIX Porcellana Porcellana (material) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Vitrines escales - Edifici A-pis 1-2, vitrina 6, prestatg. 3 Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0018MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Ús: professional, per moldre. 1801-1900 1801 1900 23.2 x 31.7 x 31.7 cm Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-vestíbul (al terra) Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0017MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Recipient concavat de forma cònica truncada, amb un diàmetre superior de 12,8 cm i un diàmetre inferior de 8,2 cm. La decoració consisteix en quatre costelles encrestades, de tres puntes, alternades amb quatre relleus suaus de cares de putti i una flor de tipus margarida amb quatre pètals. El morter pesa 1,5 kg i va acompanyat d'una mà de morter de 18,4 cm. Ús: professional, per moldre. 1601-1700 1601 1700 8.2 x 12 x 12 cm morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Deganat-vitrina 4 Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0016MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Ús: professional, per moldre. 1601-1700 1601 1700 7.5 x 12.4 x 12.4 cm morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, dret Donació Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0015MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Ús: professional, per moldre. 1801-1900 1801 1900 7.5 x 12 x 12 cm morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, dret Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0013MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Ús: professional, per moldre. 1801-1900 1801 1900 9 x 12.7 x 12.7 cm morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, dret Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0012MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Recipient concavat de forma cònica truncada, amb un diàmetre superior de 12,2 cm i un diàmetre inferior de 8 cm. La decoració, horitzontal, alterna bordons i incisions fetes a torn. Té el peu cònic truncat d'un gruix considerable però irregular i força expandit. La vora és cònica truncada, molt oberta i de poca alçada, i la inclinació supera els 45º respecte a l'eix vertical. El morter pesa 1 kg i va acompanyat d'una mà de morter de 19,5 cm. Ús: professional, per moldre. 1800-1900 1800 1900 morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, dret Desconeguda Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0011MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Recipient concavat de forma cònica truncada Ús: professional, per moldre. 1701-1900 1701 1900 9.2 x 13.7 x 13.7 cm Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, dret Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0010MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Ús: professional, per moldre. 1850-1950 1850 1950 10 x 13.1 x 13.1 cm morter metàl·lic (aliatge de bronze). Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, dret Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0009MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Recipient cilíndric de fons lleugerament concavat, vasiforme, de proporcions estilitzades, amb un diàmetre superior de 12,2 cm i un diàmetre inferior de 8,9 cm. Les decoracions, horitzontals, són fetes a partir de motllures còncaves i convexes amb una franja anular principal en relleu. El peu és expandit i la vora és gran i de poca inclinació respecte a l'eix vertical. El morter pesa 1,75 kg i va acompanyat d'una mà de morter de 20,5 cm. Ús: professional, per moldre. 1800-1900 1800 1900 morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat. Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, dret Desconeguda Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0008MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Recipient concavat de forma cònica truncada, amb un diàmetre superior de 12,8 cm i un diàmetre inferior de 8,2 cm. La decoració consisteix en quatre costelles encrestades, de tres puntes, alternades amb quatre relleus suaus de cares de putti i una flor de tipus margarida amb quatre pètals. El morter pesa 1,5 kg i va acompanyat d'una mà de morter de 18,4 cm. Ús: professional, per moldre. 1701-1800 1701 1800 8.9 x 13.1 x 13.1 cm morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat. Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Deganat-vitrina 4 Pendent d'assignar Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0006MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Recipient concavat de forma cònica truncada, amb un diàmetre superior de 11,7 cm i un diàmetre inferior de 8,2 cm. La decoració combina quatre costelles crestades de tres puntes arrodonides alternades amb quatre «M» en relleu sobre una base quadrada, que també sobresurt respecte a la superfície del cos del morter. El peu és cònic truncat expandit i la vora també, però és molt oberta i inclinada. El morter pesa 1 kg i va acompanyat d'una mà de morter de 18 cm. Ús: professional, per moldre. 1850-1950 1850 1950 morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat. Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, centre Desconeguda Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0004MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Recipient concavat de forma cònica truncada, amb un diàmetre superior de 12,8 cm i un diàmetre inferior de 8,2 cm. La decoració consisteix en quatre costelles encrestades, de tres puntes, alternades amb quatre relleus suaus de cares de putti i una flor de tipus margarida amb quatre pètals. El morter pesa 1,5 kg i va acompanyat d'una mà de morter de 18,4 cm. Ús: professional, per moldre. 1600-1800 1600 1800 morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat. Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, dret Desconeguda Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0002MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Recipient concavat de forma cònico-truncada, amb quatre costelles que presenten quatre incisions horitzontals, alternades amb quatre escuts molt desdibuixats. Ús: domèstic o professional per moldre. 1600-1800 1600 1800 morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat. Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Desamortització Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana 0001MFC Morter Morter farmacèutic Pendent d'assignar Recipient concavat de forma cònica truncada, amb un diàmetre superior de 15,2 cm i un diàmetre inferior de 10 cm, amb quatre balustres de doble element oposat amb bordó central, alternades amb quatre mascarons rodons. El morter pesa 3,1 kg i va acompanyat d'una mà de morter de 20,5 cm. El peu és lleugerament expansionat. Ús: professional, per moldre. 1600-1800 1600 1800 morter metàl·lic (aliatge de bronze) decorat. Bronze (metall) Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona sala museu-armari petit s. XVIII, prestatg. 1, centre Desconeguda Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Museu de la Farmàcia Catalana [incomplet] Fanal de farmàcia Fanal (llum) Pendent d'assignar 31.5 x 25 cm Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Campus Diagonal. Av Joan XXIII, 27-31, 08028 Barcelona Sala museu-Vitrina Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Joan Esteva de Sagrera|Iris Figuerola Pujol|Manuel Subirà Rocamora|Eva Marín Aznar
Col·lecció Josep Artigas 01JA 14 Congrès de la Fédération internationale des clubs de la publicité: Montreux-Laussane, 26-29 mai 1964: organisé par le Club de Publicité de Laussane Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep ca. 1965 1960 1970 50 x 35 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 07JA Hogarotel 5: Barcelona 6 - 21 noviembre 1965: Palacio de las Naciones Barcelona: salón hogar-decoración-equipo hotelero- gastronomía Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1965 1965 1965 69 x 48 cm Paper Paper Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 15JA Gstaad Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1959 1959 1959 103 x 64 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 09JA La Lechera: la más rica en crema Cartell (pòster) Pendent d'assignar És un cartell publicitari d'un producte alimentari adreçat al consum domèstic i de masses que havia reaparegut al mercat espanyol el 1951 tan bon punt s'albirà que s'obria el comerç lliure d'alguns productes i es preveié la fi del racionament. El rellançament del producte, la llet condensada, havia comportat una campanya molt sonada, l'element més famós de la qual va ser l'adopció de la cançó «Tengo una vaca lechera, no es una vaca cualquiera...» composta per Morcillo. El més espectacular de la campanya, però, foren uns grans autòmats amb forma de vaca que ocupaven els aparadors d'alguns "colmados" situats estratègicament a les ciutats. No és estrany que, des de llavors, la imatge de la llet condensada La Lechera estigui tan estretament associada amb el personatge d'una vaca, gairebé més que no pas al personatge de la camperola suïssa que centra l'etiqueta del producte. Aquest cartell, pintat el 1954 però publicat posteriorment (1), constitueix un dels anuncis editats per recordar el contingut bàsic d'una campanya i mantenir activa la memòria sobre un producte concret. Per això la protagonista continua sent la vaca lletera. El cartell estava destinat als aparadors de les botigues de queviures, conegudes llavors com a "colmados", per cridar l'atenció sobre el producte en el punt de venda. Fidel a la seva manera d'entendre la gràfica publicitària, l'Artigas utilitza en aquest cartell molts dels seus recursos habituals. La il·lustració és una vaca, o més ben dit, una vedelleta dibuixada a la manera infantil que mira directament al consumidor i així l'implica en el missatge amb una expressió molt coqueta. D'aquesta manera aconsegueix concentrar tot el que cal dir en una única imatge mitjançant el recurs de la síntesi gràfica: la llauna de llet amb la seva etiqueta es metamorfoseja en el cos de la vaca. I així, aprofitant-se d'aquest surrealisme que crida tant l'atenció en la representació de la realitat, el grafista pica l'ullet amb humor a l'espectador per provocar-li un somriure. Busca crear una imatge entranyable (2). Com ho fa? Mitjançant diversos recursos retòrics: d'una banda humanitza l'animal i, a més a més, el dibuixa com una cria, cosa que provocarà sentiments de simpatia envers el producte a les mares, el públic al qual en realitat es dirigeix aquest cartell. La utilització de la caricatura és un dels procediments gràfics per humanitzar el personatge, el qual, pel fet d'adquirir una personalitat concreta, pot esdevenir una mascota. La idea de fons és associar clarament un producte presentat en una llauna amb el millor dels productes naturals, la llet de vaca. Val a dir que l'eslògan utilitzat no va ser idea de l'Artigas. És molt probable que ja fos en el brief de l'encàrrec. De fet, la frase apareixia ja en molts altres cartells de l'empresa publicats amb anterioritat, des d'una primera versió editada en els anys deu fins a una il·lustració de Rafael Penagos dels anys trenta (Nestlé 1992: 63, 58, 105). El cartell està pintat i retolat a mà amb una lletra cal·ligràfica molt de moda a l'època però que no era la que, una dècada abans, s'identificava com a americana. En aquest cas, recull la tendència tipogràfica que el dissenyador Roger Excoffon havia creat a França en aquells anys. Aquest va ser l'únic cartell que l'Artigas va dissenyar i pintar per a Nestlé durant la seva primera etapa com a professional del cartellisme i la publicitat. Ell mateix va dir: «Yo sólo he hecho un trabajo para Nestlé en España. Me lo encargó Jordi Garriga en el momento en que se enteró de que en Suiza estaban preparando los papeles para que me fuera a trabajar allí. Fue el último cartel que hice en España antes de ir a Suiza». Va marxar a Suïssa tot just començar el 1955 (3). Així doncs, les moltes altres obres seves per a Nestlé les va fer totes quan ja vivia a Suïssa. (AC) (1) Al llibre retrospectiu que Nestlé ha editat sobre la història de l'empresa a Espanya i la seva publicitat (Barcelona, 1992) es data el cartell al 1958. Pot ser que no es publiqués fins llavors. (2) Cal mencionar el precedent dels formatges francesos «La vache qui rit» amb el retrat d'una vaca riallera, registrada com a marca el 1921. Això, però, no vol dir que hi hagi necessàriament una influència d'aquesta marca en el cartell d'Artigas, ans al contrari. La humanització d'animals i de mascotes ha estat un recurs molt utilitzat per la publicitat de totes les èpoques. Constitueix una figura retòrica des de ben antic. (3) Citat per Arcadi Moradell a «José Artigas, el elefante blanco de la publicidad. Entrevista póstuma». ADGràfica, Diseño y Comunicación Visual, II, 5, Barcelona, novembre 1991: 11. Bibliografia GARRIGA PUIG, Jordi, «Campañas vividas», Arte comercial, V. 28. Madrid, 1951, p. 10-11. NIGGLI, Arthur; VERKAUF, Willy, International Poster Annual 1955-1956, vol. 6. Teufen AR. Suïssa, 1956, p. 127. Sociedad Nestlé AEPA, Una historia de la publicidad española. Reflejos de más de un siglo de Nestlé. Barcelona, 1992, p. 181. Artigas i Ojeda, Josep ca. 1954 1950 1960 99 x 67 cm Paper de 80 grs / litografia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 14JA X Festival de la Alta Moda en Piel: 27 octubre 1967 Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1967 1968 1969 48 x 33 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 08JA Jaffa ... santé Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep ca. 1961 1958 1963 128 x 90 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 13JA Tenis: VIII Concurso Internacional Barcelona 1967: Barcelona, 24-28 mayo 1967: CD Hispano Francés, C. Cerdeña 515 Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1967 1968 1969 48 x 34 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 03JA ¡Contra insectos!: Popular Cruz Verde. Precio 6,70 Cartell (pòster) Pendent d'assignar El cartell anuncia un insecticida contra tota mena d'insectes, el component químic principal del qual és el DDT (diclorodifeniltricloroetà). Es tracta d'un dels diversos productes que l'empresa Cruz Verde, fundada a Barcelona el 1948 amb l'objectiu de comercialitzar per a ús domèstic el DDT, va treure al mercat en aquells anys. Aquest cartell és el primer d'una sèrie en què l'Artigas va treballar la representació de les mosques com a tema per a la il·lustració que centra l'argument principal del cartell. Malgrat que el producte havia de servir per a tots els insectes, Artigas va preferir concentrar-se en la mosca, un dels insectes més molestos a la ciutat i al camp durant l'estiu. Posant-lo com a exemple, s'adreçava clarament al mercat domèstic. De fet, en aquells anys Artigas havia estat pensant com atraure l'atenció dels vianants amb diversos procediments. Aquests cartells estaven pensats perquè es pengessin tant a les poques cartelleres que hi havia a la ciutat, principalment al metro, com als aparadors de les botigues que venien el producte. Per això va voler treballar la representació d'una mosca en papiroflèxia i enganxar-la amb volum als cartells que es posaven als aparadors d'adrogueries i "colmados". Un cop simplificada formalment per a poder resoldre-la amb pocs plecs, era fàcil representar la mosca en dues dimensions i amb dos colors. No ha estat fàcil datar aquest cartell. El fons Artigas del CRAI UB disposa de diversos exemples d'aquesta sèrie, la sèrie de les mosques, que inclou el cartell del producte Popular, el de l'Infalible i el del Fulminante. Cap d'ells no està datat, ja que el mateix cartell es col·locava diversos anys seguits i, a més a més, llavors no s'havia imposat el dipòsit legal a les impremtes. Se'ls pot datar pels volts del 1949 a partir dels llocs on han sortit publicats i organitzar la seqüència a partir de l'evolució experimentada per la mosca. En efecte, la mosca hi apareix de vegades retallada, d'altres pintada com si hagués estat retallada, i dibuixada a dues tintes, com en el cas del Popular. Les variacions es redueixen a la llargada de les dues ales i a la representació de l'ombra. De fet, les mosques sempre són negres i la llum apareix per darrere. Estava pintada amb purpurina. Les que estaven retallades, en canvi, eren o bé vermelles o bé d'un lila brut que contrastava amb el negre o el gris del fons. Val la pena destacar que un any, molt conceptualment, l'Artigas havia fet penjar un cartell amb el fons negre i amb les marques blanques reservades per a enganxar-hi les potes de la mosca com per indicar, a qui ja havia vist els cartells anteriors, que les mosques ja havien marxat. Segons Eudald Serrasolsas Humà, membre fundador de G-FAD i ajudant de l'Artigas en tots els estudis i feines on va estar abans de marxar a Suïssa, la primera de totes va ser la versió de la mosca retallada. Després vingueren les que la dibuixen com si fos una ombra (1). Un altre element destacable d'aquesta sèrie és el fet que algun cartell està imprès al dors d'un altre. Artigas explicava que, en plena postguerra, a causa de la penúria sovint s'aprofitava el paper per les dues cares per tal de no llençar els exemplars sobrants d'una campanya (2). Finalment, és plausible que el cartell per al producte Popular sigui el primer de la sèrie, ja que és l'únic on hi ha representat l'envàs. Segons la publicitat de l'època -això ho deien especialment uns incipients tècnics publicitaris- era missió del cartell presentar al públic destinatari l'envàs del producte anunciat per afavorir-ne així el reconeixement a la botiga en el moment de la compra. D'altra banda, per la característica de l'envàs representat -una ampolla de vidre típica dels productes farmacèutics sense més atributs-, és molt possible que Cruz Verde, al principi, utilitzés el mateix envàs per a tots els seus insecticides. Per això, no era tan necessari presentar l'aspecte del producte -els botiguers ja el seleccionaven d'un prestatge- com donar a conèixer els noms dels productes i la marca de l'empresa com a garantia de qualitat. En efecte, en aquest cartell s'observa que el logotip de l'empresa ja va quedant estabilitzat en aquesta lletra cal·ligràfica a l'americana. Es repeteix en altres cartells de l'empresa i l'Artigas ja l'havia presentat el 1948 al cartell del Polil. (AC) (1) Indicacions que el dissenyador gràfic Eudald Serrasolsas Humà va aportar en una entrevista mantinguda amb l'autora que va tenir lloc a Barcelona el 1999, feta amb la intenció de catalogar els diversos cartells de l'Artigas. (2) Moltes de les dades recollides en aquest comentari responen a les explicacions del mateix Artigas durant les converses que l'autora de la fitxa va mantenir l'any abans de morir. Artigas i Ojeda, Josep ca. 1949 1946 1952 122 x 87 cm Paper de 90 grs / litografia a 5 tintes Paper|Tinta Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 06JA Desde ahora para lavar ropa fina Flor de Espuma: un producto Cruz Verde Cartell (pòster) Pendent d'assignar Es tracta d'un bon exemple de cartell publicitari que presenta un producte nou d'una empresa que el gran públic ja comença a conèixer. Això es veu en la representació de l'envàs del producte a la composició, posat en primer pla i en un lloc preferent. Ho reforça la frase que encapçala el cartell gairebé com a títol: «Desde ahora». Val la pena destacar l'habilitat i l'ofici de l'Artigas quan organitza el text: talla la frase de manera gramaticalment correcta i, alhora, satisfà les exigències publicitàries de cridar l'atenció, d'avisar la gent i d'explicar clarament per a què serveix el producte. Això últim ho reforça mitjançant la il·lustració. Val a dir que el nom del producte, malgrat aquest to poètic, en realitat no diu massa res. Com a màxim suggereix una relació possible entre el producte, un detergent per rentar a mà, i el sector de la perfumeria («Flor de espuma»). Quant a la construcció de l'enunciat, Artigas utilitza el procediment de presentar ben clar el problema domèstic que resol el producte. Hi dibuixa un vestit de mudar d'una nena petita, molt blanc i ple de puntes. Són les mateixes puntes que, a l'envàs, componen una sanefa per emmarcar el logotip. Les puntes són el motiu utilitzat per representar la noció més abstracta de «roba fina». Presenta el vestit penjat com s'estén la roba, per la qual cosa la referència a la bugada hi és patent. L'efecte del vestit blanc, pintat a l'aerògraf i retocat a pinzell, és gairebé hiperrealista i es destaca així perfectament del fons blau marí tractat amb una única tinta plana. D'aquesta manera, l'enunciat del cartell, si d'una banda explica el problema a resoldre, de l'altra aconsegueix mostrar-lo un cop s'ha superat amb èxit: en efecte, la roba rentada ha quedat perfecta. L'Artigas estava sempre molt preocupat per aconseguir dir les coses en positiu. Creia fermament que això era el més adequat per fer publicitat i l'únic procediment que funcionava; per això estava molt sorprès que el seu anunci de més èxit, el pintat per al producte Polil de Cruz Verde, funcionés tan bé essent com era un argument formulat en negatiu. Altres detalls a destacar d'aquest cartell per a Flor de Espuma són la tipografia i el tractament reservat a la marca del fabricant. En el primer cas, és notable la varietat d'alfabets utilitzats, tots retolats a mà: una lletra cal·ligràfica de les que llavors estaven de moda per iniciar l'eslògan, un pal sec cursiu per explicar el producte i, finalment, una romana xuclada negra per al logotip del producte. Pel que fa a la incorporació de la marca, destaca l'aparició d'un davantal amb la frase «un producto Cruz Verde» composada amb tipus de fusta de cos molt gran. Aquest és un recurs tècnic mitjançant el qual la composició amb tipus de fusta del text, format per l'eslògan i el logotip -el qual encara estava en procés de formació com a concepte i com a proposta gràfica concreta en el cas de Cruz Verde- quedava fixada per a ser impresa sempre igual i podia ser afegida a cartells diferents.Va ser utilitzat per l'empresa sobretot en els cartells que anunciaven productes com ara els detergents, que són productes diferents als insecticides als quals s'associava generalment l'empresa. En el cas de Flor de Espuma, aquest davantal, si bé d'una banda dóna unitat gràfica als diversos cartells apareguts per anunciar aquest producte, perquè el blanc del fons emmarca la part significativa de cada un d'ells, de l'altra assenyala un cert retrocés en la importància donada a l'empresa i la fixació del seu logotip, al qual si bé semblava ja molt ben definit en cartells anteriors, en aquest gairebé desapareix per posar ara l'accent en l'emblema de la marca, una creu verda. És un dibuix del que diu realment el nom propi però que, en realitat, és també la insígnia que utilitzen les farmàcies per fer-se veure al carrer. Una anècdota relativa al producte, que no va triomfar. Sembla ser que malgrat dir-se «Flor de Espuma», d'escuma no en feia gaire (2). (AC) (1) Per datar el cartell s'han utilitzat les anotacions que el mateix Artigas havia escrit al dors del cartell. (2) Eudald Serrasolsas Humà, ajudant d'Artigas en aquests primers anys de carrera, és qui va aportar aquesta dada durant una entrevista l'any 1999. Artigas i Ojeda, Josep|Departament de Publicitat Cruz Verde 1950? 1951 1952 115 x 75 cm Paper allisat de 60 grs / litografia a 5 tintes Paper|Tinta Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 12JA Protege lanas y pieles: Polil Cruz Verde Cartell (pòster) Pendent d'assignar Únic exemplar conegut d'aquest cartell, un dels més cèlebres de Josep Artigas i un dels més famosos de la publicitat i el cartellisme de la postguerra a Barcelona i a Espanya. Va ser creat per a Cruz Verde, concretament per al producte Polil. El cartell forma part d'una sèrie de quatre; dels altres tres també se'n conserven exemplars. Són els següents: - 1948.1: Polil. Eslògan: «Contra la polilla». La il·lustració consisteix en un tros de roba esfilagarsat on les arnes hi han fet un forat. - 1948.2: Polil. Eslògan: «Protege Lanas y Pieles». Il·lustració: primera versió, l'original, del personatge Polil tan ben conegut per tothom. És un personatge pintat al gouache que porta un abric verd, color triat per establir una connexió intel·lectual amb el nom de l'empresa que el produeix, Cruz Verde. Aquest és el cartell al que correspon aquesta fitxa. -1958: Polil. Eslògan: «Polil. Protege lanas y pieles». És una segona versió del cartell del personatge de l'abric, creat mitjançant procediments fotogràfics i imprès amb offset. Va ser fet per Paco Izquierdo i Joan Nogueras, llavors directors de Publicruz, l'agència de publicitat de Cruz Verde (segons explicava l'Artigas). Se'l reconeix perquè tot plegat està una mica descentrat pel fet d'haver volgut donar-li volum. - 1970: Aquesta data correspon a la impressió de l'exemplar conservat al CRAI. El projecte, però, podria ser anterior. De fet, data del 1966, segons l'autor. Se'n van fer prou edicions. Aquest també el va pintar Josep Artigas quan va tornar a Barcelona des de Suïssa i ho féu per redreçar l'horrible cartell fotogràfic anterior. Distingeix la nova versió el canvi d'eslògan, que torna a ser «Contra la polilla», però sobretot que en aquesta versió l'abric és de color blau. L'Artigas creié que ja havia passat prou temps, la imatge era molt coneguda pel públic i, per tant, ja no calia fer referència al verd de la marca i es podia permetre introduir aquest canvi. Probablement, aquest és un dels cartells que, en la versió del 1948, la primera que va tenir èxit, exemplifica més bé la manera de fer publicitat en els primers anys de la postguerra segons les tendències internacionals, i també les locals, les quals supera. El cartell, conegut com «el Papitu» entre els col·laboradors més propers de l'Artigas a Publicruz, mostra un personatge construït mitjançant diversos recursos gràfics: la caricatura, l'exageració del gest a la manera del còmic -uns ulls fora de si, el moviment dels braços i les línies d'expectació al voltant del cap-, així com l'el·lipsi de tots aquells elements que no serveixen per explicar l'argument i representar una escena, en aquest cas, un moment de sorpresa, un ensurt. Tot plegat constitueix una bona utilització del surrealisme com a mecanisme enunciatiu, el procediment més utilitzat en la publicitat de l'època gràcies a l'aprofitament de la capacitat metamòrfica de la imatge. De fet, aquí només hi ha uns ulls fora de si que, sota d'un barret, miren per davant el forat que el personatge porta a l'esquena del seu abric. No hi ha cap cos, tan sols la suggestió d'un volum! L'Artigas sempre deia que es tracta d'un cartell que contradiu els principis de la publicitat, ja que es construeix mitjançant un argument negatiu: el producte anunciat, verí per a les arnes que es mengen la roba, serveix per evitar, no per aconseguir. El text, retolat a mà, combina les lletres cal·ligràfiques a l'americana, tant de moda en els anys quaranta i els primers cinquanta, amb les egípcies i amb el pal sec cursiu, introduït amb un davantal per imprimir-hi la marca d'una empresa que encara no disposava de logotip. El color verd de l'abric combinava amb el color de la marca i alhora citava la paraula que composa el nom de l'empresa. El groc reforçava la vistositat del cartell penjat a les parets de la ciutat, a les cartelleres del metro o a les poques columnes anunciadores que hi havia. A l'Artigas no li agradava sentir que el seu «Papitu» hagi esdevingut un símbol de la postguerra espanyola, de la carestia de productes, de l'ambient de por i tristesa de l'època. De fet, que se l'hagi continuat utilitzant sense interrupció posa en dubte aquesta assimilació a una única època històrica. I, tanmateix, és una imatge de la postguerra, un símbol de l'època i, com a tal, ha entrat en l'imaginari de la gent referit a aquells anys. És el barret allò que el situa en aquella època? És l'abric? O és la concepció del cartell? Nota 1: moltes dades provenen de les converses mantingudes amb en Josep Artigas un any abans que morís. A més, la bibliografia disponible sobre aquest cartell és molt àmplia, ja que ha estat seleccionat per la majoria d'exposicions i publicacions dedicades a la història de la publicitat i del disseny gràfic a Catalunya i a Espanya. Nota 2: la campanya i la sèrie s'inicien el 1947, però continua utilitzant-se en embalatges i altres elements promocionals del producte. El cartell es va imprimir a Barcelona, a la Impremta S. Martínez. (AC) Artigas i Ojeda, Josep|Departament de Publicitat Cruz Verde 1948 1948 1948 116 x 70 cm Paper / litografia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 11JA PMB Peña Motorista Barcelona: Campeonatos motociclistas de Cataluña para aficionados. II Premio Coches Turismo. 6 de marzo de 1949. Circuito de Montjuich Cartell (pòster) Pendent d'assignar Aquest cartell, de factura i composició molt tradicional, és molt representatiu de la manera de fer bons cartells. Tècnicament, està pintat al gouache amb aerògraf i retolat a mà. És tradicional perquè la composició separa totalment el text i la imatge. El text s'ha endreçat de manera que l'encapçalament recull les dades de la cita, és a dir, el dia i el lloc, i al terç inferior informa de l'entitat convocant i dóna el nom de l'esdeveniment. El text està compost en caixa central, i les diferències entre els enunciats s'expliquen mitjançant la variació de cossos, és a dir, per l'alçada de les línies de text. PMB està resolt amb una lletra egípcia supernegra que dóna fons al nom de l'entitat organitzadora, és a dir, l'anunciant, la Peña Motorista de Barcelona. Per la seva banda, la il·lustració ocupa un quadrat que forma una ics. L'Artigas es va plantejar clarament representar una experiència, suggerir la sensació de velocitat, un concepte molt abstracte, difícil de visualitzar. És el plaer experimentat pels motoristes quan corren a molta velocitat. S'hi aprecia alguna cosa que es mou, un cos, un casc rodó. Tot l'efecte recau en les línies blanques que s'expandeixen en un raig. Centra la imatge una bandera de quadres blancs i negres que indica el final a les carreres i s'associa amb el vencedor, una imatge coneguda que situa el públic en la condició d'espectador a les carreres que s'anuncien. A més, l'hiperrealisme amb què Artigas pinta la bandera dóna realisme i versemblança a l'abstracció de les línies que representen suggerint la velocitat, el moviment de l'aire degut al fet que ha passat un bòlid. La simplicitat de recursos gràfics és molt entenedora i molt suggerent de la situació i l'ambient anunciat. (AC) Artigas i Ojeda, Josep 1949 1949 1949 67 x 47 cm Paper/litografia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 02JA Campeonatos de Cataluña de 1950: La Molina, del 2 al 5 de febrero, organizados por la Federación Catalana Cartell (pòster) Pendent d'assignar Molts dels criteris i plantejaments explicats a la fitxa núm. 10JA serveixen també per comprendre aquest cartell. Hi ha, però, alguns canvis significatius en relació amb la sèrie feta per al Centre Excusionista de Catalunya (CEC) comentada. Potser el més notable és el canvi d'estil del conjunt. En efecte, en aquest cartell es veu com, mitjançant el canvi d'estil gràfic per al conjunt, l'Artigas posa clarament en evidència que ara l'editor del cartell, és a dir, el seu client i organitzador de l'efemèride, són uns altres, concretament la Federació Catalana d'Esquí i, sobretot, el Patronat de la Vall de la Molina que són als que cal donar identitat. Per a un grafista que pinta cartells, de vegades és difícil posar de manifest només amb l'estil de dibuix diferències relatives als emissors, les quals, tanmateix, són essencials perquè també cal donar una identitat identificable als emissors, és a dir, les marques. Si bé l'Artigas dominava molts recursos estilístics quan pintava i dibuixava, en aquest cas no en tenia prou amb una mera variació d'estil i per això va servir-se també de la composició, de la tipografia i de la manera general d'encarar el cartell. Parem atenció als detalls. Pel que fa a la il·lustració, hi ha hagut un canvi de zoom. El cartell no consisteix en l'ampliació d'un detall que centri el primer pla, sinó que utilitza un pla mitjà i s'hi veuen dues persones de mig cos. Són una parella amb els esquís al coll que es dirigeix cap al lloc on se celebraran les curses. Fidel a les recomanacions de la psicologia de la percepció -al dissenyador gràfic Josep Artigas sempre li va agradar fonamentar les seves propostes gràfiques en principis comprovats científicament o bé, si això no era possible, utilitzar aquelles dades que podien considerar-se comprovades a la teoria i a la pràctica-, compon el cartell basant-se en la diagonal harmònica, per reforçar la sensació d'ascensió d'unes figures que verticalment marquen l'eix central. Dalt de la diagonal els espera un sol somrient que aquí, però, és una mica amenaçador. El cartell prefereix presentar una escena, una situació, més que no pas un objecte o una eina o una cosa. Per dibuixar les figures, l'Artigas s'inspirà en els personatges idealitzats característics de la tradició popular dels ninotaires per a la il·lustració de premsa, molt especialment de la premsa femenina. Els altres canvis importants són perfectament visibles al tractament del text. Aquí l'Artigas recull i aprofita una tendència de l'època, l'incipient estil dels anys cinquanta que, enfront d'uns dubitatius anys quaranta que encara anaven desenvolupant els descobriments de l'avantguarda històrica, recupera els principals valors del classicisme i el neoclassicisme. Irromp, doncs, l'alfabet Bodoni, a cos gran, compost i imprès en tipografia. La Bodoni és una romana moderna molt elegant, potser el model elegant per antonomàsia que els diversos noucentismes i classicismes han recuperat al llarg de tot el segle XX (1). Amb la romana moderna retornen procediments com la caixa central, la proporcionalitat entre els cossos i la interlínia, el contrast entre blanc i negre profunds i, per tant, la irrupció d'un gran davantal que emmarca el quadrat on s'inscriu la il·lustració. Es pot, doncs, considerar aquest cartell com un exemple de les tendències d'època i una mostra més de la recerca constant de l'Artigas per dominar tots els estils i recursos gràfics disponibles, base del que serà probablement una de les característiques més representatives de la seva professionalitat, la capacitat camaleònica del seu estil i manera de fer grafisme, posats sempre al servei de la idea publicitària. (AC) (1) Aquesta revifalla de la versió noucentista del classicisme gràfic és patent, per exemple, als llibrets que el Gran Teatre del Liceu va editar als anys cinquanta amb motiu de les representacions d'òpera programades; també en revistes literàries com la clandestina Ariel. També en aquest cas, les romanes modernes, és a dir, la bodoni o les didones, imposen una composició centrada. Artigas i Ojeda, Josep|Patronat de la Vall de la Molina 1950 1950 1950 50 x 36 cm Paper / litografia i linotípia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura)|Linotípia CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 10JA 2ª Semana Internacional de Esquí La Molina: 27 enero al 1 febrero, organizada por el Centro Excursionista de Cataluña: Copa Barcelona Cartell (pòster) Pendent d'assignar En Josep Artigas va ser sempre un gran amant de l'escalada, de l'esquí i dels esports de muntanya. Els practicava de ben jove i sempre va ser membre del Centre Excursionista de Catalunya, el CEC, on hi tenia molts amics. No és gens estrany doncs que li arribessin molts encàrrecs, professionals o no tant, vinculats al món de l'esport, des d'anunciar i promocionar els diversos esdeveniments organitzats fins a fer la publicitat de productes comercialitzats per empreses especialitzades en el sector de l'esquí. De fet, en els seus primers anys com a dissenyador gràfic, l'Artigas es va fer càrrec de la promoció i la publicitat d'una botiga emblemàtica a Barcelona, Bavillesset, especialitzada en material esportiu. Els va dissenyar anuncis per a la premsa, fullets, catàlegs de productes de temporada i bosses comercials, molts treballs els originals i algun exemple dels quals estan dipositats també al CRAI Biblioteca UB com a peces de l'arxiu Artigas. L'Artigas va pintar diversos cartells per al CEC al llarg de la seva vida, especialment durant la seva primera etapa professional, la que va del 1945 al 1955 i es desenvolupà a Barcelona. Si bé el conjunt d'aquests cartells no es poden considerar una sèrie, el conjunt l'integren els exemplars següents que són els que hi ha dipositats al CRAI: el que va dissenyar per al 6è Saló de l'Esquí; els dels concursos d'esquí organitzats a Núria i a la Molina; l'anunci de l'obertura del teleesquí de Costa Rasa inaugurat el 1948 a la Molina, el comentat en aquesta fitxa per a la II Setmana Internacional de l'Esquí, i també el que va fer per a la III Setmana Internacional de l'Esquí el 1953. Llavors, tant Núria com la Molina estaven millorant molt les instal·lacions incorporant teleesquís, hotels, refugis i altres equipaments. Cada esdeveniment s'anunciava i es donava a conèixer editant un cartell. En aquesta línia, es podrien esmentar també els cartells i treballs que Artigas va pintar per al CADE, el grup d'escalada del CEC, creat també el 1948 amb el nom grandiloqüent de «Centro Académico de Escalada», per al qual l'Artigas n'havia dissenyat fins i tot l'escut (2). En un article escrit per ell mateix sobre les característiques de la publicitat que convé a l'esport, l'Artigas explicava que, a la Catalunya del 1950, hi havia uns 13.000 inscrits a la federació d'esquí i muntanya. D'aquesta dada junt amb el nombre d'inscrits en altres federacions en deduïa una sèrie de principis sobre el tipus de públic receptiu als missatges referits a l'esport. Els productes esportius, afirmava, «están dirigidos a una minoría, la que practica deportes» i, per tant, no són suficients per adreçar-los una campanya de publicitat com les que es fan per als productes adreçats al consum massiu (3). Prossegueix l'article indicant la importància que té per als esportistes anar ben equipat i amb productes especialitzats, ja que són gent a qui agrada, deia, lluir la seva condició d'esportistes. Considerava que la premissa des de la que afrontar un anunci adreçat als esportistes és precisament tenir en compte l'alta competència del públic i per això un anunci imprès «tiene que poseer el sello de la alegría, color, movimiento, sugestión y, sobre todo, mucho tecnicismo en la ilustración deportiva cuando ésta se presente, pues no se debe olvidar que el cliente en potencia es un técnico y un crítico competente del deporte con el que ilustramos el anuncio». En un altre paràgraf, l'Artigas dóna les claus per comprendre quin és el plantejament amb el qual aborda els cartells de temàtica esportiva. Després d'explicar que l'esport és joventut, moviment i ritme del cos, i control i precisió dels músculs, afirma que «la realidad idealizada es, a mi modesto entender, la fórmula que nos permitirá representar la acción deportiva con la máxima fuerza expresiva». Tots aquests són els diversos elements que, mitjançant el procediment gràfic de la síntesi, va utilitzar per pintar aquest cartell. En efecte, elements i idees com són: color, alegria, optimisme -un sol càlid en un paisatge de neu somriu amb complicitat-, contundència del gest i peces d'un equip especialitzat fàcil d'identificar amb els esports de muntanya. La diagonal del fons suggereix molt esquemàticament el repte que proposa la muntanya, mentre que el centre òptic i d'atracció visual del cartell se situa en el gest d'una mà amb un guant de llana que agafa els pals dels esquiadors. És un detall molt ampliat que centra el quadrat superior de l'espai del cartell. Els estels de neu llavorats al guant de punt situen l'espectador en un paisatge alpí i el conviden a practicar els esports de muntanya. Podríem, doncs, afirmar que es tracta d'un cartell molt representatiu de la manera de fer de l'Artigas, deutora de la tradició de l'Object Poster Style heretada d'abans de la guerra però matisada amb una forta dosi de realisme en el tractament gràfic dels detalls més importants de l'anunci. Tanmateix, per molt realista que sigui en el detall, l'Artigas ha preferit buscar la quinta essència del producte ja que, com també afirmava a l'article, cal defugir la representació dels productes més a la moda i de darrera generació perquè això podria fer que el cartell ja estigués passat de moda tan sols sortir publicat, cosa que s'ha d'evitar sempre en un món com el de l'esport en el qual la renovació del material especialitzat era constant fins i tot en els anys de la postguerra. (AC) (1) Per datar aquest cartell s'ha utilitzat un article aparegut el 1948 a la revista Barcelona Atracción en el que s'anunciava la celebració de la II Setmana d'esquí per a l'hivern del 1949. En conseqüència, molt probablement el cartell va ser pintat el 1948 per poder ser imprès i distribuït amb temps suficient com per anunciar un esdeveniment que havia de tenir lloc el gener del 1949. Tanmateix, hem utilitzat la data de l'esdeveniment com a referència per datar el cartell. (2) Entre els materials de l'arxiu Artigas hi ha un negatiu fotogràfic amb l'original de l'escut pensat per incloure als cartells i anuncis que fessin des del CADE. D'altra banda, alguns dels cartells esmentats formen part del fons Artigas dipositat a la Biblioteca del CRAI de la UB; d'altres s'han perdut o, al menys, l'Artigas ja no disposava d'exemplars, i per això no n'hi ha cap exemplar al CRAI. Se'n té constància gràcies a les fotografies en blanc i negre que el mateix Artigas guardava al seu arxiu personal. (3) Sobre els criteris de disseny adequats en el món de l'esport, vegeu l'article de Josep Artigas «Publicidad para deportistas», aparegut a Arte Comercial, V. 30, 1951: 29-33. Artigas i Ojeda, Josep|Centre Excursionista de Catalunya 1949? 1950 1951 48 x 34.5 cm Paper / litografia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 05JA Fètes de Vevey 1962: 26 mai-3 juin: foire aux vins vaudois, semaine gastronomique, braderie, fête de nuit, grands cortèges "vigne et vin" Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1962 1962 1962 128 x 90 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 04JA Cuenta conmigo...: Salón Deporte y Camping/68: Barcelona, 30 noviembre 10 diciembre: Palacio de la Feria de Muestras Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1968 1968 1968 99 x 69 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Art AA1002A Galeria de retrats dels rectors|Rectors' Portrait Gallery|Galería de retratos de los rectores Pintura (obra visual) Els quadres de la galeria de retrats, tots ells d’1,23 x 0,88 m, representen gairebé tots els rectors de la Universitat de Barcelona des del moment en què la Universitat es traslladà de nou des de Cervera a Barcelona (1842). La iniciativa va partir de Julián Casaña, rector de la Universitat de Barcelona entre el 1876 i el 1896, després de l’acord a què va arribar amb l’arquitecte de l’edifici Elias Rogent cap al final de l’any 1879. Casaña va encarregar a diversos pintors barcelonins els retrats dels deu rectors que l’havien precedit, tot i que només se’n van poder dur a terme set. A la «Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona», redactada per Gaietà Vidal i Valenciano (1881) i publicada a l’anuari dels cursos 1878-1883, el seu autor indica que al «salón de Rectores» (actual sala de juntes i espai on originàriament estaven disposats els retrats) es troben els retrats dels rectors des de 1839, per la qual cosa segurament els retrats que Casaña va encarregar el 1879 ja estaven pintats i penjats el 1881, any en què Vidal escriu la seva ressenya. D’altra banda, el retrat del primer rector, Albert Pujol Gurena, va ser una iniciativa del rector Fabià Estapé (rector de la UB en dos períodes: 1969-1971 i 1974-1976). Des de 1876 fins a l'actualitat|From 1876 to the present|Desde 1876 hasta la actualidad 1876 2021 Barcelona Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/ Protegit per dret d'autor http://www.ub.edu/visitavirtual/visitavirtualEH/index.php/ca/coneix-l-edifici-sala-x-sala/planta-primera/galeria-de-retrats-dels-rectors#bwg21/523|http://www.ub.edu/visitavirtual/visitavirtualEH/index.php/en/get-to-know-the-building-room-x-room/first-floor/rectors-portrait-gallery|http://www.ub.edu/visitavirtual/visitavirtualEH/index.php/es/conoce-el-edificio-sala-x-sala/planta-primera/galeria-de-retratos-de-los-rectores Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art AA1001A Conjunt de pintura històrica del Paranimf Pintura (obra visual) En els murs laterals, i just per sota dels medallons de personatges cèlebres, s’exhibeixen sis quadres de temàtica històrica, que representen diferents episodis de la història d’Espanya. Aquestes sis pintures, situades tres a cada banda, constitueixen un conjunt unitari i homogeni que respon, amb més o menys encert artístic, a un programa preestablert de caire marcadament hispanista, que tracta tres classes de temes: històrics, al·legòrics i iconogràfics. https://museuvirtual.ub.edu/ub/conjuntparanimf.pdf 1883-1885 1883 1885 Oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Barcelona Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/ Protegit per dret d'autor http://www.ub.edu/museuvirtual/visitavirtualEH/index.php/ca/coneix-l-edifici-sala-x-sala/planta-primera/paranimf Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 885A Galeria del Paranimf 3 Treball de tècnica mixta Penique Productions 2015 2015 2015 50 x 70 cm Tinta UVI, polietilè i metacrilat Tinta|Polietilè|Metacrilat Barcelona Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 884A El Davallament|El Descendimiento The Deposition from the Cross Pintura (obra visual) https://museuvirtual.ub.edu/ub/artcatalà/El Davallament.pdf Anònim|Anónimo|Anonymous Mitjans-finals del segle XVII|Mediados-finales del siglo XVII|Mid-late 17th century 1629 1690 1.68 x 1.26 m Oli sobre tela|Óleo sobre tela|Oil on canvas Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 Aula Capella|Aula Capilla|Chapel Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 832A Paisatge d'hivern Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/artcatalà/Paisatge.pdf Lafuente Mellado, Ramiro 1892 1892 1892 0.79 x 1.48 m oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Pendent d'assignar Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 830A La continència d'Escipió Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/artcatalà/La continència Escipió.pdf Escola de Giordano Luca No informat No informat 93 x 169 cm oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Pendent d'assignar Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 829A Desembarcament de Colom a Amèrica Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/artcatalà/Desembarcament de Colom a Amèrica.pdf Rodríguez Losada, José María Segle XIX 1800 No informat 1.46 x 1.16 m Oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Pendent d'assignar Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 826A Immaculada Concepció Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/immaculada.pdf Anònim Segona meitat del segle XVII 1650 No informat 97 x 71 cm Oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Pendent d'assignar Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 825A Sagrada família Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/artcatalà/Sagrada Família.pdf Anònim No informat No informat 98 x 124 cm oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Pendent d'assignar Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 792A La civilització del califat de Còrdova en temps d'Abd-al-Rahman III Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/califat.pdf Baixeras i Verdaguer, Dionís 1885 1885 1885 340 x 620 cm Oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Barcelona Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Compra directa Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 6434AP La muller de Juan Padilla rep la notícia de la derrota de Villalar Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/mullerpadilla.pdf Borràs i Mompó, Vicenç 1881 1882 1882 331 x 520 cm oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Dipòsit Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 6433AP Faune Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/faune.pdf Jover i Casanova, Francesc ca. 1871 1871 No informat 280 x 162 cm Oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Madrid Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Dipòsit Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 6432AP Felip II presideix un acte de fe Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/artcatalà/Felip II presideix un acte de fe.pdf Valdivieso y Henarejos, Domingo 1871 1872 1872 1.94 x 2.23 m oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Pendent d'assignar Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 6431AP Santa Caterina transportada pels àngels Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/stacaterina.pdf Navarro i Cañizares, Miquel 1866 1867 1867 248 x 340 cm oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Dipòsit Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 6430AP Enric III de Castella i els nobles Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/enriqueIII.pdf Fierros Álvarez, Dionisio Segona meitat segle XIX 1850 No informat 273 x 375 cm Oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Dipòsit Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 6428AP La mort de Cristòfor Colom Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/artcatalà/La mort de Cristòfor Colom.pdf Ortego i Vereda, Francisco 1864 1864 1864 1.96 x 3.15 m oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Pendent d'assignar Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)
Art 6427AP La cova de Las Palomas Pintura (obra visual) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/laspalomas.pdf Belmonte y Vacas, Mariano 1864 1864 1864 95 x 120 cm Oli sobre tela Tela (material tèxtil)|Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Dipòsit Roberta Bogoni (RB)|Miquel-Àngel Codes Luna (MACL)|Laura Casal (LC)|Isabel Coll Mirabent (ICM)|Isabel Fabregat Marín (IFM)|Borja Franco Llopis (BFL)|Daniel López del Rincón (DLR), Departament d'Història de l'Art, UB|Joan Molet i Petit (JMP)