Receptor de ràdio de galena
Recursos
Col·lecció
Instruments científics
Classificació
Identificador
FFUB-0473
Títol
Receptor de ràdio de galena
Tipus d'ítem
Matèria
Descripció
Descripció general:
S’utilitzava per captar senyals de ràdio en AM (amplitud modulada) en la banda d’ones mitjanes (530-1700 kHz) i d’ones curtes (2-26 MHz). Rep aquest nom pel material utilitzat en la fabricació del díode, el qual pot ser de Galena (mineral format per Sulfur de Plom) o de Germani (en aquest cas s’anomenaria receptor de Germani).
Funcionament:
Està format per un aparell amb una antena per rebre els senyals, un díode detector, un condensador per variar la freqüència de ràdio i una connexió a terra i uns auriculars d’alta impedància. El díode és antecessor dels de Silici o Germani que es fan servir en l’actualitat i està format per la pedra de Galena que feia contacte amb un fil metàl·lic prim anomenat barba o bigot de gat. Un dels seus principals avantatges és que només necessita la presa de terra per funcionar, és a dir, no necessita una font d’energia.
Dades històriques:
La invenció de la ràdio s’atribueix a l’inventor italià Guglielmo Marconi (1874-1937) que va desenvolupar la primera ràdio comercial l’any 1895 a partir de l’antena, l’oscil·lador i el cohesor del físic rus Aleksandr Stepánovich Popov (1859-1906), Heinrich Rudolf Hertz (1857-1894) i Édouard Branly (1844-1940) respectivament.
S’utilitzava per captar senyals de ràdio en AM (amplitud modulada) en la banda d’ones mitjanes (530-1700 kHz) i d’ones curtes (2-26 MHz). Rep aquest nom pel material utilitzat en la fabricació del díode, el qual pot ser de Galena (mineral format per Sulfur de Plom) o de Germani (en aquest cas s’anomenaria receptor de Germani).
Funcionament:
Està format per un aparell amb una antena per rebre els senyals, un díode detector, un condensador per variar la freqüència de ràdio i una connexió a terra i uns auriculars d’alta impedància. El díode és antecessor dels de Silici o Germani que es fan servir en l’actualitat i està format per la pedra de Galena que feia contacte amb un fil metàl·lic prim anomenat barba o bigot de gat. Un dels seus principals avantatges és que només necessita la presa de terra per funcionar, és a dir, no necessita una font d’energia.
Dades històriques:
La invenció de la ràdio s’atribueix a l’inventor italià Guglielmo Marconi (1874-1937) que va desenvolupar la primera ràdio comercial l’any 1895 a partir de l’antena, l’oscil·lador i el cohesor del físic rus Aleksandr Stepánovich Popov (1859-1906), Heinrich Rudolf Hertz (1857-1894) i Édouard Branly (1844-1940) respectivament.
Editor / Fabricant
Radiotelefonia J. Esteva Marata
Data
1910-1930
Data d'inici
1910
Data final
1930
Dimensions
12 x 7,5 x 17,5 cm
Lloc d'origen
Barcelona, Espanya
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Localització actual (sala)
Vestíbul Planta 1
Forma d'ingrés
Desconeguda
Estat de conservació
Bo
Situació administrativa
Exposició
Exposicions
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022
Drets (tipus de llicència)
Destacat
Sí
Autoria del registre
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB
Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
