Instrument per demostrar la llei d'inducció de Faraday
Recursos
Col·lecció
Instruments científics
Identificador
FFUB-0435
Títol
Instrument per demostrar la llei d'inducció de Faraday
Tipus d'ítem
Matèria
Descripció
Descripció general:
Dissenyat per fer una demostració empírica de la llei d’inducció electromagnètica de Faraday de 1831, és a dir, que la velocitat a la qual canvia el flux d’un camp electromagnètic a través d’una àrea determinada és proporcional a la tensió induïda en un circuit que forma aquesta mateixa àrea. Faraday va poder explicar aquest fenomen basant-se en, per una part, l’experiment d’Oersted que va iniciar totes les investigacions en electromagnetisme (FFUB-0280) i, d’altra banda, en la fonamentació teòrica d’aquest fenomen (creació de camp magnètic per un corrent elèctric) realitzada per Ampere.
Funcionament:
Consta d’una bobina muntada enmig de l’eix de rotació d’un circuit circular. Aplicat un corrent a través de les espires de la bobina es crea un camp magnètic constant, el flux del qual a través del cercle que forma el circuit va variant si es fa girar aquest circuit al voltant de l’eix vertical. D’aquesta manera, anirà variant entre 0 i un valor màxim segons si el vector superfície (perpendicular al pla del cercle) és normal o paral·lel al camp magnètic respectivament. Finalment, en l’època s’utilitzaria un galvanòmetre per mesurar la intensitat o un electròmetre per mesurar la tensió i, així, comprovar la llei de Faraday.
Dades històriques:
Michael Faraday (1791-1867) va ser un físic britànic especialitzat en electromagnetisme i electroquímica. Les seves contribucions més importants tenen a veure amb la fonamentació del camp electromagnètic (que, més tard, s’acabaria de postular en les equacions de Maxwell) i el fenomen de la inducció electromagnètica.
Dissenyat per fer una demostració empírica de la llei d’inducció electromagnètica de Faraday de 1831, és a dir, que la velocitat a la qual canvia el flux d’un camp electromagnètic a través d’una àrea determinada és proporcional a la tensió induïda en un circuit que forma aquesta mateixa àrea. Faraday va poder explicar aquest fenomen basant-se en, per una part, l’experiment d’Oersted que va iniciar totes les investigacions en electromagnetisme (FFUB-0280) i, d’altra banda, en la fonamentació teòrica d’aquest fenomen (creació de camp magnètic per un corrent elèctric) realitzada per Ampere.
Funcionament:
Consta d’una bobina muntada enmig de l’eix de rotació d’un circuit circular. Aplicat un corrent a través de les espires de la bobina es crea un camp magnètic constant, el flux del qual a través del cercle que forma el circuit va variant si es fa girar aquest circuit al voltant de l’eix vertical. D’aquesta manera, anirà variant entre 0 i un valor màxim segons si el vector superfície (perpendicular al pla del cercle) és normal o paral·lel al camp magnètic respectivament. Finalment, en l’època s’utilitzaria un galvanòmetre per mesurar la intensitat o un electròmetre per mesurar la tensió i, així, comprovar la llei de Faraday.
Dades històriques:
Michael Faraday (1791-1867) va ser un físic britànic especialitzat en electromagnetisme i electroquímica. Les seves contribucions més importants tenen a veure amb la fonamentació del camp electromagnètic (que, més tard, s’acabaria de postular en les equacions de Maxwell) i el fenomen de la inducció electromagnètica.
Editor / Fabricant
Desconegut
Dimensions
14 x 14 x 12 cm
Materials
Lloc d'origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Localització actual (sala)
Sala de Juntes
Forma d'ingrés
Desconeguda
Preservació i conservació
Pol Molina Grífols - Fac. de Física, U.B., Barcelona, Espanya, 2019
Estat de conservació
Regular (possible tractament)
Situació administrativa
Reserva (magatzem)
Notes
Le falta un pie de soporte
Drets (tipus de llicència)
Destacat
No
Autoria del registre
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB
Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
