Brúixola galvanoscòpica
Recursos
Col·lecció
Instruments científics
Classificació
Identificador
FFUB-0345
Títol
Brúixola galvanoscòpica
Tipus d'ítem
Matèria
Descripció
Descripció general:
Es tracta d’un galvanòmetre, és a dir, un instrument que mesura la intensitat de corrent i la seva direcció. Aquests aparells, en general, fan servir una agulla rodejada d’una bobina conductora i, per tant, de vegades també se’ls anomena brúixoles tot i que difereixen en propòsit. Aquest model en particular és una versió extremadament reduïda de les brúixoles de sinus i de tangents més comunes. Resulta especialment destacable que la bobina estigui tan comprimida, ja que normalment forma una circumferència considerable al voltant de l’agulla.
Funcionament:
Es basa en la relació entre el sinus o la tangent de l’angle de desviació que forma l’agulla d’una brúixola situada al centre d’una bobina. La brúixola, que inicialment assenyala al nord, es mou per efecte de la força del camp magnètic induït pel corrent de la bobina i el camp magnètic terrestre.
Dades històriques:
El físic alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) va desenvolupar una versió millorada d’aquest instrument que permetia una major sensibilitat. Això va ser possible gràcies a substituir l’agulla per una barra imantada que rep les mesures mitjançant un sistema de miralls (per a més informació veure el Galvanòmetre de Weber FFUB-0072).
Es tracta d’un galvanòmetre, és a dir, un instrument que mesura la intensitat de corrent i la seva direcció. Aquests aparells, en general, fan servir una agulla rodejada d’una bobina conductora i, per tant, de vegades també se’ls anomena brúixoles tot i que difereixen en propòsit. Aquest model en particular és una versió extremadament reduïda de les brúixoles de sinus i de tangents més comunes. Resulta especialment destacable que la bobina estigui tan comprimida, ja que normalment forma una circumferència considerable al voltant de l’agulla.
Funcionament:
Es basa en la relació entre el sinus o la tangent de l’angle de desviació que forma l’agulla d’una brúixola situada al centre d’una bobina. La brúixola, que inicialment assenyala al nord, es mou per efecte de la força del camp magnètic induït pel corrent de la bobina i el camp magnètic terrestre.
Dades històriques:
El físic alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) va desenvolupar una versió millorada d’aquest instrument que permetia una major sensibilitat. Això va ser possible gràcies a substituir l’agulla per una barra imantada que rep les mesures mitjançant un sistema de miralls (per a més informació veure el Galvanòmetre de Weber FFUB-0072).
Editor / Fabricant
Desconegut
Data
Vora 1880
Data d'inici
1870
Data final
1890
Dimensions
23 x 18 x 8 cm
Materials
Lloc d'origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Localització actual (sala)
Sala de Juntes
Forma d'ingrés
Desconeguda
Estat de conservació
Regular (possible tractament)
Situació administrativa
Reserva (magatzem)
Referències bibliogràfiques
Gli strumenti di fisica dell'Istituto Tecnico Toscano. Electricità e Magnetismo, Italia, Fondazione Scienza e Tecnica
Drets (tipus de llicència)
Destacat
No
Autoria del registre
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB
Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
