Rotor per a tubs de descàrrega
Recursos
Col·lecció
Instruments científics
Identificador
FFUB-0090
Títol
Rotor per a tubs de descàrrega
Tipus d'ítem
Matèria
Descripció
Descripció general:
Els tubs de descàrrega de Geissler contenien gasos amb bona conductivitat (com Argó, Neó o, fins i tot, Mercuri) pels quals es feia circular un corrent elèctric de forma que es produïa un efecte anomenat descàrrega luminescent, molt semblant a les llums de neó. A aquest rotor li falta el pròpia tub, sovint tenien formes enrevessades i cridaneres per produir efectes més sorprenents creant figures lluminoses de revolució.
Funcionament:
Presenta un motor elèctric que fa girar (que utilitza una màquina electrostàtica com l’instrument FFUB-0075) el tub de Geissler i aporta electricitat als elèctrodes situats a ambdós extrems del tub.
Dades històriques:
Aquest tipus de mecanismes van obtenir certa popularitat a finals del segle XIX i va acabar convertint-se en un negoci de llums de neó cap al 1910. Amb els recents avanços tecnològics pel que fa a l’electricitat, es tractava d’una forma sorprenent d’exposar l’ús de l’electricitat, en un context òbviament no acadèmic. En aquell moment, el concepte d’un motor elèctric ja era per si sol una cosa nova i fascinant. Ideats pel físic i bufador de vidre alemany Heinrich Geissler (1814-1879) l’any 1857.
Els tubs de descàrrega de Geissler contenien gasos amb bona conductivitat (com Argó, Neó o, fins i tot, Mercuri) pels quals es feia circular un corrent elèctric de forma que es produïa un efecte anomenat descàrrega luminescent, molt semblant a les llums de neó. A aquest rotor li falta el pròpia tub, sovint tenien formes enrevessades i cridaneres per produir efectes més sorprenents creant figures lluminoses de revolució.
Funcionament:
Presenta un motor elèctric que fa girar (que utilitza una màquina electrostàtica com l’instrument FFUB-0075) el tub de Geissler i aporta electricitat als elèctrodes situats a ambdós extrems del tub.
Dades històriques:
Aquest tipus de mecanismes van obtenir certa popularitat a finals del segle XIX i va acabar convertint-se en un negoci de llums de neó cap al 1910. Amb els recents avanços tecnològics pel que fa a l’electricitat, es tractava d’una forma sorprenent d’exposar l’ús de l’electricitat, en un context òbviament no acadèmic. En aquell moment, el concepte d’un motor elèctric ja era per si sol una cosa nova i fascinant. Ideats pel físic i bufador de vidre alemany Heinrich Geissler (1814-1879) l’any 1857.
Editor / Fabricant
Desconegut
Data
1870-1900
Data d'inici
1870
Data final
1900
Dimensions
19 x 49 x 54 cm
Materials
Lloc d'origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Localització actual (sala)
Sala del Deganat
Forma d'ingrés
Desconeguda
Preservació i conservació
Roman Magrans Geis, 2007-2008
Estat de conservació
Bo
Situació administrativa
Reserva (magatzem)
Drets (tipus de llicència)
Destacat
No
Autoria del registre
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB
Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
