Màquina electroestàtica de Bonetti
Recursos
Col·lecció
Instruments científics
Identificador
FFUB-0077
Títol
Màquina electroestàtica de Bonetti
Tipus d'ítem
Matèria
Descripció
Descripció general:
Les màquines electroestàtiques permetien de fer experiments demostratius del corrent elèctric.
Funcionament:
Històricament, eren els primers generadors d’electricitat que basaven el seu funcionament en la separació de les càrregues en un medi dielèctric per mètodes mecànics de fregament, per influència o per combinació d’ambdós fenòmens. Un cop separades les càrregues en les pintes i escombretes, mitjançant unes varetes conductores, eren traslladades a uns receptors esfèrics o cilíndrics amb base aïllant de vidre, que actuaven com a condensadors. L’elevat potencial elèctric emmagatzemat era suficient per produir descàrregues amb unes espurnes espectaculars i, fins i tot, pocs anys més tard, per activar tubs d’emissió de raigs X (descoberts el 1895).
Dades històriques:
La màquina de Bonetti exposada és una variant sense sectors de la més coneguda que era la màquina electroestàtica de Wimshurst, apareguda el 1882. Va ser fabricada pel constructor d’aparells de precisió J. Dalmau Montero, que tenia el taller a Barcelona.
Els catedràtics de la Secció de Física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, Bartolomé Feliu Pérez, des del 1884 fins al 1894, i posteriorment Eduardo Lozano Ponce de León, des del 1895 fins al 1900, van impartir l’assignatura Ampliación de Física Experimental, on probablement van ser els primers d’utilitzar aquesta màquina electroestàtica.
Les màquines electroestàtiques permetien de fer experiments demostratius del corrent elèctric.
Funcionament:
Històricament, eren els primers generadors d’electricitat que basaven el seu funcionament en la separació de les càrregues en un medi dielèctric per mètodes mecànics de fregament, per influència o per combinació d’ambdós fenòmens. Un cop separades les càrregues en les pintes i escombretes, mitjançant unes varetes conductores, eren traslladades a uns receptors esfèrics o cilíndrics amb base aïllant de vidre, que actuaven com a condensadors. L’elevat potencial elèctric emmagatzemat era suficient per produir descàrregues amb unes espurnes espectaculars i, fins i tot, pocs anys més tard, per activar tubs d’emissió de raigs X (descoberts el 1895).
Dades històriques:
La màquina de Bonetti exposada és una variant sense sectors de la més coneguda que era la màquina electroestàtica de Wimshurst, apareguda el 1882. Va ser fabricada pel constructor d’aparells de precisió J. Dalmau Montero, que tenia el taller a Barcelona.
Els catedràtics de la Secció de Física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, Bartolomé Feliu Pérez, des del 1884 fins al 1894, i posteriorment Eduardo Lozano Ponce de León, des del 1895 fins al 1900, van impartir l’assignatura Ampliación de Física Experimental, on probablement van ser els primers d’utilitzar aquesta màquina electroestàtica.
Editor / Fabricant
J. Dalmau Montero S. Constructores de aparatos de precisión.
Data
1870-1900
Data d'inici
1870
Data final
1900
Dimensions
76 x 36 x 56 cm
Lloc d'origen
Barcelona, Espanya
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Localització actual (sala)
Vestíbul Planta 1
Forma d'ingrés
Desconeguda
Preservació i conservació
Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, Espanya, 2005-2006
Estat de conservació
Bo
Situació administrativa
Exposició
Exposicions
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022
Referències bibliogràfiques
https://bipadi.ub.edu/digital/collection/fisica/id/46264
Notes
L'instrument va ser utilitzat de 1884 a 1894 pel Doctor Bartolomé Feliu Pérez, i de 1895 a 1900 pel Doctor Eduardo Lozano Ponce de León a l'assignatura Física Experimental. Falten els conductors on es produeix la descàrrega.
Drets (tipus de llicència)
Destacat
Sí
Autoria del registre
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB
Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
