Galvanòmetre d’imant mòbil, o brúixola de sinus o de tangents
Recursos
Col·lecció
Instruments científics
Classificació
Identificador
FFUB-0025
Títol
Galvanòmetre d’imant mòbil, o brúixola de sinus o de tangents
Tipus d'ítem
Matèria
Descripció
Descripció general:
Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Aquest galvanòmetre en concret es basa en la relació existent entre el sinus (o la tangent) de l’angle de desviació que forma l’agulla d’una brúixola que es troba al centre d’una bobina. La brúixola, que inicialment assenyala el nord, es mou per efecte de la força resultant entre l’atracció creada pel camp magnètic induït pel corrent elèctric que passa per la bobina i el camp magnètic terrestre.
Dades històriques:
El física alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) va desenvolupar una versió millorada d’aquest instrument que permetia una major sensibilitat. Això va ser possible gràcies a substituir l’agulla per una barra imantada que rep les mesures mitjançant un sistema de miralls (per a més informació veure el Galvanòmetre de Weber FFUB-0072).
Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Aquest galvanòmetre en concret es basa en la relació existent entre el sinus (o la tangent) de l’angle de desviació que forma l’agulla d’una brúixola que es troba al centre d’una bobina. La brúixola, que inicialment assenyala el nord, es mou per efecte de la força resultant entre l’atracció creada pel camp magnètic induït pel corrent elèctric que passa per la bobina i el camp magnètic terrestre.
Dades històriques:
El física alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) va desenvolupar una versió millorada d’aquest instrument que permetia una major sensibilitat. Això va ser possible gràcies a substituir l’agulla per una barra imantada que rep les mesures mitjançant un sistema de miralls (per a més informació veure el Galvanòmetre de Weber FFUB-0072).
Editor / Fabricant
J. Salleron
Data
1860-1890
Data d'inici
1860
Data final
1890
Dimensions
40 x 27 x 55 cm
Lloc d'origen
París, França
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Localització actual (sala)
Vestíbul Planta 1
Forma d'ingrés
Desconeguda
Preservació i conservació
Roman Magrans Geis, 1987-1995
Estat de conservació
Bo
Situació administrativa
Exposició
Exposicions
"Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022
Referències bibliogràfiques
Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 714-715
http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=684
Drets (tipus de llicència)
Destacat
Sí
Autoria del registre
Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB
Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
