Instruments científics

Conjunt de recursos

Títol

Instruments científics

Recursos

Cerca avançada
Imatge Col·lecció Col·lecció específica Classificació Identificador Número alternatiu Títol Títol alternatiu Tipus d'ítem Matèria Descripció Autoria Contribuïdor Editor / Fabricant Data Data d'inici Data final Període temporal associat Dimensions Materials / Tècniques Materials Tècniques Idioma Lloc d'origen Localització actual (centre) Localització actual (sala) Localització (Històric) Forma d'ingrés Data d'ingrés Font d'ingrés Preservació i conservació Estat de coservació Valoració econòmica Situació administrativa Exposicions Referències bibliogràfiques Notes Drets (tipus de llicència) Drets (descripció) Altres catàlegs Conté Destacat Autoria del registre
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0045 Microscopi Reichert Microscopi Òptica C. Reichert 1900-1925 1900 1925 17 x 11 x 30 cm Llautó|Vidre (material)|Acer Viena, Àustria Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Cessió Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 522-526 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0044 Microscopi Chevalier Microscopi Òptica El microscopi té una base circular damunt la qual es col·loca la placa de mostres. L’objectiu es pot canviar, però no té platina. La il·luminació s’aconsegueix mitjançant un mirall. Els objectius tenen una capseta per guardar-los i tot es pot desar dins la caixa de fusta. Els augments són per a un objectiu 2:150 per l’ocular 1 i 1:250 per l’ocular 3. Per a l’altre objectiu els augments són de 6:400 per l’ocular 1 i 1:800 per l’ocular 3. Instrument complet. En bon estat de conservació. A l’arxiu en curs de desenvolupament de la Facultat de Física se’n conserva el manual manuscrit d’instruccions, amb data de 1880 i amb el segell oficial del fabricant. Maison de l'Ing Chevallier 1880-1889 1880 1889 15 x 29 x 13 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Vellut París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Es conserva el full original d'intruccions. Datació 1880. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0043 Espectrògraf Espectroscopi Òptica Es va utilitzar amb rajos ultra-violeta per a l'estudi òptic del quars. Va ser construït el 1930 i es va utilitzar fins 1960. El sistema de fotografia pot variar la seva posició entre 0 i 16 cm, amb una precisió de 0.5 cm. Possiblement fabricat per R. FUESS Desconegut 1930-1939 1930 1939 74 x 33 x 35 cm Llautó Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0042 Conjunt tub-portaoculars a colze per al telescopi Mailhat Estructura tubular|Instrument òptic Astronomia R. Mailhat 1890-1900 1890 1900 61 x 37 x 20 cm Llautó|Vidre (material) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Donació Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Acta de donación de un telescopio Mailhat a la Universidad de Barcelona por parte de Rafael Patxot y Juvert|Oliver, José Maria, "HISTORIA DE LA ASTRONOMÍA AMATEUR EN ESPAÑA", Madrid, Equipo Sirius, 1997 Los intrumentos FFUB-0032, FFUB-0036, FFUB-0039, FFUB-0041 y FFUB-0042 son accesorios del telescopio Mailhat. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Astronomia|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0041 Objectiu visual del telescopi Mailhat Lent acromàtica Astronomia Doblet acromàtic del objectiu visual del telescopi Mailhat. Inclou tambè el suport i el diafragma. R. Mailhat 1890-1900 1890 1900 26 x 26 x 13 cm Llautó París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Donació Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 492-493|Acta de donación de un telescopio Mailhat a la Universidad de Barcelona por parte de Rafael Patxot y Juvert|Oliver, José Maria, "HISTORIA DE LA ASTRONOMÍA AMATEUR EN ESPAÑA", Madrid, Equipo Sirius, 1997 Los intrumentos FFUB-0032, FFUB-0036, FFUB-0041 y FFUB-0042 son accesorios del telescopio Mailhat. La focal de este doblete es de unos 3 metros. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0040 Espectòmetre Goniòmetre Òptica Societé Genevoise pour la construction dinstruments de Physique 1870-1900 1870 1900 86 x 60 x 44 cm Llautó|Vidre (material) Ginebra, Suïssa Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 21 ed., 1897, pág. 355; 383-385 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme FFUB-0039 Transformador de Tesla Lent acromàtica Electromagnetisme Desconegut 1890-1900 1890 1900 54 x 40 x 30 cm Ferro (metall)|Vidre (material)|Fusta|Coure (metall)|Baquelita|Bronze (metall) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Despatx V407 (antic Ferrater) Donació Joan Manel Hernàndez - Fac. de Física, U.B., Barcelona, Espanya, 2022 Dolent (tractament recomanat) Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips FFUB-0038 Arc graduat a 60 graus Instrument de mesura per a angles Mesurament Desconegut 1870-1900 1870 1900 14 x 11 x 5 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Topografia i navegació FFUB-0037 Escaire d’agrimensor Escaire Mesurament Instrument emprat en agrimensura, cartografia i topografia que permet mesurar angles rectes, angles de 45 graus i els seus múltiples. Consta d’unes fines escletxes que actuen com a pínnules per dirigir la visual. S’emprà en l’aixecament de poca precisió, per llançar visuals a certa altura sobre el sòl. Està dotat d’una rosca per acoblar-hi un trípode. Vda. de J. Rosell 1870-1900 1870 1900 20 x 8 x 9 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Suro (escorça) Barcelona, Espanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Astronomia|Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres)|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0036 Espectroscopi per al telescopi Mailhat Espectroscopi Astronomia És un accessori del telescopi Mailhat, de 22 cm d’obertura, emprat per observar els espectres dels astres objecte d’estudi. Consta d’una escletxa variable, que s’acobla en el tub portaoculars. R. Mailhat 1890-1900 1890 1900 20 x 20 x 21 cm Llautó París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Donació Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Acta de donación de un telescopio Mailhat a la Universidad de Barcelona por parte de Rafael Patxot y Juvert Los intrumentos FFUB-0032, FFUB-0036, FFUB-0039, FFUB-0041 y FFUB-0042 son accesorios del telescopio Mailhat. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Astronomia FFUB-0035 Timbre senyalitzador per al telescopi Mailhat Equip de senyalització Astronomia R. Mailhat 1900-1910 1900 1910 20 x 12 x 14 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Es posible que forme parte del telescopio Mailhat. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Topografia i navegació FFUB-0034 Teodolit Teodolit Òptica Teodolit amb brúixola, nivell de bombolla i semicercle azimutal. Sobre la base hi ha una brúixola i un goniòmetre. El goniòmetre incorpora un nivell de bombolla. A la part superior se situa el telescopi. La base és roscada per col·locar l’aparell en un trípode. Rang de mesura: de 0 graus a 180 graus (nònius); de 0 a 360 graus brúixola. Precisió: 1/60 de grau (nònius); 1 grau (brúixola). En bon estat de conservació. Desconegut 1870-1900 1870 1900 35 x 15 x 32 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) L'aparell FFUB-0033 i FFUB-0034 tenen el mateix tipus de base. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0033 Ullera amb nivell Instrument d'agrimensura|Instrument òptic Òptica Aquesta ullera forma part d’un equipament topogràfic. El nivell és apropiat per aconseguir que la direcció de la visual sigui horitzontal. Desconegut 1870-1900 1870 1900 38 x 9 x 19 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) L'aparell FFUB-0033 i FFUB-0034 tenen el mateix tipus de base. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0032 Portaoculars amb micròmetre Lent|Micròmetre Astronomia L’aparell en conjunt és un ocular que té un reticle que es pot moure en el pla x-y amb una rodeta de rosca per a cada direcció. Instrument complet. En bon estat de conservació. És un accessori del telescopi equatorial Mailhat que es troba a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. R. Mailhat 1890-1900 1890 1900 17 x 19 x 24 cm Llautó|Vidre (material) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Donació Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Acta de donación de un telescopio Mailhat a la Universidad de Barcelona por parte de Rafael Patxot y Juvert|Oliver, José Maria, "HISTORIA DE LA ASTRONOMÍA AMATEUR EN ESPAÑA", Madrid, Equipo Sirius, 1997 Els instruments FFUB-0032, FFUB-0036, FFUB-0039, FFUB-0041 y FFUB-0042 son accesoris del telescopi Mailhat que es troba a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0031 Cercle de reflexió de 360 graus Instrument de mesura per a angles Òptica Tot el sistema està muntat sobre una base circular. Conté tres manetes de fusta per poder aguantar l’aparell amb les mans. Es pot fer rodar la resta de l’aparell mentre s’observa per l’ocular. A la part oposada de l’ocular hi ha dos grups de tres filtres. Malgrat que seria més apropiat dir que és un cercle vertical, té la mateixa disposició òptica i estructura que un sextant, però té un cercle graduat en comptes d’un sector de 60 graus. També té el mateix sistema de filtres atenuadors, uns per a la visió directa i els altres per a la visió reflectida (tres en cada cas). Rang de mesura: de 0 a 180 graus. Precisió: 1/3 de minut. Instrument complet. En bon estat de conservació. J Blunt Vora 1850 1840 1860 38 x 33 x 26 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta Londres, Regne Unit Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0030 Ocular espectroscòpic i lent Lent Òptica És un ocular que permet la descomposició de la llum mitjançant uns prismes, de la mateixa manera que els espectroscopis de visió directa. En acoblar aquest ocular a un telescopi, permet la descomposició espectral de l’astre enfocat en el telescopi. Una lent cilíndrica accessòria pot facilitar la visió dels espectres. Carl Zeiss Jena Vora 1900 1890 1910 8 x 5 x 5 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Pell (adob)|Vellut Jena, Alemanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0029 Lent de Fresnel Lent fresnel Òptica Descripció general: Instrument d’òptica que permet crear una lent de gran apertura i distància focal petita evitant que tingui un pes excessiu. Això es dona perquè les lents que presenten una gran obertura relativa (relació entre el diàmetre i la focal), són gruixudes i, per tant, de gran pes. Funcionament: Per tal de reduir la massa de la lent s’utilitzen una combinació d’anells circulars amb lents de diferent gruix . Com que ens permet enviar la llum lluny y paral·lela al terra és comunament utilitzada en fars o en les llums de tot tipus de vehicles. Dades històriques: Ideada pel físic i enginyer francès Agustin-Jean-Fresnel (1788-1827) conegut principalment per les seves contribucions en el camp de l’òptica. La ideació de diferents lents com la que ens ocupa, la primera explicació de la difracció de la llum o els efectes de la polarització són algunes de les matèries en les que va fer una gran aportació. Defensor de la teoria ondulatòria la seva feina va fer necessari replantejar la teoria corpuscular de la llum. Desconegut 1870-1900 1870 1900 62 x 62 x 102 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 545-546|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=521|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=302 Adquirit el 1985 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0028 Telègraf Telègraf Electromagnetisme Aquest demostrador d’emissió i recepció és un aparell didàctic que permet mostrar el funcionament de recepció del telègraf. Un cop connectat l’emissor amb el receptor, i alimentats tots dos amb una pila, en marcar cada lletra en l’emissor es visualitzava l’orientació de l’agulla. Simultàniament, en el receptor es comprovava la recepció de la lletra gràcies a la posició de l’agulla. Desconegut 1870-1890 1870 1890 16 x 24 x 20 cm Llautó|Fusta|Coure (metall) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0027 Emissor de telègraf de quadrant Telègraf Electromagnetisme Descripció general: Es tracta d'un telègraf elèctric que consta d'un emissor (FFUB-0018) i un receptor (aquesta part). Tot i que la imatge en la cultura general del telègraf sol anar juntament amb el codi Morse, en realitat existeixen varietat de telègrafs diferents. El cas que ens ocupa no transmet missatges codificats que requereixen un pas intermedi per descodificar el text, sinó que directament permet comunicar lletres entre emissor i receptor. Funcionament: Ho aconsegueix mitjançant un electroimant de ferro dolç en el receptor i una pila en l'emissor connectats per cables conductors. Aquest electroimant té la qualitat d'imantar-se ràpidament al conduir electricitat i, llavors, una agulla es pot atreure i separar si l'electroimant està imantat o no respectivament. D'aquesta forma, només falta controlar el corrent elèctric mitjançant una pila en l'emissor perquè funcioni el dispositiu. En concret, anomenem aquest telègraf de quadrant perquè presenta un quadrant horitzontal amb suficients divisions com per representat totes les lletres de l'alfabet i un signe + que marca el final de la transmissió. Mitjançant una palanca es va girant el quadrant ressaltant les lletres seleccionades i es va activant o desactivant la pila intermitentment quedant tancat en arribar al signe +. El receptor tradueix les imantacions o desimantacions de l'electroimant com a les lletres que s'han introduït. Per enviar un missatge, tant l’emissor com el receptor han de situar la maneta a la zona marcada (amb un punt negre, en aquest cas). L’emissor ha de girar la maneta fins a la lletra desitjada, que acciona un mecanisme que envia el senyal al receptor. Un cop la primera lletra s’ha enviat, les dues manetes han de tornar a la posició inicial i repetir el procediment per enviar la segona. Un detall de gran importància és que l’aparell tradueix aquestes senyals en lletres directament i, per tant, ho fa especialment indicat per a entorns no acadèmics. Per contra, no queda constància del missatges enlloc més enllà de la persona receptora i la seva honestedat a l’hora d’escriure el missatge sobre paper. Dades històriques: Es conegut com telègraf de Breguet o amb sistema Breguet, que rep el nom del físic y rellotger francès Louis-François-Clement-Breguet (1804-1883). Hereu de la companyia rellotgera Breguet et Fils va diversificar la producció obrint pas a aparells científics i, en especial, els telègrafs. Aquest sistema ideat per ell al voltant del 1845 es va popularitzar ràpidament en les companyies ferroviàries. Gràcies a que permetia augmentar el ritme de les comunicacions sense necessita ningun coneixement tècnic i, per això, no seria fins casi un segle després que es substituiria definitivament pel telèfon. Com a curiositat, el telègraf d’aquesta col·lecció està adaptat a l’alfabet espanyo, és a dir, afegint la “Ñ” i la “LL”. Tenim constància gràcies a una notícia del diari de Barcelona que el primer d’aquest tipus es va construir el 20 de desembre del 1857. Mon Breguet 1860-1870 1860 1870 22 x 22 x 14 cm Llautó|Fusta París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Molt bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 21 ed., 1897, pág. 957-959|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000113700&page=511|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=424 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0026 Amperímetre patró Pellat (electrodinamòmetre) Amperímetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Els electrodinamòmetres s’utilitzen tant en voltímetres com amperímetres per a obtenir una exactitud superior. Ajuden a la mesura d’un gran rang de senyals electromagnètiques. Funcionament: Es un amperímetre patró per a mesures absolutes del corrent. Consta de dues bobines una a dins de l'altra i orientades perpendicularment entre elles. Es fa passar el corrent que es vol mesurar per les dues connectant-les en sèrie. La bobina exterior, fixa, crea un camp magnètic que tendeix a fer girar la bobina interior, mòbil, que també es magnetitza pel corrent. Aquest t de la força magnètica es mesura mitjançant una balança, a l'eix de la qual està fixada la bobina interior. Es posen pesos al plat de la balança per tal de compensar-la amb una massa que serà proporcional a l'arrel quadrada del corrent que es vol mesurar. La constant de proporcionalitat era subministrada pel fabricant que feia el calibratge amb un patró primari. Dades històriques: Es tracta d'un disseny del físic francès Joseph Solange Henri Pellat (1850-1909). El mètode Pellat va seguir sent la forma estàndard de mesurar l'amper durant molts anys. J. Carpentier 1880-1910 1880 1910 26 x 49 x 33 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Coure (metall) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Molt bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 21 ed., 1897, pág. 879-880|http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?M9854/49/100/197/0/0|https://phymuse.univ-lille.fr/instrument/1-5-5-electrodynamometre-de-pellat El instrumento fue calibrado en París mediante un patrón. Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0025 Galvanòmetre d’imant mòbil, o brúixola de sinus o de tangents Galvanòmetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro. Funcionament: Aquest galvanòmetre en concret es basa en la relació existent entre el sinus (o la tangent) de l’angle de desviació que forma l’agulla d’una brúixola que es troba al centre d’una bobina. La brúixola, que inicialment assenyala el nord, es mou per efecte de la força resultant entre l’atracció creada pel camp magnètic induït pel corrent elèctric que passa per la bobina i el camp magnètic terrestre. Dades històriques: El física alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) va desenvolupar una versió millorada d’aquest instrument que permetia una major sensibilitat. Això va ser possible gràcies a substituir l’agulla per una barra imantada que rep les mesures mitjançant un sistema de miralls (per a més informació veure el Galvanòmetre de Weber FFUB-0072). J. Salleron 1860-1890 1860 1890 40 x 27 x 55 cm Llautó|Imant París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 714-715|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000237980&page=684 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme FFUB-0024 Galvanòmetre de Deprez-D’Arsonval Galvanòmetre Electromagnetisme Descripció general: Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent elèctric i la seva direcció mitjançant la llei d'Ampere. Estan formats per un imant i per una bobina conductora per la qual circularà el corrent que volem mesurar. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’agulla imantada o el quadre que constitueix la bobina. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de verificar que l'agulla apunti al zero. Funcionament: Es tracta d’un galvanòmetre de quadre mòbil que mesura la deflexió de la bobina per on circula el corrent elèctric. Aquesta deflexió és produïda per la interacció entre el camp magnètic de la bobina i el de l’imant. Dades històriques: Aquest galvanòmetre apareix al catàleg dels Ateliers Ruhmkorff (empresa mare de J. Carpentier) d’instruments de mesura i aparells elèctrics de 1904 i 1907. J. Carpentier 1860-1890 1860 1890 21 x 21 x 33 cm Llautó|Vidre (material) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 703-705 S'hauria de comprovar si és un galvanòmetre http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?M9854/65/0/197/0/03 o un electròmetre aperiòdic http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?M9854/46/0/197/0/03 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0023 Galvanòmetre astàtic de Nobili Galvanòmetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro. Funcionament: Es tracta d’un galvanòmetre d’imant mòbil. També conegut com galvanòmetre d'agulla per què consta d’unes agulles astàtiques (sistema de dos agulles imantades en sentits oposats que contraresten el camp magnètic terrestre) en suspensió d'un fil. Quan la corrent passa per la bobina crea un camp magnètic que orienta l’agulla imantada en un angle proporcional a la intensitat de l corrent. També existeix una variació més senzilla que consta només d’una agulla i, per tant, perd precisió. Dades històriques: Inventat l’any 1825 pel físic italià Leopoldo Nobili i fabricat per Breguet. Va ser utilitzat a la facultat de física en l’assignatura Cursos de Física General durant els anys 1919 a 1925 impartida pel Dr. Eduard Lozano. J. Salleron 1860-1890 1860 1890 22 x 22 x 31 cm Llautó|Vidre (material) París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 703-705 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0022 Electròmetre de làmina de pa d'or amb microscopi Electròmetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Els electròmetres s’utilitzen per a mesurar la càrrega o la diferència de potencial de l’electricitat. Usualment, mesura el voltatge entre dos punts d’un circuït elèctric. Funcionament: L’electròmetre mesura amb precisió la separació de les làmines, gràcies a la repulsió que origina una càrrega elèctrica connectada a una placa superior, mitjançant un microscopi amb una escala que se superposa a la imatge de les làmines. Té una compartiment a la base per posar una substància radioactiva (amb unes comportes per regular-ne la exposició) per controlar la descàrrega. Dades històriques: Utilitzat per a docència i per a investigació. En particular per a la determinació de la radioactivitat de roques i aigües pel Prof. Isidre Pòlit Desconegut 1880-1900 1880 1900 34 x 34 x 22 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Te dues finestres amb vidres (un clar i l'altre fumat) que es van intercanviar segurament en el moment de la restauracio per error. Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0021 Termòmetre de Kinnersley (electròmetre) Electròmetre Electromagnetisme Descripció general: Serveix per com a electròmetre mitjançant en l'increment de temperatura produït per una descàrrega elèctrica. Tot i ser similar a l'electròmetre amb boles de descàrrega (FFUB-0020), aquest està especialment dissenyat per a introduir un líquid. De tal forma que, en produir-se la descàrrega, l'aire escalfat empeny el líquid cap al tub contigu. Funcionament: Es tracta principalment d'una demostració visual i no d'un aparell de mesura pròpiament dit. També es va utilitzar per a demostrar efectes químics de l'electricitat com la descomposició d'alguns gasos mitjançant una descàrrega. Funciona igual que l’instrument FFUB-0020, però en comptes de considerar la distància entre les esferes de llautó s’observa el moviment del fluid a través del tub addicional. Dades històriques: Proposat el 1763 com un termòmetre elèctric d'aire per Ebenezer Kinnersley. Tot i rebre la denominació de termòmetre, en realitat s’ajusta més a un electròmetre ja que l’alçada que puja el fluid serà proporcional a la diferència de potencial entre les esferes. Això és així per raons històriques i per la forma que té similar a un termòmetre Desconegut 1860-1870 1860 1870 10 x 10 x 36 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 657-658|http://95.110.231.234/fisica/index.php/strumenti/elettromagnetismo/96-Termometro%20di%20Kinnersley|http://www.iesseneca.net/iesseneca/spip.php?article1399|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000132252&page=627|https://etc.usf.edu/clipart/20100/20161/kinnairtherm_20161.htm Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament FFUB-0020 Electròmetre amb boles de descàrrega Electròmetre|Instrument de mesura (instrument) Electromagnetisme Descripció general: Electròmetre rudimentari a base de boles de descàrrega utilitzat per a mesurar la càrrega o la diferència de potencial de l’electricitat. Usualment, mesura el voltatge entre dos punts d’un circuït elèctric. Aquest cas, tanmateix, no permet realitzar mesures precises i només ens dona la relació entre la diferència de potencial i la distància entre esferes, és a dir, en quines condicions es produirà una guspira. Funcionament: Produeix descàrregues entre les dues esferes de llautó. Emprat per estudiar els efectes de les descàrregues elèctriques entre ambdues boles (per exemple sobre un fluid). Permet experimentar amb diferents distàncies entre les boles gràcies a un eix vertical mòbil. Sistema molt similar al termòmetre de Kinnersley (FFUB-0021). Permet trobar la relació entre la distància de separació de les esferes i la diferència de potencial aplicada coneixent la distància on es produeix la guspira. Des del punt de vista de la química, permet observar que es produeixen combinacions i descomposicions de forma diferent segons si una barreja de gasos en el seu interior és en la mateixa proporció o no. De forma que en el primer cas només fa falta una guspira i, en el segon, moltes. Dades històriques: Joseph Priestley (1733-1804), científic i teòleg britànic, va observar utilitzant aquest instrument que en produir repetidament guspires amb aire atmosfèric en el recipient s’acaba reduint el seu volum i presenta un pH més àcid (a l’època en comptes d’utilitzar l’indicador universal actual es solia dipositar certa quantitat de tornassol per veure si es tornava vermell, més àcid, o més fosc, més bàsic). Conseqüència de la descomposició de l’aire Desconegut 1870-1900 1870 1900 9 x 9 x 33 cm Llautó|Vidre (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 6 ed., 1873, pág. 650|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000132252&page=627 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme FFUB-0019 Aparell de radiofreqüència Transceptor Electromagnetisme Ateliers Ducretet Ernest Roger 1910-1940 1910 1940 30 x 11 x 24 cm Llautó|Fusta|Baquelita París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Regular (possible tractament) Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0018 Receptor de telègraf de quadrant Telègraf Electromagnetisme Descripció general: Es tracta d'un telègraf elèctric que consta d'un emissor (FFUB-0027) i un receptor (aquesta part). Tot i que la imatge en la cultura general del telègraf sol anar juntament amb el codi Morse, en realitat existeixen varietat de telègrafs diferents. El cas que ens ocupa no transmet missatges codificats que requereixen un pas intermedi per descodificar el text, sinó que directament permet comunicar lletres entre emissor i receptor. Funcionament: Ho aconsegueix mitjançant un electroimant de ferro dolç en el receptor i una pila en l'emissor connectats per cables conductors. Aquest electroimant té la qualitat d'imantar-se ràpidament al conduir electricitat i, llavors, una agulla es pot atreure i separar si l'electroimant està imantat o no respectivament. D'aquesta forma, només falta controlar el corrent elèctric mitjançant una pila en l'emissor perquè funcioni el dispositiu. En concret, anomenem aquest telègraf de quadrant perquè presenta un quadrant horitzontal amb suficients divisions com per representat totes les lletres de l'alfabet i un signe + que marca el final de la transmissió. Mitjançant una palanca es va girant el quadrant ressaltant les lletres seleccionades i es va activant o desactivant la pila intermitentment quedant tancat en arribar al signe +. El receptor tradueix les imantacions o desimantacions de l'electroimant com a les lletres que s'han introduït. Per enviar un missatge, tant l’emissor com el receptor han de situar la maneta a la zona marcada (amb un punt negre, en aquest cas). L’emissor ha de girar la maneta fins a la lletra desitjada, que acciona un mecanisme que envia el senyal al receptor. Un cop la primera lletra s’ha enviat, les dues manetes han de tornar a la posició inicial i repetir el procediment per enviar la segona. Un detall de gran importància és que l’aparell tradueix aquestes senyals en lletres directament i, per tant, ho fa especialment indicat per a entorns no acadèmics. Per contra, no queda constància del missatges enlloc més enllà de la persona receptora i la seva honestedat a l’hora d’escriure el missatge sobre paper. Dades històriques: Es conegut com telègraf de Breguet o amb sistema Breguet, que rep el nom del físic y rellotger francès Louis-François-Clement-Breguet (1804-1883). Hereu de la companyia rellotgera Breguet et Fils va diversificar la producció obrint pas a aparells científics i, en especial, els telègrafs. Aquest sistema ideat per ell al voltant del 1845 es va popularitzar ràpidament en les companyies ferroviàries. Gràcies a que permetia augmentar el ritme de les comunicacions sense necessita ningun coneixement tècnic i, per això, no seria fins casi un segle després que es substituiria definitivament pel telèfon. Com a curiositat, el telègraf d’aquesta col·lecció està adaptat a l’alfabet espanyol, és a dir, afegint la “Ñ” i la “LL”. Tenim constància, gràcies a una notícia del diari de Barcelona, que el primer d’aquest tipus es va construir el 20 de desembre del 1857 Maison Breguet Breveté S.G.D.G. 1870-1890 1870 1890 18 x 25 x 22 cm Vidre (material)|Fusta París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 747-750|https://www.museodelferrocarril.org/coleccion/pieza_destacada.asp?item=48|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000113700&page=512|http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000131786&page=425 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0017 Receptor de senyals horaris Receptor de ràdio Astronomia Desconegut 1910-1940 1910 1940 48 x 23 x 26 cm Fusta|Coure (metall)|Baquelita Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips FFUB-0016 Integrador mecànic Integrador Mesurament Descripció general: Es tracta d'un integrador mecànic dissenyat específicament per a determinar la superfície d'àrees en un pla. En general s’utilitzaven diferents varietats d’integradors tant per calcular àrees com moments, alguns d’ells mitjançant mètodes ben diferents que involucraven esferes metàl·liques. Funcionament: Això ho aconsegueix resseguint l'àrea en qüestió (en referència a eixos cartesians) i generant la corba integral que ens permet seguir el càlcul pas a pas. D'aquesta forma, l'eix d'ordenades ens indica l'àrea de la figura. També permet repetir aquest procés sobre la corba integral per tal d'arribar al moment estàtic i el moment d'inèrcia en respectives iteracions. Dades històriques: Dissenyat pel catedràtic de mecànica racional de la Facultat de Ciències de Saragossa Ruiz Castizo i presentat l'any 1897, rep el seu nom de l'ús que fa dels eixos cartesians i del moviment tangencial que fa l'instrument respecte de la corba de la superfície a integrar (continguda en un pla). Aquest mètode el diferencia d'altres planímetres integradors rellevants com el d'Amsler Fábrica de instrumentos de precisión Bastos y Laguna, Sucesor Amado Laguna 1880-1900 1880 1900 42 x 44 x 13 cm Fusta|Coure (metall)|Alumini (metall) Saragossa, Espanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) https://zenodo.org/record/2503990/files/article.pdf|http://oa.upm.es/32391/1/instrumentos_topograficos.pdf#page=257 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0015 Ocular amb espectroscopi per a protuberàncies solars Lent Òptica Ocular per acoblar al telescopi Grubb amb un dispositiu que bloqueja la imatge del disc solar i permet la visió de les protuberàncies solars i la posterior descomposició espectroscòpica. Carl Zeiss Jena 1906 1906 1906 22 x 16 x 36 cm Llautó|Vidre (material) Jena, Alemanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Música i so FFUB-0014 Auriculars Auriculars Electromagnetisme Brunet & Cie 1920-1940 1920 1940 24 x 20 x 10 cm Acer|Coure (metall)|Baquelita|Fibra vegetal París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament del temps FFUB-0013 Cronòmetre marí Cronòmetre Mesurament Rellotge nàutic o cronòmetre marí. Consta de dues peces. A la capsa gran s’hi guarda tot l’aparell. La més petita conté el rellotge amb Cardan. Precisió: 1 s. Instrument complet. Pot funcionar. En bon estat de conservació. La suspensió Cardan assegurava l’horitzontalitat i evitava el moviment comunicat pel vaixell. La gran precisió el va fer adient per a observacions astronòmiques de la Facultat de Ciències. Charles Frodsham 1860-1869 1860 1869 26 x 37 x 27 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta Londres, Regne Unit Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Data de 1860. Núm. de sèrie: 3135. Adquirit el 1985. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0012 Receptor de senyals horaris Receptor de ràdio Astronomia Radio Phénix 1930-1950 1930 1950 14 x 37 x 24 cm Llautó|Fusta|Baquelita Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Regular (possible tractament) Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme FFUB-0011 Aparell adaptador d’impedàncies Transformador d'impedància Electromagnetisme Philips 1930-1950 1930 1950 14 x 21 x 19 cm Ferro (metall)|Baquelita Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Electricitat i magnetisme|Patrimoni moble - Eines i equips - Telecomunicacions FFUB-0010 Receptor de senyals horaris Receptor de ràdio Astronomia E. Ducretet 1910-1940 1910 1940 32 x 22 x 25 cm Llautó|Vidre (material)|Fusta|Baquelita París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Existen conexiones para una tercera válvula. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Música i so FFUB-0009 Altaveu per a senyals horaris Altaveu Astronomia Telefunken 1910-1940 1910 1940 50 x 21 x 36 cm Fusta|Cartró (paper)|Baquelita Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips FFUB-0008 Màquina de calcular electromecànica Calculadora Calculadores És un model millorat de les primeres màquines de calcular: respecte de la primera, creada el 1934, mostra una millora en la mida. Funciona amb electricitat. Monroe 1950-1960 1950 1960 44 x 25 x 33 cm Ferro (metall)|Plàstic (material) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) El enchufe eléctrico se encuentra en la parte posterior del instrumento. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Música i so FFUB-0007 Altaveu per a senyals horaris Altaveu Astronomia Descripció general: Quan ens referim a senyals horaris parlem d’un aparell que permetia realitzar avisos, en aquest cas sonors, a un temps determinat. En aquest cas, només disposem de l’altaveu que aniria connectat al dispositiu que transmetria el senyal segons una certa periodicitat. Funcionament: Es tracta d’un altaveu convencional. Dades històriques: Era emprat per emetre senyals horaris que eren necessaris en la observació astronòmica per a dur a terme mesures i ajustos a períodes regulars. Fabricat pels ateliers Eugène Ducretet i Roger a principis del segle XX abans del 1931, moment en què va ser comprada per Thomson i van canviar de nom a Ducretet-Thomson. Principalment, es dedicaven a la venda d’equips de telegrafia sense fils i aparells musicals elèctrics com és el cas d’aquest altaveu. Ateliers Ducretet Ernest Roger 1910-1930 1910 1930 24 x 24 x 35 cm Acer|Components de sistema elèctric París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vestíbul Planta 1 Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Electromagnetisme" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia FFUB-0006 Heliògraf Heliòstat Astronomia És un aparell per enregistrar les hores d’insolació. Està format per un mecanisme de rellotgeria que mou un cilindre, que fa una volta completa cada 24 hores i al voltant del qual es fixava un paper fotogràfic. Una escletxa estreta anava seguint el sol i permetia impressionar el paper. Es tracta d'un heliògraf tipus Jordan. Richard Frères 1870-1900 1870 1900 23 x 33 x 32 cm Llautó|Acer París, França Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 6 ed., 1873, pág. 480 Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Topografia i navegació FFUB-0005 Nivell amb pínnules Nivell (eina) Mesurament Desconegut 1870-1900 1870 1900 56 x 8 x 25 cm Vidre (material)|Fusta|Fil (material tèxtil) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) Se desconoce si falta una regla en el instrumento o si, por el contrario, era el usuario el que debia poner su própia regla. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Física (altres)|Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament|Patrimoni moble - Eines i equips - Òptica FFUB-0004 Espectroscopi de cua d’escorpí Espectroscopi Òptica Consta de 5 prismes que dispersen la llum per poder observar els espectres dels astres. L’últim prisma és de reflexió total, de manera que la llum torna travessant dues vegades cada prisma i aconsegueix fer un total de 10 passades, que impliquen una resolució més gran. Instrument complet. Pot funcionar. En bon estat de conservació. És un accessori del telescopi equatorial Grubb de 5 polzades d’obertura que es troba al vestíbul de la Facultat de Física. Grubb 1906 1906 1906 55 x 27 x 17 cm Llautó|Vidre (material)|Acer Dublín, Irlanda Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Compra directa Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) "Tresors del coneixement: ‘Arbor Scientiae’" - Museu d’Història de Catalunya (MHC) (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - del 29 de març de 2016 al 22 de maig de 2016 Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 8 ed. Paris, J. B. Bailliere, 1880, p. 512-514|Correspondencia entre el Dr. Ignacio Tarazona y Howard Grubb|VII Trobada d'història de la ciència i de la tècnica|Ganot A. "Tratado elemental de física experimental y aplicada y de meteorología", 6 ed., 1873, pág. 512-514 Es un accesorio del telescopio Grubb (FFUB-0081). El telescopio Grubb fue comprado el 1905 y hasta el 1907 se fueron adquiriendo accesorios. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Mesurament del temps FFUB-0003 Rellotge solar equatorial Rellotge de sol Astronomia Descripció general: És un instrument que assenyala les hores mitjançant les ombres d’una agulla o gnòmon, les quals es projecten sobre una superfície corbada en què estan marcades les línies horàries. Els més comuns estan formats per un disc travessat per una agulla en el seu centre (rellotges equatorials plans), tanmateix, aquest és una variant de rellotge equatorial anomenada armil·lar o esfèric i que es caracteritza per la seva forma esfèrica. Funcionament: L’ombra de l’agulla marca les hores a la part interior de la superfície corbada. Per marcar-les correctament, l’agulla ha de tenir la direcció paral·lela a l’eix de rotació terrestre, estar en la direcció del meridià i formar un angle amb el pla horitzontal igual a la latitud del lloc. A la base d’aquest exemplar està gravada informació sobre els mesos de l’any i els signes del zodíac. Dades històriques: Fabricat per R. Fuess a finals del segle XIX (1870-1900). Els rellotges solars més antics que es conserven es remunten a l’antic Egipte (1500 aC), però es creu que els seus orígens podrien ser anteriors. R. Fuess 1870-1900 1870 1900 26 x 26 x 29 cm Vidre (material)|Acer|Cartró (paper) Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Vitrina Fontseré Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Exposició "Exposició permanent" - Facultat de Física - Universitat de Barcelona (Barcelona, Barcelonés, Barcelona, Espanya) - a partir del 22 setembre de 2022 El vidrio de la base está roto. Protegit per dret d'autor Sí Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Meteorologia FFUB-0002 Quadrant solar declinant Rellotge de sol Astronomia El sol fa una ombra sobre la guia, en aquest cas un fil, que es projecta sobre una escala que marca l’hora solar. Precisió de 15 minuts, en un rang de les 6 h a les 19 h. Desconegut 1870-1900 1870 1900 26 x 32 x 27 cm Paper|Fusta|Cordill Desconegut Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) En el instrumento consta el nombre de R. Pujadas Duran, no sabemos si dicho nombre corresponde al autor del instrumento, a su propietario o ambas cosas. Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Eines i equips - Topografia i navegació FFUB-0001 Teodolit Teodolit Òptica Teodolit amb 2 lupes per observar l’escala d’angles en el cercle vertical i 2 microscopis per observar l’escala en el cercle horitzontal. Incorpora 5 nivells de bombolla, que contribueixen a un acurat estacionament del teodolit. La base és ajustable mitjançant 3 cargols. Es pot enroscar a un trípode. Aquest teodolit és de gran precisió. Les fines divisions de les petites escales angulars amb nònius exigeixen la incorporació de 2 lupes oculars per observar les escales del cercle d’alçades i de 2 microscopis per al cercle azimutal. Rang de mesura: 360 graus horitzontal; de 10 a 30 graus en direcció vertical. Precisió: 3’. Instrument complet. Pot funcionar. En bon estat de conservació. La gran precisió el va fer addient per a observacions astronòmiques de la Facultat de Ciències. F. Sartorius 1870-1929 1870 1929 33 x 33 x 40 cm Llautó|Vidre (material)|Acer Gotinga, Alemanya Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona Sala de Juntes Desconeguda Roman Magrans Geis, 1987-1995 Bo Reserva (magatzem) CD Cajas Negras, Fabricant Sartorius Protegit per dret d'autor No Santiago Vallmitjana Rico, Departament de Física Aplicada, UB|Joan Manel Hernández, Departament de Física de la Matèria Condensada, UB
Instruments científics 73IB Microscopi electrònic de rastreig Microscopi electrònic Microscòpia electrònica Tipus de microscopi electrònic que proporciona una imatge de la mostra sobre la qual s'envia un feix d'electrons. Aquests interaccionen amb la superfície de la mostra, llavors es dispersen arreu, es localitzen mitjançant un detector i es projecten en una pantalla que hi ha al costat. Són una eina científica vital per obtenir una imatge dels detalls més fins de la superfície d'una àmplia gamma de mostres, determinar les composicions químiques i recopilar una àmplia mostra d'altres informacions. 1980-1990 1980 1990 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Protegit per dret d'autor No Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 06IB Autoclau Autoclau Esterilització Dispositiu que serveix per esterilitzar material mèdic o de laboratori. 1920 1920 1920 65 × 36 × 16 cm Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 75IB Centrífuga Chirana Centrifugadora química Màquina que separa els diferents components d'una barreja per l'acció de la força centrífuga. 1950 1950 1950 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 74IB Fotomicroscopi Nikon Apophot Microscopi Microscopi complert i funcional, dotat d'un condensador de contrast de fases. 1975 1975 1975 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Edifici Prevosti, planta 1 (Replà) Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 72IB Fotomicroscopi Apophot-Nikon Microscopi Fotomicroscopi amb dues càmeres fotogràfiques incorporades. 1970 1970 1970 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 71IB Màquina universal d'assaig mecànic Instron Equip de prova Màquina per calcular la resistència mecànica de musculatura i ossos. 1980 1980 1980 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics Patrimoni moble - Expressió i comunicació - Fotografia 70IB Empalmadora de pel·lícules marca Nera Empalmadora (equip de processament cinematogràfic) Aparell per tallar i enganxar pel·lícules Super 8 i 16 mm. S'utilitza per a unir fragments de pel·lícula formant una sola tira contínua. 1960-1979 1960 1979 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 69IB Estereoscopi Sawyer's Estereoscopi Fotografies estereoscòpiques Projector de diapositives. 1940-1950 1940 1950 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 10IB Caixa de reactius Flascó de reactiu Proves i reactius químics Caixa de fusta que conté diversos flascons amb reactius químics. 1910 1910 1910 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643 Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 01IBD Planetari Planetari (representació a escala) Pendent d'assignar https://museuvirtual.ub.edu/ub/planetari.pdf Adams, George Finals del segle XVIII 37 x 35 x 54 cm Llautó|ferro|fusta Llautó|Ferro (metall)|Fusta Gran Bretanya Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. Melcior de Palau, 140, 08014 Barcelona Pendent d'assignar Amadeu Pons i Serra, Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual, UB
Instruments científics 01IH Taula periòdica Pintura mural (obra visual) Pendent d'assignar Taula periòdica pintada a l'oli directament sobre la paret dissenyada el 1934. Andreas von Antropoff ca. 1934 1935 1936 272 x 217 cm Oli sobre un mur Oli (material orgànic) Oli (tècnica de pintura) Barcelona Edifici Històric. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Pendent d'assignar Roser Valls Molins
Instruments científics 01IM Siemens Màquina de raigs X Pendent d'assignar La màquina de raigs X està datada als anys vint del segle passat. Es va trobar a la finca Pedro Pons, situada a l'avinguda de Vallvidrera de Barcelona, i estava destinada a la consulta del Dr. Agustí Pedro i Pons. La Universitat de Barcelona i la Fundació Agustí Pedro i Pons, amb la col·laboració de DePuy Spine Inc. de Johnson & Johnson Company, la van restaurar l'any 2007. La màquina de raigs X es divideix en les parts següents: una consola, un tub de raigs X i un generador d'alt voltatge (aquests dos últims estan protegits dins d'un armari de fusta). A més, consta d'un fluoroscopi per dur a terme exploracions dels òrgans interns en temps real, que inclou una pantalla fluorescent i una taula mòbil d'examen. Com a material complementari hi ha un negatoscopi, un davantal emplomat i uns pòsters que documenten l'exposició. Consola: permet que el tècnic controli el corrent i el voltatge del tub de raigs X, així com el temps d'exposició, per obtenir un feix de raigs X de qualitat -penetrabilitat, quilovolts (kV)- i quantitat -intensitat, mil·liampers (mA)- correctes. Consta d'un sistema interruptor d'encès/apagat i de controls independents per seleccionar kV, mA i temps d'exposició. Tub de raigs X: la producció de raigs X té lloc dins un tub de Coolidge ple d'un gas a baixa pressió, aïllat per un estoig emplomat. El tub comprèn: el càtode (un filament incandescent o font d'electrons), el focus, l'ànode i l'espai en què s'ha creat el buit. L'estoig de plom que l'envolta té un diafragma per on surten els fotons X. Aquest tub va connectat a la font d'alta tensió, a l'amperímetre i al voltímetre. Generador d'alt voltatge: és el responsable de l'increment de la potència de sortida del transformador als kV necessaris per a la producció de raigs X. Cabina/armari de fusta: inclou el generador d'alt voltatge i el tub de raigs X. Fluoroscopi: proporciona imatges en temps real d'estructures anatòmiques internes. Consta de la font de raigs X, d'una pantalla fluorescent i d'una taula mòbil d'examen on se situa el pacient. Negatoscopi: és una pantalla lluminosa sobre la qual es col·loquen les radiografies per ser observades per transparència. Davantal emplomat: protegeix el tècnic dels efectes nocius dels raigs X. Pòsters: un pòster amb la biografia del professor Agustí Pedro i Pons, elaborat per la fundació que porta el seu nom, i dos pòsters elaborats pel Dr. Àngel González-Sistal que donen suport a l'exposició i que expliquen què són i com es produeixen els raigs X, com s'han d'utilitzar en el diagnòstic per la imatge, i alguns fets rellevants relacionats amb els fonaments físics i amb les aplicacions mèdiques. Enllacen amb la publicació digital «Els raigs X: unes ones centenàries en el diagnòstic mèdic». (AGS) 1920 1920 1920 Barcelona Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Cessió Protegit per dret d'autor http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/1661 Àngel González Sistal
Instruments científics 09IP Optòmetre de Möede Optòmetre Pendent d'assignar Estudia la precisió visual en relació amb la coordinació bimanual. Fent servir simultàniament les dues mans, el subjecte ha d'intentar ajustar els gràfics de la superfície. Es prenen dades dels errors i del temps en diversos assajos. Barcelona Facultat de Psicologia. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor M. Carmen Giménez Segura
Instruments científics 06IP Audímetre Audiòmetre Pendent d'assignar Aparell per mesurar la sensibilitat auditiva. Els estímuls li arriben al subjecte a traves dels auriculars. 11 x 15.5 x 27 cm Facultat de Psicologia. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor M. Carmen Giménez Segura
Instruments científics 02IP Ambidextrògraf de Rupp Equip psicològic|Ambidextrògraf de Rupp Pendent d'assignar Aparell per a l'estudi de la coordinació visuomanual. Actuant simultàniament amb les dues mans, el llapis situat al vèrtex dels dos braços ha de recórrer una gràfica fixada amb dos clips a la base de l'aparell. Es comptabilitzen el nombre d'errors i el temps. 1944 1944 1944 13 x 40 x 40 cm Barcelona Facultat de Psicologia. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 Barcelona Pendent d'assignar M. Carmen Giménez Segura
Instruments científics 01IP Laberint de Rupp Equip psicològic|Laberint de Rupp Pendent d'assignar Aparell per mesurar les habilitats manuals basant-se en la coordinació visuomotriu. La tasca consisteix a fer passar d'un extrem a l'altre del laberint cada una de les deu fitxes. Es poden fer servir les dues mans, es mesura el temps i es compara la velocitat de la primera part del recorregut amb la de la segona. 1940 1940 1940 30 x 23 x 21 cm Barcelona Facultat de Psicologia. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 Barcelona Pendent d'assignar M. Carmen Giménez Segura
Instruments científics 05IP Estimulador elèctric Equip psicològic|Estimulador elèctric Pendent d'assignar Utilitzat contra el dolor. Es tracta d'una capsa amb un electroimant que s'activa fent girar una maneta externa. De la capsa surten dos cables acabats en peces metàl·liques que s'apliquen a la pell. 11.5 x 25 x 11.5 cm Barcelona Facultat de Psicologia. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 Barcelona Pendent d'assignar M. Carmen Giménez Segura
Instruments científics 07IP Test Equip de prova|Equip psicològic Pendent d'assignar Test de coordinació bimanual de Rupp. Fent girar simultàniament les dues manetes, l'estilet col·locat a l'eix superior ha de recórrer una figura geomètrica adherida a la petita plataforma superior. Es comptabilitzen el temps i els errors, entenent per error cada vegada que l'estilet ultrapassa els límits de la figura geomètrica. 16 x 36 x 30 cm Facultat de Psicologia. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 Barcelona Pendent d'assignar M. Carmen Giménez Segura
Instruments científics 08IP Plaques Placa d'impremta Pendent d'assignar Plaques d'impremta utilitzades pels Drs. Mira i Azoy per a l'estudi i selecció d'aviadors. S'hi poden observar les trajectòries i els girs dels avions. Permetien estudiar, especialment, l'orientació espacial i l'equilibri dels candidats. Anys 30 1.9 x 17 x 9 cm Facultat de Psicologia. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor M. Carmen Giménez Segura
Instruments científics 04IP Classificador de Giese Equip psicològic|Classificador de Giese Pendent d'assignar Capsa de classificació que mesura la coordinació visuomanual i la discriminació de formes. L'aparell consta de 240 fitxes quadrangulars, marcades amb un senyal perimètric i una capsa amb caselles cada una de les quals té adherida el model de fitxa que li correspon. La tasca consisteix a introduir les fitxes en l'obertura indicada. Es comptabilitzen el temps i els errors. 5.5 x 27 x 22 cm Barcelona Facultat de Psicologia. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 Barcelona Pendent d'assignar M. Carmen Giménez Segura
Instruments científics 03IP Classificador de Couvé Equip psicològic Pendent d'assignar Estudia l'adaptació sensoriomotriu i l'atenció distribuïda. L'aparell consta d'una capsa amb diferents caselles, totes elles numerades i amb una obertura en diferents inclinacions i 50 fitxes també numerades. Dins la capsa hi ha un motor petit que expel·leix les fitxes en intervals de 3 segons. El subjecte ha de ficar cada fitxa a la casella corresponent tan de pressa com pugui. Es comptabilitzen les fitxes ben col·locades, els errors i les que han caigut fora de la capsa o al magatzem interior que té a dins. 1968 1968 1968 Barcelona Facultat de Psicologia. Passeig de la Vall d'Hebron, 171, 08035 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor M. Carmen Giménez Segura
Instruments científics 08II Ronyonera Equip mèdic|Ronyonera Pendent d'assignar Recipient d'ús sanitari, sovint metàl·lic, que té forma de ronyó, utilitzat com a suport en diverses tècniques o procediments. ca. 1950 1950 1950 16.5 x 8.5 cm metall|bany de porcellana Metall|Porcellana (material) Esmaltat Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Pendent d'assignar Àngel González Sistal
Instruments científics 09II Esfigmomanòmetre i estoig Manòmetre Pendent d'assignar Esfigmomanòmetre per mesurar la pressió arterial. ca. 1950 1950 1950 43 x 14 cm Roba|cuir Tela (material tèxtil)|Cuir (adob) Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Donació Àngel González Sistal
Instruments científics 06II Bombones de gases Bombona Pendent d'assignar Aquestes bombones plenes de gases es posaven a l'autoclau i, un cop acabat el procés, també eren el contenidor que permetia transportar-les als diferents serveis. ca. 1965 1965 1965 Tela|metall Tela (material tèxtil)|Metall Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Donació Àngel González Sistal
Instruments científics 07II Equip d'ènema Equip mèdic Pendent d'assignar Aquest equip d'ènema està format per un dipòsit de vidre i una cànula rectal. Anys més tard els dipòsits ja eren de plàstic. ca. 1930 1930 1930 12 cm vidre Vidre (material) Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Donació Àngel González Sistal
Instruments científics 02II Bullidor Bullidor (contenidor) Pendent d'assignar Aquest recipient metàl·lic i elèctric permetia desinfectar les xeringues i agulles sotmetent-les a un procés d'ebullició. ca. 1970 1970 1970 35 x 10 cm acer inoxidable Acer inoxidable Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Donació Àngel González Sistal
Instruments científics 01II Tassa de broc Tassa de broc Pendent d'assignar Es tracta d'una tassa de ceràmica amb broc emprada per donar beure als malalts enllitats que no es podien incorporar. ca. 1930 1930 1930 17 x 7 cm Ceràmica Ceràmica (material) Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Donació Àngel González Sistal
Instruments científics 05II Maquineta d'afaitar i estoig Màquina d'afaitar Pendent d'assignar Equip que s'utilitzava per fer l'afaitat prequirúrgic. ca. 1920 1920 1920 7.5 x 3 cm Metall Metall Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Donació Àngel González Sistal
Instruments científics 04II Equip per a injeccions a domicili Xeringa (ús mèdic) Pendent d'assignar Estoig metàl·lic i xeringa de vidre amb agulla polida reutilitzable. Equip que permetia transportar les xeringues i les agulles desinfectades a domicili. 1920 1920 1920 8.5 x 5 cm Vidre|metall Vidre (material)|Metall Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Donació Àngel González Sistal
Instruments científics 03II Equip de xeringues Xeringa (ús mèdic) Pendent d'assignar Equip de xeringues de vidre i agulles polides per administrar medicació parental. Aquestes xeringues eren reutilitzables. Habitualment es desinfectaven per ebullició. 1970 1970 1970 Vidre|metall Vidre (material)|Metall Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Donació Àngel González Sistal
Instruments científics 10II Tasseta per fer banys oculars Rentaülls (aparell per a la cura de la salut)|Xeringa (ús mèdic) Pendent d'assignar La tasseta facilitava els banys oculars. ca. 1950 1950 1950 4 x 3.5 cm Vidre Vidre (material) Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge. Feixa Llarga, s/n, 08907 l'Hospitalet de Llobregat Donació Àngel González Sistal
Instruments científics 68IB Termòstat Ultra-Thermostat K5 Termòstat Pendent d'assignar Termòstat del model Colora Messtecknik GMBH (Lorch, Württemberg, Alemanya). Permet estabilitzar la temperatura a 400 W. Disposa de dos nivells, consola i torreta. Es troba en un estat de conservació excel·lent. 1965 1965 1965 30 x 16 x 26 cm Metall Metall Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Espai Passadís Donació Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 67IB Adaptador per a microfotografia de la marca Wild Accessori de càmera Pendent d'assignar Adaptador per a microfotografia: acoblador al tub ocular i visor. 1970-1980 1970 1980 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Margalef, planta 0 (Àgora), vitrina 3 (Captació d'imatges) Compra directa Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 66IB Càmera fotogràfica marca Agfa/model Isola I Equip fotogràfic Pendent d'assignar Càmera fotogràfica analògica marca Agfa/model Isola I. 1960 1960 1960 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Margalef, planta 0 (Àgora), vitrina 3 (Captació d'imatges) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 65IB Càmera fotogràfica marca Leica Equip fotogràfic Pendent d'assignar Càmera fotogràfica analògica marca Leica (DPR). 1980 1980 1980 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Margalef, planta 0 (Àgora), vitrina 3 (Captació d'imatges) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 64IB Càmera fotogràfica marca Exacta/model Varex Equip fotogràfic Pendent d'assignar Càmera fotogràfica analògica, visor i adaptador. 1960 1960 1960 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Margalef, planta 0 (Àgora), vitrina 3 (Captació d'imatges) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 63IB Ampliadora fotogràfica marca Carranza/model Ballesta Ampliadora Pendent d'assignar Ampliadora molt senzilla, no professional. 1980 1980 1980 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Replà Escala Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 62IB Ampliadora fotogràfica marca Durst/model Laboratori 54 Ampliadora Pendent d'assignar L'aparell va acompanyat de tres jocs d'objectius i de condensador per a la positivació de pel·lícules i de plaques. Ampliadora d'alta qualitat, professional. 1975 1975 1975 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Replà Escala Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 61IB Projector de diapositives i plaques Scola III Projector d'imatges Pendent d'assignar Projector de diapositives i de plaques equipat amb diferents lents condensadores i objectius. 1980 1980 1980 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Replà Escala Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 60IB Taula digitalitzadora d'imatges Digitalitzador Pendent d'assignar Taula construïda a l'Institut de Zoologia de Lieja. Casinos, Adrià 1985 1985 1985 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Replà Escala Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 59IB Citofluorímetre de flux marca Facstar Plus/model 2016 Citòmetre Pendent d'assignar Primer comptador automàtic de cèl·lules de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Dickinson, Beckton 1975 1975 1975 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Replà Escala Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 58IB Centrífuga MSE/model Multex Centrifugadora química Pendent d'assignar Rotor amb vuit braços per subjectar sis cistelles amb el material a centrifugar. 1980 1980 1980 117 × 33 cm Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Espai Passadís Donació Sense dret d'autor conegut No Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 57IB Evaporador marca Hitachi/model HVS-4GB Equip de laboratori|Evaporador Pendent d'assignar Evaporador de diferents materials sublimats (carboni, or, carboni-or, etc.) sobre una mostra per depositar-hi una capa de 1nm a 30nm i fer-la conductora o per obtenir-ne una rèplica, per ser estudiada amb un microscopi electrònic de transmissió o de rastreig. 1973 1973 1973 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Espai Passadís Donació Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 56IB Cromatògraf Pharmacia LKB del model Smart Equip farmacèutic|Cromatògraf (HPLC) Pendent d'assignar Primer HPLC (High-performance liquid chromatography) que va tenir la Facultat de Biologia. 1970-1979 1970 1979 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Espai Passadís Donació Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 55IB Processador automàtic de la marca Autotechnicon model Ultra II Equip de laboratori Pendent d'assignar Processador automàtic per fer inclusions en parafina, previ procès de deshidratació. Té un programari o temporitzador per seleccionar el menú més adient segons el tipus de mostra biològica a processar. 1950 1950 1950 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), Espai Passadís Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 54IB Estufa per a inclusions en parafina Call Estufa (equip de calefacció) Pendent d'assignar Estufa de coure per fer inclusions en parafina. Pot connectar-se al corrent elèctric o bé al gas. Té un llum pilot per controlar si està en funcionament. Al seu dia va substituir a les platines Malassez. 1950 1950 1950 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), vitrina 10 (Material divers) Compra directa Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 53IB Micròtom de Minot Koritska Micròtom Pendent d'assignar Micròtom model Fiore molt sòlid per obtenir talls en congelació i també de blocs de material inclòs en cel·loïdina. 1920 1920 1920 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Margalef, planta 0 (Àgora), vitrina 2b (part inferior) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 52IB Microscopi estereoscopi de la marca Wild Microscopi Pendent d'assignar Lupa estereoscòpica amb portalàmpades amb un braç articulat. Platina rodona, gens habitual en els models de les diverses marques. Feia servir aquesta lupa el Dr. Prevosti. 1975 1975 1975 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Margalef, planta 0 (Àgora), vitrina 2b (part inferior) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 51IB Microscopi monocular de la marca Wild Microscopi Pendent d'assignar Microscopi monocular amb revòlver portador de quatre objectius. Platina rodona i giratòria amb carro mòbil. Condensador i portafiltres. Làmpada incorporada. 1975 1975 1975 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Margalef, planta 0 (Àgora), vitrina 2b (part inferior) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 50IB Microscopi binocular de la marca Wild Microscopi binocular Pendent d'assignar Microscopi binocular amb revòlver de quatre objectius. Condensador de camp clar i de camp fosc, platina rodona i giratòria i llum incorporat. 1975 1975 1975 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Margalef, planta 0 (Àgora), vitrina 2b (part inferior) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 49IB Microscopi monocular RAM Microscopi Pendent d'assignar Microscopi estudiantil, molt elemental. L'enfocament s'aconsegueix fent lliscar el tub ocular. No hi ha revòlver. L'objectiu és a l'altre extrem de la columna, protegit amb una peça molt curiosa. Microscopi abatible, mirall d'una sola cara, platina quadrada amb pinces i peu en forma de ferradura. 1930 1930 1930 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), vitrina 9 (Microscopis i accessoris) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 48IB Microscopi monocular RAM Microscopi Pendent d'assignar Microscopi estudiantil, molt elemental. L'enfocament s'aconsegueix fent lliscar el tub ocular. No hi ha revòlver. L'objectiu és a l'altre extrem de la columna. Microscopi abatible. Mirall d'una sola cara. Platina quadrada amb pinces. Peu en ferradura. 1990 1990 1990 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), vitrina 9 (Microscopis i accessoris) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 47IB Microscopi monocular Analyt Microscopi Pendent d'assignar Microscopi monocular estudiantil amb revòlver amb quatre objectius. Cargol macromètric i desplaçament micromètric fent girar el tub ocular. Estatiu abatible i llum incorporat (bombeta). 1990 1990 1990 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), vitrina 9 (Microscopis i accessoris) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 46IB Microscopi binocular PZO Microscopi binocular Pendent d'assignar Microscopi binocular: gran estatiu. Molt ergonòmic. Dotat d'un sistema d'il·luminació halògena incorporat, regulable, i condensador mòbil de camp clar i contrast de fases. Cargols macromètric i micromètric coaxials. Platina amb carro mòbil. 1985 1985 1985 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), vitrina 6 (Microscopis) Compra directa Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB
Instruments científics 45IB Incubadora d'ous de la marca Llocalectric Incubadora Pendent d'assignar Incubadora d'ous per a treballs d'embriologia (39-40 graus). Temperatura regulable per poder incubar ous de diferents aus, habitualment de gallina. Porta també un sistema molt elemental per mantenir la humitat dins dels dispositius. 1980 1980 1980 Facultat de Biologia. Av Diagonal, 643, 08028 Barcelona Edifici Prevosti, planta 1 (Espai del Departament), vitrina 12 (Material divers) Donació Protegit per dret d'autor Mercè Durfort Coll|Ferran Burgaya, Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, UB