Litoteca

Conjunt de recursos

Títol

Litoteca

Recursos

Cerca avançada
Imatge Col·lecció Col·lecció específica Classificació Identificador Número alternatiu Títol Títol alternatiu Tipus d'ítem Matèria Descripció Autoria Contribuïdor Editor / Fabricant Data Data d'inici Data final Període temporal associat Dimensions Materials / Tècniques Materials Tècniques Idioma Lloc d'origen Localització actual (centre) Localització actual (sala) Localització (Històric) Forma d'ingrés Data d'ingrés Font d'ingrés Preservació i conservació Estat de coservació Valoració econòmica Situació administrativa Exposicions Referències bibliogràfiques Notes Drets (tipus de llicència) Drets (descripció) Altres catàlegs Conté Destacat Autoria del registre
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 11LT Lapil·li: roca ígnia volcànica Roca volcànica Pendent d'assignar La mostra procedeix del mantell piroclàstic que envolta el volcà Croscat, propi d'una erupció estromboliana. Aquest volcà està format per piroclasts amb predomini de lapil·li (fragments piroclàstics de mida compresa entre 2 i 64 mil·límetres). A la regió volcànica d'Olot el lapil·li rep el nom de greda i les grederes són les antigues explotacions de materials piroclàstics. El color original del lapil·li és quasi negre, però sovint presenta una característica coloració vermellosa a causa de la presència d'òxid fèrric. Els fragments són força arrodonits (la lava encara no estava solidificada en el moment de l'expulsió) i lleugers, ja que presenten nombroses vesícules que corresponen als espais ocupats per les bombolles de gasos contingudes a les laves i que es perden en el moment de l'erupció. Si s'observen amb la lupa binocular, es comprovarà que les vesícules són mil·limètriques, intercomunicades, de vegades fusionades per formar-ne una de més gran i separades per parets molt primes de lava vítria. El lapil·li de la fotografia es va originar en una de les darreres erupcions del volcà Croscat, fa uns 11.000 anys, una de les darreres de la península Ibèrica. Quaternari 2 x 64 mm Roca Roca Olot, volcà crostat Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 09LT Basalt: roca ígnia volcànica Roca volcànica Pendent d'assignar El basalt es caracteritza per la presència de nombroses vesícules o cavitats originades per la ràpida pèrdua dels gasos magmàtics durant el refredament de la lava. De forma esfèrica, ovoide o més irregular, la majoria de les vesícules són mil·limètriques, però algunes arriben a més d'un centímetre. De vegades apareixen reomplertes de minerals de neoformació. Quaternari 10 x 7 cm Roca Roca Sant Joan les Fonts Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 03LT Gres vermell: roca sedimentària detrítica del grup de les arenites Roca sedimentària detrítica Pendent d'assignar Gres vermell del Triàsic de Sant Andreu de la Barca. En la mostra destaca la presència d'una laminació plana molt marcada. El color vermell és degut a la presència d'òxid fèrric que té un gran poder de tinció. A simple vista, o amb una lupa, s'observen làmines de mica molt brillants. A la lupa binocular s'observa que la majoria dels grans són de quars, d'aspecte vitri, de mida i forma uniforme i petita (0,2-0,3 mm). La cimentació és bona i no té matriu. Els gresos vermells del Triàsic són molt abundants i recolzen discordants damunt els materials plegats del Paleozoic. Triàsic 9 x 5 cm Roca Roca Sant Andreu de la Barca Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 07LT Marbre de Gualba: roca metamòrfica Roca metamòrfica Pendent d'assignar Roca metamòrfica originada pel metamorfisme durant el Carbonífer superior de roques carbonàtiques d'edat cambroordoviciana. Aquesta roca presenta un aspecte massiu, amb cristalls de mida mitjana a gran, visibles a ull nu, formant una textura granoblàstica. Sovint aquests marbres estan associats a bandes de calcosilicats. 15 x 15 cm Roca Roca Gualba Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 01LT Calcària estromatolítica: roca sedimentària carbonàtica Roca sedimentària carbonatada Pendent d'assignar Estructura sedimentària laminar, de composició carbonàtica i de forma molt variada, originada en aigües somes per l'activitat metabòlica d'organismes (cianobacteris). Els cianobacteris formen tapissos on queden atrapades les partícules sedimentàries al voltant de les quals precipita carbonat de calci. El tapís creix al voltant de les partícules, les recobreix i en fixa de noves. D'aquesta manera es va formant un dipòsit laminar organosedimentari que és l'origen de l'estromatòlit. Els estromatòlits es coneixen en el registre fòssil des de fa uns 3.500 milions d'anys. Es consideren una de les mostres de vida més antiga que es troba a les roques. La mostra és una calcària estromatolítica de les formacions de gresos de l'Oligocè del Montsant. Es va formar en un medi d'aigües dolces poc fondes, ben oxigenades i a una temperatura d'uns 15-20º C. S'hi aprecia molt bé la laminació. Oligocè 17 x 15 cm Roca Roca Priorat, parc natural de la serra de Montsant Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 10LT Granit: roca ígnia plutònica Roca plutònica Pendent d'assignar La mostra procedeix de l'antiga pedrera de Lamas, situada a la carretera que porta de la Jonquera a Cantallops. A la zona hi afloren àmpliament els granits de la zona axial pirinenca, emplaçats en el Paleozoic superior. És un granit sense alterar de textura granular amb els cristalls equigranulars de 4 a 6 mil·límetres. Paleozoic superior 12 x 5 cm Roca Roca Cantallops, antiga pedrera Lamas Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 05LT Travertí: roca sedimentària carbonàtica Roca sedimentària carbonatada Pendent d'assignar Roca sedimentària carbonàtica, d'origen continental, que es diposita a les emergències càrstiques i petits salts d'aigua, a les zones d'expansió de les aigües fluvials i, de vegades, a les vores de certs llacs. En molts travertins la carcassa de la roca està formada per restes de vegetació (molses, fulles, troncs) recobertes o reemplaçades per carbonat de calci. En zones càrstiques hi abunden els travertins com a recobriments calcaris originats per precipitació del carbonat de calci de les aigües que hi circulen. Els travertins són roques poroses, lleugeres, de coloració clara i sovint amb una típica estructura zonada. Es tracta de roques ornamentals molt preuades per recobrir parets interiors i façanes d'edificis. Els romans ja els feien servir per construir les seves grans obres públiques. Quaternari 10 x 6 cm Roca Roca Capellades Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 06LT Esquist: roca metamòrfica Roca metamòrfica Pendent d'assignar Roca metamòrfica formada per miques, quars i feldspats, que es presenten en forma de grans minerals de mida mitjana, visibles a ull nu. Quan el mineral predominant és la mica s'anomenen micasquists. S'originen per metamorfisme de grau mitjà de lutites i grauvaques. Els esquists presenten una clara esquistositat (disposició en fulls o làmines més o menys gruixuts paral·lels, regulars i independents de l'estratificació original de la roca). L'esquistositat s'adquireix sota la influència dels esforços tectònics, en la qual els minerals es disposen amb els plans i els eixos paral·lels a aquests fulls. Sovint l'esquistositat apareix plegada. Paleozoic superior 9 x 7 cm Roca Roca Alt Empordà, Cap de Creus Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 08LT Pissara carbonosa amb restes vegetals: roca metamòrfica Roca metamòrfica Pendent d'assignar Roca metamòrfica que s'origina per metamorfisme de grau baix de roques argiloses amb abundants restes vegetals. Es tracta d'una roca negra, tova i físsil, que se separa amb facilitat segons làmines planes, on sovint es troben restes vegetals. La mostra fotografiada procedeix de la zona d'Ogassa-Surroca on ara fa uns 300 milions d'anys, en el període Carbonífer, es va desenvolupar una rica vegetació pròpia d'un ambient amb clima càlid i humit. L'acumulació de les restes d'aquella vegetació va donar lloc a importants dipòsits de carbó i a la formació de pissarres carbonoses. El carbó d'Ogassa es va explotar durant els segles XIX i XX (l'explotació va finalitzar l'any 1967). A causa del seu alt contingut en matèria carbonosa les pissarres també es van fer servir per obtenir energia. Carbonífer 13 x 7 cm Roca Roca Ogassa Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 04LT Sal de Cardona: roca sedimentària evaporítica Roca sedimentària Pendent d'assignar A la mostra s'hi distingeixen diverses capes de sal, de coloració diferent (rosat i marró), plegades i separades per capes mil·limètriques d'argila grisa. La sal predominant és l'halita, amb quantitats menors de silvita. El plegament de les capes de sal és degut a la plasticitat d'aquestes roques. L'acumulació d'aquestes sals a la conca evaporítica és cíclica i la presència de les capes d'argila indica un temps durant el qual arribava a la conca material detrític i no hi havia precipitació de sal. La sal de Cardona era coneguda i explotada fa més de dos mil anys. A Cardona hi ha un aflorament d'evaporites de gran interès geològic: la Muntanya de Sal. Es tracta d'un plec diapíric que ha portat a la superfície roques que es trobaven a centenars de metres de profunditat. Eocè 10 x 6 cm Roca Roca Cardona, Muntanya de sal Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB
Litoteca de la Facultat de Ciències de la Terra 02LT Conglomerat de Montserrat: roca sedimentària detrítica del grup rudites Roca sedimentària Pendent d'assignar Roca sedimentària detrítica del grup de les rudites, de còdols arrodonits, heteromètrics, amb poca matriu i amb ciment calcari. Es tracta de la roca més abundant al massís de Montserrat, originada durant l'Eocè en un medi sedimentari caracteritzat per l'existència de grans cons de dejeccions (ventalls al·luvials). La litologia dels còdols és força variada, amb roques paleozoiques (lidita negra, pissarres i pòrfirs) i mesozoiques. Els còdols procedien de l'erosió dels relleus en formació de l'antic Massís Català que ocupaven, entre altres, l'actual depressió del Vallès. El material detrític originat era arrossegat per cursos d'aigua torrencial i dipositat en forma de grans cons de dejecció. Eocè 12 x 12 cm Roca Roca Collbató, Massís de Montserrat Facultat de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona Pendent d'assignar Protegit per dret d'autor Antonio Domínguez Ximenez|Fadoua Zohra Oumada, Administració de Centre de Biologia i de Ciències de la Terra, UB