Josep Artigas

Conjunt de recursos

Títol

Josep Artigas

Recursos

Cerca avançada
Imatge Col·lecció Col·lecció específica Classificació Identificador Número alternatiu Títol Títol alternatiu Tipus d'ítem Matèria Descripció Autoria Contribuïdor Editor / Fabricant Data Data d'inici Data final Període temporal associat Dimensions Materials / Tècniques Materials Tècniques Idioma Lloc d'origen Localització actual (centre) Localització actual (sala) Localització (Històric) Forma d'ingrés Data d'ingrés Font d'ingrés Preservació i conservació Estat de coservació Valoració econòmica Situació administrativa Exposicions Referències bibliogràfiques Notes Drets (tipus de llicència) Drets (descripció) Altres catàlegs Conté Destacat Autoria del registre
Col·lecció Josep Artigas 01JA 14 Congrès de la Fédération internationale des clubs de la publicité: Montreux-Laussane, 26-29 mai 1964: organisé par le Club de Publicité de Laussane Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep ca. 1965 1960 1970 50 x 35 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 07JA Hogarotel 5: Barcelona 6 - 21 noviembre 1965: Palacio de las Naciones Barcelona: salón hogar-decoración-equipo hotelero- gastronomía Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1965 1965 1965 69 x 48 cm Paper Paper Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 15JA Gstaad Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1959 1959 1959 103 x 64 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 09JA La Lechera: la más rica en crema Cartell (pòster) Pendent d'assignar És un cartell publicitari d'un producte alimentari adreçat al consum domèstic i de masses que havia reaparegut al mercat espanyol el 1951 tan bon punt s'albirà que s'obria el comerç lliure d'alguns productes i es preveié la fi del racionament. El rellançament del producte, la llet condensada, havia comportat una campanya molt sonada, l'element més famós de la qual va ser l'adopció de la cançó «Tengo una vaca lechera, no es una vaca cualquiera...» composta per Morcillo. El més espectacular de la campanya, però, foren uns grans autòmats amb forma de vaca que ocupaven els aparadors d'alguns "colmados" situats estratègicament a les ciutats. No és estrany que, des de llavors, la imatge de la llet condensada La Lechera estigui tan estretament associada amb el personatge d'una vaca, gairebé més que no pas al personatge de la camperola suïssa que centra l'etiqueta del producte. Aquest cartell, pintat el 1954 però publicat posteriorment (1), constitueix un dels anuncis editats per recordar el contingut bàsic d'una campanya i mantenir activa la memòria sobre un producte concret. Per això la protagonista continua sent la vaca lletera. El cartell estava destinat als aparadors de les botigues de queviures, conegudes llavors com a "colmados", per cridar l'atenció sobre el producte en el punt de venda. Fidel a la seva manera d'entendre la gràfica publicitària, l'Artigas utilitza en aquest cartell molts dels seus recursos habituals. La il·lustració és una vaca, o més ben dit, una vedelleta dibuixada a la manera infantil que mira directament al consumidor i així l'implica en el missatge amb una expressió molt coqueta. D'aquesta manera aconsegueix concentrar tot el que cal dir en una única imatge mitjançant el recurs de la síntesi gràfica: la llauna de llet amb la seva etiqueta es metamorfoseja en el cos de la vaca. I així, aprofitant-se d'aquest surrealisme que crida tant l'atenció en la representació de la realitat, el grafista pica l'ullet amb humor a l'espectador per provocar-li un somriure. Busca crear una imatge entranyable (2). Com ho fa? Mitjançant diversos recursos retòrics: d'una banda humanitza l'animal i, a més a més, el dibuixa com una cria, cosa que provocarà sentiments de simpatia envers el producte a les mares, el públic al qual en realitat es dirigeix aquest cartell. La utilització de la caricatura és un dels procediments gràfics per humanitzar el personatge, el qual, pel fet d'adquirir una personalitat concreta, pot esdevenir una mascota. La idea de fons és associar clarament un producte presentat en una llauna amb el millor dels productes naturals, la llet de vaca. Val a dir que l'eslògan utilitzat no va ser idea de l'Artigas. És molt probable que ja fos en el brief de l'encàrrec. De fet, la frase apareixia ja en molts altres cartells de l'empresa publicats amb anterioritat, des d'una primera versió editada en els anys deu fins a una il·lustració de Rafael Penagos dels anys trenta (Nestlé 1992: 63, 58, 105). El cartell està pintat i retolat a mà amb una lletra cal·ligràfica molt de moda a l'època però que no era la que, una dècada abans, s'identificava com a americana. En aquest cas, recull la tendència tipogràfica que el dissenyador Roger Excoffon havia creat a França en aquells anys. Aquest va ser l'únic cartell que l'Artigas va dissenyar i pintar per a Nestlé durant la seva primera etapa com a professional del cartellisme i la publicitat. Ell mateix va dir: «Yo sólo he hecho un trabajo para Nestlé en España. Me lo encargó Jordi Garriga en el momento en que se enteró de que en Suiza estaban preparando los papeles para que me fuera a trabajar allí. Fue el último cartel que hice en España antes de ir a Suiza». Va marxar a Suïssa tot just començar el 1955 (3). Així doncs, les moltes altres obres seves per a Nestlé les va fer totes quan ja vivia a Suïssa. (AC) (1) Al llibre retrospectiu que Nestlé ha editat sobre la història de l'empresa a Espanya i la seva publicitat (Barcelona, 1992) es data el cartell al 1958. Pot ser que no es publiqués fins llavors. (2) Cal mencionar el precedent dels formatges francesos «La vache qui rit» amb el retrat d'una vaca riallera, registrada com a marca el 1921. Això, però, no vol dir que hi hagi necessàriament una influència d'aquesta marca en el cartell d'Artigas, ans al contrari. La humanització d'animals i de mascotes ha estat un recurs molt utilitzat per la publicitat de totes les èpoques. Constitueix una figura retòrica des de ben antic. (3) Citat per Arcadi Moradell a «José Artigas, el elefante blanco de la publicidad. Entrevista póstuma». ADGràfica, Diseño y Comunicación Visual, II, 5, Barcelona, novembre 1991: 11. Bibliografia GARRIGA PUIG, Jordi, «Campañas vividas», Arte comercial, V. 28. Madrid, 1951, p. 10-11. NIGGLI, Arthur; VERKAUF, Willy, International Poster Annual 1955-1956, vol. 6. Teufen AR. Suïssa, 1956, p. 127. Sociedad Nestlé AEPA, Una historia de la publicidad española. Reflejos de más de un siglo de Nestlé. Barcelona, 1992, p. 181. Artigas i Ojeda, Josep ca. 1954 1950 1960 99 x 67 cm Paper de 80 grs / litografia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 14JA X Festival de la Alta Moda en Piel: 27 octubre 1967 Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1967 1968 1969 48 x 33 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 08JA Jaffa ... santé Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep ca. 1961 1958 1963 128 x 90 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 13JA Tenis: VIII Concurso Internacional Barcelona 1967: Barcelona, 24-28 mayo 1967: CD Hispano Francés, C. Cerdeña 515 Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1967 1968 1969 48 x 34 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 03JA ¡Contra insectos!: Popular Cruz Verde. Precio 6,70 Cartell (pòster) Pendent d'assignar El cartell anuncia un insecticida contra tota mena d'insectes, el component químic principal del qual és el DDT (diclorodifeniltricloroetà). Es tracta d'un dels diversos productes que l'empresa Cruz Verde, fundada a Barcelona el 1948 amb l'objectiu de comercialitzar per a ús domèstic el DDT, va treure al mercat en aquells anys. Aquest cartell és el primer d'una sèrie en què l'Artigas va treballar la representació de les mosques com a tema per a la il·lustració que centra l'argument principal del cartell. Malgrat que el producte havia de servir per a tots els insectes, Artigas va preferir concentrar-se en la mosca, un dels insectes més molestos a la ciutat i al camp durant l'estiu. Posant-lo com a exemple, s'adreçava clarament al mercat domèstic. De fet, en aquells anys Artigas havia estat pensant com atraure l'atenció dels vianants amb diversos procediments. Aquests cartells estaven pensats perquè es pengessin tant a les poques cartelleres que hi havia a la ciutat, principalment al metro, com als aparadors de les botigues que venien el producte. Per això va voler treballar la representació d'una mosca en papiroflèxia i enganxar-la amb volum als cartells que es posaven als aparadors d'adrogueries i "colmados". Un cop simplificada formalment per a poder resoldre-la amb pocs plecs, era fàcil representar la mosca en dues dimensions i amb dos colors. No ha estat fàcil datar aquest cartell. El fons Artigas del CRAI UB disposa de diversos exemples d'aquesta sèrie, la sèrie de les mosques, que inclou el cartell del producte Popular, el de l'Infalible i el del Fulminante. Cap d'ells no està datat, ja que el mateix cartell es col·locava diversos anys seguits i, a més a més, llavors no s'havia imposat el dipòsit legal a les impremtes. Se'ls pot datar pels volts del 1949 a partir dels llocs on han sortit publicats i organitzar la seqüència a partir de l'evolució experimentada per la mosca. En efecte, la mosca hi apareix de vegades retallada, d'altres pintada com si hagués estat retallada, i dibuixada a dues tintes, com en el cas del Popular. Les variacions es redueixen a la llargada de les dues ales i a la representació de l'ombra. De fet, les mosques sempre són negres i la llum apareix per darrere. Estava pintada amb purpurina. Les que estaven retallades, en canvi, eren o bé vermelles o bé d'un lila brut que contrastava amb el negre o el gris del fons. Val la pena destacar que un any, molt conceptualment, l'Artigas havia fet penjar un cartell amb el fons negre i amb les marques blanques reservades per a enganxar-hi les potes de la mosca com per indicar, a qui ja havia vist els cartells anteriors, que les mosques ja havien marxat. Segons Eudald Serrasolsas Humà, membre fundador de G-FAD i ajudant de l'Artigas en tots els estudis i feines on va estar abans de marxar a Suïssa, la primera de totes va ser la versió de la mosca retallada. Després vingueren les que la dibuixen com si fos una ombra (1). Un altre element destacable d'aquesta sèrie és el fet que algun cartell està imprès al dors d'un altre. Artigas explicava que, en plena postguerra, a causa de la penúria sovint s'aprofitava el paper per les dues cares per tal de no llençar els exemplars sobrants d'una campanya (2). Finalment, és plausible que el cartell per al producte Popular sigui el primer de la sèrie, ja que és l'únic on hi ha representat l'envàs. Segons la publicitat de l'època -això ho deien especialment uns incipients tècnics publicitaris- era missió del cartell presentar al públic destinatari l'envàs del producte anunciat per afavorir-ne així el reconeixement a la botiga en el moment de la compra. D'altra banda, per la característica de l'envàs representat -una ampolla de vidre típica dels productes farmacèutics sense més atributs-, és molt possible que Cruz Verde, al principi, utilitzés el mateix envàs per a tots els seus insecticides. Per això, no era tan necessari presentar l'aspecte del producte -els botiguers ja el seleccionaven d'un prestatge- com donar a conèixer els noms dels productes i la marca de l'empresa com a garantia de qualitat. En efecte, en aquest cartell s'observa que el logotip de l'empresa ja va quedant estabilitzat en aquesta lletra cal·ligràfica a l'americana. Es repeteix en altres cartells de l'empresa i l'Artigas ja l'havia presentat el 1948 al cartell del Polil. (AC) (1) Indicacions que el dissenyador gràfic Eudald Serrasolsas Humà va aportar en una entrevista mantinguda amb l'autora que va tenir lloc a Barcelona el 1999, feta amb la intenció de catalogar els diversos cartells de l'Artigas. (2) Moltes de les dades recollides en aquest comentari responen a les explicacions del mateix Artigas durant les converses que l'autora de la fitxa va mantenir l'any abans de morir. Artigas i Ojeda, Josep ca. 1949 1946 1952 122 x 87 cm Paper de 90 grs / litografia a 5 tintes Paper|Tinta Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 06JA Desde ahora para lavar ropa fina Flor de Espuma: un producto Cruz Verde Cartell (pòster) Pendent d'assignar Es tracta d'un bon exemple de cartell publicitari que presenta un producte nou d'una empresa que el gran públic ja comença a conèixer. Això es veu en la representació de l'envàs del producte a la composició, posat en primer pla i en un lloc preferent. Ho reforça la frase que encapçala el cartell gairebé com a títol: «Desde ahora». Val la pena destacar l'habilitat i l'ofici de l'Artigas quan organitza el text: talla la frase de manera gramaticalment correcta i, alhora, satisfà les exigències publicitàries de cridar l'atenció, d'avisar la gent i d'explicar clarament per a què serveix el producte. Això últim ho reforça mitjançant la il·lustració. Val a dir que el nom del producte, malgrat aquest to poètic, en realitat no diu massa res. Com a màxim suggereix una relació possible entre el producte, un detergent per rentar a mà, i el sector de la perfumeria («Flor de espuma»). Quant a la construcció de l'enunciat, Artigas utilitza el procediment de presentar ben clar el problema domèstic que resol el producte. Hi dibuixa un vestit de mudar d'una nena petita, molt blanc i ple de puntes. Són les mateixes puntes que, a l'envàs, componen una sanefa per emmarcar el logotip. Les puntes són el motiu utilitzat per representar la noció més abstracta de «roba fina». Presenta el vestit penjat com s'estén la roba, per la qual cosa la referència a la bugada hi és patent. L'efecte del vestit blanc, pintat a l'aerògraf i retocat a pinzell, és gairebé hiperrealista i es destaca així perfectament del fons blau marí tractat amb una única tinta plana. D'aquesta manera, l'enunciat del cartell, si d'una banda explica el problema a resoldre, de l'altra aconsegueix mostrar-lo un cop s'ha superat amb èxit: en efecte, la roba rentada ha quedat perfecta. L'Artigas estava sempre molt preocupat per aconseguir dir les coses en positiu. Creia fermament que això era el més adequat per fer publicitat i l'únic procediment que funcionava; per això estava molt sorprès que el seu anunci de més èxit, el pintat per al producte Polil de Cruz Verde, funcionés tan bé essent com era un argument formulat en negatiu. Altres detalls a destacar d'aquest cartell per a Flor de Espuma són la tipografia i el tractament reservat a la marca del fabricant. En el primer cas, és notable la varietat d'alfabets utilitzats, tots retolats a mà: una lletra cal·ligràfica de les que llavors estaven de moda per iniciar l'eslògan, un pal sec cursiu per explicar el producte i, finalment, una romana xuclada negra per al logotip del producte. Pel que fa a la incorporació de la marca, destaca l'aparició d'un davantal amb la frase «un producto Cruz Verde» composada amb tipus de fusta de cos molt gran. Aquest és un recurs tècnic mitjançant el qual la composició amb tipus de fusta del text, format per l'eslògan i el logotip -el qual encara estava en procés de formació com a concepte i com a proposta gràfica concreta en el cas de Cruz Verde- quedava fixada per a ser impresa sempre igual i podia ser afegida a cartells diferents.Va ser utilitzat per l'empresa sobretot en els cartells que anunciaven productes com ara els detergents, que són productes diferents als insecticides als quals s'associava generalment l'empresa. En el cas de Flor de Espuma, aquest davantal, si bé d'una banda dóna unitat gràfica als diversos cartells apareguts per anunciar aquest producte, perquè el blanc del fons emmarca la part significativa de cada un d'ells, de l'altra assenyala un cert retrocés en la importància donada a l'empresa i la fixació del seu logotip, al qual si bé semblava ja molt ben definit en cartells anteriors, en aquest gairebé desapareix per posar ara l'accent en l'emblema de la marca, una creu verda. És un dibuix del que diu realment el nom propi però que, en realitat, és també la insígnia que utilitzen les farmàcies per fer-se veure al carrer. Una anècdota relativa al producte, que no va triomfar. Sembla ser que malgrat dir-se «Flor de Espuma», d'escuma no en feia gaire (2). (AC) (1) Per datar el cartell s'han utilitzat les anotacions que el mateix Artigas havia escrit al dors del cartell. (2) Eudald Serrasolsas Humà, ajudant d'Artigas en aquests primers anys de carrera, és qui va aportar aquesta dada durant una entrevista l'any 1999. Artigas i Ojeda, Josep|Departament de Publicitat Cruz Verde 1950? 1951 1952 115 x 75 cm Paper allisat de 60 grs / litografia a 5 tintes Paper|Tinta Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 12JA Protege lanas y pieles: Polil Cruz Verde Cartell (pòster) Pendent d'assignar Únic exemplar conegut d'aquest cartell, un dels més cèlebres de Josep Artigas i un dels més famosos de la publicitat i el cartellisme de la postguerra a Barcelona i a Espanya. Va ser creat per a Cruz Verde, concretament per al producte Polil. El cartell forma part d'una sèrie de quatre; dels altres tres també se'n conserven exemplars. Són els següents: - 1948.1: Polil. Eslògan: «Contra la polilla». La il·lustració consisteix en un tros de roba esfilagarsat on les arnes hi han fet un forat. - 1948.2: Polil. Eslògan: «Protege Lanas y Pieles». Il·lustració: primera versió, l'original, del personatge Polil tan ben conegut per tothom. És un personatge pintat al gouache que porta un abric verd, color triat per establir una connexió intel·lectual amb el nom de l'empresa que el produeix, Cruz Verde. Aquest és el cartell al que correspon aquesta fitxa. -1958: Polil. Eslògan: «Polil. Protege lanas y pieles». És una segona versió del cartell del personatge de l'abric, creat mitjançant procediments fotogràfics i imprès amb offset. Va ser fet per Paco Izquierdo i Joan Nogueras, llavors directors de Publicruz, l'agència de publicitat de Cruz Verde (segons explicava l'Artigas). Se'l reconeix perquè tot plegat està una mica descentrat pel fet d'haver volgut donar-li volum. - 1970: Aquesta data correspon a la impressió de l'exemplar conservat al CRAI. El projecte, però, podria ser anterior. De fet, data del 1966, segons l'autor. Se'n van fer prou edicions. Aquest també el va pintar Josep Artigas quan va tornar a Barcelona des de Suïssa i ho féu per redreçar l'horrible cartell fotogràfic anterior. Distingeix la nova versió el canvi d'eslògan, que torna a ser «Contra la polilla», però sobretot que en aquesta versió l'abric és de color blau. L'Artigas creié que ja havia passat prou temps, la imatge era molt coneguda pel públic i, per tant, ja no calia fer referència al verd de la marca i es podia permetre introduir aquest canvi. Probablement, aquest és un dels cartells que, en la versió del 1948, la primera que va tenir èxit, exemplifica més bé la manera de fer publicitat en els primers anys de la postguerra segons les tendències internacionals, i també les locals, les quals supera. El cartell, conegut com «el Papitu» entre els col·laboradors més propers de l'Artigas a Publicruz, mostra un personatge construït mitjançant diversos recursos gràfics: la caricatura, l'exageració del gest a la manera del còmic -uns ulls fora de si, el moviment dels braços i les línies d'expectació al voltant del cap-, així com l'el·lipsi de tots aquells elements que no serveixen per explicar l'argument i representar una escena, en aquest cas, un moment de sorpresa, un ensurt. Tot plegat constitueix una bona utilització del surrealisme com a mecanisme enunciatiu, el procediment més utilitzat en la publicitat de l'època gràcies a l'aprofitament de la capacitat metamòrfica de la imatge. De fet, aquí només hi ha uns ulls fora de si que, sota d'un barret, miren per davant el forat que el personatge porta a l'esquena del seu abric. No hi ha cap cos, tan sols la suggestió d'un volum! L'Artigas sempre deia que es tracta d'un cartell que contradiu els principis de la publicitat, ja que es construeix mitjançant un argument negatiu: el producte anunciat, verí per a les arnes que es mengen la roba, serveix per evitar, no per aconseguir. El text, retolat a mà, combina les lletres cal·ligràfiques a l'americana, tant de moda en els anys quaranta i els primers cinquanta, amb les egípcies i amb el pal sec cursiu, introduït amb un davantal per imprimir-hi la marca d'una empresa que encara no disposava de logotip. El color verd de l'abric combinava amb el color de la marca i alhora citava la paraula que composa el nom de l'empresa. El groc reforçava la vistositat del cartell penjat a les parets de la ciutat, a les cartelleres del metro o a les poques columnes anunciadores que hi havia. A l'Artigas no li agradava sentir que el seu «Papitu» hagi esdevingut un símbol de la postguerra espanyola, de la carestia de productes, de l'ambient de por i tristesa de l'època. De fet, que se l'hagi continuat utilitzant sense interrupció posa en dubte aquesta assimilació a una única època històrica. I, tanmateix, és una imatge de la postguerra, un símbol de l'època i, com a tal, ha entrat en l'imaginari de la gent referit a aquells anys. És el barret allò que el situa en aquella època? És l'abric? O és la concepció del cartell? Nota 1: moltes dades provenen de les converses mantingudes amb en Josep Artigas un any abans que morís. A més, la bibliografia disponible sobre aquest cartell és molt àmplia, ja que ha estat seleccionat per la majoria d'exposicions i publicacions dedicades a la història de la publicitat i del disseny gràfic a Catalunya i a Espanya. Nota 2: la campanya i la sèrie s'inicien el 1947, però continua utilitzant-se en embalatges i altres elements promocionals del producte. El cartell es va imprimir a Barcelona, a la Impremta S. Martínez. (AC) Artigas i Ojeda, Josep|Departament de Publicitat Cruz Verde 1948 1948 1948 116 x 70 cm Paper / litografia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 11JA PMB Peña Motorista Barcelona: Campeonatos motociclistas de Cataluña para aficionados. II Premio Coches Turismo. 6 de marzo de 1949. Circuito de Montjuich Cartell (pòster) Pendent d'assignar Aquest cartell, de factura i composició molt tradicional, és molt representatiu de la manera de fer bons cartells. Tècnicament, està pintat al gouache amb aerògraf i retolat a mà. És tradicional perquè la composició separa totalment el text i la imatge. El text s'ha endreçat de manera que l'encapçalament recull les dades de la cita, és a dir, el dia i el lloc, i al terç inferior informa de l'entitat convocant i dóna el nom de l'esdeveniment. El text està compost en caixa central, i les diferències entre els enunciats s'expliquen mitjançant la variació de cossos, és a dir, per l'alçada de les línies de text. PMB està resolt amb una lletra egípcia supernegra que dóna fons al nom de l'entitat organitzadora, és a dir, l'anunciant, la Peña Motorista de Barcelona. Per la seva banda, la il·lustració ocupa un quadrat que forma una ics. L'Artigas es va plantejar clarament representar una experiència, suggerir la sensació de velocitat, un concepte molt abstracte, difícil de visualitzar. És el plaer experimentat pels motoristes quan corren a molta velocitat. S'hi aprecia alguna cosa que es mou, un cos, un casc rodó. Tot l'efecte recau en les línies blanques que s'expandeixen en un raig. Centra la imatge una bandera de quadres blancs i negres que indica el final a les carreres i s'associa amb el vencedor, una imatge coneguda que situa el públic en la condició d'espectador a les carreres que s'anuncien. A més, l'hiperrealisme amb què Artigas pinta la bandera dóna realisme i versemblança a l'abstracció de les línies que representen suggerint la velocitat, el moviment de l'aire degut al fet que ha passat un bòlid. La simplicitat de recursos gràfics és molt entenedora i molt suggerent de la situació i l'ambient anunciat. (AC) Artigas i Ojeda, Josep 1949 1949 1949 67 x 47 cm Paper/litografia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 02JA Campeonatos de Cataluña de 1950: La Molina, del 2 al 5 de febrero, organizados por la Federación Catalana Cartell (pòster) Pendent d'assignar Molts dels criteris i plantejaments explicats a la fitxa núm. 10JA serveixen també per comprendre aquest cartell. Hi ha, però, alguns canvis significatius en relació amb la sèrie feta per al Centre Excusionista de Catalunya (CEC) comentada. Potser el més notable és el canvi d'estil del conjunt. En efecte, en aquest cartell es veu com, mitjançant el canvi d'estil gràfic per al conjunt, l'Artigas posa clarament en evidència que ara l'editor del cartell, és a dir, el seu client i organitzador de l'efemèride, són uns altres, concretament la Federació Catalana d'Esquí i, sobretot, el Patronat de la Vall de la Molina que són als que cal donar identitat. Per a un grafista que pinta cartells, de vegades és difícil posar de manifest només amb l'estil de dibuix diferències relatives als emissors, les quals, tanmateix, són essencials perquè també cal donar una identitat identificable als emissors, és a dir, les marques. Si bé l'Artigas dominava molts recursos estilístics quan pintava i dibuixava, en aquest cas no en tenia prou amb una mera variació d'estil i per això va servir-se també de la composició, de la tipografia i de la manera general d'encarar el cartell. Parem atenció als detalls. Pel que fa a la il·lustració, hi ha hagut un canvi de zoom. El cartell no consisteix en l'ampliació d'un detall que centri el primer pla, sinó que utilitza un pla mitjà i s'hi veuen dues persones de mig cos. Són una parella amb els esquís al coll que es dirigeix cap al lloc on se celebraran les curses. Fidel a les recomanacions de la psicologia de la percepció -al dissenyador gràfic Josep Artigas sempre li va agradar fonamentar les seves propostes gràfiques en principis comprovats científicament o bé, si això no era possible, utilitzar aquelles dades que podien considerar-se comprovades a la teoria i a la pràctica-, compon el cartell basant-se en la diagonal harmònica, per reforçar la sensació d'ascensió d'unes figures que verticalment marquen l'eix central. Dalt de la diagonal els espera un sol somrient que aquí, però, és una mica amenaçador. El cartell prefereix presentar una escena, una situació, més que no pas un objecte o una eina o una cosa. Per dibuixar les figures, l'Artigas s'inspirà en els personatges idealitzats característics de la tradició popular dels ninotaires per a la il·lustració de premsa, molt especialment de la premsa femenina. Els altres canvis importants són perfectament visibles al tractament del text. Aquí l'Artigas recull i aprofita una tendència de l'època, l'incipient estil dels anys cinquanta que, enfront d'uns dubitatius anys quaranta que encara anaven desenvolupant els descobriments de l'avantguarda històrica, recupera els principals valors del classicisme i el neoclassicisme. Irromp, doncs, l'alfabet Bodoni, a cos gran, compost i imprès en tipografia. La Bodoni és una romana moderna molt elegant, potser el model elegant per antonomàsia que els diversos noucentismes i classicismes han recuperat al llarg de tot el segle XX (1). Amb la romana moderna retornen procediments com la caixa central, la proporcionalitat entre els cossos i la interlínia, el contrast entre blanc i negre profunds i, per tant, la irrupció d'un gran davantal que emmarca el quadrat on s'inscriu la il·lustració. Es pot, doncs, considerar aquest cartell com un exemple de les tendències d'època i una mostra més de la recerca constant de l'Artigas per dominar tots els estils i recursos gràfics disponibles, base del que serà probablement una de les característiques més representatives de la seva professionalitat, la capacitat camaleònica del seu estil i manera de fer grafisme, posats sempre al servei de la idea publicitària. (AC) (1) Aquesta revifalla de la versió noucentista del classicisme gràfic és patent, per exemple, als llibrets que el Gran Teatre del Liceu va editar als anys cinquanta amb motiu de les representacions d'òpera programades; també en revistes literàries com la clandestina Ariel. També en aquest cas, les romanes modernes, és a dir, la bodoni o les didones, imposen una composició centrada. Artigas i Ojeda, Josep|Patronat de la Vall de la Molina 1950 1950 1950 50 x 36 cm Paper / litografia i linotípia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura)|Linotípia CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 10JA 2ª Semana Internacional de Esquí La Molina: 27 enero al 1 febrero, organizada por el Centro Excursionista de Cataluña: Copa Barcelona Cartell (pòster) Pendent d'assignar En Josep Artigas va ser sempre un gran amant de l'escalada, de l'esquí i dels esports de muntanya. Els practicava de ben jove i sempre va ser membre del Centre Excursionista de Catalunya, el CEC, on hi tenia molts amics. No és gens estrany doncs que li arribessin molts encàrrecs, professionals o no tant, vinculats al món de l'esport, des d'anunciar i promocionar els diversos esdeveniments organitzats fins a fer la publicitat de productes comercialitzats per empreses especialitzades en el sector de l'esquí. De fet, en els seus primers anys com a dissenyador gràfic, l'Artigas es va fer càrrec de la promoció i la publicitat d'una botiga emblemàtica a Barcelona, Bavillesset, especialitzada en material esportiu. Els va dissenyar anuncis per a la premsa, fullets, catàlegs de productes de temporada i bosses comercials, molts treballs els originals i algun exemple dels quals estan dipositats també al CRAI Biblioteca UB com a peces de l'arxiu Artigas. L'Artigas va pintar diversos cartells per al CEC al llarg de la seva vida, especialment durant la seva primera etapa professional, la que va del 1945 al 1955 i es desenvolupà a Barcelona. Si bé el conjunt d'aquests cartells no es poden considerar una sèrie, el conjunt l'integren els exemplars següents que són els que hi ha dipositats al CRAI: el que va dissenyar per al 6è Saló de l'Esquí; els dels concursos d'esquí organitzats a Núria i a la Molina; l'anunci de l'obertura del teleesquí de Costa Rasa inaugurat el 1948 a la Molina, el comentat en aquesta fitxa per a la II Setmana Internacional de l'Esquí, i també el que va fer per a la III Setmana Internacional de l'Esquí el 1953. Llavors, tant Núria com la Molina estaven millorant molt les instal·lacions incorporant teleesquís, hotels, refugis i altres equipaments. Cada esdeveniment s'anunciava i es donava a conèixer editant un cartell. En aquesta línia, es podrien esmentar també els cartells i treballs que Artigas va pintar per al CADE, el grup d'escalada del CEC, creat també el 1948 amb el nom grandiloqüent de «Centro Académico de Escalada», per al qual l'Artigas n'havia dissenyat fins i tot l'escut (2). En un article escrit per ell mateix sobre les característiques de la publicitat que convé a l'esport, l'Artigas explicava que, a la Catalunya del 1950, hi havia uns 13.000 inscrits a la federació d'esquí i muntanya. D'aquesta dada junt amb el nombre d'inscrits en altres federacions en deduïa una sèrie de principis sobre el tipus de públic receptiu als missatges referits a l'esport. Els productes esportius, afirmava, «están dirigidos a una minoría, la que practica deportes» i, per tant, no són suficients per adreçar-los una campanya de publicitat com les que es fan per als productes adreçats al consum massiu (3). Prossegueix l'article indicant la importància que té per als esportistes anar ben equipat i amb productes especialitzats, ja que són gent a qui agrada, deia, lluir la seva condició d'esportistes. Considerava que la premissa des de la que afrontar un anunci adreçat als esportistes és precisament tenir en compte l'alta competència del públic i per això un anunci imprès «tiene que poseer el sello de la alegría, color, movimiento, sugestión y, sobre todo, mucho tecnicismo en la ilustración deportiva cuando ésta se presente, pues no se debe olvidar que el cliente en potencia es un técnico y un crítico competente del deporte con el que ilustramos el anuncio». En un altre paràgraf, l'Artigas dóna les claus per comprendre quin és el plantejament amb el qual aborda els cartells de temàtica esportiva. Després d'explicar que l'esport és joventut, moviment i ritme del cos, i control i precisió dels músculs, afirma que «la realidad idealizada es, a mi modesto entender, la fórmula que nos permitirá representar la acción deportiva con la máxima fuerza expresiva». Tots aquests són els diversos elements que, mitjançant el procediment gràfic de la síntesi, va utilitzar per pintar aquest cartell. En efecte, elements i idees com són: color, alegria, optimisme -un sol càlid en un paisatge de neu somriu amb complicitat-, contundència del gest i peces d'un equip especialitzat fàcil d'identificar amb els esports de muntanya. La diagonal del fons suggereix molt esquemàticament el repte que proposa la muntanya, mentre que el centre òptic i d'atracció visual del cartell se situa en el gest d'una mà amb un guant de llana que agafa els pals dels esquiadors. És un detall molt ampliat que centra el quadrat superior de l'espai del cartell. Els estels de neu llavorats al guant de punt situen l'espectador en un paisatge alpí i el conviden a practicar els esports de muntanya. Podríem, doncs, afirmar que es tracta d'un cartell molt representatiu de la manera de fer de l'Artigas, deutora de la tradició de l'Object Poster Style heretada d'abans de la guerra però matisada amb una forta dosi de realisme en el tractament gràfic dels detalls més importants de l'anunci. Tanmateix, per molt realista que sigui en el detall, l'Artigas ha preferit buscar la quinta essència del producte ja que, com també afirmava a l'article, cal defugir la representació dels productes més a la moda i de darrera generació perquè això podria fer que el cartell ja estigués passat de moda tan sols sortir publicat, cosa que s'ha d'evitar sempre en un món com el de l'esport en el qual la renovació del material especialitzat era constant fins i tot en els anys de la postguerra. (AC) (1) Per datar aquest cartell s'ha utilitzat un article aparegut el 1948 a la revista Barcelona Atracción en el que s'anunciava la celebració de la II Setmana d'esquí per a l'hivern del 1949. En conseqüència, molt probablement el cartell va ser pintat el 1948 per poder ser imprès i distribuït amb temps suficient com per anunciar un esdeveniment que havia de tenir lloc el gener del 1949. Tanmateix, hem utilitzat la data de l'esdeveniment com a referència per datar el cartell. (2) Entre els materials de l'arxiu Artigas hi ha un negatiu fotogràfic amb l'original de l'escut pensat per incloure als cartells i anuncis que fessin des del CADE. D'altra banda, alguns dels cartells esmentats formen part del fons Artigas dipositat a la Biblioteca del CRAI de la UB; d'altres s'han perdut o, al menys, l'Artigas ja no disposava d'exemplars, i per això no n'hi ha cap exemplar al CRAI. Se'n té constància gràcies a les fotografies en blanc i negre que el mateix Artigas guardava al seu arxiu personal. (3) Sobre els criteris de disseny adequats en el món de l'esport, vegeu l'article de Josep Artigas «Publicidad para deportistas», aparegut a Arte Comercial, V. 30, 1951: 29-33. Artigas i Ojeda, Josep|Centre Excursionista de Catalunya 1949? 1950 1951 48 x 34.5 cm Paper / litografia Paper Litografia (tècnica d'aplicació de tinta i pintura) Barcelona CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 05JA Fètes de Vevey 1962: 26 mai-3 juin: foire aux vins vaudois, semaine gastronomique, braderie, fête de nuit, grands cortèges "vigne et vin" Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1962 1962 1962 128 x 90 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)
Col·lecció Josep Artigas 04JA Cuenta conmigo...: Salón Deporte y Camping/68: Barcelona, 30 noviembre 10 diciembre: Palacio de la Feria de Muestras Cartell (pòster) Pendent d'assignar Artigas i Ojeda, Josep 1968 1968 1968 99 x 69 cm Paper Paper CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona Donació Protegit per dret d'autor Anna Calvera Sague (AC)